**** (0256/07)

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-256/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Quesada va presentar davant de l’Honorable Batllia demanda, pel procediment ordinari, contra els Srs. Escudero i Varesc i les companyies d’assegurances Coll i Morell, en reclamació de la quantitat de 26.547,03 euros, amb els interessos legals des de l'accident i de la consolidació de les lesions, i subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda. I, després de invocar els fonaments legals escaients al seu dret, demanà que fos dictada sentència condemnant als defenents al pagament de la quantitat reclamada, més interessos i a satisfer les costes judicials de la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La representació processal dels co-defenents Sr. Varesc i Morell va contestar la demanda al·legant les excepcions peremptòries de cosa jutjada, de manca de legitimació passiva i, subsidiàriament, de manca de litisconsorci passiu necessari per manca de citació de la persona encarregada de 1'obra, oposant-se també a la demanda en quan al fons per manca de culpa. I, després d'invocar els fonaments de Dret que considerava d'aplicació, suplicava que es dictés sentència desestimant íntegrament la demanda i imposant a l'actor les costes processals, inclosos honoraris d’advocat i de procurador de dita part defenent.

III.- La representació processal dels co-defenents Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll contestà a la demanda, plantejant la excepció peremptòria de cosa jutjada i, en quan al fons, que la culpa de 1'accident era íntegrament imputable al demandant. I, després d'invocar els fonaments de Dret que considerava aplicables, suplicava que fos dictada sentència desestimatòria de la demanda i imposant a la part agent les costes processals causades.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles acordà l'acumulació dels autes 0112-5/2006 i B-0025-/2006, en el marc dels quals Plaza formulà demanda contra el Sr. Quesada i ORG_0, sol·licitant-ne la condemna solidaria per la quantitat principal de 7.898,99 euros, amb els interessos legals i les costes, per causa dels danys soferts en el mateix accident al vehicle matrícula AND- D7**7, propietat de Plaza

V.- Per sentència de data 20 de juliol del 2007 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, es va estimar en part la demanda formulada en data 27 de juliol del 2006 per la mercantil andorrana Plaza contra el Sr. Quesada i la companyia asseguradora ORG_0, i va condemnar als defenents a satisfer de forma solidaria a la part agent la quantitat de 3.949, euros, amb els interessos legals a comptar des de la data de la fermesa de la present sentència, imposant-los les costes processals causades en 1'expedient B-0025-4/2006.

La mateixa sentència també va estimar en part la demanda formulada en data 5 de maig del 2006 pel Sr. Quesada contra el Sr. Varesc i ORG_1, i va condemnar solidàriament al Sr. Varesc i a la ORG_1 a pagar a la part agent la quantitat de 12.098, euros, amb els interessos legals a comptar des de la data de la fermesa de la present sentència, imposant als defenents les costes processals causades a la part agent en l’expedient 0112-5/2006.

La sentència va absoldre al Sr. Escudero, a la societat Plaza i a la companyia d’assegurances Coll de la demanda contra ells formulada pel Sr. Quesada, imposant a dit agent les costes processals a ells causades.

VI.- Contra aquesta sentència la representació processal del Sr. Varesc i de ORG_1 va interposar recurs d’apel·lació, recurs que fonamenta en que les tanques d'obra instal·lades per l'empresa ORG_2 no dificultaven la visibilitat dels vehicles que circulaven per aquell indret i, per tant, no varen tenir cap incidència en la producció de l'accident d'autes, essent la causa única de l’accident la manca de precaució del Sr. Quesada quan s’incorporà a una via principal, com ho és la Carretera General núm. 3, sense tenir cura de no interceptar el pas dels vehicles que circulaven per dita via principal en la direcció La Massana a Ordino. Per tant, les tanques de les obres no varen tenir la més mínima incidència en la producció de l’accident ja que no constituïen cap obstrucció visual. No hi ha constància de la producció de cap altre accident de circulació ocorregut en aquella mateixa zona durant l’execució de l'obra, ni amb posterioritat. Conclou dient que procedia atribuir al Sr. Quesada la exclusiva responsabilitat en la causació de l’accident, a banda de que el fet de no dur cordat el cinturó de seguretat ben segur que va incrementar les seves lesions, atesa la tipologia de les lesions, "traumatisme cranial en regió temporal” i "fractura bifocal de la mandíbula”, degudes a un desplaçament del Sr. Quesada cap a la seva dreta a causa de la potència de l'impacte.

De manera subsidiària, mostra el seu desacord amb les indemnitzacions fixades en la sentència pel concepte d'IPP, 8.000,00 euros, a raó de 1.333 euros punt, i de 10.000,00 euros pel concepte de preu del dolor, a raó de 2.000,00 euros el punt, doncs entén aquesta part apel·lant que les indemnitzacions haurien de ser un màxim de 6.000,00 euros en concepte de IPP i de 8.000,00 euros en concepte de preu del dolor, al·legant la Jurisprudència del Tribunal de Corts, i assenyala que s’hauria de prendre en consideració, a més a més, la qüestió relativa a la incidència en les lesions sofertes pel Sr. Quesada del fet que no duia degudament cordat el cinturó de seguretat.

Un altre motiu del recurs fa referència a la condemna en costes doncs entén que no resulta d’aplicació el principi del venciment objectiu tota vegada que la demanda va ser estimada tant sols parcialment, circumstància que fa del tot improcedent la condemna en costes, d’acord amb reiterada i abundant jurisprudència d'aquest M.I. Tribunal.

Acaba el seu escrit del recurs demanant la revocació de la sentència dictada per la Secció Civil de l'Hble. Tribunal de Batlles i que es dicti sentència en el sentit de desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Quesada contra el Sr. Varesc i la companyia ORG_1, imposant a la part agent la totalitat de les costes judicials generades en les dues instàncies, inclosos els honoraris del procurador i d’advocat d'aquesta part defenent.

VII.- La representació processal del Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll també va interposar recurs d’apel·lació contra la sentència ja que considera que la responsabilitat de l’accident és únicament í exclusivament atribuïble a la conducta imprudent del Sr. Quesada, doncs ha quedat acreditat que es va incorporar a la carretera general sense respectar el senyal d’Stop que l’afectava, i no comparteix el criteri del Tribunal de Batlles de considerar al Sr. Varesc co-responsable, en un 50%, ja que no es desprèn veritablement que les tanques d’obra que havia instal·lat l’empresa ORG_2 dificultessin la visibilitat dels conductors que, com el Sr. Quesada, provenien de la Urbanització La Clota Verda i s’incorporaven a la Carretera General núm. 3. Considera aquesta part apel·lant que la causa eficient i directa de l'accident fou, bàsicament, que el Sr. Quesada es va incorporar a la Carretera General sense respectar el senyal d'Stop, per la qual cosa acaba el seu escrit del recurs demanant que es dicti sentència revocant parcialment la sentència apel·lada i es condemni al Sr. Quesada i, solidàriament, a la companyia asseguradora "Bernat", a abonar a la societat mercantil andorrana "Plaza" el 100% dels danys i perjudicis soferts arran del sinistre, és a dir: la suma de 7.898,99 euros, pel valor venal del vehicle marca Jeep, model Wrangler i matricula XXXX, més els interessos legals des de la data de l’accident o, subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d’Advocat i Procurador.

VIII.- Contra aquesta resolució la representació processal del Sr. Quesada va interposar recurs d’apel·lació perquè, al seu entendre, la sentència no ha valorat correctament la prova al considerar que no resta suficientment acreditat que el Sr. Escudero circulava en excés de velocitat, quan de les proves practicades en resulta el contrari, que circulava a una velocitat superior a la permesa, que era de 50 km/h, i no adequada a les circumstàncies, doncs no disposava de visibilitat suficient per causa de les tanques de l’obra que efectuava l’empresa ORG_2, la qual cosa també determina l’existència de responsabilitat del Sr. Varesc per la col·locació d’una barana de pannells de fusta d'una alçada i dimensions que dificultaven greument la visibilitat de la circulació de vehicles, com diu la sentència apel·lada. Per això, la responsabilitat de l’accident es compartida del Sr. Escudero, per circular a velocitat excessiva, i del Sr. Varesc, per establir obstacles que dificultaven greument la visibilitat, mentre que el Sr. Quesada tindria una molt menor responsabilitat en la producció del sinistre pel fet objectiu de que en la intersecció amb la via preferent havia de cedir el pas, fixant aquesta responsabilitat en un màxim d'un 10 per cent.

Aquest apel·lant demana la revocació de la sentència recorreguda en el sentit d'imposar a les altres parts el 90 per cent de culpa en l’accident, repartit entre elles en la forma que el Tribunal consideri oportuna, i d’atribuir al Sr. Quesada tant sols el 10 per cent de culpa.

Al·lega un segon motiu del recurs referit a l’import de la indemnització fixada en la sentència en concepte de pretium doloris, avaluat en un 5/7, i a la manca de indemnització pels desplaçaments al Principat efectuats pel Sr. Quesada. Cita jurisprudència que estableix, en un cas similar de pretium doloris al d’autes, fixa la indemnització entre 12.000,00 i 15.000,00 euros. I també reclama pels dos desplaçaments a Andorra per ésser visitat pel metge forense, a raó de 150,00 euros per cadascun d’ells, per tractar-se d’un perjudici acreditat. Per la qual cosa demana també la revocació de la sentència recorreguda en el sentit de fixar la indemnització per pretium doloris en 15.000,00 euros i de reconèixer també un indemnització en concepte de desplaçaments en la quantia de 300,00 euros.

Finalment, aquesta part apel·lant demana també la revocació de la sentència apel·lada en el sentit de que no siguin imposades les costes judicials de la primera instància ni al Sr. Quesada ni a “Bernat”, i que les costes judicials de la segona instància s’imposin a la part adversa.

XI. La representació processal del Sr. Varesc i de ORG_1 s’oposà als recursos del Sr. Quesada i del Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll. En relació al recurs formulat pel Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia Coll ASSEGURANCES, mostra el seu total acord perquè considera que la causa eficient i directa de l’accident fou, únicament, la incorporació a la via principal duta a terme imprudentment pel Sr. Quesada. I, pel que fa al recurs formulat pel Sr. Quesada, reitera que les tanques instal·lades per l'empresa ORG_2 no dificultaven la visibilitat dels vehicles que circulaven per aquell indret i que, per tant, no varen tenir cap incidència en la producció de l’accident, quina exclusiva responsabilitat procedeix atribuir al Sr. Quesada qui, endemés, no duia degudament cordat el cinturó de seguretat, circumstància que va tenir una incidència en el perjudici corporal sofert pel demandant, atesa la tipologia de les lesions. Altrament, considera totalment improcedent la reclamació efectuada pel Sr. Quesada en concepte de desplaçaments, per manca de prova de les concretes despeses sofertes, d’acord amb el mandat de la càrrega de la prova, ("incumbit probatio qui dicit, non qui negat", Digest 22,3,2), i en quan al pretium doloris estima en 8.000,00 euros l’import màxim de la indemnització que procediria abonar al Sr. Quesada.

X.- La representació processal del Sr. Escudero, la societat Plaza i companyia d’assegurances Coll en relació al recurs formulat pel del Sr. Varesc i de la ORG_1, s’adherí plenament al mateix en el sentit d'atribuir al Sr. Quesada l’exclusiva responsabilitat en la producció de l’accident i, en quan al recurs formulat pel Sr. Quesada, s’oposà al recurs compartint el criteri expressat en la sentència apel·lada de que no ha resultat acreditada una culpa imputable al Sr. Escudero, no havent-se demostrat que circulava amb excés de velocitat, essent la causa de l’accident únicament imputable a culpa del Sr. Quesada i, per tant, aquest no hauria de percebre cap indemnització ni pel concepte de pretium doloris, ni per cap altre. Subsidiàriament, per al cas de que aquest Tribunal Superior considerés que efectivament li pertocaria una indemnització pel concepte de pretium doloris, el seu import hauria de ser no superior a 10.000,00 euros, sent absolutament improcedent la indemnització en concepte de despeses de desplaçaments.

XI.- La representació processal del Sr. Quesada s’oposà al recurs del Sr. Varesc i de ORG_1, i també al recurs del Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll al·legant que les proves obrant en autes demostren que els pannells col·locats per l'empresa ORG_2 dificultaven la visibilitat des de la posició en que es trobava el vehicle conduir pel Sr. Quesada, sense que el fet de no haver-se produït més sinistres en aquell mateix indret en absolut és significatiu i, en tot cas, no existeix prova als autes de que efectivament no hi hagin hagut més sinistres. En quan al recurs formulat pel Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia Coll ASSEGURANCES, al·lega que existeixen en autes proves suficients de la incorrecta conducció que efectuava el Sr. Escudero per circular a velocitat inadequada i superior a la autoritzada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

FONAMENTS DE DRET

I. En els tres recursos es planteja, com a motiu principal, la qüestió de quina o quines foren les causes eficients de l’accident que ocorregué el dia 27 de novembre del 2003 a Ordino, a la Carretera General núm. 3 a l’alçada de la Cruïlla de la Urbanització la Clota Verda, quan el Sr. Quesada sortia d'una via no prioritària per incorporar-se a dita Carretera General en sentit Ordino a La Massana al volant del seu cotxe Peugeot 106 matrícula francesa XXXX, i fou colpit pel vehicle Jeep Wrangler matrícula XXXX que circulava per la mateixa Carretera General en el sentit de La Massana a Ordino i que era conduït pel defenent Sr. Escudero, vehicle propietat de la societat Plaza i assegurat a la companyia d’assegurances Coll. Arran de la col·lisió ambdós vehicles varen resultar amb desperfectes i el Sr. Quesada amb lesions.

L’Hble. Tribunal de Batlles en la seva sentència ha apreciat responsabilitat per culpa extracontractual en Sr. Quesada per haver-se incorporat a carretera general procedent de via no prioritària tallant el pas al vehicle conduït pel Sr. Escudero que circulava per la carretera general, infringint el Sr. Quesada l’article 10-a de la Llei del Codi de la Circulació. Però l’Hble. Tribunal de Batlles ha apreciat que la maniobra circulatòria del Sr. Quesada es veia dificultada per la manca de visibilitat que resultava de 1'existéncia d'unes tanques d'obra al lateral de la calcada col·locades per l'empresa ORG_2, motiu pel qual també ha apreciat culpa concorrent en el Sr. Varesc perquè, per la seva condició de titular de l'empresa ORG_2, era qui tenia “l'obligació positiva de vetllar per tal de que els seus treballadors, col·laboradors o dependents no causessin un dany a un tercer”, entenent el l’Hble. Tribunal de Batlles que “efectivament el fet d’instal·lar les barreres tapant la visibilitat dels conductors que han de sortir d'una via secundaria a una via prioritària, en 1'ocurréncia a una carretera general, infringeix les disposicions dels articles 27 apartats 1 i 3 i 28 del Codi de la Circulació, puix corresponia sia a l’amo de l’obra, sia al contractista, assegurar-se de que les instal·lacions no dificultaven la visibilitat” i que “és ben evident de que la visibilitat reduïda que afectava tant al Sr. Escudero com al Sr. Quesada ha estat per una part important a l'origen de l'accident”. Estableix el Tribunal de la instància una repartició de culpes del 50 per cent pel Sr. Quesada i del 50 per cent pel Sr. Varesc.

I, contràriament al que demandava la representació processal del Sr. Quesada, l’Hble. Tribunal de Batlles no aprecia culpa imputable al conductor del vehicle Jeep Wrangler matrícula XXXX, el Sr. Escudero, per entendre que la presumpta velocitat excessiva que se li atribueix en l’informe del Servei de Policia no ha quedat prou demostrada.

II.- Compartim el criteri de l’Hble. Tribunal de Batlles de no apreciar culpa en el conductor del vehicle Jeep Wrangler matrícula AND- D7**7, el Sr. Escudero, doncs no podem considerar que hagi quedat suficientment acreditada la presumpta velocitat excessiva que se li atribueix en l’informe del Servei de Policia. Es pot admetre que circulava a velocitat superior a la autoritzada en aquell indret, que era de 50 km/h, doncs el mateix Sr. Escudero admet que circulava a una velocitat d’uns 50 o 60 km/h, per tant, ben segur que ho feia per damunt dels 50 km/h, però encara que ho fes a la velocitat de 70 km/h entenem que aquesta circumstància no fou decisiva per la causació de la col·lisió.

La col·lisió fou deguda a que el vehicle Peugeot 106 matrícula francesa XXXX conduït pel Sr. Quesada va interrompre a la Carretera General núm. 3 de manera sense observa la deguda prudència ja que l’afectava una senyal de “stop” que donava absoluta preferència de pas als vehicles que circulaven per la via principal, com era el vehicle Jeep Wrangler matrícula XXXX que conduïa el Sr. Escudero. Ara bé, en aquesta realització imprudent de la maniobra de incorporació a la Carretera General hi va tenir incidència una altra circumstància que no era imputable al Sr. Quesada, com era la presència d'unes tanques d'obra al lateral de la calcada col·locades per l'empresa ORG_2, que reduïen la visibilitat dels conductors que havien de fer al maniobra de sortida de la via secundaria a la Carretera General.

Encara que, segons les fotografies que consten en l’acta notarial autoritzada pel Notari del Principat Sr. Vaquero en data 24 d'agost de 2005, es veu que hi ha un punt on es poden situar els vehicles provinents de la via no prioritària per incorporar-se a la Carretera General núm. 3 i que des d’aquest punt, i atès que la Carretera General forma una llarga recta, la visibilitat és bona, no es pot obviar que a la data en que s’autoritza dita acta notarial la configuració no era la mateixa que a la data de l’accident, el dia 27 de novembre del 2003, i de les fotografies obrants al l’informe policial, i del mateix informe policial (folis 22 a 35 i 45 a 49), resulta que la tanca sí que dificultava la visibilitat, encara que no de manera tan important com per evitar a tot conductor que intenta incorporar-se a la Carretera General fer-ho amb suficients garanties de que no interceptar el pas a cap vehicle que circuli per la via principal en la direcció La Massana a Ordino. Les fotografies de la cruïlla obrants en autes permeten apreciar que hi ha un bon marge d’espai per atansar-se més cap a la voravia de la carretera general, sense necessitat d’envair el carril de circulació, per tal de fer el que usualment en diem “treure el morro”, amb la qual cosa el conductor del vehicle Peugeot 106 Sr. Quesada hauria millorat molt considerablement el camp de visió per tal d’assegurar-se poder fer la incorporació a la Carretera General sense cap risc pels vehicles que hi circulessin.

Considerem que és correcte el criteri de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle d’apreciar una concurrència de culpes entre el Sr. Quesada, conductor del vehicle que tallà el pas al vehicle Jeep Wrangler matrícula XXXX, i el Sr. Varesc, responsable de l'empresa ORG_2 que va instal·lar la tanca a les obres, si bé considerem de major importància la culpa del Sr. Quesada i, per tant, entenem que la repartició ha de ser d’un 70 per cent al Sr. Quesada i d’un 30 per cent al Sr. Varesc.

Procedeix, doncs, estimar en part aquest motiu dels recursos referit a les causes determinants de la col·lisió i revocar parcialment la sentència apel·lada en el sentit de fer una repartició culpes del 70 per cent pel Sr. Quesada i del 30 per cent pel Sr. Varesc.

III.- De manera subsidiària, la representació processal del Sr. Varesc i de ORG_1 mostra el seu desacord amb les indemnitzacions fixades en la sentència pel concepte d'IPP, 8.000,00 euros, a raó de 1.333 euros punt, i de pretium doloris, 10.000,00 euros a raó de 2.000,00 euros el punt, doncs entén aquesta part apel·lant que les indemnitzacions haurien de ser un màxim de 6.000,00 euros en concepte de IPP i de 8.000,00 euros en concepte de preu del dolor, al·legant la Jurisprudència del Tribunal de Corts, i assenyala que s’hauria de prendre en consideració, a més a més, la qüestió relativa a la incidència en les lesions sofertes pel Sr. Quesada del fet que no duia degudament cordat el cinturó de seguretat.

Per la seva banda, la representació processal del Sr. Quesada al·lega un segon motiu del recurs referit a l’import de la indemnització fixada en la sentència en concepte de pretium doloris, avaluat en un 5/7, i a la manca de indemnització pels desplaçaments al Principat efectuats pel Sr. Quesada. Cita jurisprudència que estableix, en un cas similar de pretium doloris al d’autes, fixa la indemnització entre 12.000,00 i 15.000,00 euros. I també reclama pels dos desplaçaments a Andorra per ésser visitat pel metge forense, a raó de 150,00 euros per cadascun d’ells, per tractar-se d’un perjudici acreditat. Per la qual cosa demana també la revocació de la sentència recorreguda en el sentit de fixar la indemnització per pretium doloris en 15.000,00 euros i de reconèixer també un indemnització en concepte de desplaçaments en la quantia de 300,00 euros.

Com ja s’ha dit, en la sentència apel·lada es fixa la indemnització en d'IPP, avaluat en l’informe del metge forense en un 6 per cent, de 8.000,00 euros a raó de 1.333,00 euros el punt, i en quan al pretium doloris, avaluat com bastant important (5/7) fixa la indemnització en la suma de 10.000,00 euros, a raó de 2.000,00 euros el punt.

El Sr. Quesada apel·la la sentència demanant que la indemnització pel concepte de pretium doloris sigui fixada en 15.000,00 euros, mentre que els apel·lants Sr. Varesc i ORG_1, també en desacord amb la sentència apel·lada, demanen que la indemnització en concepte d'IPP, hauria de ser, com a màxim de 6.000,00 euros, i pel concepte de pretium doloris un màxim de 8.000,00 euros. Ni una ni altra pretensió poden ser acollides pel Tribunal tota vegada que tant la indemnització pel concepte d’IPP com la de pretium doloris, son plenament ajustades a la Jurisprudència. No obstant això i a banda de la repartició de culpes que ja ha estat raonada, aquest Tribunal creu obligat prendre en consideració a l’hora de determinar l’import de les indemnitzacions pels danys corporals del Sr. Quesada (ITT, IPP i pretium doloris) la circumstància que dit conductor no duia cordat el cinturó de seguretat i aquesta circumstància, ben contràriament al que es diu en la sentència apel·lada, sí va incidir negativament en algunes de les lesions corporals que va patir el Sr. Quesada, com resulta dels informes mèdics i forenses que descriuen unes lesions consistents en traumatisme cranial i fractura bi-focal de la mandíbula (foli 36). El fet de no dur cordat el cinturó de seguretat va permetre que el cap del Sr. Quesada, a conseqüència de l’impacte, anés a colpejar contra les parts interiors del seu vehicle, moviments que hauria evitat en gran mesura el fet de dur degudament cordat el cinturó de seguretat. Així resulta de les fotografies número 8 i 9, obrants als folis 34 i 35, que acrediten que el cap del Sr. Quesada va colpejar contra la part interior de la porta davantera dreta del seu vehicle. Per la qual cosa, procedeix la reducció de les indemnitzacions pels danys corporals del Sr. Quesada, si bé tant sols respecte de la IPP i el pretium doloris, tota vegada que la indemnització pel concepte d’ITT no ha estat objecte de recurs, i les indemnitzacions per IPP i pretium doloris tant sols poden ser reduïdes fins la quantitat acceptada per representació processal del defenents Sr. Varesc i ORG_1, és a dir, 6.000,00 euros en concepte d’IPP i 8.000,00 euros en concepte de pretium doloris, de manera que dits defenents hauran d’abonar al Sr. Quesada el 30 per cent de dites quantitats, és a dir, 1.800,00 euros en concepte d’IPP i 2.400,00 euros pel pretium doloris.

En quan a la reclamació feta pel Sr. Quesada pels dos desplaçaments a Andorra per ésser visitat pel metge forense, a raó de 150,00 euros per cadascun d’ells, si bé consta acreditat que el Sr. Quesada, tot i de nacionalitat andorrana. és resident a França, a la població de Le Grau du Roi, hem de mantenir la decisió de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle a manca de prova acreditativa de les despeses ocasionades per aquest desplaçaments, no constant ni tant sols si els desplaçaments obeïren al sol motiu de la citació judicial per a ser reconegut pel metge forense, ni si a la data en que fou citat el Sr. Quesada es trobava al Principat, atès que és de nacionalitat andorrana per la qual cosa se li presumeix l’arrelament.

IV. La representació processal del Sr. Escudero, la societat Plaza i companyia d’assegurances Coll també interposa recurs d’apel·lació contra la sentència apel·lada perquè fixa com a data de meritació dels interessos la dat de la sentència dictada en la primera instància, enlloc de la data de l’accident o, subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda com demana dita part apel·lant, reiterant el que ja va demanar en la primera instància.

Seguint la Jurisprudència d’aquest Tribunal (sentències de 25 d’abril, 28 de juny, 11 de novembre del 2002, 14 de maig del 2004, 14 d’octubre del 2005 i 23 de març del 2006) els interessos s’han d’abonar des de la data de la sentència de la primera instància perquè fins llavors no ha estat líquida la quantitat objecte de la condemna, i d’acord amb la màxima “in il·liquidis non fit mora”, procedeix desestimar aquest motiu del recurs i confirmar la sentència apel·lada en quan al seu pronunciament sobre els interessos.

V.- La representació processal del Sr. Varesc i de ORG_1 al·lega un darrer motiu del recurs que fa referència a la condemna en costes doncs entén que no resulta d’aplicació el principi del venciment objectiu tota vegada que la demanda va ser estimada tant sols parcialment, circumstància que fa del tot improcedent la condemna en costes, d’acord amb reiterada i abundant jurisprudència d'aquest M.I. Tribunal. La representació processal del Sr. Quesada demana també la revocació de la sentència apel·lada en el sentit de que no siguin imposades les costes judicials de la primera instància ni al Sr. Quesada ni a “Bernat”, i que les costes judicials de la segona instància s’imposin a la part adversa.

Pel que fa a les costes de la primera instància, com diuen les sentències d’aquest Tribunal 19 de novembre del 1998 i 26 de gener del 2006, seguint la Jurisprudència constant, “el principi general d’imposició de costes és el de venciment objectiu en virtut d’una Constitució de l’emperador Zenó que recull el Codi 7,51,5 amb independència de l’existència de mala fe o de temeritat d’alguna de les parts, circumstància que, en tot cas, actua com argument de reforç de la condemna que es faci. No obstant, la imposició de costes no és procedent quan l’estimació sigui parcial a menys que una de les parts hagués actuat amb mala fe o manifesta temeritat”.

En el cas del Sr. Quesada sí s’escau la imposició de la totalitat de les costes de la primera instància causades al Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll, tota vegada que la seva demanda contra aquests va ésser desestimada totalment, sent doncs d’aplicació el criteri objectiu del venciment.

Per contra, no hi ha lloc a imposar al Sr. Quesada, ni al Sr. Varesc i ORG_1, la resta de les costes causades a la seva instància perquè les seves demandes varen ser estimades tant sols en part.

Pel que fa a les costes del recurs, com sigui que el recurs formulat pel Sr. Quesada ha estat refusat en la seva totalitat, s’han de imposar a dit apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància al Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll, sense fer especial pronunciament sobre la resta de les costes generades en aquesta segona instància.

VI.- En conclusió, i en virtut de tot el que precedentment s’ha exposat, procedeix desestimar íntegrament el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Quesada i estimar parcialment els recursos d’apel·lació interposats per la representació processal del Sr. Varesc i ORG_1 i per la representació processal del Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll, i revocar parcialment la sentència apel·lada en el sentit de que, apreciant en el Sr. Quesada una responsabilitat del 70 per cent i en el Sr. Varesc una responsabilitat del 30 per cent en la producció de l’accident que ocorregué dia 27 de novembre del 2003 a Ordino, a la Carretera General núm. 3 a l’alçada de la Cruïlla de la Urbanització la Clota Verda, entre el vehicle Peugeot 106 matrícula francesa XXXX, i el vehicle Jeep Wrangler matrícula XXXX, condemnem al Sr. Quesada i la companyia asseguradora ORG_0, de forma solidaria, a pagar a la societat Plaza la quantitat de 5.529,30 euros, que es correspon al 70 per cent del valor de reparació del danys del vehicle de la seva propietat Jeep Wrangler matrícula XXXX, que ascendiren a 7.899,00 euros. I condemnem al Sr. Varesc i ORG_1, solidàriament, a pagar al Sr. Quesada la quantitat de 1.372,20 euros que es correspon al 30 per cent dels danys al vehicle (4.574,00 euros), més 486,81 euros corresponents al 30 per cent de la indemnització per ITT (1.622,70 euros), 1.800,00 euros corresponents al 30 per cent de la indemnització per IPP (6.000,00 euros) i 2.400,00 euros corresponents al 30 per cent de la indemnització per pretium doloris (8.000,00 euros), el que fa una total quantitat de 6.059,01 euros.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat pel la representació processal del Sr. Quesada i estimar parcialment els recursos d’apel·lació interposats per la representació processal del Sr. Varesc i ORG_1 i per la representació processal del Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll contra la sentència de data 20 de juliol del 2007 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar parcialment dita sentència en el sentit de:

1r. Condemnar al Sr. Quesada i la companyia asseguradora ORG_0, de forma solidaria, a pagar a la societat Plaza la quantitat de 5.529,30 euros.

2n.- Condemnar al Sr. Varesc i ORG_1, solidàriament, a pagar al Sr. Quesada la quantitat de 6.059,01 euros.

3r.- Imposar al Sr. Quesada la totalitat de les costes de la primera instància causades al Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll.

4t.- No fer especial pronunciament sobre la resta de les costes causades a la primera instància.

5è.- Confirmar la resta dels pronunciaments que la sentència apel·lada conté a la seva part decisòria.

Imposem al Sr. Quesada les costes processals causades en aquesta segona instància al Sr. Escudero, la societat Plaza i la companyia d’assegurances Coll, sense fer especial pronunciament sobre la resta de les costes generades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-