Sentència 24-2025 sobre el recurs d'apel·lació de Puga per delicte menor de coaccions

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto Yves Picod

SENTÈNCIA 24-2025 DE 28/11/2025

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 28/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000062/2025

Nig : 5300543220230000473

IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00024

SENTÈNCIA 24-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Puga

Advocada: Sra. Calatayud

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Coaccions, coaccions lleus, elements constitutius.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte menor de coaccions, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 16/07/2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar Puga com autor responsable del delicte menor de coaccions, concorrent la circumstància d'ésser delinqüent habitual, a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA PER UN PERIODE D'UN ANY, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-hi lloc a responsabilitat civil."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"Són fets provats i així es declara, que la nit del 23 al 24 de desembre del 2022, el processat Puga, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb els següents antecedents penals: condemnat, entre altres, per Ordenança penal de data 14 d'abril de 2006 com autor responsable d'un delicte menor d'introducció de marihuana; per Ordenança penal de data 29 de març de 2007 com autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència; per Sentència del Tribunal de Corts de data 4 de juny del 2007 com autor responsable d'un delicte menor d'importació d'haixix per a la venda; per Sentència del Tribunal de Corts de data 23 de novembre de 2009 com autor responsable d'un delicte menor d'injúries a l'autoritat, delicte menor d'injúries a agents de l'autoritat i delicte menor d'amenaces no condicionals; per Ordenança penal de data 28 d'agost de 2010 com autor responsable d'un delicte menor d'injúries lleus als agents de l'autoritat; per Sentència del Tribunal de Corts de data 14 d'octubre de 2010, entre d'altres, com autor responsable d'un delicte major de lesions causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima; per Ordenança penal de data 15 de juny de 2012 com autor responsable d'un delicte menor d'injúries a agents de l'autoritat, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, entre d'altres; per Ordenança penal de data 9 de juliol de 2012 com autor responsable d'un delicte menor de crebantament de pena d'arrest; per Sentència de Tribunal de Corts de data 12 de juliol de 2012 com autor responsable d'un delicte major de furt amb força en les coses i d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses; per Ordenança penal de data 6 de març del 2013 com autor responsable d'un delicte menor de desobediència greu als agents de l'autoritat, entre d'altres; per Sentència de Tribunal de Corts de data 23 de novembre de 2019 com autor responsable d'un delicte menor d'injúries a l'autoritat, d'un delicte menor d'injúries a agents de l'autoritat, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, entre d'altres; per Ordenança penal de data 22 de juny de 2022 com autor responsable d'un delicte menor continuat de furt per valor superior a 600 euros; per Ordenança penal de data 9 de novembre de 2022 com autor responsable d'un delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa; per Ordenança penal de data 25 de desembre de 2022 com autor responsable d'un delicte menor de danys dolosos per un valor comprés entre 600 i 3000 euros, i d'un delicte menor d'injúries a funcionari públic en exercici de les seves funcions; per Ordenança penal de data 29 de juny de 2023 com autor responsable d'un delicte menor de cessió de petita quantitat droga tòxica cocaïna a major d'edat, d'un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna i d'un delicte menor de consum en local públic de droga tòxica cocaïna; per Ordenança penal de data 25 de setembre de 2023 com autor responsable, entre d'altres, d'un delicte menor de possessió de droga tòxica cocaïna destinada pel seu propi consum; per Ordenança penal de data 21 de febrer del 2024 com autor responsable d'un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna en lloc públic; per Ordenança penal de data 24 de novembre de 2023 com autor responsable d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per la seva curació, un delicte menor d'amenaces no condicionals, un delicte menor d'injúries a l'autoritat; per Ordenança penal de data 24 de gener de 2024 com autor responsable d'un delicte menor de lesions que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació; per Ordenança penal de data 24 de gener de 2024 com autor responsable d'un delicte menor de coaccions; per Ordenança penal de data 27 de juliol de 2024 com autor responsable d'un delicte menor de possessió i consum de droga tòxica; per Ordenança penal de data 7 de setembre de 2024 com autor responsable d'un delicte menor de possessió de droga tòxica cocaïna, en adonar-se de la presència d'Catalá -a la qual coneixia de treballar al local nocturn "ORG_0"- i que havia acompanyat un amic amb el seu cotxe fins la ORG_1 de la vila d'Escaldes-Engordany, començà a donar cops de puny al vidre davant dret del vehicle que conduïa Catalá i, seguidament, va intentar obrir-lo, provocant que Catalá es tanqués per dins degut a la por, ja que, des de l'exterior, el processat Porras semblava voler agredir-la mentre li deia: "eres una subnormal".

Per raó d'aquests fets la perjudicada cursà denúncia en data 29 de desembre de 2022 contra el processat Porras, ja que el comportament del processat li va causar por i inseguretat per la seva integritat física."

III.- RESULTANT: La representació lletrada de Puga formulà recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en base als següents motius:

-s'ha produït un error en la valoració de la prova ja que no és cert i en cap cas va ser manifestat per la perjudicada, que per raó de l'acció del seu defensat, es veiés "obligada a romandre dins del seu vehicle per temor al processat". Precisa que l'únic que ocasionà el seu defensat fou que la Sra. Catalá tanqués per dins les portes del seu vehicle.

-s'ha produït un error en la qualificació jurídica al no concórrer en el present cas, els elements que integren el delicte de coaccions:

*no concorre l'element objectiu del tipus ja que la Sra. Catalá no es va veure ni obligada a realitzar una acció o una omissió, ni a suportar allò a què no estava legalment obligada amb restricció del seu dret a la llibertat doncs en cap cas va tenir limitada o entorpida la seva llibertat de moviment o deambulació, com exigeix el delicte de coaccions, previst dins del títol VI del Codi Penal relatiu als delictes contra la llibertat que és per tant el bé jurídic protegit. Afegeix que els fets declarats provats descriuen una acció de violència sobre una cosa, concretament el vidre del vehicle, però no una violència directa sobre la persona de la Sra. Catalá i si bé és cert que una acció d'aquest tipus pot generar temor, no qualsevol pertorbació de l'estat d'ànim constitueix una coacció, insistint en que cal que la llibertat personal sigui lesionada de manera directa i rellevant.

*no concorre l'element subjectiu del tipus en no haver-se acreditat el dol o animus coercendi: l'autor ha d'actuar amb el coneixement i la voluntat de restringir o limitar la llibertat aliena, amb la finalitat específica de forçar la víctima a actuar d'una determinada manera i en el present cas, el Sr. Porras ni tan sols recorda els fets, el que s'emmarca en un context personal complex, que inclou un diagnòstic de trastorn de bipolaritat de tipus 1 i problemes derivats del consum de substàncies, havent declarat que aquell dia "segurament anava molt begut", el que evidencia que en el moment dels fets les seves facultats cognitives i volitives podien estar seriosament afectades, essent improbable que en aquest cas pogués formar la intenció específica dur a terme actes tendents a limitar o restringir el dret a la Llibertat de la Sra. Catalá per mitjà d'actes coercitius.

-el Tribunal de Corts no dona resposta als arguments exposats a l'acte del judici oral quan ja es va qüestionar que no concorrien els elements constitutius del tipus, no motivant tampoc perquè els fets podrien encabir-se dins del tipus penal de coaccions previst a l'article 139.1 del Codi Penal, i no en un altre tipus penal més ajustat a la realitat del que va succeir, però pel quin mai s'ha formulat acusació: el d'injúries de l'article 174 CP per les manifestacions de "eres una subnormal"; o fins i tot la contravenció penal de danys - en cas de resultar acreditats - pels cops donats al vehicle de la Sra. Catalá.

Per tot l'exposat, interessa la revocació de la sentència i l'absolució del Sr. Puga pel delicte menor de coaccions de l'article 139.1 del Codi Penal pel quin ha estat condemnat.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per escrit de data 23/09/2025 s'oposa al recurs, fent constar en primer lloc que l'article 139.1 del Codi penal preveu dues situacions: forçar amb violència o intimidació, una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligada. No exigeix que es privi o es limiti la llibertat de deambulació o moviment d'una persona, trobant-se la privació de llibertat contemplada en l'apartat segon del mateix article. Precisa que l'apartat primer protegeix altres vessants de la llibertat com la psíquica que afecta a la tranquil·litat i autodeterminació mental de la persona, i al seu dret a viure i a actuar sense por.

En el present cas, estima que els fets comesos pel Sr. Porras s'encabeixen perfectament en la conducta típica definida pel tipus penal de coaccions tipificat a l'article 139.1 del Codi penal, concretament pel que fa a la conducta que fa referència a forçar una persona a suportar allò a què no està legalment obligada doncs, tal com expressa la resolució impugnada en el seu considerant primer, la perjudicada va ser obligada, amb intimidació, a suportar que el condemnat que es trobava davant del seu vehicle, la cridés, increpés, insultés i atemorís, mentre propinava cops de puny al vidre del seu vehicle i intentava obrir-ne les portes, el que atempta contra la seva persona i contra la seva llibertat, en el sentit de trobar-se segura i tranquil·la on consideri.

Indica que la tipicitat penal no deriva per tant del fet d'haver de romandre dins del vehicle en contra de la seva voluntat per una restricció física, sinó del fet d'haver-se vist forçada a mantenir-se allà, suportant la situació, per la por i l'agressivitat de l'autor, que li van impedir (durant uns segons) marxar amb seguretat, tot i que aquesta situació no té entitat suficient com per ser considerada una privació de llibertat als efectes de rellevància penal.

Altrament, manifesta que els fets no es limiten a un o diversos insults, el que podria considerar-se un delicte d'injúries com pretén la part recurrent, sinó que es tracta d'una situació molt més amplia que s'imposa a la víctima i que va molt més enllà que una afectació al seu honor sense més, sinó que afecta la seva llibertat.

Respecte a l'acreditació del dol, manifesta que si el que es pretén la part recurrent és l'aplicació d'una eximent per exclusió de la responsabilitat penal, caldria precisar-la i acreditar-la, el que no ha estat el cas. A més, diu que la manifestació de que l'acusat va actuar per impuls, sense més, no exclou el dol, afegint que al voltant de la data dels fets d'autes, el Sr. Porras va cometre altres delictes i va ser condemnat en altres causes, no havent-se acreditat mai les circumstàncies que ara en termes de defensa planificada es diuen de passada sinó que al contrari, al respecte d'aquells fets de data propera als d'autes, va ser capaç de declarar amb força detalls tot i manifestar que també havia begut molt, el que demostra que l'oblit respon a una estratègia de defensa.

I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Públic s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del condemnat Puga, contra la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16/07/2025.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Amb caràcter previ i sobre la manca de motivació de la sentència apel·lada, recordarem, de conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE, 2024-18-RE, entre altres), que el deure de motivar les resolucions judicials, deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat, per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. A més, ha precisat que l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors, que són els que han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució, essent per tant la motivació, una conseqüència de la bona administració de Justícia.

En el present cas, pel que fa al delicte de coaccions, malgrat la motivació certament succinta de la sentència impugnada, s'hi exposen els fets i les raons, tan fàctiques com jurídiques que porten a la condemna del recurrent que en pot per tant, entendre el fonament.

D'altra part, si bé és cert que la sentència del Tribunal de Corts no es pronuncia sobre la idoneïtat de l'aplicació al cas d'autes, d'un altre tipus penal com el d'injúries i el de danys, com al·lega la part apel·lant en el seu escrit de recurs, val a dir que aquesta qualificació alternativa ha estat introduïda per primera vegada per via de recurs, pel que el Tribunal de Corts no s'hi podia òbviament pronunciar, com no ho pot fer tampoc aquesta sala en mèrits del principis rectors del recurs d'apel·lació que prohibeixen la introducció de qüestions noves en aquesta alçada.

II.- CONSIDERANT: Pel que fa a l'errònia valoració de la prova, la part recurrent retreu a la sentència impugnada considerar acreditat que la Sra. Catalá "es va veure obligada a romandre dins del seu vehicle per temor al processat".

No obstant, aquesta afirmació no es desprèn dels fets declarats provats de la sentència (RESULTANT PRIMER) que, ultra reproduir les condemnes de les que ha estat objecte l'acusat, es limita a afirmar el següent :

"Són fets provats i així es declara, que la nit del 23 al 24 de desembre del 2022, el processat Puga (...) en adonar-se de la presència d'Catalá -a la qual coneixia de treballar al local nocturn "ORG_0"- i que havia acompanyat un amic amb el seu cotxe fins la ORG_1 de la vila d'Escaldes-Engordany, començà a donar cops de puny al vidre davant dret del vehicle que conduïa Catalá i, seguidament, va intentar obrir-lo, provocant que Catalá es tanqués per dins degut a la por, ja que, des de l'exterior, el processat Porras semblava voler agredir-la mentre li deia: "eres una subnormal" Per raó d'aquests fets la perjudicada cursà denúncia en data 29 de desembre de 2022 contra el processat Porras, ja que el comportament del processat li va causar por i inseguretat per la seva integritat física."

I aquests fets - acceptats per la part recurrent - són els únics que caldrà analitzar si poden ser constitutius del tipus previst a l'article 139.1 del Codi penal, objecte d'acusació.

III.- CONSIDERANT: L'article 139.1 del Codi penal disposa que "El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest. La temptativa és punible."

Aquest article es troba inclòs en el Títol VI del Codi penal: "Delictes contra la llibertat", però no en el seu capítol primer, relatiu als delictes contra la llibertat de moviment de les persones, sinó en el seu capítol segon, intitulat "Coaccions i amenaces". A més, val a dir que en el seu apartat 2, l'article 139 estableix com a tipus agreujat (amb una pena de tres mesos a tres anys de presó), la coacció quan consisteixi en "impedir l'exercici d'un dret o d'una llibertat previstos als capítols III o IV del títol II de la Constitució", entre els quals si bé es troba comprès el dret a la llibertat, s'ha d'entendre que es refereix només, en cas d'afectació a la llibertat, a aquells supòsits que no s'encabeixin en el capítol primer del títol VI del Codi penal ans indicat.

Per tot l'exposat, no hi ha dubte que el delicte de coaccions tipificat a l'article 139.1 del Codi penal, si bé ha de produir una afectació sobre la llibertat - tenint en compte el bé jurídic protegit pel tipus - no requereix una afectació sobre la llibertat de deambular com pretén la part recurrent, sinó sobre la llibertat d'obrar.

Així, per a que es trobi constituït el delicte de coaccions tipificat a l'article 139.1 del Codi penal, cal que el subjecte actiu lesioni voluntàriament la llibertat d'obrar aliena, imposant a un tercer, mitjançant violència o intimidació, una conducta per aquell no volguda i que pot consistir en forçar-lo a 1) realitzar una acció o una omissió o 2) suportar allò a què no està legalment obligat.

A més, cal que la coacció no sigui lleu, en quin cas els fets no serien constitutius de delicte sinó de la contravenció penal tipificada a l'article 478.1 del Codi penal que castiga amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros, "el qui causi a una persona una coacció de caràcter lleu."

Efectivament, el delicte menor de coaccions de l'article 139.1 del Codi Penal i la contravenció penal de coaccions de l'article 478.1 del Codi Penal tenen els mateixos requisits o elements, ja que en el fons, des d'una òptica qualitativa, en una i altra infracció sempre ha de concórrer una pressió o coerció exercida pel subjecte actiu i una restricció de la llibertat d'obrar patida pel subjecte passiu.

Per això, la diferència entre una i altra infracció és una qüestió de grau, merament quantitativa, o d'intensitat o entitat de la vis compulsiva o pressió emprada per l'infractor i en les característiques del resultat, és a dir, en la transcendència, repercussió o incidència en la llibertat d'obrar del subjecte passiu, de forma que aquests factors hauran de ser valorats cas per cas, per a determinar si ens trobem davant d'un delicte o una contravenció penal.

IV.- CONSIDERANT: En el present cas, són fets provats i així es recull en l'apartat corresponent de la sentència apel·lada, que el processat, amb una actitud violenta (donava cops al vehicle i la violència sobre les coses és una forma de violència no exclosa pel tipus penal aplicat) i intimidadora (cridava tot intentant obrir les portes del vehicle, obligà a la Sra. Catalá no només a tancar-se a l'interior del mateix, sinó a suportar aquella situació, a la que òbviament, no estava legalment obligada.

L'actuació del Sr. Porras, acreditada per la declaració reiterada i constant de la Sra. Catalá i no negada per l'acusat (que diu simplement no recordar-ho) és la que constitueix així, l'element objectiu del tipus en haver imposat el Sr. Porras a la Sra. Catalá, amb violència i intimidació, una determinada conducta consistent en el tancament de les portes del vehicle mentre es trobava al seu interior i a suportar aquella situació.

Pel que fa a l'element subjectiu, l'actuació del recurrent en els termes en els que ha estat descrita, revela una actuació totalment conscient i voluntària doncs tot i que l'acusat hagi manifestat no recordar-la, en cap moment ha acreditat que fos per causa de cap patologia ni que es trobés en un estat d'intoxicació plena o de tal entitat que hagués provocat l'anul·lació o disminució de les seves capacitats, limitant-se simplement a declarar que "probablement havia begut".

No obstant, la menor intensitat de la violència i intimidació emprada pel Sr. Porras (cops al vehicle sense que consti que se'n hagin derivat danys, i crits a la seva ocupant des de l'exterior del mateix) i la limitada incidència en la llibertat d'acció de la Sra. Catalá (es va veure obligada a tancar-se a l'interior del vehicle, podent no obstant marxar del lloc després de mostrar a l'acusat la pantalla del mòbil on constava que trucava al Servei de Policia), obliguen a qualificar els fets de contravenció penal i no de delicte menor com ho fa la sentència impugnada que ha de ser en aquest sentit revocada.

Així mateix, escau modificar la pena imposada que la Sala, de conformitat amb el que disposa l'article 56 del Codi penal, valorant la concreta gravetat dels fets, les circumstàncies personals de l'acusat, amb nombroses condemnes imposades amb anterioritat, l'escassa reinserció assolida fins l'actualitat, així com els límits de la pena establerts per la llei (article 478.1 del Codi penal posat en relació amb el 37.3 del mateix text legal), considera adequat fixar en un mes d'arrest parcial diari, l'horari del qual serà determinat en període d'execució, tenint en compte la situació actual del condemnat.

V.- CONSIDERANT: Per raó de tot l'exposat, el recurs ha de ser parcialment estimat i les costes processals declarades d'ofici en aplicació del articles 174, 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Puga.

2.- REVOCAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16/07/2025 i condemnar Puga com autor d'una contravenció penal de coaccions, a la pena d'UN (1) MES D'ARREST PARCIAL DIARI, l'horari del qual serà fixat en període d'execució.

3.- DECLARAR D'OFICI les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.