Demanda en reclamació de quantitat en mèrits de l'incompliment del conveni de separació; manca de legitimació passiva (1000161/2018)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000091/2020 ORIGEN: 1000161/2018 - 00

NIG: 5300542120180001046

PARTS:

Apel·lant : Sra. Puga

Procurador : Sra. Campillo

Advocat : Sr. Somoza

Apel·lat : Sr. Machado

Procurador : Sr. Gálvez

Advocat : Sra. Pla

SENTÈNCIA 117-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 15 de gener del 2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle dictà sentència amb la següent decisió:

"Que estimant íntegrament la demanda interposada pel senyor Machado contra la senyora Puga condemno a aquesta darrera a satisfer a la part agent l'import total de TRES MIL SIS-CENTS SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS D'EUROS (3.664,36 euros) quantitat que serà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda (03.09.2018) i, amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."

Segon.- Contra l'esmentada sentència, la representació processal de la Sra. Puga formulà recurs d'apel·lació.

Per escrit de data 24 de juliol del 2020, la representació processal de la Sra. Puga presentà el seu escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, demana la desestimació de les pretensions formulades pel Sr. Machado en el petitum de la demanda i la condemna al pagament de les costes processals a l'adversa.

Tercer.- El 3 de setembre del 2020, la representació processal del Sr. Machado aportà el seu escrit de contesta a les conclusions mitjançant el qual sol·licita la confirmació de la sentència d'instància i la condemna en costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant, incloent els honoraris d'advocat, procurador i saig.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El Sr. Machado va formular demanda contra la Sra. Puga en reclamació de la quantitat de 3.664,36EUR, més els interessos legals meritats des de la contestació a la demanda. Aquesta pretensió es fonamenta en l'incompliment del conveni regulador de separació que va ser signat pels interessats en data 18 de novembre de 2013.

Cal tenir en compte que el conveni va ser aprovat per sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 27 de novembre de 2013, amb excepció precisament del seu pacte 9e, en què es basa aquesta reclamació, atès que feia referència a la liquidació del règim econòmic matrimonial, però això "sens perjudici de la validesa i eficàcia que aquest pacte pugui tenir entre aquells que l'han acordat". Sobre aquest punt, les parts en cap moment del procés han posat en qüestió la força d'obligar que revesteix aquest pacte per a les mateixes.

Segons l'esmentat conveni, les participacions del Sr. Machado en l'entitat X SL, que fins llavors havien estat de titularitat per meitat dels consorts, passaven a ser adquirides per la Sra. Puga. A més, segons el pacte 9e, apartat B, punts 5 i 8, es feia constar que els interessats havien contret un deute amb la CASS d'uns 9.000 EUR, que obeïa a diferències de cotització, per a la regularització del qual es va pactar que:

"Tenint en compte l'origen del deute, acorden les parts que serà la societat "X SL" la que assumeixi dita regularització. I si això no fos possible, serà l'esposa que ho faci en els millors terminis".

Com que ni la referida entitat ni la Sra. Puga van satisfer el deute amb la CASS, l'agent va realitzar el pagament que en l'actualitat reclama en aquest procés.

La sentència de la Secció Civil del Tribunal de Batlles ha estimat íntegrament la demanda i ha condemnat la defenent a que aboni la quantitat reclamada, amb imposició de les costes causades.

La representació de la demandada ha interposat el present recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en la manca de legitimació passiva de la Sra. Puga, ja que considera que la reclamació s'havia d'haver adreçat primerament contra la societat X SL, i només de forma subsidiària contra la recurrent. Al mateix temps, defensa que existia un dubte de suficient entitat que justificaria la no imposició de les costes de la instància.

SEGON.- Com s'acaba d'exposar, amb motiu de la separació dels interessats, es va signar un conveni el 18 de novembre de 2013, que, a més d'altres extrems que ara no són rellevants, va abordar la situació de l'entitat X SL, de la qual cadascun dels consorts era titular del 50% de les participacions que composaven el capital social. En virtut del conveni, l'agent va vendre les seves participacions a la demandada, que va passar a controlar el 100% de la societat, encara que després ha transmès un 1% a un germà seu, de manera que continua disposant del 99% del capital social.

La CASS havia reclamat als consorts una quantitat propera als 9.000 EUR, per diferències en la cotització dels mateixos, i, segons l'apartat B.8 del pacte 9e del conveni, es va acordar que la societat assumiria la regularització d'aquest deute i, si això no fos possible, seria l'esposa qui ho faria en els millors terminis, tal com ha quedat exposat.

Plantejat el problema en aquests termes, s'ha de descartar la concurrència de la manca de legitimació passiva que invoca la recurrent. La sentència apel·lada ha considerat que la Sra. Puga va obligar una societat que li pertanyia, però que la subsidiarietat en el pagament no apareix tant evident i, per tant, admet l'acció directa contra la demandada.

En realitat, s'ha de considerar que el conveni regulador de la separació entre les parts regula exclusivament les conseqüències personals i patrimonials de la mateixa respecte dels cònjuges, que són els únics obligats per aquest instrument. Des d'aquesta perspectiva, és clar que la societat X SL no és part en el conveni ni resulta obligada per les seves estipulacions, en aplicació del principi alteri stipulari nemo potest (Digest 45, 1, 38, 17, i Institucions 3, 19, 19). En conseqüència, resulta nul·la i ineficaç l'obligació que se li imposa de satisfer el deute que els interessats -i no la societat- havien contret amb la CASS com a assegurats per compte propi.

Partint d'això, l'agent no podia dirigir-se contra l'entitat X SL, que no és part en el conveni, i, per això, és perfectament admissible l'acció que interposa l'agent contra la Sra. Puga, que es va obligar a abonar aquestes quantitats pel cas que la societat no ho fes, tal com ha succeït efectivament.

En qualsevol cas, el conveni de separació obliga a la recurrent a satisfer la quantitat reclamada quan "no fos possible" que ho faci la societat, i aquest incís no es refereix només a un supòsit d'insolvència, sinó a qualsevol altra circumstància. Des d'aquesta perspectiva, és evident que la societat no ha assumit el deute per voluntat de la recurrent, que assumeix el control d'aquella com a titular del 99% de les participacions, cosa que justifica plenament l'acció dirigida contra ella.

Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.

TERCER.- Segons la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, procedeix imposar al vençut el pagament de les costes del procés, segons la constitució de l'emperador Zenó recollida al Codi 7, 51, 5. D'altra banda, no s'aprecien circumstàncies ni l'existència de dubtes jurídics de suficient entitat que justifiquin l'aplicació del criteri corrector resultant de la Novel·la 82, capítol X, de manera que s'ha de confirmar la imposició de les costes de la primera instància que ha efectuat la sentència de la Batllia.

QUART.- El mateix criteri del Codi 7, 51, 5 condueix a imposar també a la recurrent el pagament de les costes causades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Puga contra la sentència dictada el 15 de gener de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, que es confirma en els seus propis termes, amb imposició a la recurrent de les costes causades en aquesta instància, incloent honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.