CASS - SEGURETAT SOCIAL. Es presumeix que es tracta d'un accident laboral quan la patologia es manifesta a resultes de l'acció del treball. COSTES PROCESSALS. Procedeix imposar-les quan es contradiu el parer del facultatiu independent, sense aportat nous elements de prova. (2000017/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000017/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000061/2017

SENTÈNCIA 42-2018

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Zapata

Advocat: Sr. Sainz

Apel·lant: Sr. Macias

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Macias

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de data 11 de maig de 2017 ha estimat substancialment la demanda formulada pel Sr. Macias contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què impugnava la resolució de 27 de juliol de 2016, confirmada pel Consell d'Administració el 25 d'octubre següent, en virtut de la qual, entre d'altres extrems, es va considerar que la patologia de l'espatlla esquerra que presenta l'assegurat deriva de malaltia comuna i no d'accident de treball.

2.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual insisteix en que, a diferència de la patologia lumbar, la de l'espatlla esquerra no té origen en l'accident de treball que va patir l'interessat el 18 de febrer de 2016, ja que les calcificacions del tendó deriven d'un procés degeneratiu i crònic relacionat amb l'envelliment dels teixits, i que la ruptura del manegot dels rotadors no es va detectar fins al 26 d'abril de 2016, quan es va practicar un artro-tac.

3.- La part agent ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle. L'assegurat defensa que procedeix imposar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) el pagament de les costes processals, ja que la posició defensada per l'Administració és contrària a la jurisprudència d'aquesta Sala i al criteri unànime dels quatre facultatius que han informat en aquest procés, amb l'única excepció dels serveis mèdics de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos d'apel·lació a la respectiva contrapart, que el van contestar oposant-se a les pretensions formulades per la contrària.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa consisteix en determinar si la patologia que presenta l'agent a l'espatlla dreta deriva de l'accident de treball que va patir el 18 de febrer de 2016, o bé és conseqüència d'un procés degeneratiu que conduiria a l'aplicació de les normes reguladores de la malaltia comuna.

La sentència apel·lada s'ha basat en l'informe del facultatiu independent que va ser designat segons el que preveu l'article 257.2 de la Llei de la seguretat social, i ha conclòs que la patologia va ser desencadenada per l'accident de treball, de manera que ha de ser qualificat com a tal, encara que existís un procés degeneratiu previ.

Tercer.- L'article 123.2 de la mateixa Llei de la seguretat social estableix una presumpció iuris tantum, segons la qual s'ha d'entendre que es tracta d'un accident de treball quan les lesions es produeixen durant el temps i en el lloc de treball. Això comporta que s'atribueix específicament a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) la càrrega de desvirtuar aquesta presumpció, acreditant que la patologia està desvinculada de l'accident laboral.

L'esmentat precepte ha estat objecte d'aplicació per la sentència d'aquesta Sala núm. 54-2013, de 23 de maig, la qual va declarar que "la qualificació d'accident laboral s'imposa quan les lesions realment "patològiques" es manifesten, per primera vegada, a resultes de l'acció del treball".

Quart.- En el cas que ara s'examina, no hi ha dubte que les molèsties que pateix l'interessat a l'espatlla esquerra es van iniciar amb ocasió de l'accident que va patir el 18 de febrer de 2016, ja que abans d'aquesta data no havia experimentat molèsties ni cap dèficit funcional en aquesta articulació.

El facultatiu independent designat d'acord amb l'article 257.2 de la Llei de la seguretat social és ben taxatiu quan afirma que la ruptura del manegot dels rotadors "tot i produir-se en una espatlla amb antecedents de tendinosi crònica, és única i exclusivament derivada de l'accident laboral succeït el 18 de febrer de 2016", i conclou que existeix una relació directa de causalitat entre l'accident laboral i la ruptura del tendó.

La sentència apel·lada ha seguit les conclusions d'aquest informe, que, a més, coincideix amb l'opinió dels altres facultatius que han informat en la causa, amb excepció, lògicament, dels serveis mèdics de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS). Doncs bé, el criteri de la sentència ha de ser confirmat íntegrament, ja que s'ajusta al sentit de l'informe del facultatiu independent i, a més, respon a la presumpció establerta per l'article 123.2 de la Llei de la seguretat social, ja que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), a qui correspon la càrrega de la prova, no ha desvirtuat el contingut d'aquell informe, limitant-se a insistir en l'opinió dels seus serveis mèdics.

D'altra banda, tampoc es pot considerar decisiu que la ruptura del tendó no fos detectada fins al 26 d'abril de 2016, ja que va ser en aquella data que es va practicar un artro-tac a l'interessat, i no es justifica que existeixi cap circumstància que hagués pogut donar lloc a la ruptura en el període transcorregut entre l'accident de treball i la realització d'aquest artro- tac.

En conseqüència, atès que la patologia que presenta l'assegurat a l'espatlla esquerra es va manifestar quan va tenir lloc l'accident de treball, és aquesta la qualificació que correspon, encara que hagués existit un procés degeneratiu previ.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació que formula la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Cinquè.- Quant al recurs de la part agent, que sol·licita la condemna de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) al pagament de les costes processals, s'ha de partir de la reiterada doctrina d'aquesta Sala, en virtut de la qual només procedeix aquesta condemna quan s'aprecia temeritat o mala fe en alguna de les parts.

Tanmateix, cal tenir en compte la reforma introduïda per la Llei 18/2014, de 24 de juliol, que va donar una nova redacció a l'article 257.2 de la Llei de la seguretat social. Segons aquesta modificació legal, en els recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l'estat de salut de l'assegurat, el Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), abans de resoldre, pot demanar un informe mèdic que ha de ser elaborat per un facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts i, a més, l'informe serà preceptiu quan el demani l'assegurat en el seu recurs.

És evident que aquesta reforma va tenir per objecte limitar la litigiositat en aquesta matèria, per mitjà de la intervenció en la via administrativa d'un facultatiu independent que emetés una valoració amb una major garantia d'imparcialitat, pel fet que el seu autor no estigués vinculat amb cap de les parts.

Per tal d'assegurar la virtualitat i eficàcia d'aquest mecanisme, s'ha de considerar temerària la interposició d'una demanda, o l'oposició a la mateixa, quan no existeixen altres elements de prova que puguin desvirtuar les conclusions del facultatiu independent, o aquestes no siguin manifestament desajustades.

En aquest cas, a més dels informes dels metges de les parts, que ja eren coneguts, no s'ha aportat cap nou mitjà de prova que pugui contradir les consideracions del facultatiu independent, i, en aquest sentit, ni tan sols s'ha sol·licitat la pràctica d'una prova pericial en el marc del procés.

En conseqüència, ateses les particulars circumstàncies que concorren en aquest cas, procedeix condemnar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) al pagament de les costes causades i, en aquest sentit, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació de l'agent.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i estimar el que interposa el Sr. Macias, ambdós contra la sentencia del Tribunal Unipersonal del Batlle d'11 de maig de 2017, la qual es modifica en el sentit d'imposar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) el pagament de les costes causades en la primera instància.

Segon.- Imposar igualment a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.