Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes (TSJ 0002/22)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TSJ 0000002/2022

SENTÈNCIA 014-2022

PARTS:

Agent: Srs. Ramirez Sanç Codina

Representant: Sra. Plana

Advocat: Sr. Villegas

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Pombo

Advocat: Sr. Expósito

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.

Andorra la Vella, el 28 de juny del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal dels Srs. Ramirez, Sanç i Codina, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Marie Conte quina expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11-01-2022, la representació processal dels Srs. Ramirez, Sanç i Codina formula demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior que estimi la demanda i reconegui l'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia en el marc de les diligències prèvies núm. 9000139/2015 i condemni l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització d'un import de 3.000 EUR per cadascun dels demandants i de les costes processals causades incloent les de l'advocat intervinent.

En defensa de les seves pretensions, els demandants argumenten que en el marc d'unes diligències prèvies per a la investigació d'un presumpte delicte de blanqueig de diners, el 15-10-2018, la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un Aute mitjançant el qual ampliava aquesta incoació com a presumptes autors als Srs. ENTITY_10/Sanç i acordava l'embargament cautelar dels seus bens requerint diverses informacions als notaris i a les entitats financeres no bancàries.

El 09-11-2018, la representació processal dels interessats va presentar un escrit posant de relleu la prescripció dels fets i demanant que deixessin sense efecte totes les mesures cautelars. Malgrat haver estat presentada en data 09-11-2018, amb altres escrits de dates 10-05-2019, 15-10-2019, 26-10-2020 i 29-03-2021, la petició no fou resolta fins el dia 06-07-2021.

El 07-06-2021, la representació processal dels interessats va interposar un recurs d'Empara davant del Tribunal Constitucional contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària.

El Tribunal Constitucional per sentència de 12-10-2021 recaiguda en la causa 2021-48-RE decideix entre altres: "Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable reconegut a l'article 10 de la Constitució i declara que la part recurrent ha de ser indemnitzada pels perjudicis soferts" precisant especialment que "l'objecte del contenciós, un presumpte delicte de blanqueig de diners o valors no presenta una complexitat que justifiqui una absència d'activitat judicial durant un període de 2 anys i mig".

La part agent considera doncs que atenent a la importància de les qüestions plantejades (embargament cautelar general que comporta el bloqueig d'un compte bancari amb un saldo creditor de 350.000 EUR) i a la durada del retard produït, el dany sofert en concepte de perjudici moral es quantifica en l'import de 3.000 EUR per a cadascun dels perjudicats sol·licitants.

2.- El Ministeri Fiscal no s'oposa a la demanda, però estima excessiva la indemnització reclamada, observant d'una part que s'ha de descomptar al període considerat com a dilació indeguda el temps habitualment necessari per resoldre les peticions formulades pels Srs. ENTITY_8/ENTITY_10/Sanç, d'altra part que s'ha de prendre en compte la circumstància imprevisible i de força major derivada de la pandèmia global que ha impactat durant l'any 2020 l'activitat judicial.

3.- La representació del Govern, per la seva banda, entén que no s'escau acordar cap indemnització als demandants davant la manca de justificació d'un dany, cert, efectiu i econòmicament avaluable. De forma subsidiària, que la dilació injustificada en el cas d'autes no pot ser superior a 2 anys, no podent la indemnització superar els 2.000 EUR per persona.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs segons l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Tribunal Constitucional mitjançant sentència de data 12-10- 2021 estima el recurs d'empara presentat per la representació processal dels Srs. Ramirez, Sanç i Codina declarant "que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable reconegut a l'article 10 de la Constitució i declara que la part recurrent ha de ser indemnitzada pels perjudicis soferts". Per tant no es discuteix el principi de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, sinó només l'import de la indemnització.

Tercer.- Es manifest que a conseqüència d'una dilació anormal del funcionament de la Justícia els Srs. ENTITY_8/ENTITY_9/Codina han patit un dany moral resultant de l'ansietat provocada per un allargament injustificat de les actuacions . La sentència del Tribunal Constitucional posa de relleu que l'objecte del contenciós, un presumpte delicte de blanqueig de diners o valors no presenta una complexitat que justifiqui una absència d'activitat judicial durant un període de 2 anys i mig".

No obstant, no procedeix determinar la durada de la dilació indeguda a comptar del dia 9-11-2018, data de la presentació davant de la Batllia de l'escrit posant de relleu la prescripció, sinó que s'ha de descomptar el període considerat com a dilació indeguda el temps que ordinàriament ha de comportar la resolució de tal petició, essent observat que els Srs. ENTITY_8/ENTITY_9/Codina van presentar en data 10-05-2019 un escrit en que entre altres aportaven la documentació justificant les seves pretensions. Convé també destacar que ha concorregut entre la data de la petició inicial i la de la seva resolució mitjançant aute desestimatori de data 06-7-2021, una circumstància imprevisible i de força major residint en la situació de pandèmia global, que va motivar entre altres l'aprovació en data 23-03- 2020, de la Llei de mesures excepcionals i urgents per a la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia SARS COV 2 en la qual s'acordava, amb caràcter general una suspensió dels terminis processals fins a la fi de la situació d'emergència sanitària. Durant aquells mesos, l'activitat de l'Administració de Justícia es va veure afectada per causes que no li eren imputables.

Per tant, el període de dilació injustificada s'ha d'apreciar en un període de 2 anys.

Una quantitat de 2.400 EUR es considera suficient per compensar el dany moral sofert per cadascun dels demandants.

Quart.- Pel que fa les costes processals no s'escau efectuar pronunciament especial, ja que es procedeix a una estimació parcial de la demanda i no s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes al GOVERN.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal dels Srs. Ramirez, Sanç i Codina.

Segon.- Declarar el dret dels Srs. Ramirez, Sanç i Codina a rebre de l'Estat una indemnització de 2.400 EUR per a cadascun d'ells en concepte de dany moral.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.