CASS, Pensió d'invalidesa (0039/11)
- Resolució
- Sentència · 13/07/2011
- ROJ
- STSJAD 171/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:171
- Recurs
- 39/11
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
- Descriptors
- LLEI DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CASS CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL INVALIDESA DERIVADA D'ACCIDENT NO LABORAL O MALALTIA COMUNA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sainz contra la decisió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de no atorgar-li una pensió d'invalidesa per malaltia. El tribunal ha considerat que el Sr. Sainz no compleix les condicions necessàries per rebre la pensió, ja que el seu grau d'incapacitat no supera el 60% requerit per la llei. El tribunal també ha tingut en compte l'element professional, però ha conclòs que no és suficient per arribar al grau d'incapacitat requerit. Finalment, el tribunal ha decidit no condemnar la CASS al pagament de les costes del procés.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: SS-0033-2/2010 TSA: 011/11
S E N T È N C I A NÚM. 39-2011
PARTS:
Apel·lant: Sainz Representant: en nom propi Advocat: Quesada
Apel·lada: CASS Representant: Alvarado Advocat : Manzanares
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet
M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de juliol de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0033-2/2010.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.-El Sr. Sainz va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 3 de juny del 2010, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa i la condemna en costes de la CASS.
2.- En la sentencia del 7 de gener del 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Sainz..
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 2 de març de 2011, el Sr. Sainz manifesta principalment que:
-el percentatge real d'IPP que se m'ha d'atorgar és d'un 75 % (60 % més 25 % per l'element professional).
-escau condemnar a la CASS a abonar les costes processals que es derivin del present procediment.
El Sr. Sainz ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 d'abril del 2011.
4.- En la seva contesta de data 31 de març del 2011, la CASS manifesta principalment que:
-en tenir un percentatge de minva per les patologies que presenta d'un 44 % no li correspon la valoració dels elements subjectius per tal de calcular si arriba al percentatge del 60 % exigit per la normativa de la CASS,
-l'assegurat no té mèdicament la pèrdua de la capacitat de guany exigida per la legislació i no queda provat que el Sr. Sainz no pugui desenvolupar cap activitat professional,
-no escau condemnar la CASS al pagament de les costes processals.
La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 d'abril de 2011
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per una resolució de data 3 de juny del 2010 (veure foli 7), confirmatòria d'una resolució de data 22 de març del 2020 (veure foli 10), la CASS ha decidit «de no atorgar una pensió d'invalidesa per malaltia ».
El recurrent demana que li sigui reconegut el dret a beneficiar-se de la pensió d'invalidesa amb un percentatge del 75 %.
Tercer.- L'article 166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social.
« La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el60% de la seva capacitat de guany »
L'article 168 de la mateixa Llei precisa:
Determinació del grau d'invalidesa La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament
Cal per tant apreciar si l'interessat compleix les condicions previstes per aquests articles.
Pel que concerneix l'element objectiu ,a saber els aspectes mèdics d'aquesta situació:
Segons l'informe tècnic de la Comissió de Valoració Mèdica de la CASS, la minva que presenta l'assegurat és d'un 28 % (veure foli 68).
Segons l'informe dels perits nomenats pel Batlle, «la IPP total i definitiva, una vegada efectuada la regla de Balthazard ja que es tracta de dues unitats funcionals diferents, seria del 44 % d'IPP (30 % de la regió lumbar + 14 % que seria el 20 % de l'IPP restant, com a conseqüència de la lesió de l'espatlla dreta en persona dretana) » : veure foli 80.
Els certificats mèdics presentats pel Sr. Sainz no acrediten que sofreixi d'afeccions greus que l'impedeixin treballar.
Podem citar per exemple:
-el certificat del Dr. Vives de data 1 de setembre del 2009: « Ecografia de l'espatlla dreta sense troballes amb significat patològic » (veure foli 20),
-el certificat del Dr. Vives de data 22 de desembre de 2008:
« Coexisteixen signes d'espondilo-artropatia degenerativa espondilo- lumbartrisica amb protrusió discal L5-S1 de caràcter lleu i fractura- aixafament antic L1 » (veure foli 21); « Articulació sacro-iliaca esquerra amb esclarosi òssia sub-cortical propera al terç superior de la mateixa, molt baix significat patològic » (veure foli 22) El subratllat es nostre.
Resulta del conjunt d'aquests elements que l'interessat no te el grau d'incapacitat del 60 %, per raó del seu estat físic.
Pel que fa a l'element professional, resulta clarament segons l'article 168 de la Llei 17/2008, citat més amunt que aquest element s'atribueix « de forma complementària ». Com ho remarca encertadament la sentencia recorreguda (fonament de dret segon), convé tenir en compte, sobre aquest punt, la jurisprudència d'aquesta Sala anterior a l'entrada en vigor de la Llei 17/2008 ja que els principis fonamentals aplicables en la matèria són idèntics, (veure Sentencia 95-05 de data 15 de juliol de 1995, Recull. pàgina 161): « l'element bàsic. és precisament la patologia invalidant que pateix la interessada, atesa la pròpia naturalesa de la prestació sol·licitada, de manera que la situació socio-professional resulta en definitiva un element complementari.. »
Com ha jutjat la sentència recorreguda, « ..per la invalidesa derivada d'accident de treball el màxim del 25 %, que aplicat per analogia al cas establiria la disminució de la capacitat de guany en un 55 % ( 44 + 11) i per tant no s'assoliria el 60 % » (fonament de dret segon).
En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar.
Quart: No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sainz.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'Administració de la CASS del 3 de juny del 2010, confirmant en alçada la decisió del 22 de març del 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.