Prescripció i moment en que s'ha d'interposar (6000468/2015)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000304/2017 ORIGEN: 6000468/2015 - 00

NIG: 5300542120150008004

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10-12-2015, la representació processal del Sr. Julián va formular demanda, en reclamació de quantitat contra la Sra. Puig, interessant la condemna d'aquesta darrera a satisfer la suma de 31.068,11.-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda, i la totalitat de les costes processals ocasionades.

La Sra. Puig no compareixia a escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citada essent declarada en rebel·lia processal.

II.- El dia 14-1-2016 s'obria el judici a proves i es practicaven els diferents mitjans de prova proposats per les parts que foren declarats pertinents i necessaris per l'Hble Batlle ponent.

III.- Evacuats per les parts els respectius escrit de conclusions, el Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 15-06-2017, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Julián contra la Sra. Puig, i condemnar a aquesta darrera a pagar la suma de 23.124,55.-euros, juntament amb els interessos legals comptadors des de la data en què la part defenent hagués hagut de contestar la demanda, a saber el dia 14 de gener del 2016.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial."

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 05-10-2017, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i en mèrits dels arguments exposats sol·licita la revocació de la sentència d'instància, dictant-se nova Resolució en el sentit exposat en l'escrit de conclusions del procediment principal tot impost les costes d'ambdues instàncies a la part contrària incloent en les mateixes els honoraris d'advocat i de procurador; subsidiàriament en el cas que no es condemnés a l'adversa al pagament de les costes, demanava que no es fes pronunciament sobre les mateixes en atenció a l'estimació parcial i per concórrer una iusta causa litigandi. En tot cas interessava que les costes corresponents al dictamen del col·legi d'advocats havien de ser interposats a la part recorreguda com sia que havia restat provat que el Sr. Julián pretenia facturar més del que corresponia en no haver estat establert entre advocat i client cap pacte d'honoraris.

La representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 24-10-2017, sol·licita la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs al tomb dels següents greuges.

En primer lloc considera que la Sentència d'instància no podia rebutjar l'excepció de prescripció que va interposar per raó d'haver estat interposada en seu de proves. En aquest sentit afirma que si bé era cert que els Tribunals estableixen que aquesta excepció no es pot articular en període de conclusions, en el present supòsit aquesta es va plantejar en període de proves amb el benentès que les parts no es trobaven en la mateixa situació d'igualtat: la recurrent no havia pogut contestar la demanda per no trobar-se a Andorra. També indica que el fet d'articular l'esmentada excepció en seu de proves no havia privat l'adversa dels seus mitjans de defensa ni li havia comportat una greu limitació al principi de contradicció que regeix el procés civil, afirmant que pel contrari havia estat la seva representada qui s'havia vist privada dels esmentats drets. Finalment sostenia que la reclamació de quantitat articulada pel Sr. Julián es trobava clarament prescrita per haver transcorregut amb escreix el termini de 3 anys.

El segon argument revocatori que avança intervé en relació a l'afer Fusteria A. Segons indica es tracta del mateix assumpte que el referenciat amb el document 1 de la demanda lletra D. Al respecte d'aquesta sostenia haver-la pagat. S'estranyava que el Sr. Julián portés altra minuta que aquella que ella adjuntava i que en tot cas alhora d'establir la minuta 609 de 22 de desembre la part adversa no havia tingut en consideració les sumes que ja havien estat pagades. Sosté que la Sentència d'instància indica que no hauria demostrat haver pagat determinades sumes però que això no era així. En aquest sentit es remetia a les provisions del procurador qui li varen ser retornades per aquest professional el 27-1- 2017 de tal manera que no es podia discutir que ella havia estat qui l'havia pagat inicialment. Pel que refereix als honoraris d'advocat aquests també van ser pagats per un import superior al que corresponia. En conseqüència interessava la revocació de la sentència d'instància disposant que els honoraris reclamats en la lletra D de la demanda (causa B-0291-1/2003) ja havien estat pagats en el seu dia.

En tercer lloc s'oposava al pronunciament contingut en la sentència recorreguda segons el qual, a la suma fixada havia d'afegir-se les despeses suportades pel despatx advers. Indica que les despeses com les de procurador ja havien estat pagades per la part recurrent en quantia superior fins i tot a la que corresponia, la resta no tant sols no es trobaven justificades sinó que tampoc havien estat mai reclamades per l'adversa. Altrament referia ser inadmissible que el Tribunal a quo reprotxés la manca de prova a la Sra. Puig, però que aquesta apreciació no es fes extensiva al Sr. Julián. Tampoc aquest argument pot triomfar. En efecte, en la minuta del demandant s'observa com es reclama la suma de 1.200.- EUR en concepte de provisions de procurador (foli 17) i alhora es justifica haver-los pagat amb fons dels despatx d'advocats mitjançant dos xecs de 600.- EUR cadascun (folis 40 i 47) si bé és cert que la Sra. Puig va pagar altres 1.200.- EUR al mateix procurador i per idèntic concepte. Per tant, no es pot discutir que el lletrat demandant tingui en aquestes alçades un dret de crèdit contra la Sra. Puig per la suma global de 1.200.- EUR que es reclama.

IV.- El tercer greuge també ha de ser descartat. En efecte, la minuta en què l'actor recolza la seva reclamació no conté exclusivament els honoraris a pròpiament parlar de l'advocat demandant (26.630.- EUR) sinó que també incorpora altres conceptes tals com IGI, taxes judicials, honoraris de perit, provisions de procurador, provisions de perit que en definitiva suposaven que l'import reclamat es situés en 31.068,11.- EUR.

La Sentència d'instància reduïa els honoraris d'advocat amb fonament al dictamen realitzat pel Col·legi d'Advocats, fins l'import de 18.388,90.- EUR. Aquesta quantitat no obstant ha de ser augmentada de l'IGI corresponent (4,5%) -827,50.- EUR- més tot aquell seguit de despeses que s'incorporen en la minuta pels imports indicats -cfr. foli 21- (taxes judicials, honoraris de perit, provisions de procurador, provisions de perit) i que ascendeixen al global de 3.908,15.- EUR de tal manera que la condemna establerta en la instància es troba perfectament justificada.

En tot cas s'ha de destacar que la prova d'aquests conceptes ha estat produïda per la part demandant (folis 40 i ss) i inserida en la quantitat global que en la demanda es reclamava, de tal manera que no es pot compartir l'argumentació de la recurrent segons la qual la part adversa hauria justificat en l'escrit de conclusions que eren degudes per quant això no ha estat així.

V.- Quant al darrer greuge que s'interposa aquest ha de ser acollit. En efecte la Sentència estima la demanda a concurrència aproximadament del 74% d'aquella que es reclamava inicialment. Aquesta situació ha de ser equiparada a un supòsit d'estimació parcial el que justifica el recurs a l'excepció continguda en la Novel·la 82, cap X. En conseqüència escaurà revocar la Sentència d'instància al respecte d'aquest extrem disposant que no ha de fer-se pronunciament en costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.

VI.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Puig contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15- 06-2017, que revoquem únicament en el sentit de no fer imposició de les costes de la instància, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes, mantenint els restants pronunciaments.

No procedeix efectuar pronunciament en relació a les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.