Immigració. Renovació d'autorització de residència i treball atorgada per exercir activitat. Manca d'ingressos en un dels exercicis de l'autorització anterior impedeix la renovació. Remissió incorrecta de l'expedient administratiu. Índex de documentació al procés.

Sentència

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ JAUME TOR PORTA IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000048/2026

ORIGEN.- 2000018/2026 - 0

NIG: 5300545320260000026

SENTÈNCIA 44-2026 DE 16/09/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 16/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000048/2026

Nig : 5300545320260000026

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00044

SENTÈNCIA 44-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Trevor

Representant: Sra. Marina

Advocat: Sr. Daniel

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Teresa

Advocat Gabinet Jurídic: Sr. Elies

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

President : Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrades : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Immigració. Renovació d'autorització de residència i treball atorgada per exercir activitat. Manca d'ingressos en un dels exercicis de l'autorització anterior impedeix la renovació. Remissió incorrecta de l'expedient administratiu. Índex de documentació al procés.

Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000018/2026.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de Govern, de data 21 de gener de 2026 i referenciada amb número NUM000 (expedient núm. NUM001), que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 1 de desembre de 2025, per la qual s'acordà desestimar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball que havia estat presentada per l'interessat.

2.- En la sentència núm. 40/2026, de data 26/06/2026, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Trevor estima, en substància, que:

- S'ha fet una interpretació errònia i excessivament automàtica de l' article 38 ter.2.B.c) de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI), en equiparar automàticament l'absència d'ingressos declarats durant un únic exercici fiscal (2024) amb la inexistència d'activitat econòmica, sense ponderar la naturalesa qualitativa de l'activitat desenvolupada ni la trajectòria acreditada de la societat ORG000.

- La interpretació que es fa a la sentència sobre el requisit legal de tenir ingressos "durant la vigència" de l'autorització, segons la qual es tracta d'una obligació de generar ingressos en cadascun dels exercicis compresos en el període renovat, sense excepció, és desproporcionada i aliena a la finalitat de la norma.

- La societat treballa en el sector de la consultoria estratègica d'alt nivell, en el qual la irregularitat en la generació d'ingressos és consubstancial a la pròpia naturalesa de l'activitat.

- La sentència reconeix l'existència de determinades circumstàncies al·legades pel recurrent -baixa mèdica derivada d'una intervenció quirúrgica, finalització de projectes plurianuals, gestions comercials de captació de nous encàrrecs i participació en activitats institucionals i fundacionals-, però les descarta en bloc, de manera conjunta i sense un examen individualitzat de cadascuna, i aquesta valoració conjunta i no individualitzada de la prova incorre en una motivació genèrica i estereotipada que no analitza de manera concreta cadascun dels elements aportats.

- S'ha vulnerat el principi de proporcionalitat.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega, en síntesi, que:

- La renovació de l'autorització es va denegar en haver-se constatat que ni la societat ORG000, ni el negoci del mateix nom del qual és titular la part agent, havien acreditat haver tingut activitat econòmica durant la totalitat del període de vigència de l'autorització de residència i treball per compte propi que es volia renovar.

- L'article 38 ter 2.B de la LQI exigeix una continuïtat en la percepció d'ingressos, sense que els obtinguts en un exercici puguin compensar la manca o insuficiència d'ingressos en un altre exercici.

- La STSJA 85-2017, de data 28 de setembre, condueix a fer la interpretació que s'ha fet per l'Administració.

- El fet que l'agent s'hagi sotmès a una intervenció quirúrgica l'any 2024 no justifica la manca d'ingressos al llarg de tot aquell exercici.

- Les accions comercials o la participació en entitats sense ànim de lucre no poden considerar-se activitat econòmica efectiva si no venen acompanyades d'ingressos reals.

- El recurrent no ha aportat cap documentació addicional que acrediti la formalització de negociacions o l'acceptació d'algun pressupost que permeti inferir l'obtenció d'ingressos futurs.

- La sentència apel·lada sí ha valorat la prova relativa als ingressos de la societat, havent-se comprovat que no va tenir cap durant l'exercici de 2024.

- La naturalesa concreta de l'activitat de consultoria, assessorament estratègic o govern corporatiu desenvolupada per l'interessat, tampoc permet exceptuar l'aplicació dels requisits legalment establerts, tot i que es tracti d'una activitat susceptible de generar ingressos de manera irregular o vinculada a projectes puntuals.

- No s'ha vulnerat el principi de proporcionalitat, compte tingut que la norma s'ha aplicat de manera objectiva i que la decisió impugnada no té caràcter sancionador.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Qüestió prèvia

Aquesta Sala Administrativa vol posar de manifest que l'expedient administratiu no s'ha remés d'acord amb les previsions de l' article 23 de la Llei 9/2022 , del Procés Contenciós Administratiu (en endavant LPCA). En efecte, el referit precepte obliga a la Administració autora de l'acte impugnat a acompanyar una còpia de l'expedient administratiu amb l'escrit de contesta a la demanda, i estableix que "La còpia de l'expedient s'ha de lliurar completa, foliada, autenticada i amb un índex; pot ser en format electrònic.".

Tanmateix, el Govern ha enviat com a expedient administratiu un únic fitxer electrònic, que consisteix en un mer escaneig dels documents que en formen part, en format PDF i de 440 pàgines, la qual cosa fa que sigui de difícil consulta no només per les parts sinó també per a l'òrgan judicial que l'ha d'analitzar. Això comporta una gran dificultat de localitzar els concrets documents que es volen analitzar a l'expedient digital remès, compte tingut que no té una ordenada exposició, un índex o un arbre de cerca que permeti, entre la multitud de documents que el componen, que el jutjador pugui accedir al PDF corresponent als documents concrets per comprovar el seu contingut.

És cert que als folis de la documentació incorporada al PDF -abans del seu escaneig en un únic fitxer-, apareix una numeració, però aquesta no serveix de res sense que estigui recollida al corresponent índex. A més, aquest índex ha de servir a la seva finalitat, que és la de permetre accedir a un concret document de manera fàcil, i això obliga a que els documents s'ordenin -de forma cronològica quan es tracta d'un expedient administratiu-, es numerin, es foliïn, i s'identifiquin amb una breu referència del seu contingut, element que és essencial per tal que es localitzin els documents concrets que es volen consultar.

I aquest mateix defecte es dona als índexos dels documents que les parts han aportat al procediment judicial, compte tingut que la descripció dels documents és clarament insuficient, obligant a qui els vulgui consultar a obrir-los tots fins a trobar allò que en cada moment es busca.

De fet, la defectuosa presentació de la documentació ja va obligar que la Secretària, per interlocutòria de data 05/02/2026, posés de manifest que "La part demandant ha enregistrat la seva demanda sense identificar cada document judicial electrònic que annexa", i la requerís per tal que titulés els documents annexats numerats "renombrant pel tipus de document", requeriment que es va haver de reiterar per nova interlocutòria de data 18/02/2026.

I el mateix succeí pel que fa la part demandada, que també va ser requerida d'esmena per interlocutòria de data 24/03/2026. En resposta a aquest requeriment, l'Administració va tornar a enviar l'expedient electrònic, però aquesta vegada fraccionat en tres fitxers PDF (en imatge, no en text), sense un índex que inclogués una descripció dels documents. L'expedient es va considerar incomplert per part de de la Secretària (la numeració dels folis no coincidia amb la de la primera remesa), per la qual cosa, per nova interlocutòria de data 10/04/2026, es va tornar a requerir d'esmena. Per escrit de data 23/04/2026, la part demandada es va enviar novament el mateix expedient amb un índex que tenia les mateixes mancances dels anteriors. Amb tot, sembla que la Batllia va donar per bona aquesta tercera remissió.

El resultat de tot això és que al sistema Avantius l'expedient administratiu està per triplicat, però sense que s'hagi aportat en la forma que estableix la LPCA.

Els sistemes informàtics actuals permeten que l'expedient els lliuri en un únic fitxer, que contingui un índex (que és una relació dels documents que s'hi contenen, amb la descripció que correspongui) amb hipervincles, de manera que si els clica sobre del nom d'un document, aquest s'obri per la seva visualització i consulta, i que es pugui retornar a l'índex de forma fàcil per fer una nova consulta.

A l'últim, cal recordar que la instauració d'aplicacions informàtiques té com a objectiu, entre d'altres, facilitar a tots els intervinents -les parts i l'òrgan judicial-, la incorporació dels escrits processals; la consulta de les actuacions (els escrits processals; tràmits; documents incorporats i fins i tot les actuacions orals); les notificacions, i la remissió de les actuacions a altres òrgans (en el cas de recurs, i fins i tot davant del Tribunal Constitucional). El sistema actualment implantat al Principat permet aconseguir aquest objectiu i que els procediments judicials siguin més accessibles, més àgils i encara més segurs, però l'assoliment d'aquests objectius depèn, en gran mesura, de la implicació de les parts en el sistema.

Segon.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l' article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració .

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'art. 38 ter de la LQI estableix els criteris per a la concessió de les autoritzacions d'immigració de residència i treball per compte propi, distingint entre les adreçades a professionals titulats (apartat A), i la resta de casos (apartat B), en els quals, a banda d'altres requisits -que no es discuteixen en el cas que ens ocupa-, per la seva renovació, l'exercici de l'activitat que justifica l'obtenció de l'autorització, "s'ha de demostrar, en el moment de la renovació de l'autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç dels quals és titular".

D'aquesta previsió se'n dedueix molt clarament, que, per poder renovar l'autorització, no és suficient amb disposar d'una societat i un comerç, sinó que s'exigeix que s'hagin obtingut ingressos en el període de l'autorització a renovar. En altres paraules, l'autorització exigeix no només l'existència hipotètica d'una activitat -pel fet que s'hagi creat una societat i es disposi d'un comerç-, sinó també que aquesta activitat generi ingressos.

És cert que la norma no preveu ni fixa uns ingressos mínims de l'activitat -com sí que fa la LQI quan es tracta de les autoritzacions de les residències sense activitat lucrativa-, com hauria estat desitjable.

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

La controvèrsia que es planteja en aquest recurs es circumscriu únicament a la interpretació que cal fer del requisit fixat a la LQI per obtenir la renovació d'una autorització d'immigració de residència i treball per compte propi per aquelles persones que l'han demanat per exercir una activitat diferent de la d'un professional titulat, en relació amb els ingressos obtinguts als exercicis de l'autorització que es vol renovar.

Així, la part agent defensa que la manca d'ingressos en un exercici no impedeix la concessió de la renovació, i, per contra, Govern defensa que la renovació exigeix haver obtingut ingressos suficients en cadascun dels exercicis de l'autorització que es vol renovar.

Doncs bé, aquesta Sala Administrativa de forma recent ha declarat (STJA 24/2026, de data 29 d'abril), que:

"L'apel·lant argumenta que, en absència d'un llindar mínim d'ingressos fixat per la llei, qualsevol activitat, per reduïda que sigui, hauria de ser considerada suficient.

Però novament aquesta interpretació tampoc pot ser acollida doncs tot i que la norma no estableixi un mínim quantitatiu, el què resulta clar és que s'ha d'acreditar una activitat real i efectiva, la qual, per la seva pròpia naturalesa, ha de ser objectivable mitjançant elements econòmics verificables".

Tanmateix, en aquella sentència no es plantejava directament la qüestió relativa a si els ingressos obtingut en un exercici es poden tenir en compte per compensar la manca d'ingressos en un altre exercici. I, es pot avançar ara, que aquesta Sala considera que no.

En efecte, cal tenir en compte que totes les autoritzacions de residència -siguin les que faculten a treballar o bé les dels que establien la seva residència a Andorra sense voluntat d'exercir cap activitat i que quedaven enquadrats en l'àmbit de les inicialment anomenades "residències passives", que, a partir de l'actual LQI, han passat a denominar-se "residències sense activitat lucrativa"-, parteixen de la premissa que les persones autoritzades tinguin recursos suficients per viure al Principat, com de fet fan totes les legislacions del nostre entorn.

De fet, aquesta Sala també ha vingut mantenint que, als efectes de concedir-se una renovació, l'Administració ha de comprovar que es disposa de recursos any a any, sense poder fer compensacions. Així, a la STJA 34/2026, dictada a la causa 35/2026, es va resoldre la qüestió relativa a si, en el moment d'analitzar si es pot renovar una autorització, els recursos obtinguts per un interessat en el període de l'autorització anterior es podien prorratejar entre tot el període de l'autorització a renovar, o si els recursos s'havien de considerar per cada any. És cert que en aquell cas l'autorització que es volia renovar era una autorització de residència sense activitat, que té una regulació diferent, però la finalitat perseguida en tots els supòsits d'autorització és sempre la mateixa: que les persones titulars tinguin recursos suficients per viure al Principat.

D'altra banda, la part agent manté que la societat treballa en el sector de la consultoria estratègica d'alt nivell, en el qual -afirma-, la irregularitat en la generació d'ingressos és consubstancial a la pròpia naturalesa de l'activitat. Però, a banda que la norma ha de ser aplicada de forma homogènia per a tots els sectors econòmics, ja que no preveu modulacions en funció de l'activitat, és el sol·licitant d'una autorització qui ha d'exercir l'activitat de manera que compleixi els requisits legalment fixats. A més, una cosa és que en determinats sectors els ingressos puguin fluctuar, i un altra és que en un exercici no es tingui cap ingrés. En qualsevol cas, en aquestes activitats que no tenen uns ingressos fixos, especialment quan el cost del servei que es presta és elevat, és una pràctica ordinària que els treballs no es cobrin de forma íntegra al final de l'encàrrec -quan es lliura l'informe-, sinó que es vagin fent pagaments a compte, cosa que tampoc s'ha produït en el cas que ens ocupa.

La part agent també retreu que a la sentència apel·lada no s'hagi fet una valoració detallada de tota la prova practicada, concretament de la baixa mèdica derivada d'una intervenció quirúrgica, la finalització de projectes plurianuals, les gestions comercials de captació de nous encàrrecs i participació en activitats institucionals i fundacionals. Tanmateix, si el parer del jutjador era que l'activitat ha de donar ingressos en cada exercici, les circumstàncies que esmenta la part actora no enervaven el fet que, a l'exercici 2024, l'activitat exercida per la societat ORG000 no va generar cap ingrés.

En tot cas, amb les al·legacions presentades en via administrativa pel recurrent, es va aportar, com a annex I, la còpia de les autoliquidacions de l'IRPF dels exercicis 2021-2024, i, com a annex II, l'escriptura d'elevació a públic d'acords del Patronat de la Fundació privada ORG001, atorgada el 17/06/2024. Doncs bé, les autoliquidacions aportades acrediten que l'activitat desenvolupada per la societat ORG000 no va tenir ingressos l'exercici 2024 -fet, que, a més, no ha estat qüestionat per la part agent-, i pel que fa l'annex II- l'escriptura notarial relativa a la participació de l'agent en una fundació privada andorrana-, aquest document acredita la participació del recurrent en la referida fundació andorrana i pot ser un element que ajudi a acreditar el seu arrelament social, però que no serveixi per acreditar que la societat va tenir ingressos l'any 2024.

D'altra banda, si bé al mateix escrit d'al·legacions s'esmenten les causes que, al parer de la part agent, van justificar la reducció temporal de la facturació -entre altres, el fet que l'agent es va sotmetre a una intervenció quirúrgica l'any 2024-, no es va aportar la baixa mèdica ni cap altra documentació, a banda dels annexos I i II ja esmentats.

I en el procediment judicial la part agent es va limitar a tornar a aportar documentació que ja constava a l'expedient administratiu. De fet, la part agent parla d'insuficient valoració de la prova documental, com si s'hagués practicat prova sobre totes les circumstàncies que, al seu parer, justificaven que l'any 2024 l'activitat no hagués obtingut ingressos, quan la única prova documental aportada per la recurrent és la continguda a l'expedient administratiu que ja s'ha analitzat.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Govern i confirmar la sentència d'instància.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de Govern de data 21 de gener del 2026, referenciada amb número NUM000 (expedient núm. NUM001), que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior de data 1 de desembre del 2025, per la qual s'acordà desestimar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball que havia estat presentada por l'interessat és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.