contravenció penal d'efectuar trucades telefòniques de manera reiterada a fi de causar neguit (TSJP-012/11)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TC-102-4/09 Causa núm. 12-11

Sentència núm. 14-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a catorze de juliol del dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vendrell contra la sentència de data 3 de març del 2011 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses (absolució) i contravenció penal d'efectuar trucades telefòniques de manera reiterada a fi de causar neguit (art. 478.4 CP), i altra de coaccions lleus (art. 478.1). Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal i la Sra. Criado. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 3 de març del 2011, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem d'absoldre i absolem Vendrell del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència del que venia acusat.

Que hem de condemnar i condemnem Vendrell com a responsable en concepte d'autor de les contravencions penals d'efectuar trucades telefòniques de manera reiterada a fi de causar neguit i de coaccions lleus, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA DE MIL EUROS (1.000 EUR) i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Vendrell haurà d'indemnitzar Criado en la quantitat de sis-cents euros (600 EUR)".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, al mes de juliol del 2008 Criado va contactar mitjançant la pàgina d'Internet B. amb l'avui processat Vendrell, nascut el XXXX, de nacionalitat xilena i sense antecedents penals, amb el qual mantenia converses via xat i posteriorment per telèfon ja que s'havien intercanviat els números respectius.

Que a principis del mes d'agost na Criado va marxar de vacances i l'acusat Vendrell la trucava constantment i si no responia a la següent trucada Vendrell li explicava que la seva mare era molt malalta i ell també estava molt malament, sol·licitant la seva atenció. Al tornar de vacances i davant la negativa de Criado que la relació fos més que d'amistat, aquest va començar a enviar-li missatges SMS de manera continuada al seu telèfon mòbil, tals com: "me ha pedido tu madre que no te llame, si yo soy el culpable lo siento, yo me marcho, cuídate, te dejaré una carta que alguien te la hará llegar", "mi vida murió, no te culpes por nada cariño", "eres una cobarde pues de haberte reído de mí a ver quien te va a amar como yo", "ya se quién eres en realidad, no te molesto mas, pero haberte reído de mi, dios se encargará, cobarde, pero ya lo veremos, eso es una promesa a mi mismo", "en 10 días mira el diario, así te expreso mi amor". Trucant-li també de manera reiterada, dient-li que si no accedia ell es moriria provocant en na Criado un estat d'ansietat i neguit que precisà de medicaments antidepressius i ansiolítics".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Vendrell ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en què no ha quedat provat que l'acusat assetgés a la Sra. Criado mitjançant missatges sms i trucades telefòniques, doncs aquestes trucades i el sms intercanviats amb la Sra. Criado, que han estat considerats pel Tribunal de Corts com una acció constitutiva de les contravencions penals dels apartats 1 i 4 de l'article 478 del vigent Codi Penal no tenien cap mala intenció ni pretenien causar neguit a la Sra. Criado, sinó que l'acusat sols volia esbrinar el què passava, arran del fet que la Sra. Criado decidís tallar d'arrel la relació entre ambdós, essent finalitat exclusiva de l'acusat la de recuperar la relació perduda entre ells dos. Per tant, la Defensa de l'acusat considera que no ha quedat l'element subjectiu de l'article 478.4 de "la finalitat de causar neguit, ansietat o temor", i que les paraules de l'acusat a la Sra. Criado no tenen prou entitat per considerar-se coaccions de l'article 478.1 del Codi Penal. D'altra banda, al·lega que en el mateix informe psiquiàtric, el propi doctor manifesta que la Sra. Criado venia d'una relació anterior frustrada de parella, de la que guardava un mal record i, per tant, ja venia condicionada pel que li havia succeït en la seva relació anterior. Per tot això, demana que es dicti sentència que revoqui la sentència dictada pel Tribunal de Corts i absolgui a l'acusat de les dues contravencions penals, deixant sense efecte la responsabilitat civil i condemnant en costes de primera i segona instància a la Sra. Criado.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal i la Defensa de l'Acusació particular constituïda per la Sra. Criado. El Ministeri Fiscal s'ha oposat al recurs perquè entén que de la prova practicada resta abastament acreditat que l'acusat Vendrell va enviar multitud de missatges sms a la Sra. Criado, amb el contingut que consta en els fets provats de la sentència apel·lada, i que els fets constitueixen les contravencions penals per les que ha estat condemnat i, d'altra banda, que la pericial psiquiàtrica practicada acredita que, arran dels fets imputats a l'acusat, la Sra. Criado patí un succés puntual d'estrès o trastorn ansiós- depressiu, per la qual cosa el Ministeri Fiscal interessà la confirmació de la sentència apel·lada per ésser plenament ajustada a Dret.

La Defensa de l'Acusació Particular també va mostrar la seva oposició al recurs per entendre que la sentència era ajustada a dret, havent quedat acreditats tant la multitud de missatges sms enviats per l'acusat a la Sra. Criado com la relació causa-efecte entre les actuacions de l'acusat i el patiment sofert per la Sra. Criado.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el recurs es centra en la manca de prova de l'assetjament de l'acusat Vendrell a la Sra. Criado mitjançant missatges sms i trucades telefòniques, ja que amb ells l'acusat no tenia cap mala intenció ni pretenia causar neguit a la Sra. Criado, sinó tant sols esbrinar el que passava i intentar recuperar la relació entre ells dos quan la Sra. Criado ja l'havia donat per acabada. En el recurs es nega, per tant, que l'acusat tingués la intenció de causar coacció de cap mena a la Sra. Criado ni la de causar-li neguit, ansietat o temor. També nega que hi hagi una relació de causa-efecte entre els fets imputats a l'acusat i l'estat d'ansietat i neguit que la Sra. Criado va patir i pel que va precisar prendre medicació.

El Tribunal de Corts ha condemnat a l'acusat com autor de les contravencions penals de l'article 478 del Codi Penal, apartats 1 (causar una coacció de caràcter lleu) i 4 (fer trucades telefòniques de manera reiterada amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona). Com bé diu la part apel·lant, la contravenció penal de l'article 478.4 del Codi Penal exigeix com element subjectiu del injust "la finalitat de causar neguit, ansietat o temor", i que aquest element subjectiu no ha quedat acreditat. No compartim aquesta manca de prova d'element subjectiu del injust denunciada en l'escrit del recurs doncs del contingut de les trucades telefòniques i dels sms, fets declarats provats pel Tribunal de Corts i quina existència la part apel·lant no nega, es dedueix clarament la intenció de neguitejar, causar ansietat o temor a la Sra. Criado, ja que al dir-li l'acusat de manera reiterada que la seva mare estava molt malalta i que ell també estava molt malament, és clar que el que perseguia l'acusat era fer sentir a la Sra. Criado culpable de la situació i induir-la a seguir una relació amb l'acusat que no era lliurement volguda per la Sra. Criado. I, la prova pericial psiquiàtrica, acredita que, en efecte, la Sra. Criado resultà afectada per l'actuació de l'acusat qui va aconseguir provocar-li una estat d'ansietat pel que va necessitar prendre medicació.

No obstant el que s'ha argumentat, entenem que els fets integren una sola contravenció penal de l'article 478.4, i no dues contravencions penals dels apartats 1 i 4 de l'esmentat article ja que si ens atenim als fets declarats provats per la sentencia apel·lada totes les accions de l'acusat sobre la Sra. Criado es produïren mitjançant el telèfon, ja siguin trucades ja siguin missatges, i no es declara provada cap altra acció diferenciada de les comunicacions telefòniques que pogués servir de base fàctica de la contravenció penal de coaccions de caràcter lleu, per la qual cosa procedeix estimar parcialment el recurs en el sentit de revocar parcialment la sentència apel·lada i absoldre a l'acusat de la contravenció penal de coaccions lleus de l'article 478.1 del Codi Penal, amb l'efecte de la reducció de la pena de multa imposada a la suma de set-cents euros, mantenint la resta dels pronunciaments, tant pel que fa a la condemna per la contravenció penal de l'article 478.4 com a la condemna a indemnitzar a la Sra. Criado en la quantitat fixada pel Tribunal de Corts en la seva sentència.

II.-CONSIDERANT: que havent estat estimat parcialment el recurs, s'han de declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Vendrell contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data tres de març del dos mil onze en la causa TC-102-4/09.

2.- Revocar parcialment dita sentència i absoldre a l'acusat de la contravenció penal de coaccions lleus de l'article 478.1 del Codi Penal, mantenint la condemna per la contravenció penal de l'article 478.4 a la pena de MULTA DE SET-CENTS EUROS, confirmant la resta del pronunciaments de la sentència apel·lada.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.