ESTRANGERS - IMMIGRACIÓ. Expulsió administrativa. Processament per tràfic de drogues. Proporcionalitat de la mesura. (1000023/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000023/2021 Núm. De Rotlle: TSJA-0000111/2021

SENTÈNCIA 6-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Elías

Representant: ídem

Advocat: Sr. Amador

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Corbacho

Advocada: Sra. Luís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000023/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Elías va interposar demanda jurisdiccional contra l'acord de GOVERN D'ANDORRA de data 31 de març de 2021, que va acordar estimar parcialment el recurs de reposició formulat contra la resolució del Ministeri de Justícia i Interior de data 10 de febrer de 2021, en virtut de la qual s'havia disposat l'expulsió de la interessada del territori nacional, en el sentit de reduir la durada de la mesura a un període de cinc anys.

2.- Per sentència de data 15 de setembre de 2021, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Elías, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta substancialment en les següents al·legacions:

La sentència es basa en el processament de la interessada per un delicte de tràfic de droga tòxica. Ara bé, la seva presència a Andorra no suposa un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones, dels béns o per a l'ordre públic, ja que la droga era propietat de la seva parella sentimental, la qual exercia una influència negativa sobre les actuacions de l'agent. A més, no té antecedents penals.

D'altra banda, la recurrent considera que la mesura és desproporcionada, ja que la Sra. Elías té un arrelament familiar i laboral a Andorra, on viuen la seva mare i la seva germana.

4.- En la seva contesta, GOVERN D'ANDORRA manifesta en síntesi el següent:

El processament de l'agent per un delicte de tràfic de droga tòxica (cocaïna) corrobora el fet que la Sra. Elías constitueix un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones, dels béns o de l'ordre públic.

La mesura d'expulsió és proporcional atenent els fets reprotxats i al seu arrelament a Andorra, que ja va motivar la reducció de la durada de l'expulsió a cinc anys.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com disposa l'article 122.1 de la Llei qualificada d'immigració:

"Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Segons ha declarat aquesta Sala, entre d'altres, en la sentència 32- 2014, de 11 de juliol:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'Administració ha acordat l'expulsió de la recurrent del territori nacional durant un període de cinc anys, reduint la durada inicialment prevista de deu anys.

Les resolucions administratives i la mateixa sentència apel·lada es basen en la detenció i posterior processament de la interessada per un delicte major de tràfic de droga tòxica. Segons resulta d'aquest aute de processament, la recurrent pretenia recuperar 28 embolcalls de cocaïna, amb un pes brut de 27 grams, que havien anat a parar a la terrassa d'un veí, coincidint amb una intervenció policial per una fuita d'aigua.

No ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l'ordre públic, derivat de la permanència de la interessada en el territori andorrà, per raó de la seva participació en els fets descrits, en la forma que resulten de l'aute de processament, i que incideixen negativament en un bé jurídic digne d'especial protecció, com és la salut pública.

Com ha declarat aquesta Sala, entre d'altres, en la sentència 16- 2011, de 4 de març:

"De tota manera, en tractar-se d'uns fets que es troben sotmesos a la Jurisdicció penal, no correspon a aquesta Sala fer cap mena de pronunciament sobre la versemblança dels mateixos, a la vista del testimoni de les actuacions seguides davant del Batlle instructor i el Tribunal de Corts. Als efectes d'aquest procés, resulta suficient constatar que no es tracta d'una mera denúncia, sinó que el Batlle instructor ha considerat que existeixen indicis suficients per acordar el processament de l'interessat. D'altra banda, els fets revesteixen una especial gravetat, de manera que no resulta improcedent considerar que el seu presumpte autor representa un risc per a la seguretat de les persones i per a l'ordre públic, en els termes previstos en els articles 52.2 i 65.d) de la Llei qualificada d'immigració".

Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura adoptada, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suïssa), amb cita d'altres anteriors (Üner c. Països Baixos), enumera els criteris que cal avaluar en cada cas, de la següent manera:

"- la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa pel demandant;

la durada de l'estància del interessat en el país del qual ha de ser expulsat;

el període de temps transcorregut des de la infracció, i la conducta del demandant durant aquest període;

la nacionalitat de les diverses persones afectades;

la situació familiar del demandant, i especialment, en el seu cas, la durada del seu matrimoni, i d'altres factors que demostrin l'efectivitat d'una vida familiar en el si d'una parella;

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment de la creació de la relació familiar;

si els fills són fruit del matrimoni i, en aquest cas, la seva edat;

la gravetat de les dificultats amb que el cònjuge pot trobar-se en el país al qual el demandant ha de ser expulsat;

l'interès i el benestar dels fills, en particular la gravetat de les dificultats que els fills dels demandant poden trobar-se en el país al qual l'interessat ha de ser expulsat; i la solidesa des vincles socials, culturals et familiars amb el país amfitrió i el país de destinació".

Cinquè.- En aquest cas, a més de tractar-se d'uns fets que, com abans s'ha dit, incideixen negativament en un bé jurídic d'especial rellevància, com és la salut pública, s'ha de ponderar que la interessada no disposa d'un especial arrelament a Andorra. En efecte, es tracta d'una persona major d'edat, sense càrregues familiars, ja que és soltera i no té fills, i que disposa de la suficient autonomia per refer la seva vida fora del Principat. La seva permanència al país era només d'uns quatre anys quan es van produir els fets que han donat lloc a l'expulsió, i la residència de la seva mare i germana no pot enervar la gravetat dels fets pels quals ha estat processada.

En aquestes condicions, no es pot considerar desproporcionada la mesura d'expulsió que ha adoptat l'Administració, especialment quan la seva durada ja ha estat reduïda a cinc anys.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència del Tribunal de Batlles.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Elías contra la sentència dictada el 15 de setembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.