Reclamació de quantitat (0155/07)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 155/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Ferrer va interposar demanda, de data 1-3-2007, envers el Sr. Canales, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 1.708,13 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

La part defenent no va comparèixer i fou declarada en situació processal de rebel·lia.

II.- En data 26-4-2007 es va dictar sentència en la que s'establia el que segueix: "DECIDEIX : Estimar substancialment la present demanda i per tant condemnar la part defenent a pagar a l'agent: a) l'import de 1.708,13 EUR més interessos legals des del 01.03.07 b) les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 6-7-2007 va presentar escrit de conclusions pel qual demanava que es revoqués la sentència d'instància d'acord amb els arguments continguts en el referit escrit. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, d'acord amb el qual demanava la confirmació de la sentència i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius en els quals es fonamenta el recurs que interposa la part defenent són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que sí va comparèixer a la Batllia, però no a les 10 hores sinó a les 14.18 hores, quan va acabar la feina, i assevera que va manifestar que no adeutava cap quantitat a la part agent, tota vegada que el crèdit l'ostentaria l'agent amb el que era l'anterior titular administratiu del negoci i per això sobte el que es conclou en els motius de dret de la sentència. En segon terme, procedeix acollir l'excepció peremptòria de prescripció, atès que han transcorregut els tres anys propis de les relacions mercantils.

Quant al primer motiu o greuge del recurs, s'escau la seva desestimació. En efecte, la part defenent no va comparèixer a la Batllia quan fou citat, de forma que les conseqüències que comporta la seva declaració de rebel·lia i, per tant, la preclusió d'oportunitats processals només a ell esdevé imputable. En aquest sentit, res obstava per tal que, a l'igual que ha fet en aquesta alçada, procedís a ser representat per un procurador en els tràmits judicials i davant dels òrgans de justícia. Afegir a més que consta que (foli 47) una vegada comparegut a la Batllia i escolat el tràmit de contesta se li va donar trasllat de la demanda i se'l va emplaçar pel judici de proves.

La conclusió de la sentència que sorprèn a la part recurrent no pot ésser compartida per aquesta Sala. Així, el que assenyala la sentència recorreguda és que el defenent indica que és titular del negoci des del 30 de març de 2006, però aquest fet requereix de prova, a l'igual que li corresponia al·legar al defenent tots els fets impeditius, excloents i extintius per evitar el triomf de la demanda de reclamació de quantitat i aquest dèficit de càrrega probatòria el perjudica.

II.- Per últim, sí que addueix en aquesta alçada una excepció peremptòria com és la de prescripció, quan la mateixa no ha estat al·legada en primera instància. Per tant, la Sala no pot entrar a analitzar la mateixa, tota vegada que introduïda per primer cop en aquesta alçada, el seu examen comportaria una situació clara d'indefensió per la part contrària, qui no ha pogut al·legar ni practicar prova en relació a la mateixa. D'acord, per tant, amb la màxima pendente appellatione nihil innovetur, correspon refusar també aquest motiu de recurs i amb ell la totalitat del mateix.

III.- El refús del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal del Sr. Canales contra la sentència, de data 26- 4-2007, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.