Anul·lació d'autorització de residència i treball per falta de residència efectiva

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Objecte: Immigració. Anul·lació d'autorització de residència i treball per manca de residència efectiva. La càrrega de la prova sobre la residència efectiva és de l'administrat. L'enquesta policial.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000053/2024

ORIGEN.- 2000016/2024 - 0

NIG: 5300545320240000029

SENTÈNCIA 003-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Cepeda

Representant: Sra. Pina

Advocat: Sra. Soriano

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Amador

Advocat: ra. EEC

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades :Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 7 de febrer de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000016/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Cepeda va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern de data 20 de març del 2024 i referenciada amb número 392676/2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior del 9 de gener del 2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent.

2.- En la sentència núm.34/2024, de data 27 de juny, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda pe la Sra. Campillo.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que:

La resolució del Govern és nul·la de ple dret, compte tingut que es van incomplir els requisits de les notificacions.

L'enquesta policial és deficient.

No es va permetre interrogar als suposats testimonis que van intervenir en l'enquesta policial, vulnerant-se el principi de contradicció, com sí va poder fer el Govern amb els testimonis proposats per la part agent en via contenciosa.

La documentació relativa a les notificacions haurien d'estar contingudes a l'expedient administratiu, on no consta acreditat que es deixés avís de la notificació.

Si la notificació es va fer pel BOPA no va ser per culpa de la interessada sinó perquè el Govern no va complir la llei.

S'ha produït indefensió des del moment que no s'ha donat l'oportunitat a la interessada per declarar davant l'Administració sobre la seva situació, ni es va parlar amb algú del seu domicili, ni se li deixa cap avís de la notificació.

La càrrega de la prova sobre que la persona no manté el seu centre d'interessos al Principat és de l'Administració, i el Govern no ha provat que la part agent no mantingui una residència permanent i efectiva al país.

Al mes de maig de 2019 es va prejubilar de l'ORG_0. (ara X), de la qual percep el seu salari, signant un contracte de desistiment i prejubilació on s'establia que, si bé no havia de complir una jornada laboral, sí que mantindria col·laboracions esporàdiques amb l'entitat en cas de ser requerida, i aquesta vinculació es manté activa i acredita que sí que manté el seu centre d'interessos al Principat.

Si perd la residència el banc podria aturar el pagament del salari pels mesos que resten abans de la seva jubilació.

Cotitza a la CASS des de fa 38 anys de forma ininterrompuda, i efectua la corresponent declaració de l'IRPF.

La seva mare, de 87 anys, viu a Barcelona, està malalta, té un grau de discapacitat del 55%, i requereix de l'ajuda i atenció dels seus fills, per la qual cosa es desplaça sovint a Barcelona per acompanyar-la al metge o fer-li companyia.

Les visites mèdiques efectuades al Principat l'any 2023 i els dos primers mesos de 2024, també acrediten aquesta residència efectiva.

S'ha d'aplicar l'article 8 del CEDH.

La denegació de les proves provoca indefensió.

La sentència incorre en incongruència omissiva.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:

La sentència apel·lada fa una anàlisi acurada de tota la prova practicada, inclosos els documents aportats per la part agent, i arriba a la conclusió que no s'ha provat que l'agent visqui al Principat.

No ha aportat els bitllets de desplaçament a Barcelona, ni els comprovants de la compra de combustible, ni tiquets de compres en establiments del país.

El fet de no identificar a les persones que la Policia va entrevistar per fer la seva enquesta no invalida aquesta actuació, amb cita a la sentència 2004-52, de 18 d'octubre de 2004, i la número 98-71, de 21 de setembre de 1998.

No s'ha causat cap indefensió a la interessada, que ha pogut interposar recurs administratiu i posteriorment en via contenciosa, i va poder aportar totes les proves que considerés oportunes, admetent-se les que, a judici del Tribunal, eren adients.

No s'ha acordat l'expulsió de l'actora del territori.

L'informe policial és especialment significatiu en aquests casos, i, a més, no es fonamenta només en les manifestacions dels veïns, sinó en una valoració de la resta d'elements.

El principi de facilitat de la prova obliga a la actora a aportar tots els elements que acreditin la seva residència efectiva.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

6.- Cal dir que el procediment s'ha suspès a petició de les parts en dues ocasions (peticions de dates 28 d'octubre i 16 de desembre de 2024), i que per interlocutòria de data 5 de gener de 2025, es va acordar l'aixecament de la suspensió i la continuació del procediment.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

La part agent era titular d'una autorització de residència i treball amb vigència des del 27 de setembre de 2026 al 27 de setembre de 2026. Tanmateix, en haver-se comprovat la manca de residència efectiva al Principat, desprès de tramitar el corresponent expedient, per resolució de data 9 de gener del 2024, s'acordà la seva anul·lació.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'article 53 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI), regula la figura de la residència permanent i efectiva en els termes següents:

"1. Llevat que aquesta Llei estableixi un període de temps diferent, per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d'aquesta norma els titulars d'una autorització d'immigració de fronterer i els titulars d'una autorització de treball sense residència.

2. Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l'estranger conseqüència d'una malaltia o d'un accident, per un cicle de formació a l'estranger en les condicions definides a l'article 52.3, o per un desplaçament laboral a l'estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d'Immigració."

La renovació de les autoritzacions de residència estan condicionades al requisit que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva al Principat d'Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització (article 62 de la LQI).

I l'article 73 de la mateixa LQJ disposa que és motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de la circumstància següent, entre d'altres: que la persona titular d'una autorització d'immigració vigent no resideixi al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva, o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament aquesta Llei, excepte pels titulars d'autoritzacions de treball sense residència i de fronterer.

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

Com es pot comprovar amb la comparació de l'escrit de demanda i el recurs d'apel·lació, la part agent formula en aquesta instància les mateixes al·legacions que es contenien a la demanda i que a la sentència apel·lada se'n dona resposta.

Així, s'insisteix en el fet que no va poder interrogar als testimonis que va escoltar la policia abans d'elaborar el seu informe.

Dons bé, sobre l'informe o enquesta policial, aquesta Sala Administrativa té declarat (sentència 82-2022, de data 15 de novembre):

"... pel que fa l'enquesta policial, cal destacar que la LQJ parla d'enquesta a l'article 38 quater apartat 1, però no la defineix. L'article 6.b) del Reglament regulador del Servei d'Immigració del 19/02/2014, estableix que es competència del Departament de Policia en el marc del Servei d'Immigració, la de tramitar totes les sol·licituds, instruir els expedients en matèria d'immigració en els aspectes relacionats amb la seguretat i l'ordre públic i amb l'efectivitat de la residència i efectuar, en aquest darrer supòsit, enquestes de residència o altres investigacions destinades a vetllar pel compliment de la matèria d'immigració i l'adequació als supòsits previstos legalment. És a dir, una enquesta de residència és una investigació, que és la que es recull a l'informe aportat a les actuacions.

De fet, el diccionari de la llengua catalana defineix el concepte "enquesta" com el conjunt d'operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats. I això és, precisament, allò que ha fet la Policia i es recull a l'informe aportat pel GOVERN, on es descriuen les informacions recollides pels propis agents. I aquest Tribunal ha admès que els informes policials -en els quals es recullen els resultats de les investigacions o enquestes de residència-, serveixen per justificar la denegació d'una autorització de residència (sentències núms. 27/2010, dictada al rotlle 02/2010, i 106/2019, dictada al rotlle TSJA-0000080/2019, entre d'altres). A més, cal recordar que els fets constatats pels agents de l'autoritat gaudeixen de presumpció de veracitat, tot i que es poden aportar proves per rebatre aquesta presumpció."

D'altra banda, a la sentència 2004-52, de 18 d'octubre de 2004, es va analitzar la mateixa al·legació formulada per la part agent al seu recurs d'apel·lació -que no va poder interrogar als testimonis que van intervenir abans de l'informe policial-, i es va rebutjar aquesta posició en els termes següents:

"Segon.- El recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles es limita a reproduir els arguments que ja va fer valer en la primera instància, en el sentit de què les proves obtingudes en via administrativa pel servei de policia i el resultat de les quals queda reflectit en les enquestes prèvies i posteriors a la resolució de 31 de març de 2004 no poden tenir valor en primer lloc perquè no s'ha permès articular el principi de contradicció sobre les mateixes i en segon lloc perquè no contenen les dades de les persones que subministren informació a l'agent enquestador.

Cap d'aquests arguments té eficàcia per neutralitzar la realitat de les dades que s'incorporen a les enquestes policials, ja què com diu la representació del Govern, l'article 38 del decret del servei de policia de 3 de juliol de 1989 disposa que el Servei de policia haurà de guardar la més gran reserva sobre les confidències que rebi, i compte tinguda la condició dels agents de l'autoritat de les persones que duen a terme la informació preliminar, les dades que incorporen en les actes reflecteixen la realitat d'allò que els ha estat manifestat, tant si les manifestacions són veritat com si no. Pel que fa a la manca de participació del Sr. Cano o del seu representant en la pràctica d'aquestes enquestes, és obvi que per la seva naturalesa una participació d'aquest classe és inconcebible.

Tanmateix, el principi de contradicció s'ha respectat tant en via administrativa com en seu jurisdiccional, ja que se li ha permès al Sr. Cano fer al·legacions a la vista de les enquestes durant l'expedient i realment ho ha fet (l'1 d'octubre de 2003) i practicar proves en ambdós moments, cosa, però, que no ha fet, limitant-se a negar la validesa de les enquestes policials."

De fet, les enquestes policials reflecteixen els esbrinaments de la Policia que poden provenir de les converses amb els veïns -a banda de molts altres elements-, però les persones entrevistades no són "testimonis" en el sentit que estableix el Codi de l'Administració o el Codi de Procediment Civil.

La part agent qüestiona també la notificació portada a terme per l'Administració, i considera que la resolució del Govern és nul·la de ple dret, compte tingut que es va incomplir els requisits de les notificacions, afegint que la documentació relativa a les notificacions hauria d'estar continguda a l'expedient administratiu, on no consta acreditat que es deixés avís de la notificació, i que si la notificació es va fer pel BOPA no va ser per culpa de la interessada sinó perquè el Govern no va complir la llei.

Ara bé, l'article 46 del Codi de l'Administració, disposa que la notificació és l'actuació mitjançant la qual l'òrgan que dicta un acte administratiu ho comunica a la persona que resulta afectada en els seus drets o interessos pel dit acte, o al seu representant; ha de contenir el text íntegre de l'acte, l'expressió del recurs que sigui procedent, l'òrgan davant del qual s'ha d'interposar el recurs, i el termini per a fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa, i en els supòsits d'omissió d'algun d'aquests requisits, si l'acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs.

Però els defectes d'una notificació podrien comportar, si escau, la manca d'eficàcia de l'acte administratiu que es vol notificar -l'absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis de recurs-, però no afecten a la seva validesa.

En el cas que ens ocupa, el fet cert és que la part agent va tenir coneixement de la resolució, i va interposar recurs tant en via administrativa com judicial, per la qual cosa cap indefensió se li pot haver causat, màxim quan el procediment seguit per l'Administració no és un procediment sancionador.

La part agent també al·lega que la càrrega de la prova sobre que la persona no manté el seu centre d'interessos al Principat és de l'Administració, i que el Govern no ha provat que la part agent no mantingui una residència permanent i efectiva al país. Tanmateix, és el contrari, compte tingut que els fets negatius -com seria que la interessada no té la seva residència efectiva al Principat-, no s'han de provar, i la càrrega de la prova dels fets que s'invoquen -en el cas que ens ocupa, la part agent sosté que sí té el seu centre d'interessos al país-, és de qui els invoca.

I la prova practicada a instància de la part actora, que ha estat analitzada i valorada de forma detallada pel Batlle d'instància, no acredita aquesta residència al país.

Aquest Tribunal comparteix la valoració de la prova realitzada a la sentència apel·lada que posa de manifest: 1) la relació de parentiu amb algun dels testimonis, 2) les respostes imprecises, inconcretes i vagues, a més d'incoherents amb la manca d'aportació de documents bancaris que acreditin les operacions fetes per l'agent al país, 3) la manca d'aportació de la factura del telèfon andorrà, i 4) el fet que l'agent no va aportar "els corresponents justificants dels rastres que qualsevol persona que resideix en un determinat territori deixa diàriament en compres, botigues, serveis, restauració, cura personal, transport i desplaçaments, sanitat o oci".

D'altra banda, és cert que la recurrent es va prejubilar de l'ORG_0 (ara X) al mes de maig de 2019, entitat de la qual percep el seu salari, signant un contracte de desistiment i prejubilació on s'establia que, si bé no havia de complir una jornada laboral, ni personar-se a les oficines de l'entitat, sí que mantindria col·laboracions esporàdiques en cas de ser requerida, i aquesta vinculació es manté activa, però cap prova s'ha aportat sobre que l'agent ha estat requerida per portar a terme alguna d'aquestes col·laboracions, ni de si això comportava que hagués de residir a Andorra.

Pel que fa a l'afirmació de que, si perd la residència, el banc podria aturar el pagament del salari pels mesos que resten abans de la seva jubilació, es tracta d'una mera manifestació de part.

En quant a que la interessada cotitza a la CASS des de fa 38 anys de forma ininterrompuda, aquet fet, per sí sol, no permet acreditar que des de que va gaudir de la jubilació anticipada mantingués la seva residència efectiva al Principat. Tampoc el fet que presenti la corresponent declaració de l'IRPF acredita aquesta residència, compte tingut que si presenta aquesta declaració és perquè està subjecta a aquest tribut ja que les rendes s'obtenen al Principat s'han de declarar també aquí.

Pel que fa les circumstàncies personals, la part agent al·lega que la seva mare, de 87 anys, viu a Barcelona, està malalta i te un grau de discapacitat del 55%, i requereix de l'ajuda i atenció dels seus fills, per la qual cosa es desplaça sovint a Barcelona per acompanyar-la al metge o fer-li companyia. Però aquestes circumstàncies no encaixen en cap dels supòsits previstos a l'article 53.2 de la LQI. En qualsevol cas, tampoc estan acreditats els desplaçaments, ni per l'aportació de bitllets de transport públic, ni per la compra de combustible

És cert que consten algunes visites mèdiques al Principat l'any 2023 i els dos primers mesos de 2024, però són posteriors a l'enquesta policial.

A l'últim, el fet que es revoqui l'autorització de la qual disposava la part agent, no impedeix que pugui entrar i sortir del país, sense que l'article 8 del CEDH sigui cap obstacle per deixar sense efecte una autorització de residència quan les autoritats comproven que la persona no en resideix al Principat.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pe la Sra. Cepeda.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern de data 20 de març del 2024 i referenciada amb número 392676/2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior del 9 de gener del 2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.