Sinistre estufa de gasoil-manteniment caldera (260/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 260/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas van presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Agullo, en reclamació de la quantitat de 226.621,27 EUR, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització pels danys ocorreguts a conseqüència de l'explosió d'una estufa de gasoil.

II.- El Sr. Agullo va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que el contingut de l'informe de ORG_0 acredita que l'accident no fou produït per un suposat mal estat de la caldera sinó per una incorrecta manipulació de la mateixa; que malgrat tot, en cas de considerar al Sr. Agullo com a responsable civil de les lesions patides per la Sra. Agullo, hauria de ser una responsabilitat extracontractual o aquiliana que respon a la idea de la producció d'un dany a altra persona, el resultat del qual excedeix del que ha estat previsible en el moment de concretar l'obligació contractual.

III.- Per sentència del dia 4 de setembre del 2008, l'Hble Tribunal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va: "desestimar l'excepció de prescripció de l'acció i condemnar el Sr. Agullo a satisfer la suma de 95.793,72 EUR als Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas, més els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució, sense efectuar especial condemna en costes".

V.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas sol·liciten que la sentència de primera instància sigui modificada en el sentit de considerar que les indemnitzacions reclamades en concepte de perjudici moral, ITT, IPP, no siguin inferiors a les sumes següents: 30.000,-EUR (x2) i 25.000,-EUR en concepte de perjudici moral pels Srs. Vaquero, Esparza i Villegas, respectivament; 5.092,55 EUR per la Sra. Agullo en concepte d'ITT i 92.235,-EUR per la Sra. Agullo en concepte d'IPP.

II.- El Sr. Agullo manifesta que en cas que es consideri que existeix algun tipus de responsabilitat per part del Sr. Agullo, aquesta hauria de ser extracontractual, ja que el mateix no ha incomplert les seves obligacions com a part arrendadora; que únicament es pot exigir responsabilitat pel mal funcionament de les instal·lacions quan resti provat que el titular de les instal·lacions hagués pogut preveure el dany o perill i no hagués fet res per evitar-ho o aquestes instal·lacions no reunissin els mínims de seguretat exigits; que els tribunals andorrans, en els supòsits dubtosos han optat per entendre que cal aplicar les regles de responsabilitat extracontractual, és a dir en aquells supòsits en que el dany sofert excedeix de l'orbita del contracte i de les previsions en ell establertes; que com a responsabilitat extracontractual, ja hauria prescrit abundantment abans d'iniciar les presents actuacions civils; que no es pot afirmar que les instal·lacions del pis es trobessin en molt mal estat i sense respectar la normativa vigent; que no existia ventilacions en l'habitació de la caldera per a que aquesta constava d'una xemeneia amb sortida directa a l'exterior; que l'informe de ORG_0 conclou que la causa més probable de l'incendi és una mala manipulació dels elements emprats per encendre la calefacció i no una fallada del propi aparell de calefacció i afegeix que junt amb la mala manipulació, l'aparatositat de l'incendi va ser deguda a l'acumulació de matèria combustible en el local de la caldera; que l'informe d'ORG_1 és un peritatge parcial i sense haver estat mai al lloc dels fets ni haver vist mai la caldera, sinó únicament efectuat en base a la revisió dels informes i documents obrats en autes; que l'informe de l'Àrea de Seguretat Industrial estableix que atenent a les dates en que es va produir l'accident i per tant en ple hivern, s'ha de pressuposar, llevat de prova el contrari, que l'estufa i el seu ventilador havien funcionat correctament fins aquell moment i no es coneix cap motiu que permeti determinar que el ventilador hagués deixat de funcionar des de la darrera vegada en que l'estufa es va encendre; per contra un error humà en el procediment d'encesa, en concret el fet de portar la flama en la cambra de combustió abans d'haver ventilat aquesta, si que pot ser motiu d'ignició; que mostra la seva total disconformitat amb els imports de la indemnització fixada pel tribunal de primera instància.

III.- És pacífic que durant la nit del 11 de febrer del 2003, la Sra. Agullo va voler intentar posar en funcionament l'estufa de gasoil de l'apartament arrendat per la seva família al Sr. ENTITY_8; que l'esmentat aparell va explotar ferint greument la Sra. Agullo a la cara i a la part anterior del cos. La víctima i els membres de la seva família reclamen al Sr. Agullo arrendador del pis on es va produir el sinistre, l'indemnització dels danys personals i morals a conseqüència del accident esmentat.

S'ha prèviament de determinar el fonament de la responsabilitat del Sr. Agullo, si es tracta d'una responsabilitat contractual o extracontractual.

IV.- És obvi que l'única responsabilitat que es pot imputar al Sr. Agullo és la responsabilitat contractual, ates que en virtut de l'article 26 apartats 1,4 i 6 de la Llei d'arrendaments de les finques urbanes, l'arrendador està obligat a lliurar a l'arrendatari la finca objecte del contracte, de forma que estigui en condicions de servir a l'ús a que està destinada, a efectuar en la finca arrendada, i en les seves instal·lacions, les reparacions necessàries perquè pugui continuar destinant-se a la finalitat per a la qual va ésser arrendada, i a mantenir a l'arrendatari en el pacífic ús i gaudiment de la cosa arrendada, durant tot el temps del contracte. Per tant si una instal·lació de la finca arrendada, com el servei de calefacció, no ha funcionat de manera correcta per trobar-se en mala condicions, la responsabilitat, no tant sol d'aquest fet, sinó àdhuc de les seves conseqüències directes, incumbeix a l'arrendador d'acord amb les disposicions legals més amunt esmentades. Tractant-se d'una responsabilitat contractual el termini de prescripció de la Lex Aquília és inoperant. Dit això, per que l'acció dels Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas prosperi, els mateixos han d'establir l'incompliment contractual del arrendador que ha pogut originar el sinistre.

V.- Força és de constatar que no s'ha pogut determinar amb precisió l'origen de l'accident d'autes. El sistema de calefacció del pis arrendat, consisteix en una estufa mòbil que es posa en funcionament de la manera següent: obrir la clau de pas del gasoil de la caldera; encendre un petit tros de cotó fluix impregnat d'alcohol de cremar, o altre combustible i tirar-lo a la caldera per encendre el gasoil romanent a l'interior. Tenint compte que el gasoil és un combustible que per ésser inflamable s'han de superar els 60°C, si com ho ha manifestat la víctima, aquesta va anar a encendre l'esmentada estufa amb una moca de cotó amb alcohol i en el moment de prémer l'interruptor elèctric ha sortit una gran flama del ventilador d'aquesta, ventilador situat a la part baixa de l'estufa, iniciant-se doncs el foc, cremant-se la Sra. Agullo al provar d'apagar-lo, només una acumulació d'alcohol o una acumulació dels gasos residuals de la combustió, al contacte d'una espurna elèctrica ha pogut produir la gran flama que va ocasionar l'incendi. En el primer supòsit es tractaria d'una deficient manipulació de l'usuari, en el segons cas d'un defecte de ventilació i pot ser de manteniment. Consten en autes 3 peritatges. ORG_0, malgrat haver constatat que el local on estava situada la caldera no disposava d'una ventilació amb entrada d'aire fresc i una evacuació d'aire en la part superior i la presència de combustible a menys d'un metre de l'estufa, reconeix que a l'origen del sinistre pot haver dues causes: un mal funcionament de la caldera, i una mala manipulació per encendre la caldera. Nogensmenys, considera aquest perit que la causa la més probable és una mala manipulació dels elements emprats per encendre la calefacció i no una fallada del propi aparell de calefacció. L'informe del Departament de Seguretat Industrial posa de relleu que: "el comburent s'aporta al fogar mitjançant una obertura a la part superior del mateix, consumint l'oxigen del mateix habitatge, això és altament perillós, ja que l'habitatge no disposa de ventilacions permanents, cosa que suposa una disminució percentual d'oxigen i una aportació dels gasos residuals de la combustió, si bé els gasos de la combustió són evacuats per la xemeneia fins a la teulada... i que també es va comprovar que existeix una bombona de butà de 13kg connectada a una cuina mòbil de gas, sense les ventilacions alta i baixa que obliga el reglament vigent". Nogensmenys, l'informe conclou que considera com a causa més probable de l'incendi, la deficient manipulació de l'usuari a l'hora de l'ignició. El tercer peritatge realitzat per ORG_1 privilegia la tesi de l'inflamació dels gasos combustibles. Desprès d'haver subratllat l'inexistència de la ventilació, el perit conclou que la causa la més probable del sinistre és una fallada en el ventilador de la caldera que al no eliminar els gasos combustibles que s'havien originat l'anterior vegada que es va utilitzar la caldera, al insertar el cotó fluix encès va provocar l'accident. Tots els esmentats informes pericials donen una versió del sinistre versemblant, sense tanmateix donar elements suficientment provants per valorar l'una més que l'altra. Malgrat tot s'ha d'afavorir el peritatge del Departament de Seguritat Industrial que presenta totes les garanties d'imparcialitat i d'objectivitat, i per tant no es pot descartar la conclusió del mateix que considera com a causa més probable de l'incendi, la deficient manipulació de l'usuari a l'hora de l'ignició. Nogensmenys, el mateix informe relleva que el sistema de calefacció era molt perillós per no disposar de ventilacions permanents cosa que suposa una disminució d'oxigen i una aportació dels gasos residuals. Per tant si la causa del sinistre fou la mala manipulació per part de l'usuari per encendre la calefacció, aquesta deficiència fou agreujada per una instal·lació perillosa, sense sistema de ventilació i que mai va esser objecte de manteniment per part del propietari. L'incompliment contractual del Sr. Agullo va concórrer a la producció dels danys, i per conseqüent s'ha de partir la responsabilitat dels mateixos en la proporció del 50%.

VI.- Respecte a l'import de les indemnitzacions atorgades pel primer jutge, s'ha de confirmar les quantitats concedides als Srs. Vaquero, Esparza i Villegas en concepte de perjudici moral que corresponen al perjudici patit per les víctimes en relació amb l'edat de cadascuna. No es pot negar que per un marit o una filla veure la seva esposa i mare, desfigurada, origina un perjudici moral real i autèntic. Igualment estan ajustades a la jurisprudència habitual d'aquesta Sala les indemnitzacions atorgades a la Sra. Agullo en concepte de pretium doloris (7/7) i perjudici estètic (7/7). S'ha també de confirmar les despeses de dentista que estan acreditades per un pressupost que encara que no hi hagi la prova del seu pagament estableix la necessitat dels treballs que hi consten. Pel que fa a l'ITT, s'ha d'estimar el recurs dels Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas, atès que aquest concepte té per objecte indemnitzar la víctima durant tot el temps on no ha pogut exercir una activitat remunerada. Atès que al moment de l'accident la Sra. Agullo no prova tenir una ocupació salarial s'ha de prendre per base la meitat del salari mínim. Tenint compte de 390 dies de baixa i d'un salari mínim durant l'any 2004 de 783,47 EUR, pertoca a la víctima percebre en concepte d'ITT, la quantitat de 5.092,55 EUR.

IV.- En conseqüència, efectuat la partició de responsabilitat entre el Sr. Agullo i la Sra. Agullo, s'ha de condemnar al primer a satisfer als Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas la quantitat de 50.443,13 EUR, deducció feta de l'import de 60.101,21 EUR ja satisfet per la companyia d'assegurances del Sr. Agullo.

V.- L'estimació parcial del recurs de cada part imposa de no fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs tant del Sr. Agullo que dels Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i ENTITY_7;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de setembre del 2008 en el sentit de condemnar al Sr. Agullo a pagar als Srs. Agullo, Vaquero, Esparza i Villegas la quantitat de 50.443,13 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la present resolució.

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.