Sanció per infracció a la Llei Qualificada d'Immigració (0073/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0274-2/08 TSA: 003/09

S E N T È N C I A NÚM. 73-2009

PARTS:

Apel·lant: Caro, S.A.

Representant: Manso

Advocat: Martin

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Zurita

Advocat : Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0274-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-0183, de 3 de setembre de 2008, va desestimar la demanda formulada per l'entitat Caro S.A. i va declarar ajustades al Dret les resolucions recorregudes.

La primera és la del Ministre de Justícia i Interior, de 25 de març de 2008, per la que en aplicació del règim sancionador de la Llei Qualificada d'Immigració s'imposen a l'empresa onze sancions per haver-se rescabalat de la taxa d'immigració de diverses persones exigint-los el pagament de la mateixa abans de lliurar-los la seva autorització de residència i treball.

2.- La representació processal de Caro S.A. interposa un recurs d'apel·lació en el que posa en relleu que s'ha donat un valor excessiu a les declaracions dels testimonis que consten a l'expedient administratiu enfront de documents oficials que acrediten el pagament de les taxes meritades i denuncia també la indefensió que li ha generat el coneixement a posteriori de que en l'expedient havien declarar el director i el subdirector de l'establiment que regenta l'empresa; finalment exposa que no s'ha demostrat que l'empresa hagi realitzat infraccions en relació a 111 treballadors del negoci i estima abusiva la sanció imposada.

3.- El M.I. GOVERN s'oposa a l'apel·lació argumentant que, com diu la sentència, no se sanciona la falta de pagament de les taxes per la prestació administrativa de serveis d'immigració sinó el fet de fer pagar aquestes als treballadors, i d'altra banda, aclareix que les sancions no s'imposen als 111 treballadors que diu la part agent sinó als 12 als que es va prendre declaració en l'expedient.

4.- Les parts han fet les manifestacions adients als seus interessos en els respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que la sentència i les resolucions administraves consideren provats consisteixen en que les persones immigrants que havien de ser contractades per prestar serveis en el ORG_0, del que és titular l'empresa Caro S.A. havien de satisfer al seu propi càrrec el import de la taxa pel lliurament de la corresponent autorització d'immigració.

La Llei qualificada d'immigració, de 14 de maig de 2002 estableix que aquestes taxes, previstes en l'article 135, són a càrrec del patró, al que l'article 136 atribueix la condició d'obligat tributari. L'article 125.1.e) defineix com infracció el fet de rescabalar-se d'un treballador estranger per les taxes que correspongui fer al patró i és en atenció a aquests preceptes que les resolucions recorregudes imposen a l'empresa, de conformitat a allò que preveu l'article 130.2, les sancions recorregudes.

La part apel·lant reprodueix en aquesta instància, i sense arguments complementaris, exactament les mateixes qüestions que va plantejar en la demanda i que han obtingut detallada resposta en la sentència ara recorreguda, amb les precisions que segueixen.

En relació a l'excessiu valor probatori que segons l'apel·lant es dona als testimonis, que són els treballadors immigrants que van declarar que l'empresa els feia anar a una gestoria amb els diners del import de la taxa per tal que aquella en gestionés el pagament, no hi ha cap raó per dubtar de la seva veracitat; i dels documents públics que segons l'apel·lant acrediten el pagament de les taxes per la gestoria no se'n discuteix la seva força probatòria del pagament. Cal recordar que el que se sanciona no és la falta de pagament de la taxa sinó el fet que no es fes per l'empresa ja que aquesta exigia que fossin els propis immigrants qui fessin, directament o habitualment a través de la gestoria, el pagament de la taxa al seu propi càrrec.

Pel que fa a la indefensió que afirma l'apel·lant que li genera el fet de haver tingut coneixement en el procés amb l'aportació de l'expedient de que havien declarat en via administrativa el director i el subdirector de l'establiment que regenta l'empresa, no s'explica quines conseqüències reals hauria tingut, en ordre a definir l'estratègia de defensa de l'empresa, el fet d'haver conegut aquesta circumstancia, per la qual cosa no ha existit cap indefensió.

Finalment, i sobre l'al·legació de que és un abús de dret sancionar per infraccions comeses a 111 treballadors, la sentència aclareix, i la resolució administrativa també ho diu, que se sanciona per infraccions comeses només en els 12 treballadors que van ser cridats a declarar i van testificar sobre els fets que els afectaven personalment.

Correspon, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència recorreguda.

Tercer.- La circumstància de reiterar, en l'apel·lació exactament els mateixos arguments de la primera instància havent estat, aquests, motivat en la sentència recorreguda, sense fer una crítica exhaustiva dels raonaments que aquesta conté, es constitutiu de temeritat processal que determina la condemna de la part agent al pagament de les despeses d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat mercantil Caro S.A.. contra la sentència número 2008-0183, de 3 de setembre de 2008, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma.

Imposar a la par apel·lant el pagament de les despeses processals d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.