CASS. Baixa per malaltia: lesions consolidades. Invalidesa grup A2: l'assegurat pot realitzar una activitat laboral sedentària. Procés Contenciós. La prova pericial resulta prevalent sobre els informes mèdics presentats per les part. TSJA-038/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0042-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-038/14

SENTÈNCIA 38-2014

PARTS:

Apel·lant: Sra. Marti

Representant: ídem

Advocat: Sr. Gálvez

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Duque

Advocat: Sr. Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0042-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 5 de març de 2014 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Marti contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava, amb caràcter principal, continuar en la situació de baixa per malaltia i, de forma subsidiària, que hom li atorgués una pensió d'invalidesa per malaltia del grup A-3.

2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual reprodueix les mateixes pretensions que ja va formular en la primera instància.

En síntesi, considera que el Tribunal a quo no ha valorat adequadament les proves practicades i que, dels informes mèdics aportats, en resulta que la seva patologia no està consolidada i que, en qualsevol cas, no pot realitzar la seva feina habitual ni tampoc una activitat professional equivalent.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació de la sentència apel·lada, ja que considera que aquesta ha realitzat una correcta apreciació de les proves i, especialment, del dictamen pericial de l'Àrea de Medicina Legal i Forense.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la primera de les qüestions que planteja el recurs, que versa sobre la procedència de perllongar la baixa mèdica de la interessada, convé recordar que, com ha declarat una reiterada jurisprudència sobre aquesta matèria, l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- En aquest cas, l'informe pericial és taxatiu quan afirma que la patologia que presenta la interessada es trobava estabilitzada en data 28 de març de 2013, és a dir, quatre mesos després de l'inici de la baixa laboral.

Com també ha declarat aquesta Sala en nombroses ocasions, el fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

La recurrent insisteix en el contingut dels informes mèdics que ha aportat ella mateixa, però en tot cas procedeix donar prioritat a les conclusions del dictamen pericial, ja que, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs pel que fa a la continuació de la situació de baixa mèdica.

Quart.- S'ha d'arribar a la mateixa conclusió quant a la classificació de la invalidesa. Els perits consideren que les patologies que pateix la recurrent es poden agrupar en tres: en primer lloc, una raquiàlgia de característiques mecàniques i sense alteracions radiològiques evidents amb trocanteritis; en segon lloc, omàlgia de l'espatlla esquerra sense limitacions funcionals i de l'espatlla dreta amb limitació funcional a partir dels 120º; i en darrer terme, fascitis plantar.

El mateix informe pericial conclou que l'agent es troba capacitada per a desenvolupar una activitat laboral de tipus sedentari.

La recurrent afirma que no pot realitzar cap tipus de treball, per la qual cosa ha de ser-li concedida una invalidesa del grup A-3. Ara bé, per les mateixes raons abans expressades, s'han de seguir les conclusions a què arriba el dictamen pericial, que ha estat recollit per la sentència apel·lada. Encara que la interessada no pugui seguir desenvolupant la seva activitat habitual, els perits afirmen que pot realitzar una altra activitat sedentària o que no impliqui esforços físics importants, la qual cosa significa que procedeix l'atorgament d'una invalidesa del grup A-2.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Marti contra la sentència dictada el 5 de març de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.