CASS. suspensió prestacions, estabilització de la patologia. TSJA-047/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-068-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA 047/14

SENTÈNCIA NÚM. 40-2014

PARTS:

Apel·lant: Sra. Espada

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sra. Sanz

Apel·lada: CASS

Representant: Sra. Pera

Advocat: Sr. Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-quatre d'octubre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-068-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Espada va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 10 de juny del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, a percebre una pensió d'invalidesa del tipus A3.

2.- Mitjançant sentència del 31 de març del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Espada.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 15 de maig del 2014, la Sra. Espada manifesta principalment que:

els informes pericials dels Drs. Caro i Amador eren contradictoris, raó per la qual procedia tenir en compte els restants informes mèdics que obren a les actuacions;

el peritatge del Dr. Amador era incomplert i no era compatible amb el criteri de nombrosos altres professionals del ram de la medecina;

calia nomenar un tercer perit per dirimir el conflicte.

4.- En la seva contesta de data 3 de juny del 2014, la CASS manifesta principalment que:

els informes forenses no eren contradictoris doncs versaven, respectivament, en l'examen físic i mental de l'assegurada;

la metgessa de la recurrent admetia també la cronificació del trastorn mental;

la IPP del 28,72% no es discutia;

res aconsellava la pràctica d'una prova per millor proveir.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Espada s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa en determinar si les patologies que presentava l'assegurada estaven consolidades el dia 19 de juny del 2013, moment en què la CASS va declarar la seva alta mèdica.

L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic de la Sra. Espada estava estabilitzat en adoptar-se la resolució litigiosa i que la IPP no justificava la concessió de cap pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

D'antuvi, aquesta Sala desestima la petició de realització d'una prova pericial per millor proveir. En efecte, aquests tipus de prova només és atendible quan el Tribunal ho considera necessari per "resoldre amb millor coneixement de causa" (article 64.d de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal) i no per suplir les mancances probatòries de les parts. A més, la prova sol·licitada es fonamenta en unes suposades conclusions contradictòries dels Drs. Caro i Amador, valoració que no comparteix aquesta Sala.

Efectuada aquesta premissa, aquest Tribunal es mostra d'acord amb el criteri de la instància. És innegable que la Sra. Espada pateix dolences psíquiques i físiques, especialment dolor i fatiga generalitzats, com també un trastorn adaptatiu. Els forenses, experts en cada ram, han conclòs que les esmentades patologies estaven consolidades el dia 19 de juny del 2013 (v. folis 111 i 120). A més, els metges tractants de l'assegurada estimen el mateix. En efecte, el seu psiquiatra (Dr. ENTITY_12) considera que la patologia mental es troba consolidada, doncs afirma, el dia 25 de juny del 2013, que "malgrat els diferents tractaments que ha seguit la pacient, no ha millorat en els últims anys" (v. foli 96). A principis del mateix any, la reumatòloga Dra. Olmo estimava, per la seva banda, que "la patología de base que presenta la paciente es crónica, invalidante y resistente" (v. foli 21).

Per conseqüent, la reposició en situació d'alta era procedent.

Tercer.- Ara cal examinar si les dolences tenien prou entitat per conferir una pensió d'invalidesa.

Pel que fa la patologia mental, el forense Dr. Amador, especialista en psiquiatria, afirma que la Sra. Espada no pateix cap depressió major, sinó un trastorn adaptatiu lleu-moderat que no és invalidant (v. folis 111-112). El metge psiquiatra de la CASS descarta també un trastorn depressiu major (v. revers del foli 102). En qualsevol cas, ha de prevaldre el informe del forense per raó de la seva imparcialitat, abast i profunditat del seu estudi.

Respecte de les patologies físiques, especialment la fibromiàlgia, el seu diagnòstic no queda plenament acreditat. En efecte, tant l'assessoria mèdica de la CASS (v. revers del foli 101) com el forense Dr. Caro (v. foli 117) han detectat una manca de correlació entre els punts de fibromiàlgia i el dolor, sense que l'assegurada hagi aportat cap mena d'explicació al respecte. Hagut compte que el Dr. Caro no ha valorat la IPP relacionada amb els dolors que diu experimentar la part apel·lant, les restants patologies han estat avaluades en només 28,72 punts (v. foli 122), import insuficient per obrir el dret al reconeixement d'una pensió per invalidesa. És cert que el Dr. Caro ha conclòs que -independentment de la patologia mental (que no examina)- la Sra. Espada tindrà, per raó de la seva edat, patologies i aptituds, "moltes dificultats (per) trobar algun perfil laboral adient a les seves característiques" (v. foli 123). Ara bé, la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna és només funció d'elements objectius, tractant-se de la IPP principalment i accessòriament d'altres paràmetres que només actuen quan la IPP és superior o igual al 50%, de manera que no pertoca ni al forense ni al Tribunal alterar les regles d'ordre públic que informen aquesta matèria.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Espada contra la sentència 2014-068, de 31 de març del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.