Determinació propietat franja de terreny. Principis rectors del dret civil. Prohibició mutatio libelli. Valoració probatòria.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Sola Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sr. Miró

Representant: Sra. Pino

Advocat: Sra. Morales

Apel·lat: Sr. Valverde

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sr. Peña

Apel·lat: C Plana

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sra. Ayuso

TSJC.- 0000243/2023 ORIGEN: 6000209/2019 - 0

NIG: 5300542120190001227

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Determinació propietat franja de terreny. Principis rectors del dret civil. Prohibició mutatio libelli. Valoració probatòria.

SENTÈNCIA 000098/2024

Andorra la Vella, a 23 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 6 de juny de 2019, la representació processal del senyor Miró interposà demanda de declaració de propietat i reclamació de danys i perjudicis contra els senyors Valverde i Marcos, tot sol·licitant que es declarés que el senyor Miró era propietari de les franges de terreny en conflicte d’unes superfícies de 49,47 i 1,93 metres quadrats; pel cas de què es conclogués que no ho era, que es declarés que el senyor Valverde li havia venut uns metres quadrats que no li pertanyien i que se’l condemnés a pagar en concepte de danys i perjudicis el valor dels referits metres quadrats que es valorarien en funció de la prova pericial que es practicaria als autes i igualment a satisfer una indemnització per trobar-se el seu mandant impossibilitat per construir les places d’aparcament projectades i per no poder efectuar cap obra dins la seva propietat en tant que no obtindria la pertinent autorització administrativa, quina quantificació es deixava a criteri del tribunal; i dits imports augmentats dels interessos legals que corresponguessin des de la fermesa de la sentència que es dictés. També demanava la condemna del senyor Marcos a pagar la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perit a acreditar en període d’execució de sentència, en el cas que la resolució que recaigués determinés la propietat del senyor Miró de les franges de terreny en conflicte i condemnés al senyor Valverde al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perit, a acreditar en període d’execució de sentència en el cas que es resolgués segons peticionat amb caràcter subsidiari.

2.- En data 27 de juny de 2019, la representació processal del senyor Marcos contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa, invocant l’excepció peremptòria de manca de legitimació passiva ad causam del senyor Marcos i inadequació de la demanda, ja que afirmava que la propietat de la porció de terreny discutida corresponia a Plana, coneixent aquest extrem la part agent des de la citació, no havent efectuat però cap acte per esmenar la demanda que fou inadequadament presentada contra el senyor Marcos, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb imposició del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat, de procurador i de perits que haguessin d’intervenir en el seu cas, de forma solidària als senyors Miró i Valverde.

El mateix dia també contestà la demanda interposada de contrari la representació processal del senyor Valverde tot oposant-se a la mateixa i afirmant que la propietat venuda al senyor Miró quedava perfectament delimitada pel costat est, per una tanca. Afirmava que era el terreny que quedava dins de la tanca el que tenia la superfície adquirida pel senyor Miró de 940,25 m2 + 693 m2; essent el talús de propietat de Plana (abans la família ENTITY_13). Demana la seva desestimació i la imposició del pagament de les costes a la part agent, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

3.- En l’escrit de rèplica, la representació processal del senyor Miró desistí de la seva acció contra el senyor Marcos, tot continuant-la però contra el senyor Valverde i Plana. Demanava que per causa del desistiment no li fossin imposades les costes.

Acceptava l’excepció de manca de litisconsorci passiu necessari interposada per la representació processal del senyor Valverde i dirigia també la demanda contra Plana. Reconeixia que dels plànols aportats pel senyor Marcos es derivava clarament que el senyor Valverde no va adquirir originàriament la franja litigiosa. Quantificava la reclamació: 18.925,80 € si la superfície del terreny en conflicte fos de 51,40 m2 i 63.509,39 € si la superfície de la franja de terreny en conflicte fos de 172,49 m2.

4.- Per Aute de data 12 de setembre de 2019, es donà lloc al desistiment de la representació processal del senyor Miró respecte del senyor Marcos, tot imposant-li les costes judicials ocasionades.

5.- Per Aute de data 31 d’octubre de 2019, el Tribunal de Batlles estimà l’excepció de litisconsorci passiu necessari de la societat Plana plantejada per la representació processal del senyor Valverde i retrotragué les actuacions al tràmit de contesta a la demanda, tot i mantenir les que foren practicades fins al moment.

6.- En data 23 de juliol de 2020, la representació processal de Plana contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació, amb imposició de les costes a l’agent, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perits, de ser els cas.

7.- En el marc de l’escrit de conclusions de la instància, la representació processal del senyor Miró va reconèixer expressament (foli 810) que la franja del terreny en litigi pertanyia a Plana, tot procedint a desistir de l’acció declarativa interposada contra ella. I, encara, per escrit intitulat “d’esmena a l’escrit de conclusions presentades en data d’avui”, afegí una pretensió nova i, segons ella derivada del contingut de l’informe pericial del perit judicial, senyor Pina, consistent en què es declarés que el senyor Miró era propietari de la superfície de 61,67 m2 entre la tanca metàl·lica i el límit de propietat històric que determina l’informe pericial en la seva pàgina 73/111 (sic).

8.- En data 5 de juliol de 2023, la senyora Batlle d’instància dictà Sentència,

amb entre altres, la següent part dispositiva:

“DECIDEIX

Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Miró contra el Sr. Valverde i la societat Plana, per escrit presentat el 6 de juny del 2019, i absoldre aquests darrers de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Setè Considerant de la present resolució judicial.”

9.- Contra l’esmentada resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal del senyor Miró en considerar, essencialment, que la mateixa efectua una incorrecta valoració de les al·legacions i proves que obren en autes. Comparteix que la resolució d’instància no es pronunciï sobre l’acció declarativa que afectava a Plana per haver-hi desistit, però no la resta de pronunciaments continguts en la mateixa. No creu que el fet de reclamar una indemnització quantificada sobre els metres quadrats identificats pel perit i diferents als continguts en la seva demanda suposi una modificació dels termes del debat ni hagi produït indefensió a les parts. Discrepa també de què es consideri en la instància que ni el senyor Valverde ni els seus representants no li facilitessin documentació enganyosa ni li ocultessin informació sobre els límits de les parcel·les que adquiria. No considera que l’induïssin a error. Critica també que la resolució d’instància desestimi la seva pretensió indemnitzatòria relativa a la manca de construcció de les tres places d’aparcament projectades per no haver-la determinat ni quantificat i demana que s’estimi en aquesta alçada. Sol·licita la revocació de la resolució d’instància i que es declari que el senyor Valverde va vendre al senyor Miró unes porcions de terreny que no li pertanyien d’una superfície de 144,09 m2 i se’l condemni a abonar-li per aquest concepte la suma de 52.038,47 €, majorada dels interessos legals des de la fermesa de la Sentència; sol·licita també la condemna del senyor Valverde a indemnitzar-lo per no haver pogut construir les places d’aparcament projectades en la quantia que fixi el tribunal, augmentada també dels interessos legals des de la fermesa de la Sentència; que es declari que el senyor Miró és propietari de la superfície de 61,67 m2 entre la tanca metàl·lica i el límit de propietat històric que determina l’informe pericial (pàg. 73 informe pericial). I que se’l condemni a abonar totes les costes processals causades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perits, tant els de la seva part com els del senyor Marcos, inclosa la factura del perit senyor Vives, i que seran degudament acreditats en període d’execució de sentència.

10.- La representació processal de Plana s’oposa al recurs d’apel·lació interposat tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de les costes processals, inclosos els honoraris d’advocat i procurador en ambdues instàncies, a la part apel·lant

Per la seva banda, la representació processal del senyor Valverde també s’oposa al recurs d’apel·lació interposat i sol·licita la seva íntegra desestimació, la confirmació de la resolució recorreguda i la imposició de les costes processals a la part recurrent, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució d’instància desestima la demanda. Considera que l’acció exercitada pel senyor Miró amb caràcter principal és declarativa de domini i perseguia una declaració de l’òrgan judicial sobre la titularitat dominical, diferenciant-la de l’acció d’atermenament, que no fou instada.

Considera que l’agent ha pretès modificar els termes del debat en voler modificar la superfície objecte de reclamació i que havia de ser objecte de quantificació. A més, la jutge a quo no es pronuncia sobre l’acció declarativa de domini dirigida contra Plana, per haver-la desistit en considerar acreditat que la franja litigiosa era de la seva propietat (f. 810). En relació als danys i perjudicis que la part agent vol li sigui indemnitzats, la resolució recorreguda considera improcedent que tant la seva determinació com la valoració de la quantificació de la impossibilitat de construir tres places d’aparcament la deixi a criteri del Tribunal; entén que l’acció de sanejament per vicis ocults que exercita en base a sentir-se enganyat en relació als límits del terreny que adquiria no ha estat objecte de la pertinent activitat probatòria que acreditès que el venedor i/o els seus representants coneguessin aquestes circumstàncies i li haguessin ocultat.

I és contra la mateixa que s’alça la part recurrent.

Segon.- Ja no forma part del debat la propietat de la franja de terreny objecte dels present autes, d’una superfície de 144, 09 m2, en haver acceptat la part agent i avui recurrent que la mateixa és de propietat de Plana, havent desistit de l’acció declarativa de domini que havia interposat contra la mateixa.

Tercer.- En relació, per contra, als diferents greuges oposats per la part recurrent a la Sentència d’instància, començarem pel relatiu a què es declari al recurrent propietari de la superfície de 61,67 m2 existents entre la tanca metàl·lica i el límit de propietat històric que determina l’informe pericial (pàgina 73/114, de l’informe i foli 732 dels autes), per trobar-se relacionat amb l’anterior.

Aquesta pretensió, introduïda per la part agent en tràmit de conclusions de la instància, resulta aliena a l’objecte del present litigi, com bé posa de relleu la resolució recorreguda.

Hem tingut ocasió de pronunciar-nos en diferents ocasions en relació al moment processal en què es determina l’objecte del procés. Així per exemple vam dir en la nostra Sentència de data 24 d’octubre de 2017, dictada en el marc del rotlle TSJC-113/2017:

“Així, com es motiva en la Sentència d’aquesta Sala 162/02 : “Les al·legacions s’han d’introduir en els escrits rectors de demanda i contesta a la demanda, sense que amb posterioritat es pugui variar la causa petendi o introduir nous fets o qüestions no debatudes per les parts. I és per això que l’escrit de rèplica i dúplica s’ha de limitar a concretar, aclarir o esmenar la demanda o la contesta, sense que es pugui variar la causa petendi o sorprendre a l’altre part litigant amb al·legacions abans no efectuades”.

Per conseqüent, la part defenent no pot fer variar l’objecte de les seves pretensions fins al punt de col·locar a l’altra part litigant en situació d’indefensió i sense que el mateix pugui proposar proves en relació a aquestes noves al·legacions.

A banda de què en l’actualitat els articles 6 i 8 del Codi de procediment civil estableixen que l’objecte del procés queda delimitat per les pretensions de la part que s’hi exerceixin degudament, havent d’invocar les parts en la demanda i la contesta tots els fets i fonaments jurídics en els que fonamentin les seves pretensions.

I encara afegirem el que es va dir en la Sentència dictada en data 20 de desembre de 2016, en el marc del rotlle TSJC-113/2016:

“És a l’escrit de conclusions, on la part defenent introdueix una nova pretensió per a la defensa dels seus interessos, consistent en que el Sr. és un empleat del Sr. i que el responsable és l’agent, després el Sr. i en darrer lloc el defenent. Entén que la demanda és temerària per adreçar-se contra un empleat i que, per tant, no pot tenir cap responsabilitat.

Consegüentment, l’argumentació i introducció, en seu de conclusions, i reiterat en aquesta alçada, que el contracte de transport no fou amb el defenent sinó amb el Sr. i que el defenent era un empleat d’aquest, de manera que no esdevé responsable de la sanció imposades a la Duana, constitueix un fet nou que no ha estat introduït en l’escrit rector del procediment. “

Les conclusions tenen per funció la valoració de la prova practicada i la defensa final de les seves pretensions, però en cap cas permet la introducció de noves pretensions sota l’excusa que es deriva del resultat d’una de les proves practicades, ja que en cas contrari es situa a la part contrària en indefensió i es trenca l’equilibri entre les parts litigants que es garanteix amb el principi de preclusió de les al·legacions de fets i fonaments jurídics.

Per tant, i en consonància amb la limitació de l’examen de l’apel·lació a aquelles pretensions introduïdes en els escrits rectors del procés, sense que puguin articular-se noves al·legacions en aquesta alçada (com ho són les que es contenen en l’escrit de conclusions d’aquesta alçada i de primera instància), d’acord amb l’apotegma “pendente appellatione, nihil innovetur”.

Quart.- En relació a la indemnització reclamada en concepte de danys i perjudicis per 51,40 m2, i que s’havia de quantificar en període probatori, aquesta no pot ser alterada en tràmit de conclusions, com pretén efectuar la part recurrent quan demana que la indemnització ja no es calculi sobre els 51,40 m2 com sol·licitava en la demanda sinó sobre 144,09 m2, en ser la superfície de la franja segons resulta de l’informe pericial judicial efectuat.

En aquest cas, a l’igual que succeïa en el greuge resolt en el Fonament de Dret anterior, la part agent pretén modificar una pretensió ja exercitada, en funció del resultat de la prova pericial efectuada. A diferència, però, del resolt en el Fonament de Dret anterior -en què es pretenia introduir una nova pretensió-, la modificació interessada en aquest constitueix una mutatio libelli que es troba proscrita del nostre ordenament jurídic, perquè modifica els termes del debat i, per tant, la pretensió i la causa petendi. En la demanda la part agent va demanar una indemnització en base a uns metres quadrats que ella mateixa va determinar i concretar: 51,40 i, per tant, aquests no poden ser posteriorment modificats, ja que la seva modificació provoca un desequilibri entre les parts, i vulnera el dret a la defensa i a la contradicció.

Coincidim, en conseqüència, novament amb el criteri de la resolució d’instància.

Cinquè.- En relació a la voluntat d’enganyar que s’imputa al l’actuació del senyor Valverde en la venda objecte del presents autes:

Certament, segons posa de relleu la resolució apel·lada del resultat de la prova practicada en autes no es deriva aquest extrem.

En primer lloc, és cert que de la fitxa cadastral ajuntada, de la descripció de les finques adquirides que consta en la mateixa i del contingut de l’escriptura de compravenda efectuada per davant del Notari, en data 18 de juliol de 2018 (foli 53 i ss.), es deriva que la propietat limita amb carrer de la Urbanització. Però també és cert que el propietari, senyor Valverde, va adjuntar, per a la seva protocol·lització amb l’escriptura de venda, la fitxa de dades cadastrals en la que constava justament aquesta descripció (revers foli 54).

Segonament, el senyor Miró abans d’adquirir les finques es va desplaçar en més d’una ocasió als llocs i va poder copsar l’existència de la malla metàl·lica que separava una part del terreny (que resulta que és la franja litigiosa).

En tercer lloc i precisament respecte d’aquest extrem, els testimonis senyors Varesc i Pérez, que actuaven per compte de la immobiliària E - intermediària en la venda del terreny-, afirmen en la testifical que els fou practicada que ells mateixos van explicar al senyor Miró que la franja no formava part de la finca que ell pretenia adquirir, essent aliena a la mateixa. Testimonis que malgrat la part agent i avui recurrent afirmi que van mentir, no obra en autes cap element que ens permeti fer dubtar de la veracitat de les seves respostes i afirmacions, més enllà de la cura amb la que la Sala les valorarà, tenint en compte la seva participació en la venda de les fiques litigioses.

En quart lloc i, sobre tot, del plànol adjuntat a l’escriptura de venda anterior de la finca objecte d’autes i que obra al foli 410, es deriva que la franja litigiosa era de propietat d’un tercer (D. ENTITY_13) . I aquest extrem ja va ser posat de relleu per aquest tercer que, precisament, va aportar aquestes escriptures als autes, adjuntades al seu escrit de contesta a la demanda, foli 166.

Finalment, correspon també a la diligència del comprador, assessorar-se degudament i obtenir tota la informació possible en relació a la propietat que pretén adquirir, sobre tot després d’haver constatat la presència d’una tanca, havent pogut també verificar les dades cadastrals que li aportava el venedor al mateix Comú.

Derivat de l’anterior no podem més que concloure en el mateix sentit que ho fa la resolució recorreguda. Resulta evident que hi va haver un error en la descripció de la finca, però cap prova no permet acreditar que aquest error es produís de forma voluntària i amb intenció d’enganyar per part del venedor, senyor Valverde, que des d’un primer moment ha manifestat que la franja no era de la seva propietat.

En conseqüència, no pot procedir tampoc la indemnització sol·licitada per la part agent i avui recurrent, que deriva d’aquesta voluntat d’engany.

Sisè.- En relació a la pretensió de què la Sala fixi la indemnització que la part recurrent entén que procedeix per no haver pogut construir les tres places d’aparcament que sembla que la part recurrent tenia projectades, coincidim novament amb el criteri de la jutge a quo.

Perquè el dret civil es fonamenta en el principi de justícia rogada i, per tant, és la part la que ha de determinar la seva pretensió i, en el seu cas, procedir a la seva quantificació. Resulta absolutament improcedent que es pretengui que sigui el Tribunal el que no només determini el perjudici patit per la part sinó que a més, procedeixi a la seva quantificació, sense que la part efectuï cap mena de precisió al respecte.

Setè.- La desestimació del recurs d’apel·lació interposat ha de comportar la imposició a la part recurrent del pagament de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l’article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del senyor Miró contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d’instància en data 5 de juliol de 2023, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.