**** (0219/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA

TSJC- 219/07

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Villegas va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sevillano, en reclamació de la quantitat de 26.665,46 EUR, en concepte d'indemnització, preavís i compensació econòmica; més el pagament dels dies de vacances i de la part proporcional de les dues pagues extres que corresponguin, a partir del 13 de gener del 2006, així com l'import corresponent a la diferència entre el seu salari íntegre que hauria percebut durant la baixa, de considerar-se vigent la relació laboral, i el que percebrà de la CASS; el tot amb interessos legals meritats i obligació de cotitzar prop de la CASS l'import finalment atorgat.

II.- El Sevillano va formular l'excepció dilatòria per falta dels requisits essencials en la citació a judici de la defenent; i sobre el fons es va oposar a les pretensions de l'actora, contestant que no va existir mai cap relació laboral indefinida entre les parts.

III.- Per sentència de data 22 de juny del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sevillano a satisfer a la Sra. Villegas, la quantitat de 18.648,90 EUR més els interessos legals devengats per la indicada quantitat a comptar de la data de fermesa de la resolució, així com a regularitzar la situació laboral de la demandant prop de la CASS, i a satisfer el pagament de les costes processals causades. Contra aquesta resolució el Sevillano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el mes d'abril del 2002 la Sra. Villegas fou contractada pel Sevillano per fer de mestra a l'Institut Espanyol del Principat d'Andorra, a partir del mes de febrer del 2002, per una durada de 1 any. Acabat el contracte, les parts varen firmar un nou contracte amb les mateixes condicions, i així , any rere any, fins el dia 13 de gener del 2006, on el Sevillano va posar fi a la relació laboral, malgrat que la Sra. Villegas estava de baixa mèdica. Considerant que la successió de contractes ha convertit la relació laboral, a l'inici per una durada definida, en una relació indefinida, i que per tant el Sevillano no podia rescindir la referida relació laboral sense complir les formalitats previstes per la Llei, la Sra. Villegas va iniciar la present acció judicial.

II.- S'ha prèviament de posar de manifest que força és de constatar que l'escrit de greuges de la part que recorre només correspon a una simple i reiterada repetició dels arguments i excepcions defensives totalment depurades en primera instància i rebutjades per un raonament motivat del primer jutge, sense cap mena de crítica del contingut de la resolució impugnada, el que ha estat suficient per desestimar el recurs, ja que es tracta d'una disconformitat no raonada, que únicament demostra una finalitat dilatòria.

III.- Ara bé, per ser complet, aquest Tribunal ha d'afegir que no pot que confirmar la motivació del primer jutge, que: d'una banda, ha considerat que havent la part defenent comparegut en judici en deguda forma, l'excepció formulada pel Sevillano no té cap interès a defecte de conseqüències concretes, i d'altra banda, ha igualment considerat que de les normes jurisprudencials en matèria de successió de contractes de treball, i de les disposicions legislatives vigent en la matèria, en resultava que la successió de contractes de treball per temps indefinits firmats entre les parts, sense cap interrupció, havia transformat la relació laboral en una relació per temps indefinit. Per aquest raonament que comparteix la jurisdicció d'apel·lació, el Tribunal a quo ha fet una aplicació molt encertada i ajustada del dret als fets de la causa. En tràmit d'apel·lació la part recorrent torna a al·legar que no pot tractar-se d'una relació laboral indefinida, atès que no va existir una continuació de les prestacions i que la Sra. Villegas es va presentar al concurs oposició per passar de personal eventual a personal fix, arguments ja rebutjats en primera instància, però no desenvolupa cap comentari nou, cap matisació dels fets provats o de la seva valoració, per poder censurar la resolució impugnada.

IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals de segona instància a càrrec de la part recorrent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de juny del 2007, en tots els seus extrems;

Condemnar el Sevillano al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.