Limitació pensió compensatòria i ús del domicili familiar (1000186/2017)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000318/2020 ORIGEN: 1000186/2017 - 00

NIG: 5300542120170001326

PARTS:

Apel·lant : Sra. Caro

Procurador : Sra. Pina

Advocat : Sra. Vilar

Apel·lat : Sr. Carnero

Procurador : Sra. Sandoval

Advocat : Sra. Morillo

SENTÈNCIA 100-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 26 de juny de 2017, la representació processal del senyor Carnero interposà demanda de divorci contra la senyora Caro, tot sol·licitant que es dictés sentència acordant la declaració de divorci i la seva anotació al Registre Civil; el manteniment de la pàtria potestat sobre el fill en comú i la seva guarda i custòdia a la mare, així com el règim de visites i contactes a favor del pare establert per sentència de separació de data 11 de març de 2014; la supressió de la pensió compensatòria per l'import de 700 EUR que mensualment satisfeia a la senyora Caro i el manteniment de la pensió d'aliments de 600 EUR a favor del fill menor comú i el percentatge de la seva participació en les despeses extraordinàries del menor, a raó del 80%.

En relació a l'ús del domicili conjugal no efectuava cap petició explícita en el Suplico però en el cos del seu escrit sí que posava de relleu que en la Sentència de separació l'atribució del seu ús i del parament de la llar es va efectuar a favor de la senyora Caro per quant gaudia de la guarda i custòdia del menor, restant doncs condicionat al manteniment i durada de la mateixa, tot especificant que al menor només li faltava 1 any per l'assoliment de la majoria d'edat, essent aquesta la data límit del període de gaudiment del dit domicili per part de la senyora Caro.

Segon.- Per la seva banda, la representació processal de la senyora Caro formulà escrit de contesta a la demanda i demanda reconvencional, tot sol·licitant que es mantingués la pensió compensatòria fixada al seu favor per l'abans mencionada sentència de separació, però de forma vitalícia i que l'ús del domicili familiar no es vinculés al fet de què mantingués la guarda i custòdia del menor, sinó que s'havia de mantenir per mentre el fill comú no fos independent econòmicament. Demanava també la condemna del senyor Carnero a satisfer els increments de l'IPC de les pensions d'aliments i compensatòria des de l'any 2012 i al pagament de les costes per haver formulat peticions estrictament dineràries.

Tercer.- Seguit el procediment pels seus tràmits, una volta efectuada la contesta del Magnífic Ministeri Fiscal, la contesta a la demanda reconvencional, practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents i després d'evacuats els respectius tràmits de conclusions, l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència en quina part dispositiva, entre altres, s'estableix:

"DECIDEIX:

Primer.- Estimar la demanda tramitada pel senyor Carnero i declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni dels consorts ans referits, com també la dissolució del seu règim econòmic matrimonial.

Segon.- Ratificar el dret d'aliments del fill comú Vendrell, actualment major d'edat, augmentat de l'IPC anyal, no essent necessari efectuar cap altre pronunciament (guarda i custòdia, dret de visites) hagut compte la majoria d'edat del fill comú.

Tercer.- Declarar extingida la pensió compensatòria que el demandant havia de satisfer a la defenent, a comptar de la notificació de la present resolució.

Quart.- Declarar que la senyora Caro tindrà dret a l'ús del domicili conjugal un màxim de DOS (2) anys més, computables a comptar de la notificació de la present resolució.

Cinquè.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra.

Sisè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades. (...) "

Quart.- Contra l'esmentada resolució interposa recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Caro i, mitjançant les conclusions d'apel·lació de data 22 de gener de 2021, impugna parcialment la sentència d'instància, oposant-se als pronunciaments relatius a la pensió compensatòria i a l'atribució de l'ús del domicili familiar, tot sol·licitant al respecte la revocació parcial de la resolució recorreguda i que se'n dicti una de nova que reculli les seves pretensions, sense que s'hagi d'efectuar cap pronunciament en relació a les costes judicials, hagut compte de la matèria tractada.

Cinquè.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Carnero s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la íntegra confirmació de la Sentència d'instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es centra en els pronunciaments de la Sentència d'instància relatius a la pensió compensatòria i a l'atribució de l'ús del domicili conjugal.

Respecte de la pensió compensatòria, la Sentència de separació dictada en data 11 de març de 2014, l'establia per un import de 700 EUR mensuals a favor de la senyora Caro i a càrrec del senyor Carnero "sense que s'entengui procedent acotar un termini específic de vigència del dret a percebre aquesta pensió, i això sense perjudici que la seva extinció pugui venir motivada per una de les causes establertes a l'article 57.4 de la llei", trobant-se la justificació d'aquesta decisió en el mateix VII CONSIDERANT.-, en l'existència d'un desequilibri econòmic entre els ingressos de l'un i de l'altre al moment de la separació, una convivència d'11 anys durant la qual la senyora Caro es va dedicar fonamentalment a la família i la minva de la capacitat professional de la dita senyora deguda al quadre d'esclerosi múltiple que li fou diagnosticat al 2005, de caràcter crònic.

Així mateix i pel que fa a l'atribució de l'ús del domicili familiar, la mateixa Sentència al seu VIII.- CONSIDERANT li atribueix també a la senyora Caro "a l'esguard de l'atribució de la guarda i custòdia, l'ús del domicili familiar resta condicionat al manteniment i durada de la custòdia establerta".

I la Sentència impugnada de divorci estableix:

En relació a l'ús del domicili familiar (Fonament de Dret Quart.- B), "Al respecte ja s'ha indicat que el fill comú té 20 anys i cursa els seus estudis professionals a Canadà, o almenys en té la intenció. Que el criteri d'atribució de l'ús del domicili familiar no pot ser per tant el de guarda i custòdia del menor, com ho fou en el cas de la separació, sinó que s'ha de fonamentar en la necessitat de la defenent i demandant reconvencional al respecte".

I continua dient que malgrat la diferència salarial que existeix entre els consorts (el senyor Carnero percep una quantitat bruta propera als 183.000 EUR anyals, mentre que la senyora Caro no arriba a obtenir el salari mínim mensual), fixa una temporalitat de DOS anys per tal que la senyora Caro gaudeixi de l'ús del domicili familiar, a comptar de la notificació de la resolució.

I en relació a la pensió compensatòria (Fonament de Dret Cinquè.-) estableix que malgrat no s'ha acreditat la concurrència de la causa d'extinció d'aquesta pensió prevista a l'article 57.4 de la Llei qualificada del matrimoni i consistent en que el creditor hagi conviscut maritalment amb una altra persona, considera que tampoc concorren els supòsits excepcionals fixats per la nostra jurisprudència per la fixació indefinida d'aquesta pensió, ja que tot i patir una esclerosi múltiple, la senyora Caro no ha acreditat que per causa de la mateixa no pugui desenvolupar una activitat laboral, no essent raonable que una convivència de 12 anys pugui donar lloc al pagament d'una pensió vitalícia. En conseqüència, la declara extingida a comptar de la notificació de la resolució d'instància.

Contra aquests pronunciaments s'alça la representació processal de la senyora Caro.

Segon.- En relació a l'atribució del domicili familiar, la resolució recorreguda, en aplicació de la doctrina fixada per aquesta Sala, considera que en prevaldre el criteri de la necessitat, ja que el fill comú, Vendrell té actualment té 21 anys, queda clar que la senyora Caro és econòmicament més vulnerable i que aquesta vulnerabilitat econòmica li ha de comportar l'atribució de l'ús del pis.

La Sala no pot més que compartir el raonament de la Sentència recorreguda, ja que aplica el termini de DOS ANYS que és el que en general i de forma reiterada hem considerat escaient, sense perjudici d'eventual pròrrogues segons el cas, als efectes de què les persones afectades puguin reorganitzar la seva situació vital, ja sigui tramitant la petició de les ajudes que considerin, o cercant d'altres activitats laborals.

Procedeix, en conseqüència, confirmar aquest extrem de la Sentència recorreguda.

Tercer.- Pel que respecta a la pensió compensatòria, com destaca la jurisprudència d'aquesta Sala, procedeix quan un consort experimenta un empitjorament de la seva situació econòmica arran de la crisi que ha patit el matrimoni, deixant al sol·licitant en una situació econòmica molt inferior a aquella de la qual gaudia abans de la separació i no té per objecte indemnitzar a l'esposa per haver-se dedicat a la família i a les obligacions de la llar, ni com destaquen altres resolucions d'aquesta Sala, té per finalitat igualar patrimonis, ni obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge, sinó que el que s'ha de valorar és si ha existit, o no, aquest desequilibri entre una i altra situació econòmica (Sentència de 30 de gener de 2018, rotlle número 370/217).

Així mateix, i en relació a aquesta pensió, en la Sentència de 8 de maig de 2018, rotlle número 495/2017, vam dir: "La pensió compensatòria instaurada a la Llei qualificada del Matrimoni no contemplava la possibilitat que aquesta fos conceptuada com a temporal. No obstant, la realitat social on han de ser aplicades les normes, ha evidenciat que cada vegada més es produeix la crisi familiar en matrimonis o parelles amb una convivència curta o mitja, de manera que la pensió s'ha de concebre amb una clara vocació de caducitat per a poder pal·liar el desequilibri econòmic i no perllongar-se més del necessari. Si a aquesta dada social afegim la incorporació cada cop més efectiva, des de fa 20 anys fins ara, de la dona al mercat laboral s'ha de concloure per reconèixer una clara natura temporal a la pensió compensatòria.

En aquest sentit, l'excepció vindrà constituïda per la fixació indefinida de la pensió compensatòria, la qual només es podrà establir quan concorrin circumstàncies excepcionals.

Aquestes circumstàncies excepcionals hauran de ser al·legades per qui sosté el caire indefinit de la pensió i la seva concurrència haurà de ser motivada pel tribunal que les aprecia.

Com a circumstàncies excepcionals s'han d'entendre aquelles de caire personal (estat de salut, edat, capacitació professional, percepció d'ajuts provinents de l'Administració) i patrimonials (carència de patrimoni) que impedeixen en un determinat termini fer front a les seves necessitats.

La pensió compensatòria s'adreça a compensar la desproporció econòmica entre els consorts derivada de la crisi familiar però solament pel temps necessari per tal que el creditor de la pensió es procuri béns i recursos suficients per a sustentar-se de manera autònoma sense la subjecció a la percepció de la pensió amb caire vital. És a dir, es tracta d'exigir al creditor de la pensió una actitud proactiva dirigida a l'obtenció de recursos econòmics per tal de pal·liar en el temps que es consideri oportú el desequilibri econòmic generat."

Si aquestes consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, s'ha de compartir el criteri de la instància, favorable a la limitació temporal de la pensió compensatòria i, per tant, refusar el recurs del Sr. que pretèn la seva extinció des d'aquesta resolució amb fonament amb la carència de recursos econòmics, que ja hem vist que ha estat prèviament refusada. I també hem de desestimar el recurs de la Sra. que tendeix al manteniment indefinit de la pensió compensatòria establerta.

No obstant, hem d'examinar si la durada d'un any establerta a la instància s'adequa amb els paràmetres i criteris que s'han de prendre en consideració per a determinar la durada de la pensió compensatòria.

Els criteris que s'han d'emprar són els següents:

Les possibilitats econòmiques dels consorts.

L'estat de salut i l'edat

L'atribució de la guarda dels fills menors

La durada de la convivència

La realització del treball per a la casa si això ha produït una limitació de la capacitat per a que un del consorts obtingui ingressos.

Les atribucions que es puguin derivar de la liquidació del règim econòmic matrimonial.

Si aquests extrems els apliquem al supòsit que ara ens ocupa, resulta el que segueix.

La Sra. va néixer el 1979, de manera que és una persona encara jove per a incorporar-se al mercat laboral, comptant ara amb l'edat de 38 anys i no refereix cap problema de salut que li possibiliti incorporar-se al mercat laboral.

(...)

La durada del matrimoni ha estat de 6 anys i ha percebut la pensió compensatòria durant més de 9 anys.

(...)

Si tots aquests paràmetres s'apliquen a la resolució del cas concret, la Sala ha de convenir amb la recurrent la necessitat de la seva fixació, tal i com es va efectuar en la Sentència de separació, però amb una limitació temporal, per quant tot i que s'ha acreditat que la senyora Caro pateix un problema de salut i que aquest és crònic (el que podria constituir una excepció a la fixació d'un límit temporal de la pensió compensatòria, segons la nostra jurisprudència), en aquest cas no s'ha provat que li impedeixi dur a terme una activitat laboral, ni tampoc que no pugui obtenir, en el seu cas, ajudes socials i assistencials per obtenir uns ingressos suficients que li permetin subvenir a les seves necessitats personals, havent-se de revocar la Sentència d'instància en aquest extrem.

Limitació temporal que caldrà especificar per comprovar si ja ha transcorregut i procedeix la seva extinció, com considera la Sentència d'instància o, per contra, encara ha de perdurar durant un període concret.

I per determinar aquesta temporalitat, partirem de l'aplicació dels criteris mencionats en la resolució suara parcialment transcrita: la senyora Caro va néixer al 1975, pateix una malaltia crònica que li limita el desenvolupament de la seva activitat laboral, però no li impedeix (al 27 de setembre de 2017 es va efectuar un informe mèdic (foli 62) on es diu que pateix seqüeles a les extremitats esquerres que li dificulten la seva activitat laboral, havent-ne aportat un altre de data 29 de novembre de 2017 (foli 88) on també es refereix que les seqüeles li limiten l'execució de la seva activitat laboral de forma satisfactòria, podent-ne fer 3 hores alguns dies; però en cap moment es diu que li impedeixin treballar ni tampoc s'ha evidenciat una voluntat de trobar alguna altra activitat laboral compatible amb la seva malaltia -contràriament a l'actitud proactiva que s'ha d'exigir en aquest sentit al creditor per l'obtenció de recursos econòmics (ja siguin laborals, o en forma d'ajudes socials o pensions) per pal·liar el desequilibri econòmic generat, segons vam exposar en la sentència anteriorment referida, entre altres-, el fill comú és major d'edat, va mantenir una convivència d'11 anys amb el senyor Carnero, és co-titular d'un immoble radicat a la vila de T i percep la pensió compensatòria des del 2014 (la Sentència de separació data del 14 de març).

En conseqüència valorant tots aquests paràmetres, la Sala considera que el pagament de la pensió compensatòria s'ha d'abonar durant un període de 3 anys més, als efectes de què la senyora Caro pugui reorganitzar-se econòmicament, tenint en compte tant la malaltia crònica que pateix i que no li facilitarà la reintegració al mercat laboral i, en el seu cas, el temps per gestionar l'obtenció d'ajudes socials i assistencials per obtenir uns ingressos suficients que li permetin subvenir a les seves necessitats personals, havent-se de revocar la Sentència d'instància en aquest extrem.

Quart.- Tant per l'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat com per la matèria de família objecte del mateix, no procedeix efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Caro contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 22 de juliol de 2020, que es revoca parcialment, en el sentit de mantenir l'obligació del senyor Carnero de pagar la pensió compensatòria a la senyora Caro durant un període de 3 anys a comptar de la notificació de la present resolució, tot mantenint la resta de pronunciaments de la resolució d'instància.

Segon.- No fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-