Sentència sobre reclamació de drets legitimaris entre Miró, Bueno i Criado

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sres. Bueno, i Miró

Representant: Sra. Ribes

Advocat: Sr. JBC

Apel·lant: Sra. Criado

Representant: Sr. Villalba

Advocat: Sr. DAT

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Reclamació de drets legitimaris. Llegítima i suplement. interessos. Valoració de la prova pericial. Qüestió nova. Costes

SENTÈNCIA 000097/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de les Sres. Bueno i Miró va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Criado, en què sol·licitava que es dictés sentència amb els següents pronunciaments:

""- a pagar a les senyores Miró i Bueno la llegítima que els correspon a l'herència del seu pare Ramirez (e.p.d), assignada en els capítols matrimonials de data 03.05.1984, juntament amb els corresponents interessos meritats des de la data de la defunció del causant;

-a pagar a les senyores Miró i Bueno el suplement de legítima que els correspon i que resulti de la determinació i valoració del relictum de l'herència de qui fou Ramirez (e.p.d) (Casa J), juntament amb els corresponents interessos meritats des de la data de la defunció del causant;

-a pagar les costes judicials ocasionades a les senyores Miró i Bueno, inclosos els honoraris d'advocat, procuradora i perits.

ALTRESSI DIC. Que el pagament de la llegítima que correspon a les senyores Miró i Bueno s'haurà d'efectuar com segueix:

Miró: entregant a la senyora Miró la finca TERRENY DEL XALET Miró d'una superfície de 702,40 m2, que havia estat assignada a la meva mandant en concepte de dot i pagament de drets legitimaris en l'escriptura de capítols matrimonials en l'escriptura de data 03.05.1984.

Bueno: entregant a la senyora Bueno la finca OBAGA DE J D'Bueno d'una superfície de 530,40 m2, que havia estat assignada a la meva mandant en concepte de dot i pagament de drets legitimaris en l'escriptura de capítols matrimonials de data 03.05.1984, i el pis o apartament 4-5 de l'ed. C d'Encamp que, de conformitat amb la voluntat del causant, es considera equivalent a la quantitat de 3 milions de pessetes en el seu dia assignada com a dot en els capítols matrimonials.

ALTRESSI DIC II. Que el pagament del suplement de llegítima que correspon a les senyores Miró i Bueno i que resultarà de la determinació i valoració del relictum de l'herència de qui fou Ramirez (e.p.d) (CASA J) s'haurà d'efectuar com segueix :

D'una banda, el suplement de llegítima derivada de la valoració dels béns immobles, juntament amb els corresponents interessos, haurà de pagar-se mitjançant l'entrega de béns immobles, de conformitat amb l'opció ja escollida per la senyora Criado;

D'una altra banda, el suplement de llegítima derivada de la valoració dels béns mobles o fungibles (dipòsits bancaris, accions, etc...), juntament amb els corresponents interessos, haurà de pagar-se mitjançant l'entrega d'un import determinat en dinerari, de conformitat amb l'opció ja escollida per la senyora Criado."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 29 de novembre del 2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Que estima majoritàriament la demanda interposada per les senyores Miró i Bueno contra la senyora Criado, i condemna aquesta darrera a assignar

a la senyora Miró, la parcel·la de terreny segregada de la finca UBAGA DE J, de 702,40 m2, i considerar remés l'import de 2 milions de pessetes que ja havia rebut l'any 1979, sumant dites assignacions : 1.061.112,29 euros + 12.020,24, un total de 1.073.132,53 euros.

a la senyora Bueno la parcel·la de terreny segregada de la finca UBAGA DE J de 530,40 m2, que té un valor de 813.888,09 euros i l'apartament de l'ed. C per valor de 145.245 euros (foli 1241 verso), un total de 959.133,09 euros.

i condemna a la defenent a satisfer els suplements de llegítima següents :

pel que fa a la senyora Miró, té dret a un suplement de llegítima de 916.331,87 euros

pel que fa a la senyora Bueno , té dret a un suplement de llegítima de 1.030.331,31 euros."

Segon.- No es fa especial imposició de costes."

3.- Per escrits de 15-1-24 i 17-1-24 les representacions processals de les Sres. Bueno i Miró i de la Sra. Criado han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

En el recurs de les Sres. ECG-MCG, segons els arguments que hi exposen, sol·liciten que es revoqui parcialment la resolució d'instància, en el sentit de condemnar a la Sra. Criado :

"- al pagament dels interessos legals meritats per la llegítima (assignacions de terrenys OBAGA DEL J descrites en l'escriptura de capítols matrimonials així com el pis o apartament t4t- 5a. de l'Edifici C d'Encamp) i pel suplement de llegítima reconeguts en la sentència dictada en primera instància, des del dia 23 de juny del 2004 i fins a la total liquidació. Condemna que interessem sigui plasmada en la part decisòria de la sentència.

- al pagament de les costes processals i judicials ocasionades a les Sres. Miró i Bueno en primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat, procuradora i perits."

Pel que fa al recurs de la Sra. Criado, basant-se en el que s'hi exposa, demana que es revoqui parcialment la sentència apel·lada modificant els següents extrems:

"(i) Revocant l'assignació de la propietat de l'apartament de l'edifici C d'Encamp en pagament de la llegítima de la senyora Bueno;

(ii) Deduint l'import de 29.037,25 euros del suplement de llegítima a percebre per la senyora Bueno;

(iii) Corregint la valoració dels terrenys "LV//, "Obaga de Casa J// i "LB", en el sentit interessat per aquesta part apel·lant, i determinant que el valor de la quota legitimària de cadascuna de les demandants es d'l.754.086 euros.

(iv) Declarant assignats pel causant a la llegítima de la senyora Miró, la parcel.la de terreny segregada de la finca Obaga. del J, de 702,40 m2, i els dos milions de pessetes, el valor

de la qual assignació es d'l.073.132,53 EUR.

l valorant el suplement de llegítima d'aquesta demandant en 680.953,47 EUR;

(v) Declarant assignats pel causant a la llegítima de la senyora Bueno, la parcel.la segregada de la finca Obaga del J, de 530,40 m2, i els tres milions de pessetes, el valor de la qual assignació es de 831.918,45 EUR.

l valorant el suplement de llegítima d'aquesta demandant en 893.130,30 EUR.;

(vi) l condemnant a la demandada a:

a. Lliurar els béns respectivament assignats en concepte de llegítima a cadascuna de les demandants;

b. Pagar el suplement de llegítima a cadascuna de les demandants, sigui amb diners, sigui amb béns de l'herència, a elecció de l'hereva;

c. Tot sense pagament d'interessos legals per no constar la condemna en la sentència apel·lada; subsidiàriament, a pagar interessos legals només dels suplements de la llegítima a comptar de la fermesa de la sentència que es dicti en aquest procediment; o subsidiàriament encara, interessos legals dels suplements de la llegítima a comptar de la demanda judicial."

4.- Per escrits 14-2-24, 10-5.-4, 11-6-24, 21-6-24, 19-7-24, les parts han sol·licitat la suspensió conjunta de l'expedient, aixecant-se l'ultima suspensió el 26-7-24.

5.- Per escrits de 26-7-24. les parts han presentat els seus escrits d'al·legacions respectius al recurs de l'adversa.

L'escrit de les Sres. ECG-MCG demanen que :

" - desestimant el recurs interposat per la Sra. Criado contra la sentència dictada en primera instància;

estimant el recurs d'apel·lació interposat per les Sres. Miró i Bueno contra la sentència dictada en primera instància;

condemnant a la Sra. Criado al pagament dels interessos legals meritats per la llegítima (assignacions de terrenys OBAGA DEL J descrites en l'escriptura de capítols matrimonials així com el pis o apartament 4t.-5a. de l'Edifici C d'Encamp) i pel suplement de llegítima reconeguts en la sentència dictada en primera instància, des del dia 23 de juny del 2004 i fins a la total liquidació. Condemna que interessem sigui plasmada en la part decisòria de la sentència.

condemnant a la Sra. Criado al pagament de les costes processats i judicials ocasionades a les Sres. Miró i Bueno en primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat, procuradora i perits."

En l'escrit de la Sra. Criado es sol·licita que es desestimi el recurs de l'adversa i s'admeti la prova documental consistent en la incorporació als presents autes d'apel·lació, dels documents que s'adjunten consistents en la consignació judicial dels béns immobles assignats en concepte de llegítima.

6.- L'11-9-24 la representació processal de les Sres. ECG-MCG ha al·legat al respecte de les proves sol·licitades.

7.- La representació processal de la Sra. Criado ha presentat un escrit en data 16-10-24 aportant dues noves proves documentals :

"- II.- DOCUMENTAL: Consistent en incorporar als presents autes d'apel·lació, els documents que s'adjunten al present escrit de números l i 2 i consisteixen en la consignació judicial dels béns immobles assignats en concepte de suplements de llegítima, així com la Providència d'admissió de la jurisdicció voluntària-

- III.- DOCUMENTAL: Consistent en incorporar als presents autes d'apel·lació, els documents que s'adjunten al present escrit de números 3 i 4 i consisteixen en l'acceptació per part de les senyores Bueno i Miró de la consignació judicial dels béns assignats a llegítima, així com l'Aute que declara la dita acceptació."

8.- Per escrit de 23-10-24, la representació processal de la Sra. Criado s'ha manifestat respecte a les noves proves proposades per l'adversa. I el 12-12-24, ho fa la representació processal de les Sres. ECG-MCG al respecte de les proves de la Sra. Criado.

9.- Per Aute de data 27-01-25 el magistrat ponent ha decidit :

"Primer.- Admetre les proves proposades per la representació processal de la Sra. Criado.

Segon.- Declarar que no és necessària la celebració d'una vista per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació queda vist per a la resolució que escaigui.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent les germanes Miró i Bueno reclamen els seus drets legitimaris de l'herència del seu pare Ramirez que va traspassar en el dia 23.6.2004. L'hereva actual i neta d'Ramirez, la qual va succeir a la seva mare Castilla, s'oposa parcialment a la demanda front les pretensions de les seves tietes.

La sentència estima majoritàriament la demanda sense fer imposició de les costes de la instància a cap de les dues parts.

Contra tal decisió, s'alcen les dues parts.

Segon.- Fets provats

D'acord amb la sentència d'instància donem per acreditats els següents fets:

- En data 03.05.1984, els consorts JOB i la senyora Castilla atorgaven amb els pares d'aquesta darrera senyors Ramirez i Jover uns capítols matrimonials en els quals feien donació i heretament universal pur, perfecte, simple i irrevocable, designant hereva universal de tots els seus béns i drets a llur filla Castilla, alhora que assignaven en concepte de dot i pagament de drets legitimaris a les seves filles Miró i Bueno els següents béns i drets:

A Miró: la parcel·la de terreny segregada de la finca OBAGA DE J, de 702,40 m2, en la qual llur filla s'hi havia edificat a les seves costes un xalet, parcel·la a la qual s'hi accedia mitjançant un camí particular obert pels donadors en el que tenia dret de pas. Li donaven la quantitat de 2 milions de pessetes que ja havia rebut l'any 1979, així com la finca coneguda com HORT LC situada a FV, Osca, procedent del patrimoni de Casa P que havia heretat la seva mare Jover.

A Bueno: la parcel·la de terreny segregada de la finca OBAGA DE J de 530,40 m2, a la qual s'hi accedia mitjançant un camí particular obert pels donadors en el que tenia dret de pas. Li donaven la quantitat de 3 milions de pessetes així com la finca coneguda com LF situada a FV, Osca procedent del patrimoni de Casa P que havia heretat la seva mare Jover. S'indicava que aquestes dots s'entregarien a les llegitimàries tant aviat aquestes ho demanessin per a que en poguessin lliurement disposar, excepció feta dels 2 milions d'euros a na Miró que ja els havia rebut. L'hereva universal senyora Castilla acceptà els pactes i condicions convinguts.

- En data 23.06.2004 va tenir lloc la defunció del senyor Ramirez, hereu del patrimoni de Casa J.

En data 26.03.2010, l'hereva i filla Castilla redactava l'assignació de legítima - nota explicativa i proposta - a l'atenció de les seves germanes. En aquesta nota s'exposava que l'hereva havia tingut interès en conservar i mantenir la promesa de remesa de 500 m2 de LR, malgrat es materialitzés per la remesa d'un terreny de valor equivalent. Pel que fa a la germana Bueno s'havia tingut en compte la remesa o propera remesa d'un pis a Encamp. I també el manteniment de la promesa de remesa de 500 m2 a LR, malgrat que aquesta assignació es pogués materialitzar per equivalència. Es proposava : a) L'assignació de la legítima següent a Miró: terreny de LB (sòl rústec i urbanitzable) i 23.039,79 euros (capital) i 2.656,80 euros (interessos a 01.03.2010) en efectiu, menys la part proporcional de les despeses (inventari, notari, advocat); b) L'assignació de la llegítima següent a Bueno: 132 m2 Obaga del J, terres dels E, terra de LS, (sòl rústec i urbanitzable) i 35.060,03 euros (capital) i 4.045,90 euros (interessos a 01.03.2010) en efectiu, menys la part proporcional de les despeses (inventari, notari, advocat) S'indicava que en ambdós casos, la proposta superava l'atribució de la llegítima estricta, per la qual cosa la no acceptació de la proposta no vinculava l'hereva que podria, si ho creia oportú, plantejar altres propostes respectant sempre l'atribució de la legítima estricta.

- El 30.06.2011, l'hereva comunicava a les seves germanes llegitimàries el següent: A na Miró que calia formalitzar materialment la donació del terreny de 702,40 m2 de la finca coneguda com l'Obaga de J, procedint a efectuar carta de pagament dels 2 milions de pessetes que constaven en l'escriptura de data 03.05.1984, com a ja lliurats. Que ensems, li assignava com a suplement de legítima, la terra de LS i 22.733,68 euros. Li demanava de formalitzar escriptura abans del 31.07.11, indicant que de no ser possible es reservava el dret de reduir l'assignació a la legítima estricte; A Bueno que calia formalitzar materialment la donació del terreny de 530,40 m2 de la finca coneguda com l'Obaga de J; i la de l'apartament 4-5 de l'ed. C d'Encamp, que llur pare, posteriorment a l'escriptura, havia disposat que li fos remés enlloc de la quantitat de 3 milions de pessetes i del que n'havia pres possessió d'ençà l'any 2010, procedint a efectuar carta de pagament. Que ensems, li assignava com a suplement de legítima, la terra de P d'Encamp, el terreny de LB i una parcel·la de 112m2 de la finca Obaga de J, just a costat del terreny que se li havia assignat de 530,40 m2 i 36.538,17 euros. Li demanava de formalitzar escriptura abans del 31.07.11, indicant que de no ser possible es reservava el dret de reduir l'assignació a la legítima estricta.

- En data 16.01.2012 va tenir lloc la defunció de la senyora Castilla.

- En data 18.07.2012 la senyora Criado va acceptar l'herència de la senyora Castilla que la instituïa hereva universal del patrimoni de Casa J.

- En data 26.11.2012, presentada a correus el 03.12.2012, la senyora Criado emetia una missiva a la senyora Miró, en la qual li comunicava que tota vegada que la carta emesa per la seva mare no havia obtingut resposta per part seva, i seguint la voluntat de la seva mare, li indicava que no li corresponia cap suplement de legítima atès que els béns atorgats per escriptura de data 03.05.1984 tenien un valor superior a l'import que li corresponia per llegítima estricta. Li demanava de posar-se en contacte amb ella, per tal de poder formalitzar la donació del terreny atorgat en els capítols matrimonials.

- En data 26.11.2012, presentada a correus el 03.12.2012, la senyora Criado emetia una missiva a la senyora Bueno en la qual li comunicava que tota vegada que la carta emesa per la seva mare no havia obtingut resposta per part seva, i seguint la voluntat de la seva mare, li indicava que calia procedir a formalitzar la remissió efectiva del terreny, i de l'apartament de l'ed. C que el "padrí" havia disposat que li donava enlloc de la quantitat de 3 milions de pessetes. Li indicava que li corresponia un suplement de legítima de 252.095,20 euros, dels que calia descomptar les despeses del pis que corresponien a l'edifici C, i la resta li seria abonada mitjançant remesa de la terra dels E (valor pericial any 2012 207.219,75 euros) més l'import en efectiu de 29.037,35 euros. Li demanava de posar-se en contacte amb ella, per tal de poder formalitzar els extrems relatats en la missiva.

- En data 13.12.2012 el lletrat de les senyores Miró i Bueno contestava al lletrat de la senyora Criado, indicant-li substancialment que les demandants s'oposaven a les propostes de pagament de drets legitimaris que eren insuficients, alhora que s'imposaven uns termini i calendaris inacceptables.

- En data 03.04.2013, la senyora Criado requeria notarialment a les seves ties (i germanes de la seva difunta mare) de comparèixer davant de Notari per tal d'atorgar l'escriptura de pagament de dot i de drets legitimaris paterns, i l'apartament d'Encamp i suplement de legítima, en el cas de la senyora Bueno, tot remetent el dot en el termini de 15 dies.

- Les germanes ECG-MCG varen presentar la demanda que ha donat origen a aquestes actuacions en el dia 6.10.14.

RECURS DE LES GERMANES ECG-MCG

Tercer.- Interessos legals

La sentència d'instància en el seu Fonament Jurídic Onzè resolt la petició d'interessos respecte els béns assignats com a dot pel seu pare en l'heretament incorporat als capítols matrimonials de 23.6.2004 (per a Miró la parcel·la de terreny segregada de la finca OBAGA DE J, de 702,40 m2, i considerar remés l'import de 2 milions de pessetes que ja havia rebut l'any 1979, sumant dites assignacions : 1.061.112,29 euros + 12.020,24, un total de 1.073.132,53 euros; per a Bueno la parcel·la de terreny segregada de la finca OBAGA DE J de 530,40 m2, que té un valor de 813.888,09 euros i l'apartament de l'ed. C d'Encamp per valor de 145.245 euros, un total de 959.133,09 euros) considera que aquestes assignacions no ha de meritar cap interès perquè ja fa anys que les dues germanes en tenen la possessió i es fan càrrec de les despeses de propietàries.

Compartim aquest argument perquè els interessos legals tenen la consideració de compensar al creditor del retard en l'entrega del be i dels seus fruits i en aquest cas no resulta factible perquè ja les havien reclamat i gaudit des de feia anys, qüestió aquesta ja pacífica. Aleshores, no han de ser compensades per cap interès.

Convé referir-nos a la STJC de 6.4.95 -número 297- esmentada per la recurrent per dir que precisament sosté la contrària a la seva pretensió. Podem, llegir que diu : "...Per tant aquesta és l'única compensació (la de percebre interessos des de la mort del causant de la successió) que la llei reconeix al legitimari quan aquest percep la llegítima en un moment posterior...". En el cas present, Miró ja gaudia de la parcel·la de l'Obaga de J on hi havia bastit un xalet des d'abans dels capítols matrimonials de 1984 així com el numerari de 2 milions de PTA que el va rebre en 1979, ja esmentats, i l'Bueno l'apartament d'Encamp des de 2010.

La sentència STJC de 26.10.95 -també esmentada- no ha pogut ser localitzada. La sentència TSJC 22.1.98 en res condiciona la nostra decisió, doncs tracta del cas general de meritació d'interessos de la llegítima des de la defunció del causant que ja hem proclamat però que no és d'aplicació al cas present perquè l'assignació de béns de la llegítima a cada filla ja s'havia lliurat.

Altra cosa diferent esdevé respecte al suplement de llegítima. Abans de l'entrada en vigor del vigent Codi de Successions, la doctrina dels autors (BORREL i SOLER; FIGA i FAURA; PUIG FERRIOL, PELLA i FORGAS, entre els més nomenats) ja recollia pacíficament que tot hereu de bona fe sap que ha de pagar llegítimes i llegats i per aquesta raó, en caràcter general (que no és el cas present per la raó ja dita) aquesta obligació legal imperativa li ocasiona que si no ho fa de manera diligent hagi de pagar els interessos legals des de la data de defunció del de cuius. Però no se li pot demanar a l'hereu, de bona fe, que hagi de conèixer que allò que ha pagat és insuficient abans de que se li reclami. És aquesta la raó per la qual en el suplement de llegítima els interessos es meriten des de la reclamació judicial que és la data més objectiva de la voluntat definitiva del creditor. Aquesta tradició jurídica ja es recollia en l'article 139.1 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 21.7.1960 I actualment també la recull l'article 275.3 del Codi de Successions que no és d'aplicació al cas present per raó de temporalitat.

En conseqüència, en la condemna a la defenent a satisfer els suplements de llegítima que es diran, aquells hauran de meritar l'interès legal des de la data de presentació de la demanda, és a dir, des del 6 d'octubre de 2014

Hem de fer especial menció a l'argument de la part defenent que s'expressa en que l'omissió dels interessos legals en la part dispositiva de la sentència ho havia d'haver demanat la part agent mitjançant un escrit d'aclariment/rectificació o complement, a l'empara de l'article 20.2 del CPC i, ara en no haver-ho fet, li ha decaigut el seu dret a acudir a l'apel·lació. Aquest argument que se'l podria aplicar a la mateixa part defenent quan -com després veurem- reclama que la sentència ha omès descomptar del suplement de llegítima a pagar, la suma ja consignada i percebuda per Bueno (29.037,25EUR). Però l'argument de la part defenent no es pot acollir perquè el dret a rectificar una omissió o complementar-la no queda exclòs del recurs d'apel·lació, sense perjudici que -si fora l'única impugnació a la sentència-, pugui valorar-se pel Tribunal ad quem als efectes de la imposició de les costes de l'apel·lació.

Quan examinem els motius del recurs de Criado que impugna el dies a quo fixat en el fonament jurídic Onzè (des de la defunció del causant) respecte els interessos del suplement de llegítima, tornarem a insistir en la qüestió i descartar qualsevol reformatio in peius.

S'estima el motiu de manera parcial.

Quart.- Costes de la instància

Pel que fa a la no imposició de les costes a la part defenent, la part agent està en desacord perquè considera que en haver-se estimat de manera majoritària o substancial, procedeix la imposició de les costes de la instància. Però aquesta argument no pot ser aplicat en aquest cas perquè la mateixa demanda ja no liquida en cap moment el suplement de llegítima ni el cabal relicte que resulta la base de càlcul i ho remet al resultat de la prova. Així doncs va caler escoltar a dos perits de part, i un perit judicial per poder conèixer primer el quantum del relictum i posterior determinació del suplement de llegítima. En conseqüència, no es poden imposar les costes a la part defenent doncs hi havia una iusta causa litigandi, causa que permet l'aplicació de la Novela 82 Capítol 10.

Es rebutja el motiu i el recurs.

RECURS DE Criado

Cinquè.- Valoració de la prova pericial.

Diversos són els motius d'impugnació o greuges que planteja la part defenent, bé per consideració errònia la valoració de la prova, bé estimar una indeguda aplicació del dret.

Sobre la valoració de la prova pericial ja hem tingut ocasió de perfilar una consolidada doctrina. En la nostra Sentència de data 20 de setembre de 2016, rotlle número 38/2016, vam posar de relleu:

"L'altre motiu del recurs consisteix en la discrepància de la valoració judicial sobre la prova pericial feta per l'Hble. Tribunal d'instància. Com dèiem recentment en la nostra STJC 271-2015, hem de recordar els següents principis que la nostra jurisprudència ha vingut reiterant conforme que a) la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement ; b) quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, c) es pot afirmar que els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, d) si bé el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; e) sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot, quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, i encara més, si és la minoritària i quan es decideixi per un els dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu; f) queda, en canvi, dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi.

Quant l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina de la Sala ja ha indicat, de manera reiterada, que la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència. Per això, cal considerar com a prevalents, en principi, aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars, com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts.

En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival, en la majoria dels casos, a declarar la lliure valoració d'aquest mitjà probatori, sense que sigui permesa una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa, llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves."

Assentades aquestes bases, començarem pel primer grup de motius relacionats amb la valoració de la prova, es centra en la valoració de la sentència d'instància que ha seguit els criteris del perit judicial de tres finques, concretament, la denominada LV; la nomenada L'Obaga de J i, finalment, la coneguda per LB.

LV

La discrepància sobre la valoració de la sentència en fonament a la pericial judicial (858.246,92EUR) rau en el fet de que no s'han tingut en compte un coeficient reductor del 30% com proposa el perit de la part recurrent. La seva fonamentació és que en el 2004 (moment d'obertura de la successió) no hi ha havia cap acord amb el veí per tenir un camí d'accés rodat. Ara ja no es discuteix ni la no aplicació del POUP (perquè es va aprovar en 2007) ni els costos de la viabilitat de la pericial judicial que ja s'admeten. Però en la resposta a la pregunta p) de l'escrit de 15.4.19 (folis 1272 i seg.) el perit judicial ja explica que en trobar-se el terreny en qüestió a prop del conjunt urbà s'han valorat a la baixa els costos associats a la viabilitat en comparació amb altres terrenys sense accessos rodats i allunyat del nucli urbà (foli 1310). En conseqüència, ja s'ha tingut en compte aquella circumstància que apunta la part defenent per valorar a la baixa el terreny de LV.

Es ratifica la valoració judicial de 858.246,92EUR.

L'Obaga de J

El motiu de la discrepància de la part recurrent en la valoració judicial (7.499.313,88EUR) sobre aquesta finca es situa en el fet que recurrent considera que pel desnivell de la finca, la reducció del seu valor hauria de ser del 25% i no del 15% com proposa el perit judicial. Però el dictamen d'aquest ja raona (foli 1310) que la reducció a un 0,85 no correspon a la viabilitat sinó que la finca es troba en zona urbana de gestió directa i que això fa que no hi hagin costos derivats de la urbanització i que el percentatge del 15% correspon a serveis comuns associats a la pròpia edificació i en el Valor de Mercat s'assigna aquest cost als dits serveis.

Es confirma doncs el valor atorgat a la finca L'Obaga de J ja indicat.

LB.

Pel que fa a la dita valoració es queixa la part defenent que el criteri de valoració (criteri estàtic residual) no és el correcte perquè el que ha de ser tingut en compte és el projecte que el causant tenia sobre dita parcel·la (construcció d'una nau) pel qual havia obtingut autorització però que no va executar. Per contra el criteri de la sentència és que ha de tenir-se en compte les possibilitats urbanístiques de la parcel·la i no el projecte que li interessava al causant. I efectivament, l'hereu i els legitimaris no han de quedar vinculats pels plans del causant, sinó que cal valorar les possibilitats urbanístiques de la parcel·la, en el moment de l'òbit del de cuius, per poder tenir l'import real del relictum i d'aquí poder quantificar les quotes legitimaries. Confirmem doncs la valoració donada a dita parcel·la de 5.378.220,40EUR.

En definitiva, doncs, la part recurrent es fonamenta en exclusiva en el dictamen del seu propi tècnic, però davant de les explicacions acurades i detallades i raonades ofertes pel perit judicial que es troba més allunyat dels interessos de les parts.

Es rebutja el motiu sobre la impugnació de les finques esmentades i es manté la mateixa valoració del cabal relicte de la sentència d'instància (23.877.179,68EUR).

Sisè.- Aplicació del dret. Qüestió nova. Doctrina dels actes propis

Respecte a l'apartament o pis de l'edifici C d'Encamp, suscita la part defenent que no pot ser valorat pel preu de mercat (com fa la sentència d'instància) , sinó que atès que en el moment dels capítols matrimonials el pare va fer una assignació de dot i llegítima a la seva filla Bueno de la suma dinerària de 3 milions de pessetes (PTA), cal estar a aquest import. La sentència considera que tant la germana hereva Castilla, com posteriorment la seva filla Criado, per escrit varen expressar el seu coneixement i voluntat del causant de que aquella suma dinerària fos permutada pel pis d'Encamp i oferien atorgar la corresponent escriptura pública d'atribució de tal unitat immobiliària a Bueno, resulta que ara es troben obligades per la seva pròpia voluntat expressada de manera reiterada (documents 3; 10; 12 i 15 de la demanda).

No pot ara ser introduïda en l'alçada aquesta qüestió per aplicació del principi In apellatione recepta, nihil debat innovari judicium (D. 49.7.1pr) i l'article 330.2 del CPC . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STJC de 20.2.1997, i de 23.7.15, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 330.2 darrer incís del CPC) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.

En coherència amb aquesta pacífica i sabuda doctrina, comprovem que en la instància, concretament en el moment de la contesta a la demanda que era el moment processal oportú, la part ara apel·lant no va plantejar aquesta qüestió formal que- segons la part- podria justificar la nul·litat d'aquella substitució dels 3 milions de PTA per l'apartament d'Encamp que la filla ja porta gaudint des de la vida del seu pare.

Així doncs, que l'entrada de l'aplicació de la doctrina dels actes propis de la pròpia Criado que seguia la mateixa línia que la seva mare Castilla, és de plena aplicació al cas present i preserva la voluntat del causant que no va oferir cap mena de dubtes a les dues hereves. Era una oferta (que no venia condicionada a la renuncia d'accions, com s'afirma per la part agent de manera incorrecta) que no posava en dubte a les hereves que, en lloc del dinerari inicialment previst pel seu pare per a Bueno, posteriorment el va substituir de manera indubtable (per a tothom) pel pis d'Encamp. Aleshores aquest compromís de l'hereva Criado ara la vincula en línia amb el desig del seu padrí.

Doncs bé, ara en aquesta alçada la part introdueix una qüestió nova com és la manca de formalitat de la donació (així ho denomina la recurrent) fora de capítols matrimonials, sense escriptura pública i al marge de testament o codicil per part del causant Ramirez en favor de la seva filla Bueno. Aquest impediment formalista en l'atribució a la filla del dit apartament en no haver-ho fet en vida mitjançant escriptura pública, o posteriorment en una disposició de darrera voluntat, ara no pot ser exposat en aquesta alçada sense comportar una alteració del debat de la instància i una infracció de l'article ja esmentat 330.2 del CPC.

Aquest motiu es rebutja.

Setè.- Suplement de llegítima consignat.

Aquest motiu es centra en impugnar la part dispositiva de la sentència en el qual no es descompta en el suplement de llegítima a pagar a Bueno, la suma ja consignada per la part defenent (29.037,25EUR) i percebuda per la seva destinatària. Aquesta no s'oposa a aquest motiu i per tant cal modificar parcialment la seva part dispositiva perquè en el suplement de llegítima en favor d'Bueno, cal descomptar la suma que ja ha percebut a compte. Així doncs el suplement de llegítima d'Bueno haurà de ser el de 1.001.294,06EUR, (1.030.331,31EUR menys 29.037,35EUR ja percebuts).

S'estima aquest motiu.

Vuitè.- Interessos del suplement de llegítima

Ja hem fet l'abordatge d'aquesta qüestió en el Fonament Jurídic Tercer quan ja hem conclòs que els bens assignats a la llegítima no meritaven cap classe d'interès, però que les sumes en concepte de suplement que corresponent a les agents, mereixen els interessos des de la reclamació judicial. Dons bé, atès que la part defenent demana en el seu recurs que els interessos siguin des de la demanda i no des de la defunció del causant (com es diu en el FJ Onzè de la sentència), cal estimar aquest motiu en la seva petició subsidiària (recordem que la principal era que no es podia examinar aquesta qüestió perquè ho havia d'haver plantejar amb un escrit d'aclariment) i d'aquesta manera ja no es produeix cap reformatio in peius per a la part agent.

S'estima parcialment aquest motiu.

En conclusió, s'estima parcialment el recurs interposat per Criado.

Novè.- Costes d'aquesta alçada

En haver estat desestimat el recurs de les germanes Miró i Bueno procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de de Procediment Civil en el seu article 354.2 darrer incís.

L'èxit parcial del recurs de Criado s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada, d'acord amb el primer incís de l'article 354.2.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Criado contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 de novembre de 2023, que revoquem parcialment en el sentit de que la part dispositiva queda establerta així:

"Primer.- Que estima majoritàriament la demanda interposada per les senyores Miró i Bueno contra la senyora Criado, i condemna aquesta darrera a assignar com a llegítima:

a la senyora Miró, la parcel·la de terreny segregada de la finca UBAGA DE J, de 702,40 m2, i considerar remés l'import de 2 milions de pessetes que ja havia rebut l'any 1979, sumant dites assignacions: 1.061.112,29 euros + 12.020,24, un total de 1.073.132,53 euros.

a la senyora Bueno la parcel·la de terreny segregada de la finca UBAGA DE J de 530,40 m2, que té un valor de 813.888,09 euros i l'apartament 4art-5ena. de l'ed. C d'Encamp, per valor de 145.245 euros (foli 1241 verso), un total de 959.133,09 euros.

condemna a la part defenent a satisfer els suplements de llegítima següents :

pel que fa a la senyora Miró, té dret a un suplement de llegítima de 916.331,87EUR, més interessos legals des del 6.10.14.

pel que fa a la senyora Bueno , té dret a un suplement de llegítima de 1.001.294,06EUR, més interessos legals des del 6.10.14."

Es manté la resta del pronunciament de la part dispositiva de la sentència.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

SEGON.- DESESTIMAR el recurs interposat per Miró i Bueno i se'ls imposa les costes derivades del seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.