Lliurament de mercaderies - prova (0062/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-062/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 d'octubre del 2008 la representació processal de la societat "A.U. SL" va formular demanda contra l'entitat "T.I. SA", propietària de l'Hotel "R.", en reclamació de la suma de 871,75 euros, import d'una partida de té verd que li havia estat subministrada per la seva mandant i que la defenent no havia pagat, més les despeses bancàries originades pel retorn de l'efecte domiciliat.

II.- La representació processal de la societat "T.I. SA" va contestar a la demanda en data 17 de setembre del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument que l'encàrrec de la mercaderia esmentada per l'agent el va fer el Sr. Pombo, que ja no treballava amb la seva mandant en el moment de fer-lo, ni la representava.

III.- En data 17 de febrer del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència estimant íntegrament la demanda formulada per la societat "A.U. SL" contra la "T.I. SA" i condemnant a aquesta darrera a pagar a la primera la suma de 871,75 euros, més els interessos legals de dita quantitat a comptar de la contesta a la demanda, imposant a la defenent les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "T.I. SA" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la societat "A.U. SL" va formular demanda reclamant que es condemnés a la societat "T.I. SA", propietària de l'Hotel "R.", a pagar a la seva mandant la suma de 871,75 euros, import d'unes caixes de té verd que aquesta li havia subministrat en virtut d'un encàrrec efectuat pel Sr. Pombo.

Al contestar a la demanda la defenent no argumenta que aquesta mercaderia no es va lliurar realment a l'hotel de la seva propietat, i el seu administrador, el Sr. Castrillo, tampoc nega aquest fet, afirmant exclusivament que no li consta (foli 74 en relació al 61), però s'oposa a la demanda amb l'argument que el Sr. Pombo no tenia poder per actuar en nom d'ella i que el 27 de desembre del 2007, data del contracte que fonamenta la demanda, el citat senyor ja no era director de l'Hotel de la seva propietat, raó per la qual l'encàrrec no va existir mai i aquests arguments no es poden estimar per les raons que a continuació s'exposen.

II.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Agullo, actuant en representació de la companyia denominada "A.U. SL" propietària del negoci "V.", i el Sr. Pombo, que manifestava actuar en representació de l'entitat "T.I. SA", van acordar que la primera subministraria a la segona una partida de té verd amb llimona, fabricat per l'empresa "P.D. SL", que s'havia de lliurar a l'hotel "R.", propietat d'aquesta darrera entitat (foli 42).

Consta igualment a les actuacions una factura de data 29 de desembre del 2006 a nom del citat hotel, corresponent a 30 caixes de té verd per un import de 864 euros (foli 45), un albarà de 28 del mateix mes i any d'entrega de l'esmentada mercaderia a l'hotel en el què consta la signatura del receptor (foli 46), uns rebuts retornats per manca de pagament amb aquest import (foli 47) i una fotografia que mostra com estaven personalitzades amb el seu nom les caixes de té verd que es va acordar subministrar a l'Hotel "R." (foli 44).

II.- Malgrat això, la defenent argumenta que en la data en què es va fer l'encàrrec el Sr. Pombo ja no treballava a l'hotel de la seva propietat, i, en front a aquest argument, l'agent defensa que en el document en el què aquest es recollia es va fer constar la data de 12 de desembre del 2007 per un error, ja que en realitat es va signar el mateix dia i el mateix mes de l'any 2006 i aquesta Sala considera que les dades que consten a les actuacions acrediten l'existència de l'error que l'agent defensa.

Així, cal destacar que l'albarà de lliurament de la mercaderia i la factura corresponent són de dates 28 i 29 de desembre del 2006 (folis 4 i 5), circumstancia que seria realment estranya si el contracte de subministrament no s'hagués signat fins l'any següent, no havent provat ni tant sols al·legat la defenent que abans existís un altre amb un contingut similar, i el mateix cal dir de la factura emesa per la societat "P.D. SL" que va ser pagada per l'agent pel citat té verd, ja que els documents corresponents tenen data de 21 de desembre del 2006 i 21 de febrer del 2007 respectivament (folis 64 i 65). En el mateix sentit el Sr. Pombo reconeix haver signat el contracte de subministrament en data 12 de desembre del 2006 (folis 67 i 92 en relació al 62).

III.- Tenint en compte la data real de contracte s'ha de constatar que el Sr. Pombo va treballar a l'hotel "R." del dia 26 de juny del 2003 al 28 d'octubre del 2004 i del 6 de setembre del 2005 al 17 de juny del 2007, com comunica a l'Hble. Batlle la Directora General de la CASS (foli 80) d'acord amb l'extracte dels punts de vellesa del citat senyor i la certificació de treball a l'empresa que acompanyen a la carta de 22 de gener del 2009 (folis 81 a 83), raó per la qual cal concloure que en el moment de signar el contracte, el dia 12 de desembre del 2006, el Sr. Pombo treballava per la defenent, com reconeix el Sr. Castrillo, administrador únic de la societat agent (foli 74 en relació al 61).

Si l'encàrrec de la mercaderia va ser signat per una persona que tenia un càrrec directiu a l'hotel propietat de la defenent, com cal deduir del sou que cobrava (foli 82), és evident que la part agent havia de confiar en la seva legitimació per fer-ho i si aquesta es va subministrar a l'indicat establiment, com proven els documents aportats per l'agent, és també indiscutible que la defenent ha de ser condemnada al seu pagament, ja que en cas contrari s'enriquiria injustament i, per tant, s'ha de confirmar la Sentència d'instància.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes que aquest ha generat a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "T.I. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 17 de febrer del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.