CASS - SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa accident de treball. Determinació del grau d'IPP. Aplicació de l'índex de Schöber. Element professional. (1000097/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000097/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000102/2017

SENTÈNCIA 36-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vives

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Águila

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Ayuso

Advocat: Sr. Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000097/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 2 d'octubre de 2017 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda interposada pel Sr. Vives contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què demanava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 7 de juny i 30 d'agost de 2016 i es resolgués que tenia dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau d'incapacitat del 45%.

L'esmentada sentència ha considerat que la patologia del raquis lumbar ha de ser valorada en funció de l'índex de Schöber i que no li correspon el percentatge màxim que preveu el barem de la UNCSS, de manera que confirma les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

2.- Disconforme amb aquesta sentència, el Sr. Vives ha interposat recurs d'apel·lació, en el qual defensa que es tinguin en compte íntegrament les conclusions a què arriba el dictamen pericial i que la limitació que pateix al raquis lumbar ha de ser del 45% o, almenys, del 40%.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha aplicat correctament la jurisprudència d'aquesta Sala sobre la valoració de l'índex de Schöber en aquests casos, i que no està justificada l'atribució del percentatge màxim que preveu el barem per a les limitacions del raquis lumbar.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa consisteix en determinar el grau d'incapacitat que s'ha de reconèixer a l'agent com a conseqüència d'un accident de treball que va patir el 12 de novembre de 2010.

Convé recordar que l'interessat ja tenia reconeguda una IPP del 30% i que, com a conseqüència de la sol·licitud de revisió que havia formulat, va veure incrementat aquest percentatge per part de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) fins al 35%. Tanmateix, l'assegurat considera que aquest grau d'IPP és insuficient i que ha de ser augmentat fins al 45% o, almenys, fins al 40%, com reconeix el dictamen pericial.

Segons aquest informe, l'agent pateix una lumbàlgia crònica greu, amb important rigidesa, i amb irradiació ocasional i estancada a nivell de la natja esquerra. Aquesta seqüela té atribuïda en la guia-barem de la UNCSS un percentatge de entre el 25 i el 40%, i el perit considera que li correspon el màxim del 40%.

La sentència de la Batllia només ha reconegut un 35%, ja que considera que la rigidesa del raquis lumbar, tot i que és molt important segons l'índex de Schöber, no és la màxima, de manera que no procedeix atribuir-li la puntuació més alta que recull el barem de la UNCSS. En conseqüència, la diferència que existeix entre les parts queda limitada a la valoració de les limitacions funcionals del raquis, que la part agent i la defenent quantifiquen, respectivament, en un 45% (o subsidiàriament en un 40%) i en un 35%.

Tercer.- La sentència apel·lada ha aplicat correctament els criteris que deriven de la jurisprudència d'aquesta Sala quant a la valoració de les rigideses dorso-lumbars per mitjà de l'índex de Schöber.

Si aquest índex és normalment de 10-15 cm., es conclou que una limitació de fins a 1,5 cm. s'ha de considerar discreta, mentre que la superior a 1,5 i inferior a 3 mereix la qualificació d'important i la que supera els 3 cm. de molt important, cosa que implica l'aplicació dels percentatges respectius que recull el barem.

En aquest cas, l'índex de Schöber que presenta l'interessat és de 10- 12 cm., la qual cosa implica una limitació de 3 cm. sobre l'índex normal de 10-15 cm., de manera que s'ha de considerar com a un dèficit molt important, segons s'acaba d'exposar, el que comportaria una valoració de 25 a 40 punts, segons el barem de la UCNSS. Ara bé, com que la limitació es troba a la banda baixa del grup de les més importants (3 cm), és evident que no procedeix atribuir-li la valoració més alta, sinó que resulta més ajustat reconèixer una puntuació del 35% sobre un màxim del 40%.

Encara que aquesta Sala ha reconegut en reiterades ocasions la importància de la prova pericial en processos d'aquesta naturalesa, no per això es pot desconèixer que els Tribunals no estan vinculats per les conclusions dels experts, tal com ho declara l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En conseqüència, resulta plenament ajustada a dret la valoració de la prova practicada en les actuacions que ha dut a terme la sentència apel·lada, ja que la mateixa s'ajusta als criteris que ha aplicat de manera reiterada aquesta Sala.

Quart.- Pel que fa a l'element professional, també s'han de confirmar els pronunciaments del Tribunal a quo. Quan es van dictar les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), l'interessat no s'havia reincorporat al treball, de manera que procedeix aplicar l'article 5 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, segons el qual, en aquests casos, l'element professional es calcula de forma estimada, però només quan l'element objectiu supera el 50%. Com que la IPP reconeguda a l'agent és inferior, d'un 35%, no es pot aplicar aquesta valoració estimada.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència de la Batllia.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vives contra la sentència dictada el 2 d'octubre de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.