MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

IMMIGRACIÓ. Expulsió per ser objecte d'una causa penal per tràfic de drogues. Proporcionalitat de la mesura. (1000026/2021)

Resolució
Sentència · 20/07/2022
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 176/2022
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2022:176
Recurs
48/22
Ponent
Albert Andrés Pereira
Magistrats
Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornelia Sola
Àrea
Administratiu Drets fonamentals
Descriptors
BATLLES AL·LEGACIONS ORDRE PÚBLIC PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA IMMIGRACIÓ EXPULSIÓ ADMINISTRATIVA RECURS D'APEL·LACIÓ
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Alvarado contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda contra l'expulsió del territori nacional durant cinc anys. La sentència argumenta que la mesura d'expulsió és proporcional a la gravetat del delicte major de possessió i venda de drogues comesa per la recurrent, que havia estat condemnada a sis anys de presó i 10.000 euros de multa. El tribunal també considera que la relació familiar de la recurrent no és suficient per evitar l'expulsió, ja que el seu fill també havia estat condemnat per la mateixa causa i havia estat objecte d'una mesura d'expulsió. Finalment, el tribunal desestima les al·legacions de la recurrent sobre la incongruència de la sentència apel·lada i confirma la sentència original en els seus propis termes.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000026/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000048/2022

SENTÈNCIA 58-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Alvarado

Representant: Sr. Tamarit

Advocat: Sr. Tamarit

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Ribes

Advocada: Sra. Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de juliol de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000026/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Alvarado va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 14 d'abril de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del Ministeri de Justícia i Interior de 24 de febrer de 2021, per mitjà de la qual es va disposar l'expulsió de la interessada del territori nacional durant un període de cinc anys.

La sentència de 25 de febrer de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència incorre en incongruència, ja que no s'ha adoptat cap resolució sobre la suspensió cautelar dels efectes de la mesura d'expulsió.

La causa penal incoada contra l'agent està encara pendent de sentència ferma, cosa que incideix en la presumpció d'innocència de què gaudeix la interessada.

S'han de considerar les circumstàncies particulars del cas i tenir en compte l'arrelament familiar i laboral de la recurrent, ja que l'expulsió comporta una violació del dret a la vida familiar que garanteix el Conveni Europeu dels Drets Humans.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En aquest sentit, s'al·lega que:

La sol·licitud de suspensió de l'efectivitat de l'expulsió ja va ser resolta pel Tribunal de Batlles en l'aute de 15 de juliol de 2021.

La resolució administrativa es basa en la inculpació de l'agent per un delicte major continuat de possessió i venda de gran quantitat de producte estupefaent cocaïna, pel qual ha estat condemnada pel Tribunal de Corts a les penes de sis anys de presó i multa de 10.000 euros.

Aquests fets constitueixen un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, que justifica la mesura d'expulsió.

La recurrent no acredita cap vincle jurídic amb la seva parella, ni tampoc des de quan conviuen. D'altra banda, el fill de la interessada també ha estat objecte d'una mesura d'expulsió pels mateixos fets.

Els precedents que invoca l'agent no són equiparables a la situació de fet que es planteja en aquest cas.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys, ja que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració.

Segons disposa l'esmentat precepte:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Tal com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En aquest cas, el procediment administratiu es va iniciar com a conseqüència de la detenció de l'agent com a presumpta responsable d'un delicte major de possessió i tràfic de producte estupefaent -cocaïna-, pel qual es va disposar el seu ingrés en el Centre penitenciari.

Pel que fa a la realitat dels fets que s'atribueixen a la recurrent, cal tenir en compte que les resolucions administratives no es basen simplement en una denúncia formulada pel Servei de Policia, sinó que aquests fets han estat objecte d'un procés penal, en el marc del qual es va adoptar la mesura de presó preventiva de la interessada, cosa que implica una primera valoració per part dels òrgans judicials penals sobre la versemblança i la gravetat de la imputació.

D'altra banda, ja s'ha dictat sentència ferma en aquesta causa, atès que la Sala Penal d'aquest Tribunal ha imposat a l'agent una pena de presó ferma de cinc anys, a més de la multa de 10.000 euros que ja havia establert el Tribunal de Corts, com a responsable en concepte d'autora d'un delicte major continuat de possessió i venda en gran quantitat de droga tòxica - cocaïna-, segons la sentència dictada el proppassat 1 d'abril de 2022.

Com és evident, els elements de judici que van determinar l'expulsió administrativa de la interessada no s'han vist sinó reforçats pel contingut d'aquesta sentència condemnatòria. En conseqüència, no hi ha cap dubte sobre la realitat dels fets que han donat lloc a la mesura d'expulsió.

Tampoc ofereix dubtes que aquesta actuació constitueix un risc per a les persones i per a l'ordre públic, ja que el delicte major de possessió i venda en gran quantitat de droga tòxica (cocaïna) incideix molt negativament en un bé jurídic digne de la major protecció, com és la salut pública. A més, cal afegir que la recurrent es dedicava a la venda de droga de manera habitual, tal com es recull en els fets provats de la sentència del Tribunal de Corts de 29 de desembre de 2021, confirmada en aquest extrem per la sentència de la Sala Penal d'aquest Tribunal d'1 d'abril de 2022.

Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura adoptada, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suïssa), amb cita d'altres anteriors (Üner c. Països Baixos), enumera els criteris que cal avaluar en cada cas, de la següent manera:

"- la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa pel demandant;

la durada de l'estància del interessat en el país del qual ha de ser expulsat;

el període de temps transcorregut des de la infracció, i la conducta del demandant durant aquest període;

la nacionalitat de les diverses persones afectades;

la situació familiar del demandant, i especialment, en el seu cas, la durada del seu matrimoni, i d'altres factors que demostrin l'efectivitat d'una vida familiar en el si d'una parella;

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment de la creació de la relació familiar;

si els fills són fruit del matrimoni i, en aquest cas, la seva edat;

la gravetat de les dificultats amb que el cònjuge pot trobar-se en el país al qual el demandant ha de ser expulsat;

l'interès i el benestar dels fills, en particular la gravetat de les dificultats que els fills dels demandants poden trobar-se en el país al qual l'interessat ha de ser expulsat; i la solidesa des vincles socials, culturals i familiars amb el país amfitrió i el país de destinació".

Cinquè.- En el supòsit que ara s'examina, la recurrent acredita una llarga residència al Principat, ja que consta inscrita al Registre d'immigració des de l'any 2004, i també justifica, encara que tardanament, una activitat laboral continuada durant aquest període.

No succeeix el mateix quant a l'arrelament familiar. La interessada al·lega que manté una relació de parella amb un ciutadà andorrà, però el cert és que no s'ha aportat una acreditació suficient quant a la durada d'aquesta relació. Quant a la presència d'un fill, major d'edat, cal tenir en compte que aquest ha estat condemnat a sis anys de presó i 10.000 euros de multa en la mateixa causa que la interessada, i també ha sigut objecte d'una mesura d'expulsió, confirmada per aquesta Sala en la sentència núm. 35-2022, de 26 de maig, de manera que aquesta relació familiar no pot determinar l'existència d'un arrelament que pugui posar en qüestió la mesura d'expulsió. Tal com ja es va dir en la sentència d'aquesta Sala núm. 1-2022, de 7 de gener, l'arrelament en una determinada col·lectivitat també comporta el respecte a les normes de convivència que s'ha donat la mateixa.

En definitiva, la gravetat de la infracció penal que ha comès la recurrent, amb una incidència clarament negativa sobre la salut pública i sobre la col·lectivitat en general, així com el fet que la interessada es dedicava de manera habitual al tràfic de drogues, tal com han declarat els tribunals penals, condueix a concloure que la mesura d'expulsió guarda la deguda proporció amb les circumstàncies de fet que concorren en aquest cas. Com es va dir també en la referida sentència d'aquesta Sala núm. 1-2022, la presència de familiars al Principat no constitueix per ella mateixa una patent de cors, que hagi de desvirtuar en qualsevol cas la gravetat dels fets atribuïts a la interessada.

Sisè.- Les al·legacions de la recurrent sobre la incongruència de la sentència apel·lada han de ser totalment desestimades. L'agent va sol·licitar en la demanda la suspensió cautelar de l'acte administratiu i la Batllia va resoldre aquesta petició en l'aute de 15 de juliol de 2021, de manera que no existeix cap incongruència omissiva. A més, cal tenir en compte que la suspensió de la mesura d'expulsió en cas que l'interessat interposi recurs es produeix ex lege, com resulta de l'article 127.1 de la Llei qualificada d'immigració i, en darrer terme, de l'article 22 de la Constitució, de manera que no era necessària cap decisió judicial expressa. De fet, la pròpia Administració ja havia reconegut aquests efectes suspensius.

Des d'un altre punt de vista, una hipotètica manca de resolució sobre una mesura cautelar no afectaria de cap manera a la validesa de la sentència, ja que aquesta té un altre objecte, com és el de resoldre la qüestió de fons.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Alvarado contra la sentència dictada el 25 de febrer de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora