CASS, incapacitat temporal. No procedeix el pagament de les prestacions, ja que l'assegurada no estava d'alta quan es va produir la contingència, atès que havia estat acomiadada el dia anterior. TSJA-030/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0055-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-030/14

SENTÈNCIA 37-2014

PARTS:

Apel·lant: Sra. Talavera

Representant: ídem

Advocat: Sra. Montenegro

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Pombo

Advocat: Sra. Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0055-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 18 de febrer de 2014 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Talavera contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 12 d'abril i 25 de juny de 2012 i que es declarés el seu dret a percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal corresponents a la baixa mèdica de 3 de febrer de 2011, més els interessos legals d'aquesta quantitat.

La sentència ha confirmat les decisions impugnades de la CASS, segons les quals l'agent no té dret a la percepció d'aquestes prestacions, ja que no es trobava en situació d'alta quan es va produir la contingència protegida, atès que havia estat acomiadada i donada de baixa amb efectes del 2 de febrer de 2011.

2.- La interessada ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents consideracions:

La baixa no podia tenir efectes el dia 2 de febrer de 2011, ja que aquell dia va treballar, sinó, en tot cas, el primer dia que no va prestar serveis, és a dir, el 3 de febrer d'aquell any.

S'ha de considerar que el dia 3 de febrer encara treballava per compte del ORG_0, ja que, malgrat que l'acomiadament li va ser notificat l'anterior dia 2, li corresponien dos dies de descans per les hores extraordinàries ja treballades.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, tota vegada que l'agent ja no es trobava en situació d'alta el 3 de febrer de 2011, quan el seu metge li va estendre la baixa, que va ser presentada el següent dia 4.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs, convé fer un breu resum dels fets que resulten rellevants per aquest fi:

La recurrent prestava serveis per compte del ORG_0 i va ser acomiadada en data 2 de febrer de 2011, data en què li va ser notificada per via notarial la decisió de prescindir dels seus serveis.

El següent dia 3 de febrer, dintre del termini establert, es va notificar a la CASS la baixa de la interessada per via electrònica.

El mateix 3 de febrer de 2011, l'agent va anar a la consulta del seu metge, el qual li va estendre un butlletí de baixa mèdica, que va ser presentat a la CASS el següent dia 4.

La CASS va denegar el pagament de les prestacions per incapacitat temporal, atès que la interessada no es trobava en situació d'alta quan es va produir la contingència, però no es va notificar en forma la decisió a la seva destinatària.

Més d'un any després, el 13 de març de 2012, l'agent va reclamar per escrit el pagament de les prestacions derivades de la baixa per malaltia, petició que va ser desestimada per mitjà de les resolucions que s'impugnen en aquest procés.

La sentència de 27 de maig de 2014 de la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia ha declarat nul el comiat de la interessada i ha reconegut el seu dret a ser readmesa en el seu lloc de treball.

Tercer.- Resulta indiscutible que l'acomiadament de la interessada va tenir lloc el 2 de febrer de 2011, com resulta de l'acta notarial incorporada a les actuacions. També resulta suficientment acreditat que el següent 3 de febrer la Sra. Hoyos va ser donada de baixa a la CASS, dintre del termini establert.

En conseqüència, és evident que la Sra. Hoyos ja no es trobava en situació d'alta el 3 de febrer, quan el seu metge li va estendre el butlletí de baixa. En efecte, en aquella data ja no prestava serveis per compte del ORG_0, ja que havia estat acomiadada el dia anterior, i l'empresa ho havia comunicat a la CASS en el termini corresponent.

La interessada pretén defensar la continuïtat de la prestació de serveis el referit 3 de febrer de 2011, afirmant que tenia dret a dos dies addicionals de descans, per haver treballat diverses hores extraordinàries. Ara bé, aquest argument no pot ser compartit, ja que els drets econòmics que poguessin derivar d'aquestes hores extraordinàries no alteren el fet de què l'acomiadament i, en conseqüència, l'extinció de la relació laboral va tenir lloc el 2 de febrer, de manera que el dia següent no es trobava en situació d'alta, com va comunicar oportunament el ORG_0 a la CASS.

De la mateixa manera, el fet de que l'acomiadament hagi estat finalment declarat nul per la Jurisdicció civil no resulta rellevant als efectes de resoldre aquest litigi. No es pot oblidar que la CASS és aliena al procés civil, de manera que els pronunciaments que hagin recaigut en aquell no li poden ser oposats. En tot cas, la recurrent no estava en situació d'alta en la data en què es va produir la contingència, sense perjudici de què pugui tornar a estar-ho si es produeix la readmissió.

Quart.- Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Talavera contra la sentència dictada el 18 de febrer de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.