Laboral- prima exclusivitat etc... (0047/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 047/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Bonet va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Gálvez, en reclamació de la quantitat de 32.098,01 EUR, un cop practicada la retenció del 5% en concepte de cotització a la CASS, en concepte de: prima d'exclusivitat (28.879,69EUR), de guàrdies de desenvolupament (848,29 EUR), de paga extraordinària (156,73 EUR) de preavís i compensació econòmica (2.213,30 EUR), més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i cotització prop de la CASS del 18% de l'import brut que li correspon cobrar.

II.- La societat Gálvez va oposar-se a les pretensions de la part agent contestant que: encara que no es mencioni expressament als fulls de salari del treballador, la prima d'exclusivitat sempre va ser percebuda per aquest a la seva total conformitat, inclosa entre les diferents sumes que integraven el salari global; que mentre va durar la relació laboral mai el treballador va fer cap reclamació a l'empresa en aquest sentit; que en tot cas la prima d'exclusivitat s'ha de calcular únicament sobre el salari base; que atès que la demanda s'ha interposat mitjançant escrit de data 20 de març del 2009, s'ha d'apreciar l'excepció de prescripció, almenys pel que respecte a les reclamacions de quantitats pretesament no satisfetes amb anterioritat al mes de març del 2006; que el demandant va estar assignat als departaments de l'empresa que treballen per compte de ORG_1 - ORG_0 i no va realitzar guàrdies; que totes les guàrdies que reclama va fer-les per compte de ORG_2 i S.; que la improcedència de la demanda en concepte de paga extraordinària s'acredita incontrovertiblement pel propi comportament i pels propis actes de l'agent anteriors a la seva actual reclamació; que a més a més, els càlculs duts a terme per la part contrària són incorrectes i estan mal fets; que el termini de caducitat per reclamar qualsevol concepte indemnitzatori derivat de l'acomiadament, ha estat amplament superat.

III.- Per sentència de data 12 de gener del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Gálvez a pagar al Sr. Bonet la quantitat de 15.318,01 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda; condemnar a la societat Gálvez a declarar i cotitzar a la CASS la quantitat bruta de 16.124,21 EUR en concepte de primes per exclusivitat, del romanent de les guàrdies de desenvolupament, de la part proporcional de la paga extraordinària del mes de juliol del 2009 i de complement del preavís i compensació impagats i que han fet l'objecte de la condemna suara pronunciada; fer imposició de les costes processals ocasionades a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i procurador.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Gálvez s'oposa a la sentència de primera instància perquè el Sr. Bonet va cobrar en concepte de guàrdies de desenvolupament, paga extraordinària i compensació econòmica i preavís, les sumes que li corresponien i, en qualsevol cas, les que lliurement i espontània va pactar amb l'empresa en el moment de l'extinció del seu contracte; perquè el Sr. Bonet va cobrar sempre durant tot el temps que va durar la seva relació laboral amb aquesta societat, la prima que li corresponia per la seva dedicació exclusiva a l'empresa; perquè l'obligació de pagament de les costes del judici és absolutament improcedent; i pels arguments desenvolupats en el seu escrit d'apel·lació, sol·licita que es dicti nova sentència íntegrament desestimatòria de les pretensions de la demanda de l'adversa i revocatòria de la resolució apel·lada en tots els seus extrems, llevat de l'excepció de prescripció apreciada conforme a les al·legacions d'aquesta part i, al mateix temps, que imposi a l'adversa l'obligació de satisfer la totalitat de les costes processals i extra-processals causades.

II.- El Sr. Bonet discrepa amb la sentència de primera instància pel fet que l'import que es fixa com a prima d'exclusivitat, concretament l'import de 12.736,52EUR és erroni, ja que pel càlcul d'aquesta prima d'exclusivitat no s'han tingut en compte les quantitats fixes que cobrava mensualment el treballador, ni les pagues extraordinàries fixes que percebia anyalment al mes de juliol i al mes de desembre, i que en conseqüència formaven part del salari base.

III.- En data 1 de novembre del 2003 el Sr. Bonet va firmar amb la societat Gálvez un contracte de treball per temps indefinit, segons el qual, el primer, prestava els seus serveis a la societat esmentada, mitjançant un salari brut fixe anyal de 25.146,12 EUR que es composa en salari globalitzat (inclou els conceptes salari reglamentari, retribució voluntària, triennis d'antiguitat i prima informàtica) i complement voluntari, i que es distribuiria en 14 pagues iguals. A més a més, l'empresa satisfarà una ajuda familiar d'un import de 856,59 EUR anyals. Les parts van igualment pactar que el Sr. Bonet tindria un horari laboral de 39,5 hores de mitjà setmanal i que el mateix es compromet a realitzar la seva tasca professional amb plena dedicació, quedant expressament prohibit la prestació dels seus serveis a qualsevol altre empresa o entitat fins i tot en el cas que l'activitat d'aquestes últimes no suposi competència per a Gálvez. Per carta de data 12 de gener del 2009 l'empresa va comunicar al treballador el seu acomiadament mitjançant un preavís de 90 dies i una compensació econòmica equivalent al salari de 270 dies de treball efectiu. En liquidació, saldo i quitança de la relació laboral l'empresa va oferir al treballador la quantitat de 39.165,96 EUR.

IV.- El Sr. Bonet reclama el pagament d'una prima d'exclusivitat, de les guàrdies de desenvolupament, de la part proporcional de la paga extraordinària i d'un complement de compensació econòmica i preavís. Respecte a la prima d'exclusivitat, l'article 30 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003 estableix que: "es pot pactar la dedicació exclusiva a l'empresa mentre duri la relació laboral, amb prohibició que el treballador treballi per una altra empresa o autònomament. En tal cas, s'ha de fer constar la compensació econòmica que es pacti per la dita exclusivitat que, com a prima d'exclusivitat té la consideració de salari. La prima d'exclusivitat no pot ser inferior al 20% del salari base pactat". Quan la Llei va entrar en vigor el dia 16 de gener del 2004, l'empresa no va modificar les condicions pactades que van romandre les contingudes en el contracte de treball inicial, i que no individualitzen en la composició del salari globalitzat, cap compensació econòmica relativa a la clàusula d'exclusivitat pactada. Com aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de declarar-lo en el marc d'altres litigis oposant la societat Gálvez a alguns dels seus empleats, no es pot compartir la tesi de l'empresa quan la mateixa afirma que els treballadors sempre han percebut degudament la prima d'exclusivitat que fou integrada en el salari global. En efecte, l'article 60 de la Llei laboral estipula que: "l'empresari ha d'entregar al treballador el butlletí de salari especificant individualment els diferents conceptes retribuïts. En el butlletí de salari s'ha de fer esment detallat dels conceptes següents: salari base, hores extraordinàries, primes, comissions, avantatges materials, festes laborals retribuïdes i qualsevol altre concepte que formi part del salari. Sense perjudici que la prova s'aporti per altres mitjans, el butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius i del seu import". Els butlletins de salari del Sr. Bonet especifiquen el salari global, diferents primes i complements, però mai cap prima d'exclusivitat. Tenint compte que el contracte de treball precisa que el salari globalitzat que composa el salari fix anyal pactat inclou els conceptes de salari reglamentari, retribució voluntària, triennis d'antiguitat i prima d'informàtica, però cap prima d'exclusivitat, s'ha de considerar que els butlletins de salari acrediten que no s'ha satisfet mai al treballador una prima d'exclusivitat. Per oposar-se a la valor probatori dels butlletins de salari i a la definició del salari globalitzat resultant de les clàusules del contracte de treball, l'empresa al·lega el propi comportament i els propis actes del treballador posant de relleu que mentre va durar la relació laboral amb l'empresa, el Sr. Bonet no va fer mai cap reclamació ni va formular mai cap objecció respecte del seu contracte de treball, ni de la seva retribució, ni del sistema de retribució emprat per l'empresa per remunerar la seva tasca professional. Tampoc aquest argument no pot prosperar ja que el pagament de la prima d'exclusivitat resulta d'un manament de la Llei sobre el contracte de treball, que és imperatiu i constitueix un mínim irrenunciable de compliment obligatori per l'empresa tal com ho estableix l'article 3 de la referida llei. Per conseqüent, ni l'absència de queixa o de reclamació durant tota la relació laboral per part del treballador, ni fins i tot l'aprovació de la quitança de liquidació, sense cap oposició ni reserva, no poden exonerar l'empresa de complir l'obligació imprescindible exigida per la norma legislativa vigent, i a la qual el treballador no pot renunciar.

V.- Pel que fa al càlcul de la prima d'exclusivitat, s'ha de prendre en compte el 20% del salari base pactat d'acord amb les disposicions de l'article 30 de la Llei laboral. L'article 56 de la mateixa norma legislativa especifica que es considera salari base el corresponent a la jornada legal ordinària de treball, o en el cas de jornada reduïda per contracte, a les hores ordinàries de treball; i precisa que el salari global està integrat pel salari base i tots els altres conceptes retributius que l'empresari pagui al treballador. S'ha doncs de distingir entre el salari base, que correspon al salari pactat per la jornada legal de treball, i el salari global o globalitzat que correspon al salari base, més tots els complements, primes, gratificacions, avantatges i altres remuneracions. Per conseqüent és de manera encertada i ajustada al dret que la sentència de primera instància ha calculat l'import de la prima d'exclusivitat en consideració únicament del salari base, sense incloure al mateix les quantitats percebudes mensualment pel treballador en concepte d'antiguitat, de millora voluntària, d'ajuda familiar, de pagues extraordinàries etc., que no fan part del salari base, sinó del salari globalitzat.

VI.- Respecte a la reclamació del treballador en concepte de guàrdies de desenvolupament, pertoca al Sr. Bonet establir la realitat del seu dret. L'annex II del contracte de treball vinculant les parts, estableix que existeixen 3 tipus de guàrdies amb les següents retribucions brutes: guàrdies d'explotació o guàrdies de sistemes: 263,88 EUR/setmana; guàrdies de comunicacions: 158,33EUR/setmana i guàrdies de desenvolupament: 263,88EUR/setmana. Resulta dels documents que consten en autes (folis 220-280 )que el Sr. Bonet va realitzar guàrdies, sense que es pugui precisar de quin tipus de guàrdies es tractava, i que fou remunerat per dites guàrdies mitjançant una prima diferent cada mes, però, la majoria del temps, inferior a la pactada a l'annex II del contracte de treball. El contracte de treball constitueix la llei de les parts i ha d'aplicar-se en tots cas, llevat d'un acord mutu de les parts. Per tant, si el Sr. Bonet ha realitzat guàrdies en el marc de la seva activitat professional prestada a Gálvez, per qualsevol client de l'empresa, les dites guàrdies han de ser remunerades tal com fou establert en el contracte de treball. S'ha doncs també de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

VII.- En canvi, si que s'ha d'estimar el recurs de la societat Gálvez pel que fa a la part proporcional de paga extraordinària i al complement en concepte de preavís i de compensació econòmica.

El Sr. Bonet va treballar 12 dies al mes de gener del 2009, fins al seu acomiadament. El contracte de treball estipula que el salari brut fixe anyal es distribuirà en 14 pagues. Partint d'un salari brut anyal de 29.016,49 EUR al moment de l'acomiadament del treballador, si es divideix dit salari entre 12 mesos i entre 30 dies de cada mes, s'obté un salari diari de 80,60 EUR, que té en compte tots els elements del salari globalitzat inclòs la paga extraordinària, i que multiplicat pels 12 dies transcorreguts del mes de gener del 2009, ascendeix a l'import de 967,21 EUR, corresponent al salari degut, tal com el treballador ho va calcular ell mateix en el full de liquidació, i com ho va oferir l'empresa.

Pel que fa al preavís i compensació econòmica, la reclamació del Sr. Bonet no està afectada per la caducitat establerta a l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball, ja que el referit article precisa sense cap ambigüitat, que la caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador rep la comunicació escrita del seu acomiadament, només s'aplica a les reclamacions d'indemnitzacions per acomiadament, i no a pretesos errors de càlcul de les compensacions abonades per l'empresari. Ara bé, la problemàtica no porta sobre la qüestió de determinar si l'empresari ha de satisfer o no el preavís i la compensació econòmica prevists a l'article 70 de la Llei laboral, o si aquests preavís i/o compensació econòmica corresponen als drets atorgats per la Llei al treballador, sinó si els càlculs dels conceptes esmentats s'han fet de manera correcta. Si el treballador no pot renunciar a percebre cap dels seus drets laborals, en canvi pot sempre posar-se d'acord amb l'empresari pel càlcul dels seus havers, sempre que no hi hagi una vulneració manifesta de les prescripcions de la normativa vigent. En el present cas, resulta del document de liquidació (foli 25), que el Sr. Bonet es va mostrar conforme amb el càlcul de la compensació econòmica i del preavís que li va oferir l'empresa, i per tant no pot ara demanar que s'apliqui un sistema de càlcul diferent.

VIII.- L'estimació parcial del recurs de la societat Gálvez i la desestimació del recurs del Sr. Bonet determina, atès el caràcter laboral del litigi, de no fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs de la societat ENTITY_5;

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de gener del 2010, en el sentit de condemnar a la societat Gálvez a pagar al Sr. Bonet la quantitat de 12.947,98 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, així com a cotitzar a la CASS la quantitat bruta corresponent als conceptes de prima per exclusivitat i de romanent de les guàrdies; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància, les costes de primera instància romanent a càrrec de l'empresari.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.