Inscripció de denominació comercial: improcedència de demanar la seva nul·litat per induir a confusió.- Costes (0090/05)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 20 DE DESEMBRE DE 2005

Inscripció de denominació comercial: improcedència de demanar la seva nul·litat per induir a confusió.- Costes: criteris per a la seva imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Romeu va presentar demanda en data 23 de setembre del 2003 contra el Sr. Morillo, sol·licitant que es declarés nul, i subsidiàriament anul·lant, el registre del nom comercial "Pintures M." utilitzat pel demandat i se li imposessin la totalitat de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, atès que el citat nom era similar al del negoci del qual ell era titular, anomenat "Drogueria M." i per tant podia, segons el seu parer, induir a confusió als clients, ja que els dos es dedicaven a la mateixa activitat.

II.- En data 14 d'octubre del 2003 la representació del Sr. Morillo va contestar a la demanda oposant-se a les pretensions de la part agent, ja que entenia que el mateix negoci amb el nom de "Pintures M." existia abans que la part agent adquirís l'autorització per l'ús i explotació del nom comercial "Drogueria M." i era explotat pel demandat i els seus socis, continuant l'activitat de l'avi matern del Sr. Morillo, amb els permisos corresponents del Departament de Comerç per l'ús i explotació del nom comercial, tenint en compte a més que les activitats mercantils dels dos negocis eren totalment diferents

III.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22 de març del 2005 desestimant la demanda.

IV.- La part agent interposa recurs d'apel·lació contra la citada Sentència i en data 1 de juliol del 2005 presenta llur escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licita, pels arguments continguts en ella, que es revoqui la Sentència d'instància i es dicti una nova declarant nul, i subsidiàriament anul·lant, el registre de nom comercial "Pintures M." i imposant al demandat la totalitat de les costes judicials. Demana igualment per altressí que com a prova per a millor proveir es trameti novament ofici al Registre de Comerç del M.I. Govern a fi que aporti còpia íntegra de la totalitat de l'expedient administratiu corresponent a l'obertura del negoci denominat "Pintures M." i més concretament de la part de l'expedient compresa entre la sol·licitud d'obertura del comerç i la resolució del M.I. Ministre d'Economia, prova que ja va ser demanada en l'escrit de conclusions de la primera instància.

V.- La part defenent presenta igualment recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància, ja que aquesta no ha fet especial pronunciament respecte de les costes, mentre que ell entén que, havent-se desestimat la demanda, s'haurien d'haver imposat a la part agent.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs presentat per la representació del Sr. Romeu es fonamenta en primer lloc en l'argument que, si bé les activitats portades a terme pels negocis dels que són titulars els litigants no són idèntiques, sí que és del tot evident que aquestes tenen un mateix denominador comú, que en aquest cas és la pintura, raó per la què existeix el risc de confusió entre un i altre. No obstant, a la certificació del Registre de Comerç i Indústria que consta al foli 11 es posa de relleu que l'activitat de "Drogueria M." consisteix en la venda al detall de pintures, vernissos i drogueria i que el comerç està especialitzat en records, flors i plantes artificials, artesania, articles religiosos i bijuteria, mentre que, d'acord amb la resolució que s'aporta al foli 45, el negoci "Pintures M." té com activitat la realització de treballs de pintura industrial (sense taller d'emmagatzematge de pintures), raó per la què el client que vulgui que li pintin un immoble recorrerà als serveis del demandat, mentre que el que vulgui fer-ho per ell mateix anirà a comprar la pintura a la botiga de la part agent, sense que per tant existeixi risc de que pugui escollir la del demandat per raó del prestigi de la de l'agent, atesa la confusió dels noms, quan el que el client busca en un cas i altre són serveis diferents. Per aquests motius, entenem que no es pot considerar vulnerat pel demandat l'article 4.2 b) de la Llei de noms comercials, denominacions socials i rètols d'establiment de 20 de juny del 1996 i no existeix base per declarar la nul·litat del nom comercial fonamentant-ho en l'article 9 de la mateixa llei, ja que l'utilitzat pel demandat no pot induir a error sobre l'activitat desenvolupada, ni existeix risc de confusió amb el de l'actor.

Cal tenir en compte, a més a més, que el mateix Sr. Romeu reconeix al respondre a la pregunta segona de la confessió en judici (foli 85 en relació al 68) que és cert que el demandat havia adquirit pintures i accessoris de pintura a la seva drogueria, encara que manifesta que no hi havia una relació comercial continuada, i el mateix es dedueix, com a mínim respecte d'una compra, del document que consta al foli 81, fet que posa de relleu que el demandat, a diferència de l'agent, no es dedicava a la venda d'aquests productes, sinó que fins i tot havia estat un client més de la "Drogueria M.". D'altra banda sorprèn que la part agent manifesti al contestar a la pregunta onzena del mateix plec de preguntes que volia ampliar el seu negoci denominat "Drogueria M." afegint "Drogueria i ORG_1" afirmant textualment: "afegint aquest tipus d'articles a la venda", ja que amb aquestes manifestacions sembla indicar que, com a mínim en aquest moment, ni tan sols es dedica a la venda de pintura a l'establiment denominat "Drogueria M." o que en tot cas era ell qui volia utilitzar el nom comercial del que gaudia el demandat i per tant li convenia anul·lar-lo.

II.- Pel que fa a les afirmacions del recurrent en el sentit que el demandat utilitzava el seu segon cognom per confondre intencionadament els clients, aprofitant-se de la seva notorietat i el seu treball de més de 25 anys, cal considerar que si el Sr. Morillo utilitzava el seu segon cognom "M." era en tot cas per aprofitar-se de la notorietat i el treball del negoci creat pel seu avi. En aquest sentit, cal destacar que, sense que sigui precís requerir que es trameti la còpia íntegra de la totalitat de l'expedient administratiu d'obertura del negoci denominat "Pintures M.", ha quedat acreditat que, com reconeix el recurrent al respondre a la pregunta vuitena (foli 85 en relació al 68), el pare de l'agent i avi del defenent va ser el fundador del negoci "Pintures M.". D'altra banda, com es dedueix del document privat de data 14 d'abril del 1987, que no s'ha impugnat i que consta al foli 37, el Sr. Castillo, que regentava el negoci denominat "Pintures M.", es va associar amb els seus nets Vall i Morillo per explotar el referit negoci que estava en aquell moment radicat a la vila d'Escaldes, raó per la què continuar utilitzant el nom comercial del creador del negoci i gaudir del seu prestigi era perfectament lícit.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent en virtut del principi de venciment objectiu que recull el Codi 7, 51, 5.

IV.- Contra la mateixa Sentència presenta igualment recurs la representació del Sr. Morillo argumentant que la Sentència d'instància desestima íntegrament la demanda de la part agent i en canvi no li imposa les costes judicials com hauria estat procedent i aquest motiu ha de ser estimat, ja que no s'aprecien raons que justifiquin la no aplicació del principi de venciment objectiu que recull el Codi 7,51,5, i per aquest motiu és procedent la seva imposició a la part agent incloent les despeses d'advocat i procurador.

V.- En estimar-se el recurs presentat pel Sr. Morillo no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes del mateix.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Romeu contra la Sentència dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles en data 22 de març del 2005 amb imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada.

ESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Morillo contra la mateixa Sentència amb parcial revocació de la mateixa en quan s'imposen a la part agent les costes de la instància inclosos els honoraris d'advocat i procurador i es confirmen els restants pronunciaments de la mateixa, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.