FUNCIÓ PÚBLICA. Prolongació de la relació de serveis després de l'edat de jubilació obligatòria. Necessitat d'un acord de voluntats. Motivació suficient. (10000046/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000046/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000019/2022

SENTÈNCIA 61-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Zurita

Representant: ídem

Advocada: Sra. Sancho

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Amorós

Advocada: Sra. Sanç

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000046/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Zurita va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la resolució dictada per la Secretaria d'Estat de Funció Pública de data 28 de maig de 2020, confirmada pel Govern el 12 d'agost següent, en virtut de la qual es va denegar la sol·licitud formulada per l'agent de prolongar la relació de treball fins al 19 de juliol de 2021, després d'haver arribat a l'edat de jubilació obligatòria de 65 anys.

La sentència de 18 de novembre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

El Director del Departament d'Empresa, Comerç, Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial i Transports, on prestava serveis la interessada, va emetre informe favorable a la continuïtat de la seva relació de treball.

La Secretaria d'Estat de Funció Pública va disposar que la decisió s'adoptaria segons el sentit de l'informe del director del departament. En conseqüència, va existir un pacte entre la interessada i l'Administració sobre la prolongació de la relació de serveis. El Ministeri va delegar les seves competències de forma irregular, cosa que no pot perjudicar la recurrent.

La resolució de la Secretaria d'Estat no està motivada, i el Govern fa referència a la situació derivada de la pandèmia de la Covid-19, però no consta que les mesures de contenció de la despesa fossin generalitzades.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la resolució impugnada, en base a les següents argumentacions:

La jubilació obligatòria està fixada als 65 anys i la relació de treball només es pot perllongar mitjançant acord de les parts. En aquest cas, no ha existit aquest pacte, ja que l'òrgan competent ha denegat la continuïtat de l'agent en el seu lloc de treball.

Encara que l'informe del Director del departament fos favorable, aquest no és vinculant i no condiciona la decisió administrativa.

La resolució del Govern està degudament motivada.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de les resolucions administratives impugnades, que van denegar la petició formulada per l'agent de prolongar la relació de treball fins al 19 de juliol de 2021, després d'haver arribat a l'edat de jubilació obligatòria de 65 anys.

La qüestió litigiosa s'ha de resoldre a partir del contingut de l'article 56 de la Llei 1/2019, de 17 de gener, de la funció pública, el qual disposa que:

"2. La jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos General i del Cos d'Educació es declara d'ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta-cinc anys d'edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d'ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta anys d'edat.

3. No obstant allò que preveu l'apartat precedent, el funcionari o treballador públic afectat i l'Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d'un any, renovables, fins que el funcionari o treballador públic compleixi els setanta anys d'edat, en el cas del Cos General, i els seixanta-cinc anys d'edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders".

El tenor literal d'aquest precepte és taxatiu quan estableix que la jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos General es produeix en arribar a l'edat de 65 anys, i que, malgrat això, el funcionari i l'Administració poden acordar la prolongació de la relació de servei per períodes màxims d'un any, de caràcter renovable, fins arribar als 70 anys d'edat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, resulta evident que aquest acord de voluntats no s'ha produït, ja que la Secretaria d'Estat de Funció Pública ha denegat el perllongament que va sol·licitar la recurrent, decisió confirmada pel Govern en via de recurs.

L'apel·lant insisteix en què el director del Departament on presta serveis va informar favorablement la seva continuïtat, i que la Secretaria d'Estat de Funció Pública s'havia remès anteriorment al contingut d'aquest informe als efectes d'adoptar la decisió corresponent.

Aquesta argumentació no pot ser compartida. D'acord amb l'article 22 del Codi de l'Administració, la competència per resoldre un procediment correspon exclusivament a l'autoritat o funcionari que la tingui legalment atribuïda, i, per altra part, els informes previs a la decisió no tenen caràcter vinculant, excepte que la norma estableixi altra cosa.

Aplicant aquests principis en el present supòsit, és indiscutible -i de fet no es discuteix- que la competència per resoldre la sol·licitud de l'agent corresponia a la Secretaria d'Estat de Funció Pública. Atès que l'informe previ del director del departament no vincula l'òrgan competent i que, d'altra banda, no existeix cap delegació de funcions, s'ha de concloure que no concorre cap motiu determinant de la invalidesa de les resolucions impugnades per aquesta causa.

En definitiva, no existeix el preceptiu acord de voluntats entre les parts que permeti el perllongament de la relació de serveis que sol·licita la recurrent.

Quart.- És cert que la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública conté una motivació merament genèrica. Tanmateix, l'acord de Govern de 12 d'agost de 2020 comporta una validació d'aquest aspecte, en els termes previstos a l'article 49.2 del Codi de l'Administració.

L'Administració invoca les mesures de sostenibilitat econòmica que venien imposades per la situació derivada de la pandèmia del Covid-19. Aquesta és una motivació raonable, atenent a que la Llei 9/2020, de 25 de juny, va establir una sèrie de mesures de reducció salarial, racionalització econòmica i ordenació dels recursos humans, que es consideraven necessàries per la situació d'emergència sanitària.

La recurrent va demanar prova per acreditar que les mesures de contenció econòmica no eren generalitzades. Tanmateix, com ja es va dir en l'aute de 22 de març de 2022, la pràctica d'aquesta prova no era rellevant, ja que no es poden equiparar a aquest cas altres situacions que no són equiparables. A més, la qüestió fonamental és la manca de l'acord de voluntats que exigeix l'article 56.3 de la Llei de la funció pública, que no concorre segons abans s'ha exposat.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Zurita contra la sentència dictada el 18 de novembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.