Compravenda mercaderia (0051/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 051/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Espada va sol·licitar, per escrit de data 29-05-2008, ordre judicial de pagament envers la mercantil ORG_0, per tal que es fes efectiva la quantitat de 2.055,92 euros.

En data 7-07-2008, la legal representant de la mercantil defenent, la Sra. Blasco, es va oposar a la demanda. Consegüentment, en data 21-07-2008, la representació processal de la part actora va instar demanda envers la mercantil ORG_0 en reclamació de la suma de 2.055,92 euros, més els interessos legals i les costes processals.

En data 1-09-2008, la legal representant de la mercantil defenent va adduir excepcions de manca de legitimació activa i passiva i de defecte en el mode de proposar la demanda, i quant al fons demanava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- Per sentència, de data 15-01-2010, l'Hble. Batlle va resoldre el que segueix: "DECIDEIX: Que desestimant les excepcions de manca de legitimació activa i passiva i de defecte legal en el mode de proposar la demanda i estimant íntegrament la demanda interposada per la representació processal del Sr. Espada, he de condemnar i condemno la societat ORG_0 a satisfer a l'agent la suma de 2.055,92.- EUR més els interessos legals devengats per la mateixa des del dia 07-07-2008 i fins el dia del seu total pagament i a satisfer la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 22-03-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 14-04-2010, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la defenent mai ha encarregat la mercaderia i que les signatures dels albarans no es corresponen a la signatura de la Sra. Blasco. Entén que el lloc on s'ha rebut la mercaderia no pot determinar la identitat del subjecte obligat a pagar. Afegeix que sembla ser que la Sra. Ferreras va encarregar la mercaderia a títol personal i com que el seu marit treballava a l'empresa, es va facilitar aquesta adreça. Per això, sustenta que es dóna una "evident manca de legitimació ad causam activa i passiva de la part demandant...". També insisteix en el fet que s'ha d'apreciar l'excepció dilatòria en el mode de proposar la demanda, tota vegada que falten els pressupòsits processals per a entrar a analitzar el fons del litigi. En segon terme, considera que la sentència, "en un al·legat contrari a la bona fe processal", indica que l'excepció de manca de legitimació activa només s'ha articulat contra la Sra. Blasco a títol particular i no com a legal representant, que es supera el marge d'apreciació per a valorar els fets quan s'afirma que no s'expressen les concretes mancances i que no s'acredita en la sentència les proves que fonamenten l'adquisició de la mercaderia. En tercer terme, insisteix de nou en que la sentència identifica el lloc de recepció de la mercaderia amb el subjecte responsable del vincle contractual, de forma que així la part demandant obté un lucre indegut.

II.- Com es pot veure, de fet els motius es concreten en els dos primers, tota vegada que el tercer no és més que una concreció d'asseveracions ja incloses en el primer. També, cal recordar que la Sala no analitzarà el motiu quart, en el qual es fa remissió a totes les al·legacions efectuades al llarg del procés, atès que es tracta d'identificar els motius d'impugnació de la sentència o resolució d'instància, tota vegada que les al·legacions efectuades en primera instància ja han estat resoltes per la sentència d'instància i, si considera la recurrent, que algunes d'elles no han estat resoltes o van més enllà de les pretensions de les parts, el que hauria d'adduir és la incongruència en el dictat de la resolució. I el mateix, succeeix amb el darrer motiu, tota vegada que la imposició de les costes processals dependrà de l'èxit d'aquest recurs i, si s'escau, motivarà que es doni lloc a un pronunciament sobre les costes de primera i segona instància.

III.- Establert així el debat consta acreditat a les actuacions que, en dates que van del 14 de gener al 21 de febrer de 2008 es va lliurar mercaderia, consistent en tres ordinadors portàtils i material d'oficina per import de 2041,42 euros. Els albarans es van emetre a nom de "T.A. SL" i a l'adreça XXXX. Consta també que els albarans de major quantia es troben signats per la Sra. Ferreras que és la parella del Sr. Palmer, secretari de la Societat. I també resta acreditat que en els rebuts d'impagament (folis 9 i 14) el motiu que es fa constar per no atendre el pagament és la sol·licitud d'un ajornament.

Des d'aquesta òptica, incideix de nou el recurrent en plantejar les mateixes excepcions que a la instància i amb la mateixa argumentació. Així, si s'examina la contesta a la demanda (folis 46 a 48) es pot comprovar com addueix el mateix que en el seu escrit de conclusions per argumentar que la demanda s'ha formulat de manera defectuosa. I quant a aquest extrem o motiu, la Sala ha de coincidir amb la sentència d'instància, tota vegada que, en primer terme, no s'indica quines són les concretes mancances o defectes de la demanda, sinó que es conté una referència genèrica a l'absència dels pressupòsits processals i, en segon terme, de la lectura de la mateixa, s'ha de concloure que reuneix els requisits necessaris per a determinar la pretensió que s'esgrimeix, de reclamació del preu pel lliurament de mercaderia, i contra qui s'adreça la mateixa, amb separació dels fets i dels fonaments de dret que la justifiquen i que permeten conèixer al tribunal amb claredat quines són les pretensions per les quals es requereix l'auxili judicial.

Quant a l'excepció de manca de legitimació activa i passiva, la recurrent ho fonamenta en el fet que la Sra. Blasco no hauria encarregat cap mercaderia, sinó que la mateixa s'hauria fet a títol particular per la Sra. Ferreras i que no es pot identificar el lloc de recepció de la mercaderia amb l'obligat contractual. Però com s'ha vist consta provat que els albarans es van emetre a nom de la societat ORG_0, que la Sra. Blasco s'oposa a la demanda com a legal representant d'aquesta societat, que els albarans indiquen que la mercaderia es lliura en l'adreça de l'empresa ORG_0 i que el secretari de la societat és el Sr. Palmer des de 21-02-2006. Així mateix, consta (foli 57) que qui signa els albarans és la Sra. Ferreras, que constava a la CASS com a cònjuge sense activitat.

Si a aquestes dades fàctiques, s'afegeix la doctrina d'aquesta Sala, continguda entre altres en la STSJA de 21-05-2009, segons la qual "en les relacions mercantils, el tràfec jurídic requereix unes dosis de seguretat i agilitat que comporten un afebliment i relaxació de les exigències formals i rigoroses pròpies d'altres situacions, de manera que esdevé freqüent a la praxis mercantil que en supòsits de subministre o compravendes, els albarans, com a documents que acrediten el lliurament de la mercaderia, siguin signats no solament per l'administrador o gerent, sinó també per aquelles persones que, treballant per l'empresari, es troben al front de l'empresa", s'ha de concloure que s'ha provat el lliurament de la mercaderia a la mercantil ORG_0, atès que la mercaderia s'ha lliurat en la seva adreça, s'han facturat les quantitats referents a la mercaderia lliurada i s'ha adduït com a motiu d'impagament la sol·licitud d'un ajornament i els albarans han estat signats per persones de l'entorn del Secretari de la societat. Des d'aquestes coordenades, s'ha d'indicar que no és suficient la negativa del deutor a abonar el preu de la mercaderia quan aquesta ha estat lliurada, sinó que correspon a aquest, d'acord amb la tesi de la proximitat probatòria i el tempus del tràfec mercantil, provar la falsedat o l'error en els albarans i, com és de veure, aquesta prova no s'ha efectuat en el procés i, per tant, ha de perjudicar a qui corresponia portar-la a terme que, en consonància amb les afirmacions realitzades, no és altre que el recurrent.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_0 contra la sentència, de data 15-01-2010, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.