Reclamació de pensió d'invalidesa grup 2 per Sra. Palau contra la CASS

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia: correspon el grup 2 quan no es pot realitzar alguna activitat laboral de forma regular.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000050/2024

ORIGEN.- 1000001/2023 - 0

NIG: 5300545320220000117

SENTÈNCIA 002-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Palau

Representant: Sr. Morales

Advocada: Sra. Catalá

Apel·lada: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Advocat: Sr. Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 4 de febrer de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000001/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Palau va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de la CASS, del 25 d'octubre de 2022, que confirmà el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o d'accident no laboral del grup 1 a comptar del 4 de maig del 2022, tot sol·licitant-ne la seva revocació i, que es declari el seu Dret a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2, amb efectes del 4 de maig del 2022.

L'agent sol·licitava que es reconegués una invalidesa per malaltia del grup 2, ja que no podia desenvolupar cap tipus d'activitat laboral.

2.- La sentència núm. 38-2024, de data 5 de setembre de 2024, del Tribunal unipersonal de la Batllia, Secció Administrativa, va desestimar íntegrament la demanda, en considerar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en els següents motius d'impugnació:

a) S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que, com resulta dels informes aportats a les actuacions, la interessada no pot desenvolupar una activitat laboral de forma regular.

b) No té cap tipus de formació, és una persona gran, no parla català i no té experiència en cap tipus d'activitat que no sigui la de netejar domicilis, que és la feina que sempre ha fet, circumstàncies que fan que no tingui accés al mercat laboral.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

a) Els informes mèdics acrediten que, tot i les patologies que te la Sra. Ricart, aquesta pot treballar amb algun tipus de feina sedentària, la qual cosa confirma que la pensió atorgada -del grup 1-, sigui la correcta.

b) Pel càlcul del percentatge de minva ja s'han tingut en compte els factors subjectius complementaris tals com l'edat, les aptituds i la formació professional de la persona assegurada.

5.- La part agent va renunciar al tràmit de conclusions, per la qual cosa el recurs va quedar pendent de sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- S'impugna en aquest procés la resolució administrativa que va acordar el reconeixement en favor de la recurrent d'una invalidesa per malaltia comuna del grup 1.

Com s'ha exposat en els antecedents, l'agent considera que les seves patologies no li permeten desenvolupar cap tipus de treball de manera regular, per la qual cosa sol·licita el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 2.

Tal com resulta de l'article 169 de la Llei de la seguretat social, es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional.

D'altra banda, l'article 8 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, disposa:

"1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

2. Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional.

El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.

3. Per valorar els factors complementaris indicats a l'apartat 1 anterior s'aplica el barem establert a l'annex d'aquest Reglament.

4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s'efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l'assegurat, en particular l'activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual."

Sobre aquest punt, el Tribunal ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar si l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, a la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, vam declarar que:

"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".

En el mateix sentit, la més recent sentència núm. 65-2024, de 20 de novembre:

"Com a conseqüència de les seves patologies, el mateix dictamen pericial afirma que no pot desenvolupar cap activitat professional que requereixi estar dempeus durant un període mitjanament perllongat, ni amb una càrrega de pes mínima (foli 247). En l'acte d'emissió del dictamen, el perit va manifestar que la recurrent pot fer una feina de caràcter sedentari, però amb baixes, quan es produeixin brots de la malaltia, i que seria convenient un treball a mig temps terapèutic (foli 263).

Els informes dels components del tribunal mèdic posen de relleu que la pacient pot realitzar treballs senzills, amb poca càrrega de treball, concentració i responsabilitat, exempts d'esforços físics o de contactes amb tercers (folis 231 i 239).

En aquestes circumstàncies, encara que aquests informes afirmin que la interessada pot fer una activitat en jornada reduïda adaptada a les seves circumstàncies, o que pot realitzar un treball sedentari adaptat a les seves limitacions, de cap manera es pot considerar que aquestes hipòtesis mereixin la qualificació de treball regular, ni que es tracti d'una possibilitat efectiva, en el sentit que ha exigit la jurisprudència d'aquesta Sala a què abans s'ha fet referència.

En efecte, no és factible concloure que una persona que presenta una fibromiàlgia severa, amb brots recurrents, que no pot estar dempeus ni aixecar càrregues, per mínimes que siguin, i a més només pot fer treballs senzills, amb poca càrrega de treball, concentració i responsabilitat, sense esforços físics ni contacte amb tercers, es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral, ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d'una possibilitat merament hipotètica."

Sisè.- En aquest supòsit, s'acredita que la interessada, nascuda el XXXX (actualment te 52 anys d'edat) va ser sotmesa a una operació a ambdós malucs, amb col·locació de pròtesis, i va esgotar el termini de tres anys de baixa medico laboral. A la pròtesi del maluc esquerre es va produir un vessament, per la qual cosa va ser re-intervinguda per l'evacuació de l'esmentat vessament.

L'informe dels tribunal mèdic (foli 145) posa de relleu que "les limitacions a nivell de mobilitat dels malucs i el dolor crònic que presenta l'assegurada i que li dificulta tant de poder dur una vida laboral complerta com la seva vida quotidiana", si bé seguidament -i no sense contradicció amb l'afirmació anterior-, es diu que l'agent pot "realitzar alguna activitat laboral adaptada a les seves limitacions" (revers del foli 145).

El dictamen pericial (folis 158-164) reconeix que:

La pacient fins i tot requereix l'ajuda amb la mà per aixecar la cama esquerra.

Al maluc esquerre la limitació és dolorosa en tots els seus eixos, i presenta atròfia muscular.

Al peu esquerre presenta una limitació de la flexió dorsal i plantar, i una limitació de la sensibilitat, sobretot de la regió externa del peu esquerre.

Te una limitació molt important de la mobilitat al maluc esquerre, i una limitació amb moviments favorables del maluc dret.

També presenta una lesió del CPE esquerre.

Ara bé, al propi informe pericial es diu que "Davant de totes les limitacions articulars anteriorment esmentades a nivell d'ambdós malucs i del CPE de la cama esquerra, la Sra. Ricart està capacitada per efectuar una activitat professional de tipus sedentari, ja que no pot efectuar cap treball que comporti una estació dempeus o un mínim esforç perllongat" (foli 163 de les actuacions).

Però aquest Tribunal considera que, en aquestes circumstàncies, encara que aquests informes afirmin que la interessada pot fer una activitat adaptada a les seves limitacions, o que pot realitzar un treball sedentari, de cap manera es pot considerar que aquestes hipòtesis mereixin la qualificació de treball regular, ni que es tracti d'una possibilitat efectiva, en el sentit que ha exigit la jurisprudència d'aquesta Sala a què abans s'ha fet referència.

En efecte, no és factible concloure que una persona que presenta serioses limitacions de mobilitat als dos malucs i "dolor crònic que li dificulta tant de poder dur una vida laboral complerta com la seva vida quotidiana", que no pot estar dempeus ni fer un esforç mínim perllongat, es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral, ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d'una possibilitat merament hipotètica.

En conseqüència, la interessada ha de ser classificada en el grup 2 que preveu l'article 169 de la Llei de la seguretat social.

Per aquestes raons, procedeix estimar el recurs d'apel·lació i declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes des del 4 de maig de 2022.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Palau contra la sentència núm. 38-2024, dictada el 5 de setembre de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'agent i anul·lar la resolució impugnada de 25 d'octubre de 2022 del Consell d'Administració de la CASS, i declarar en el seu lloc que la interessada té dret a percebre una pensió del grup 2, amb efectes des del 4 de maig de 2022.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.