Funció pública. Personal de relació especial.

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ELSA PUIG MUÑOZ ANNA ESTRAGUES ARMENGOL

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000029/2026

ORIGEN.- 2000031/2025 - 0

NIG: 5300545320250000062

SENTÈNCIA 49-2026 DE 30/09/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 30/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000029/2026

Nig : 5300545320250000062

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00049

SENTÈNCIA 49-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Samir

Representant: Sra. Isilda

Advocat: Sr. Benjamí

Apel·lat: COMÚ ANDORRA LA VELLA

Representant: Sr. Adrià

Advocada: Sra. Amèlia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Funció pública. Personal de relació especial.

Andorra la Vella, el 30 de setembre de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000031/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Samir va interposar demanda contra el Comú d'Andorra la Vella en què impugnava la desestimació presumpta, per silenci administratiu, de la reclamació administrativa formulada davant del Comú el 30-12-2024, per la que interessava el reconeixement del dret del seu mandant a percebre la remuneració corresponent als mesos de gener i febrer del 2024, derivada de la continuïtat en la prestació de serveis com a assessor o director de la Temporada de Música i Dansa d'Andorra la Vella. En aquesta demanava es volgués dictar sentència condemnant al Comú d'Andorra la Vella a abonar-li la quantitat de 6.270 €, a més la cotització corresponent a la CASS.

La sentència núm. 22-2026, del 26-03-2026 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La sentència d'instància erra en la valoració de la prova, ja que obvia aspectes rellevants de la testifical i proves documentals aportades.

b) No és cert que el contracte de relació especial cessi automàticament amb la fi del mandat comunal. En la pràctica els serveis continuen fins que el nou equip pren possessió i, sovint, el personal és ratificat, com passa amb càrrecs de confiança (p. ex. el Secretari General del Comú).

c) El Sr. Samir va seguir exercint la seva tasca durant el període transitori entre mandats, com havia fet durant més de 15 anys amb diferents colors polítics, i només va cessar quan no va acceptar unilateralment les noves condicions salarials a la baixa que se li oferien.

d) Es va fer càrrec amb responsabilitat de la preparació de la temporada de música i dansa (30è aniversari), sense abandonar-la.

e) En l'audiència del judici oral, les diferents autoritats comunals van reconèixer que no es pot reservar el Palau de Congressos sense tenir aparaulat l'artista, i la mateixa mandatària va admetre que el Sr. Samir havia fet almenys quatre reserves, cosa que prova que va continuar treballant.

f) El fet que no revelés noms d'artistes ni contactes no significa que no hagués treballat, ja que la confidencialitat forma part del bagatge professional del director.

g) Va quedar provat que es va reunir almenys cinc vegades amb diferents representants comunals (Consellera de cultura, Cònsol menor, Cap de gabinet, responsable del Palau de Congressos, etc.).

h) Els desplaçaments entre Barcelona i Andorra per despatxar amb els dirigents comunals van suposar despesa i temps mai retribuïts.

i) Totes aquestes activitats (programació, negociació de condicions, reunions) constitueixen treball efectiu en benefici del Comú, ja que altrament no hi hauria interès de cap de les parts a negociar-les.

j) L'afirmació de la sentència que no consta cap encàrrec formal ni relació jurídica vigent és una simplificació excessiva. La continuïtat en una tasca de més de 15 anys no requereix un encàrrec exprés, igual que no en necessita el Secretari general per exercir la seva funció.

k) Contràriament al que diu la sentència, sí que consta documentació: l'" INFORME DEL TREBALL REALITZAT PER Samir ELS MESOS DE GENER I FEBRER DE 2024 PER LA TEMPORADA DE MÚSICA I DANSA D'ANDORRA LA VELLA".

l) Organitzar la temporada no es limita a "quatre contactes", sinó que implica definir una visió artística, dissenyar programació, contractar artistes i equips, organitzar logística i planificar l'execució. Una activitat professional estructurada i continuada amb valor econòmic per a l'Administració.

m) Durant el gener i febrer també es va treballar per reorientar la temporada cap a un format més popular, sondejant artistes segons les noves directrius rebudes.

n) Negar que durant aquests dos mesos hi va haver treball efectiu (concepció, planificació, reunions, negociacions, gestions i desplaçaments) buidaria de contingut el concepte mateix de prestació efectiva de serveis.

3.- La representació del Comú d'Andorra la Vella s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents consideracions:

a) La sentència efectua una valoració motivada, racional i conjunta de la totalitat de la prova, conforme als principis de lliure apreciació i immediació judicial, i l'apel·lant no identifica cap error patent, arbitrarietat o vulneració de les regles de la sana crítica, sinó només una discrepància subjectiva.

b) El recurs d'apel·lació no és una nova instància per repetir el judici ni per revalorar indiscriminadament la prova, especialment quan el Tribunal d'instància ha gaudit d'immediació en la seva pràctica.

c) L'informe aportat per l'apel·lant és un document elaborat i signat unilateralment per ell mateix, genèric i imprecís, sense corroboració objectiva per part del Comú, i per tant mancat de força probatòria suficient.

d) L'apel·lant no ha aportat cap dossier de contractació, proposta artística, correus electrònics, negociacions acreditades, pressupostos, contractes, reserves, calendaris, encàrrec professional, relació jurídica vigent ni cap altre element documental objectiu que acrediti una activitat real i efectiva.

e) Les manifestacions unilaterals de part no poden prevaldre, segons jurisprudència i doctrina constants, sobre la valoració del Tribunal sense suport probatori addicional.

f) Com a Administració gestora de fons públics, el Comú no pot reconèixer ni abonar quantitats per serveis no acreditats ni efectivament realitzats, ja que això suposaria un enriquiment injustificat i vulneraria els principis de legalitat i control de la despesa pública.

g) Es comparteix íntegrament el raonament de la sentència en relació a la consideració de que la pretesa pròrroga tàcita del contracte de relació especial manca de fonament jurídic i és incompatible amb la naturalesa d'aquest tipus de contracte.

h) La Llei 1/2019 de la Funció Pública (art. 115 - 116) i l'Ordinació de la Funció Pública del Comú d'Andorra la Vella ( art. 113 - 114 ) estableixen que el personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l'autoritat que l'ha nomenat, cessa automàticament quan ho fa aquesta autoritat, sense dret a indemnització, i el nomenament s'ha de publicar al BOPA. Això impedeix qualsevol pròrroga tàcita.

i) És un fet no controvertit que el Sr. Samir mai va ser nomenat personal de relació especial pels nous Cònsols, de manera que el seu càrrec va cessar automàticament amb el cessament del Cònsol que sí que el va nomenar.

j) La comparació que fa l'apel·lant amb el càrrec de Secretari general és errònia. Aquest es regeix per un règim jurídic diferent (Ordinació d'organització i funcionament del Comú, art. 15), si bé també cessa amb el mandat comunal sense pròrroga tàcita, i requereix sempre un nou nomenament exprés. Ambdós càrrecs no són assimilables entre si.

k) Es comparteix amb la sentència apel·lada que no s'ha acreditat cap encàrrec formal, relació jurídica vigent ni lliurament de treball concret. En definitiva no hi ha suport documental de la prestació al·legada durant els dos mesos, i les factures aportades són genèriques, sense descripció de treballs concrets.

l) Ni la testifical ni la documental acrediten cap treball efectiu (no s'identifiquen artistes, propostes ni compromisos concrets), de manera que l'activitat al·legada resta en un pla merament hipotètic, i tractant-se de fons públics cal una especial rigorositat en la justificació de despeses.

m) L'apel·lant ja havia cessat del càrrec, havia signat la quitança corresponent i s'havia donat de baixa a la CASS abans dels mesos (gener-febrer 2024) pels quals ara reclama, cosa incompatible amb la pretensió de vincular aquests treballs a una relació de relació especial ja extingida.

4.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.

5.- S'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l' article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia .

Segon.- Fets rellevants

Esdevé pacífic que el Sr. Samir va prestar els seus serveis per compte del Comú d'Andorra la Vella en virtut d'un contracte de relació especial subscrit l'1-01-2020, com a personal de confiança adscrit a la Cònsol major llavors en el càrrec, amb la funció de director de la Temporada de Música i Dansa d'Andorra la Vella.

El contracte establia expressament, en les seves clàusules tercera i novena, que el nomenament i el cessament corresponien directament a la Cònsol major, que podia ser destituït en qualsevol moment, i que en tot cas cessava quan ho fes la titular del càrrec que el va nomenar, sense necessitat de preavís ni de liquidació més enllà de la remuneració corresponent al temps efectivament treballat.

La nova corporació comunal sortida de les eleccions de desembre de 2023 va jurar el càrrec en Consell de Comú el dia 28-12-2023, i en va prendre possessió efectiva el dia 2-01-2024, cessant automàticament, a partir d'aquell moment, l'anterior corporació -que va romandre en funcions durant aquells dies- i, amb ella, l'autoritat que havia nomenat el Sr. Samir.

No es discuteix que la baixa del Sr. Samir a la Caixa Andorrana de Seguretat Social fou cursada en data 27-12-2023, amb efectes des del dia 31-12-2023, és a dir, amb caràcter previ i coincident amb la fi del mandat comunal que l'havia nomenat, i abans de l'inici del període -gener i febrer de 2024- pel qual ara reclama retribució. Tampoc és controvertit que el Sr. Samir va signar la corresponent quitança, en la qual es feia constar expressament que:

"El Sr. Samir, d'acord amb el seu contracte de Relació Especial de data 1 de gener del 2020, i concretament amb allò que fa referència el pacte novè del mateix, manifesta tenir tots els havers liquidats pels serveis prestats com a personal de relació especial fins al 31 de desembre del 2023."

Contràriament, la discussió sorgeix perquè, amb posterioritat a aquesta data, i durant els mesos de gener i febrer de 2024, el Sr. Samir sosté que va continuar treballant per compte del Comú, ocupant-se de la programació de la Temporada de Música i Dansa, fins que, en no assolir-se un acord sobre les seves noves condicions laborals, va cessar definitivament. Sobre aquesta base reclama l'abonament de dos mesos de salari. El Comú, per la seva banda, s'hi oposa sostenint que la relació ja havia cessat de manera definitiva el 31-12-2023, sense que es produís cap nou nomenament ni cap prestació de serveis amb posterioritat a aquesta data.

Tercer.- Normativa d'aplicació

En primer lloc, i pel que fa a la distribució de la càrrega de la prova entre les parts, cal recordar que l' article 33.1 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (LPCA ), disposa que "correspon a les parts la càrrega de provar la certesa dels fets en què fonamenten les pretensions respectives. El tribunal ha de tenir presents la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del procés." Per conseqüent i, dit d'altra manera, si el Sr. Samir sosté que va treballar efectivament pel Comú durant els mesos de gener i febrer de 2024, i que d'aquest treball en neix el seu dret a cobrar, és a ell a qui correspon demostrar-ho.

En segon lloc, quant al règim jurídic material aplicable, l' article 4 de la Llei de la Funció Pública classifica el personal de l'Administració pública en funcionaris, treballadors públics interins i personal de relació especial, i qualifica aquesta darrera categoria, en el seu apartat 3, com:

"una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas."

L'article 115 de la mateixa Llei precisa que el personal de relació especial presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d'assessoria o d'assistència personal exclusivament als Cònsols -entre d'altres autoritats-, i que el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats i s'ha de publicar al BOPA. L'article 117 confirma, per la via de regular el cas del funcionari que passa a relació especial, que aquesta és una situació temporal, deslligada de l'estabilitat pròpia de la funció pública ordinària i vinculada a la voluntat de l'autoritat nomenant.

En termes idèntics ho estableixen els articles 113 i 114 de l'Ordinació del 19-10-2023, de la Funció Pública del Comú d'Andorra la Vella, aplicable directament al cas. El personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l'autoritat a la qual presta servei, i cessa, en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que el va nomenar, sense que el seu cessament generi, en cap cas, dret a indemnització.

Aquest règim legal i reglamentari és, a més, el mateix que les parts van pactar expressament en el contracte d'1-01-2020 (clàusules tercera i novena). La relació s'estableix per la durada del mandat comunal, el nomenament i el cessament corresponen a la Cònsol major, i el cessament es produeix, sense necessitat de cap acte addicional, quan ho faci la titular del càrrec que el va nomenar.

Quart.- Resolució del cas

a) Sobre l'extinció de la relació especial i la impossibilitat de pròrroga tàcita.

Tal com s'ha exposat, la relació que unia les parts era, per pacte exprés i per previsió legal coincident, una relació especial de confiança, la vigència de la qual anava indissolublement lligada a la permanència en el càrrec de l'autoritat nomenant -en aquest cas, la Cònsol major sortida de les eleccions de desembre de 2019, i desprès d'aquell que va ratificar-ne el seu nomenament-. Ni el contracte ni la normativa aplicable ( articles 4 i 115 de la Llei de la Funció Pública i articles 113 i 114 de l'Ordinació comunal) preveuen ni admeten cap mecanisme de pròrroga tàcita per a aquest tipus de personal. Així la relació neix, es manté i s'extingeix per decisió directa i personal de l'autoritat que la va crear, i requereix, per continuar, un nou nomenament exprés -amb la corresponent publicació al BOPA-, no una simple continuïtat de fet.

Per aquest motiu, el cessament de la Cònsol major que havia nomenat el Sr. Samir, i posteriorment d'aquell que el va ratificar, va comportar l'extinció automàtica i immediata de la relació especial, sense que consti cap nou nomenament exprés per part de la corporació entrant.

I aquesta conclusió es veu reforçada pel fet que la baixa del Sr. Samir a la CASS va ser cursada el 27-12-2023, amb efectes el 31-12-2023, és a dir, de manera coetània al cessament de l'autoritat que l'havia nomenat o ratificat, i pel fet que el mateix Sr. Samir va signar una quitança en què declarava tenir liquidats tots els havers pels serveis prestats fins al 31-12-2023, sense fer cap reserva ni cap esment a treballs pendents o, sobretot, a una continuïtat pactada. Aquests dos elements, valorats conjuntament, són a criteri de la Sala la manifestació més clara que les pròpies parts -inclòs el mateix recurrent- tenien la relació per definitivament extingida en aquella data.

Certament, la quitança, i la baixa a la CASS, per si soles, no impedirien reconèixer una prestació de serveis posterior, com ho sosté l'apel·lant. Ara bé aquesta ha de quedar degudament acreditada. Dit això no es pot seriosament pretendre que la simple continuació de determinats contactes generi, per si sola, un nou vincle jurídic, tota vegada que qualsevol continuïtat exigia necessàriament -perquè així ho preveu la normativa d'aplicació- un nou nomenament exprés per part de l'autoritat entrant, sense que la mera tolerància de contactes o converses posteriors pugui suplir aquesta exigència formal, ni generar per si mateixa un dret a retribució.

Per conseqüent, no era possible la pròrroga tàcita.

Malgrat l'anterior, sosté el recurrent que no és cert que el contracte de relació especial cessés automàticament amb la fi del mandat comunal, i que, en la pràctica, els serveis continuen fins que el nou equip pren possessió i, sovint, el personal és ratificat, posant com a exemple el Secretari general del Comú. Aquest Tribunal no pot compartir aquesta afirmació. El fet que, en la pràctica, alguns càrrecs de confiança siguin ratificats per la nova corporació -ço que dit sigui dit de pas no es nega que no es va produir en el present cas- no altera la naturalesa jurídica de la relació especial que, com s'ha exposat, no admet pròrroga tàcita ni continuïtat automàtica. I això perquè precisament la ratificació, quan es produeix, exigeix un acte exprés de nomenament per part de la nova autoritat. I de fet el mateix exemple invocat pel recurrent -el Secretari general- ho corrobora. Aquest càrrec, segons l'article 15 de l'Ordinació d'organització i funcionament del Comú, també cessa com a molt tard amb el mandat comunal i requereix, per continuar, un nou nomenament exprés, sense que la pròpia Ordinació admeti cap mena de continuïtat tàcita. Lluny de sostenir la tesi del recurrent, l'exemple del Secretari general confirma que en els càrrecs de confiança institucional la continuïtat mai és automàtica, sinó que depèn sempre d'una nova manifestació expressa de voluntat de l'autoritat entrant, manifestació que en el cas del Sr. Samir no ha estat provada.

També afirma el recurrent que va seguir exercint la seva tasca durant el període transitori entre mandats, com havia fet durant més de quinze anys amb diferents mandats i colors polítics, i que només va cessar quan no va acceptar les noves condicions salarials ofertes. Al respecte, encara admetent a efectes purament dialèctics que en anteriors transicions de mandat l'interessat hagués mantingut de fet algun tipus d'activitat, aquesta pràctica passada -no acreditada tampoc documentalment en autes, més enllà de la seva pròpia afirmació- no genera cap dret adquirit ni cap expectativa jurídicament exigible davant una nova corporació, que conserva sempre la plena discrecionalitat pròpia dels càrrecs de relació especial per confirmar-lo, substituir-lo o prescindir-ne.

b) Sobre la manca d'acreditació d'una prestació efectiva de serveis durant gener i febrer de 2024.

Sense perjudici de tot l'anteriorment dit, que resultaria suficient per confirmar la sentència apel·lada, tanmateix, i a fi d'abordar de manera completa les qüestions suscitades en el recurs, s'afegirà que la Sala comparteix la conclusió del Tribunal d'instància de que la prova d'una prestació efectiva de serveis no s'ha produït.

En efecte, la prova testifical practicada -i molt singularment la declaració del Sr. Federic, aleshores cap de gabinet i cap de comunicació del Comú i conversa de WhatsApp del 30-01-2024 amb el mateix- posa de manifest que el Sr. Samir es trobava aleshores preocupat per la manca d'ingressos derivat del fet que cap acord assolien les parts. Així, de les testificals dutes a terme en les persones de les Sres. Catalina i Àgata se'n desprèn clarament que les reunions mantingudes durant aquest període tenien per únic objecte negociar unes noves condicions, negociació que mai va reeixir perquè les condicions ofertes pel nou equip comunal no van satisfer el Sr. Samir, ço que ha estat per ell admès. I la pluralitat d'interlocutors no pressuposa en cap cas l'existència de cap encàrrec de treball, sinó que és perfectament compatible amb un procés de negociació salarial i de continuïtat que, per la seva pròpia naturalesa, afectava diverses àrees del Comú.

Contràriament i front aquestes declaracions, cap document corrobora la versió de l'actor i doncs que la nova corporació comunal efectués al Sr. Samir un encàrrec, exprés o tàcit, de treball, essent en qualsevol cas l'Informe del treball realitzat un simple document elaborat i signat unilateralment per ell, sense cap intervenció, validació o contrast per part del Comú, i de contingut genèric, que no permet identificar amb precisió actuacions concretes, resultats obtinguts ni el seu abast real, i sobretot que no permet la seva verificació material. En aquest ordre d'idees cal recordar que una manifestació de part sobre els propis fets no pot adquirir per si sola la condició de prova quan aquesta no ve acompanyada de cap element de corroboració objectiu -documental o testifical- que la sostingui.

Tampoc pot atorgar-se valor de prestació de serveis als desplaçaments entre Barcelona i Andorra que el recurrent al·lega. Aquests desplaçaments s'insereixen, en tot cas, dins el mateix procés de negociació de noves condicions ja examinat -reunir-se amb els representants comunals per discutir la seva eventual continuïtat-, però la seva realitat material no els converteix, per si sols, en prestació de serveis en sentit jurídic. Negociar les pròpies condicions laborals, per molt que impliqui temps, gestions i desplaçaments, no equival a executar un encàrrec de treball a benefici del Comú, sinó a defensar un interès propi previ i condicionant de qualsevol relació ulterior.

Quant a l'única actuació externa objectivada -les reserves efectuades al Centre de Congressos-, segons va manifestar la Sra. Àgata i no va negar el Sr. Samir, aquest les va anul·lar, de manera que en cap cas van poder ser aprofitades pel Comú ni li van poder reportar cap utilitat.

També ha argumentat el recurrent que el fet de no revelar noms d'artistes ni contactes no significa que no hagués treballat, ja que la confidencialitat forma part del bagatge professional del director. Sobre això malgrat no es qüestioni que, en l'àmbit de la programació artística, pugui existir una pràctica raonable de reserva sobre negociacions en curs amb artistes concrets, aquesta explicació no dispensa el recurrent de l'obligació d'aportar algun altre element objectiu -encara que no impliqués revelar noms concrets- que permetés corroborar l'existència d'una activitat real, com ho poden ser calendaris de treball, pressupostos preliminars, correspondència genèrica sobre gestions en curs, esborranys de programació, o qualsevol altre document que, sense comprometre la confidencialitat al·legada, deixés constància de l'abast i el contingut de la tasca realitzada. La total absència de qualsevol element d'aquesta naturalesa no pot suplir-se invocant la reserva professional pròpia del sector artístic, atès que aquesta reserva afectaria, com a molt, la identitat concreta dels interlocutors, però no eximeix d'acreditar, per altres vies, que l'activitat s'estava efectivament desenvolupant.

I similar resposta ha de rebre l'al·legació del demandant que afirma que durant els mesos de gener i febrer també va treballar per reorientar la temporada cap a un format més popular, sondejant artistes segons les noves directrius rebudes, doncs si en el marc dels contactes i converses mantinguts amb els representants comunals per negociar la seva eventual continuïtat, es van comentar orientacions o preferències sobre el futur de la programació, una cosa és que es parlés, en abstracte i de manera preparatòria, sobre quin podria ser el rumb d'una eventual nova temporada, i una altra ben distinta és que això constitueixi un encàrrec de treball efectivament rebut i executat. El fet de "sondejar" artistes -terme emprat pel mateix recurrent- és, per definició, una gestió exploratòria i preliminar, no l'execució d'un encàrrec concret. I com ja s'ha exposat cap treball en aquest cas s'ha traduït en un resultat verificable i les "noves directrius" invocades pel recurrent no han estat objectivades per cap mitjà de prova més enllà de la seva pròpia manifestació, de manera que, novament, l'al·legació no compleix la càrrega probatòria que l'incumbia.

Així en definitiva no s'acredita cap activitat, i menys que el Comú obtingués cap benefici, avantatge o utilitat efectiva de l'activitat que el Sr. Samir pretén que va desplegar, com ho hauria pogut ser alguna reserva, artista contractat o preacordat, proposta que es pogués incorporar a la programació, o en qualsevol cas algun resultat tangible. D'aquesta manera, mancant tot benefici real i quantificable per al Comú, la pretensió del recurrent no trobaria empara ni tan sols acudint a una eventual lògica de compensació pels serveis efectivament aprofitats.

c) Conclusió.

Per tot l'exposat, aquest Tribunal considera que la Sentència d'instància efectua una valoració correcta, motivada i ajustada a Dret, tant pel que fa a la naturalesa jurídica de la relació especial ja extingida com pel que fa a la manca d'acreditació de la prestació efectiva de serveis durant els mesos de gener i febrer de 2024, sense que el recurs d'apel·lació hagi posat de manifest cap error en la valoració de la prova ni cap infracció normativa que justifiqui la seva revocació. Escau, en conseqüència, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat i confirmar la Sentència apel·lada en tots els seus extrems.

Quart.- Costes

No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Samir contra la sentència dictada el 26-03-2026 per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.