Factures-prova-efectes de la rebel·lia processal voluntària

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000240/2023 ORIGEN: 6000212/2022 - 0

NIG: 5300542120220002225

PARTS:

Apel·lant: Benítez

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sr. Pulido

Apel·lat: Miró

Representant: Sra. Serra

Advocat: Sra. Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Factures-prova-efectes de la rebel·lia processal voluntària

SENTÈNCIA 000108/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 02-02-2021, la societat Benítez va establir un pressupost núm. B0033-21 a destinació de la societat « Daza » relatiu al subministrament i col·locació de mobiliari i taulells de cuina i electrodomèstics, per import total de 61.173,65.-euros.

En data 31-12-2021, la societat Benítez va emetre la factura núm. 1820 a destinació de la societat Miró, per import de 61.173,67.-euros.

Per carta del 20-07-2022, el lletrat de la societat Benítez va reclamar a la societat Miró, el pagament de l'import de 18.586,64.-euros en concepte del ròssec impagat de la factura núm. 1820.

2.- Per escrit del 31-10-2022, la societat Benítez va formular demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Miró, com a nova denominació social de la societat Salamanca, sol·licitant la seva condemna a pagar- li la suma de 18.586,84.-euros, en concepte del ròssec impagat de la factura núm. 1820 i compte tingut de dos pagaments a compte, majorada dels interessos legals des de la contesta a la demanda, amb imposició a la defenent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Per aute del 28-12-2022, es va declarar a la societat Miró en situació de rebel·lia processal i dit aute li va ésser notificat pel servei dels nuncis judicials el 25-01-2023.

4.- La vista oral es va celebrar el 13-06-2023, i per sentència de data 04- 07-2023, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Desestimar de forma integra les pretensions formulades per la representació processal de la societat Benítez contra la societat Miró i absoldre aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a l'actora del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Tercer.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial.".

5.- En contra d'aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Benítez demanant la seva revocació i l'estimació de la seva demanda en el sentit de condemnar a Miró a satisfer a la seva manant la quantitat de 18.586, 84.-euros i la totalitat de les costes processals causades i els honoraris dels advocats i procuradors intervinents.

Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova i en la interpretació de la norma.

Després d'apuntar que l'antecedent primer de fet conté un error doncs ressenya que la reclamació és per un import de 4.300,17 EUR quan és en realitat de 18.586,84.-euros, argumenta que, si bé és cert a I'hora d'identificar el destinatari del pressupost es va cometre un error tipogràfic doncs es va escriure "Q" en comptes de "G", ningú se'n va donar compte fins a l'acurat examen del document per part de la Sra. Batlle doncs la societat B va anar atenent als requeriments de pagament efectuats per Ia societat P, i va fer front al pagament de més del 50% dels treballs encarregats ; que l'error en qüestió va quedar esmenat per la societat B, i que Ia sentència d'instància no pren en consideració els pagaments efectuats per la societat B en relació als serveis de constant referència quan el pagament per part de Miró ha de ser suficient per entendre Ia seva acceptació i encàrrec.

6.- La representació processal de la societat Miró demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència així com la condemna de la societat Benítez al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris de procuradora i advocada de la present instància, a acreditar en tràmit d'execució de sentència.

Sosté de manera resumida que el Tribunal a quo no ha comès cap error en la valoració de la prova practicada ja que el pressupost en el que es fonamenta la reclamació de Benítez és un pressupost que va elaborar la societat Daza, i va ser aquesta societat que el va acceptar i no consta prova en sentit contrari que la societat Miró es substituí en l'acceptació del mateix.

7.- Per Aute de data 26-02-2024, vam decidir no admetre la prova proposada per la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El primer que cal exposar és que efectivament el primer paràgraf del primer epígraf dels AF de la sentència recorreguda conté un error quan indica que la petició de condemna és de 4.300,17-euros, quan en realitat és de 18.586,84.-euros, com correctament s'indica posteriorment al final del segon paràgraf.

Dit mer error material no té però cap conseqüència revocatòria tota vegada que no ha tingut cap influència en la decisió de la Sra. Batlle de desestimar la demanda.

Segon.- Quant al fons, la Sra. Batlle, després de recordar els principis aplicables en cas de rebel·lia processal, ha motivat la desestimació de les pretensions de la part actora en base a que el pressupost « consta lliurat a la societat Daza i signat per aquesta darrera i no pas a la societat Salamanca o a la successora d'aquesta la societat Miró, SL. », quan la societat Daza, SLU té personalitat jurídica distinta de la societat Miró, SL, successora de la societat Salamanca, SL i que corresponia a l'agent acreditar una novació del contracte, en el sentit de què la societat Miró, SL es substituís a la societat Daza, SLU en el compliment de les obligacions derivades de l'acceptació del pressupost del 2 de febrer del 2021. Ha conclòs per tant que, a manca d'aquesta prova, no era acreditada la legitimació passiva de la societat Miró, SL.

En relació a aquesta problemàtica de la designació de l'empresa a la qual anava dirigit el pressupost, no queda contradit i esta admès per la sentència que la societat Miró és la successora de la societat Salamanca.

Paral·lelament no queda desmentit que existeix una societat Daza, diferent de la societat Salamanca.

És en consideració d'aquests paràmetres que la sentència conclou que s'havia de provar que la societat Miró s'havia substituït a la societat Daza, i que a falta de fer-ho s'havia de desestimar la demanda.

No obstant, considerem que existeixen altres elements que també s'havien de tenir en compte.

El primer, és la coincidència perfecta entre l'import del pressupost i el de la factura. Resultaria inversemblant i una coincidència extraordinària que la societat Benítez hagués establert un pressupost a intenció de la societat Daza i que presentes després una factura a la societat Miró per l'exacte mateix import si el vincle no fos amb aquesta darrera com a successora de Salamanca.

El segon element és la qüestió dels pagaments realitzats per la societat Miró. És veritat que vam decidir no admetre la prova proposada per la part apel·lant al respecte. Però, el fet afirmat en l'escrit de demanda que la societat Miró va pagar per raó de la factura núm. 1280 un total de 42.686,83.- euros, sia prop del 70% de la mateixa, no era un fet controvertit i, en aquesta alçada, la part apel·lada no s'explica al respecte, limitant-se a discutir la qüestió de l'acceptació de la prova.

Al respecte, és cert que l'article 140.2 del CPC disposa que la declaració de rebel·lia no comporta que s'admetin els fets continguts a la demanda o que es doni la conformitat a les peticions que faci el demandant, salvat excepcions legals. Dit això, sempre hem precisat que dita rebel·lia voluntària, per les dificultats que provoca en el desenvolupament normal de la contradicció, no pot tampoc oferir al rebel un benefici ni obligar el demandant a un esforç probatori suplementari (veure en aquest sentit TSJC 115-95 del 14-09-1995 i molt recentment TSJC 203-2023 del 23-05-2024). Així les coses, i essent l'import reclamat el resultat de sostreure de l'import inicial de la factura els pagaments al·legats pel propi creditor, els referits pagaments per part de la societat Miró s'han de considerar com a acreditats.

D'altra banda, és de recordar que l'ordenament jurídic andorrà admet diferents formes de modificació del pol passiu de la relació obligatòria que són l'expromissió, la delegació del deute i el negoci d'assumpció del deute (veure TSJC del 22-01-2004 rotlle 112-03).

En consideració de tots aquests elements, arribem a la conclusió que, malgrat l'error material contingut en el pressupost inicial, la relació contractual era entre la societat Salamanca, i no pas la societat Daza, el que explica que la seva successora, la societat Miró, demandada i apel·lada, la va substituir en el pol passiu de la relació, procedint al pagament parcial de la factura, adoptant posteriorment una actitud totalment passiva.

Tercer.- Així les coses, escau estimar el recurs i, revocant la sentència, estimar íntegrament la demanda en el sentit de condemnar la societat Miró a pagar a la societat Benítez la suma de 18.586,84.-euros, més els interessos legals des de la data prevista per la contesta a la demanda, sia el 28-12-2022.

L'estimació íntegra de la demanda comporta imposar a la defenent les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Quart.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat Benítez en contra de la sentència de data 04-07-2023 que revoquem, decidint al seu lloc estimar íntegrament la demanda, i condemnar la societat Miró, SL, a pagar a la societat Benítez, SA, la suma de 18.586,84.-euros, més els interessos legals des del 28-12-2022, imposant a la societat Miró, SL, les costes processals ocasionades en la primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.