ESTRANGERS. Renovació de l'autorització de residència i treball. No es compleix el requisit d'haver residit i treballat de forma permanent i efectiva a Andorra. Possibilitat de sol.licitar una altra autorització. Principi de protecció de família. TSJA 0000036/15

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1700015/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000036/2015

SENTÈNCIA 42-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ferreras

Representant: ídem

Advocat: Sr. Bernat

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sr. Marti

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, dinou de juny de dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1700015/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 2 de març de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada pel Sr. Ferreras contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'1 d'agost de 2014, confirmada el 29 d'octubre següent, per mitjà de la qual es va denegar la renovació de l'autorització de residència i treball de que gaudia l'interessat.

2.- El Sr. Ferreras ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual fa valer que no s'ha tingut en compte el seu arrelament al Principat, on resideix amb la seva esposa i una filla de nacionalitat andorrana, i on ha viscut i treballat de manera ininterrompuda des de l'any 1992 fins al 2010, i de forma temporal des de llavors. Al mateix temps, invoca el principi de protecció de la família que recull l'article 13 de la Constitució.

3.- La representació del M.I. GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació de la sentència apel·lada. Considera que l'interessat no ha residit i treballat de manera permanent a Andorra durant la vigència de l'autorització que es vol renovar, com exigeixen els articles 52, 53 i 58 de la Llei qualificada d'immigració, de manera que la denegació de la sol·licitud de l'agent és conseqüència de l'aplicació de l'article 67.a) de la mateixa llei.

4.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 52.1 de la Llei qualificada d'immigració disposa que:

"Llevat de disposició especial de la present Llei, per obtenir la renovació d'una autorització d'immigració que autoritza a treballar, la persona que n'és titular ha d'haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos".

En el mateix sentit es pronuncia l'article 53.1 pel que fa al requisit de la residència:

"Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos".

Pel que fa específicament a la renovació de les autoritzacions de residència i treball, l'article 58 disposa:

"Per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball, la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva".

Del conjunt d'aquests preceptes en resulta que la renovació d'una autorització de residència i treball es troba condicionada a que l'interessat hagi residit i treballat permanentment a Andorra. Els mateixos articles 52 i 53 de la Llei qualificada d'immigració estableixen aquells supòsits que s'assimilen a la residència i el treball permanents i efectius.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, no es discuteix en realitat que el recurrent no ha residit i treballat de forma permanent a Andorra durant la vigència de l'autorització que pretén renovar. En efecte, durant les tres darreres campanyes d'estiu (anys 2011-2013), ha treballat en una gelateria a Sabadell, de la qual n'és titular juntament amb la seva esposa. Aquesta activitat professional s'ha perllongat durant aproximadament mig any en cadascun dels exercicis, de manera que ha quedat ben establert que no s'ha produït la residència i el treball permanent a Andorra que requereixen els preceptes abans esmentats.

En conseqüència, la renovació de l'autorització de residència i treball ha estat correctament denegada, en aplicació de l'article 67.a), en relació amb l'article 58, de la Llei qualificada d'immigració.

Com és lògic, aquest pronunciament no impedeix que l'interessat pugui sol·licitar una nova autorització de residència, en la modalitat que resulti ajustada a la seva situació actual. Aquesta possibilitat resulta, a més, refermada per la situació familiar de l'interessat, que té una filla de nacionalitat andorrana, la qual cosa fa entrar en joc el principi de protecció a la família que recull l'article 13 de la Constitució, i també el dret al respecte de la vida familiar, que consagra l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Ferreras contra la sentència dictada el 2 de març de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.