**** (171/07)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 171/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels germans Manso, Sancho, Herrera, Nogués, Alcalá, i Plana va interposar demanda, de data 6-4-2001, de lesió de legítima, complement de la mateixa i reducció de donacions contra les Sres. Villegas i ENTITY_11.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la mateixa per escrit de data 25-4-2001 i va sol·licitar la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 24-4-2007, en virtut de la qual s'estableix que "DECIDIM que hem d'estimar i estimem d'ofici l'excepció de manca de competència de jurisdicció territorial d'aquest Tribunal, per a examinar la demanda formulada per la representació processal dels germans Srs. Manso, Sancho, Herrera, Nogués, Alcalá, i Plana contra les Sres. ENTITY_11 i Villegas, sense fer expressa imposició de les costes derivades del present procés".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 6-9-2007, va formular escrit de conclusions segons el qual sol·licitava la revocació de la sentència pels arguments continguts en la mateixa. Per el contrari, la representació processal de la Sra. ENTITY_11 va formular contesta a les conclusions, per escrit de data 5-10-2007, i la Sra. Villegas ho va fer per escrit de data 15-10-2007, en el quals demanaven la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes i que, pel cas que s'estimés el recurs, que no es fes imposició de les mateixes.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius en els quals es fonamenta el present recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, afirma que d'acord amb l'article 4 de la Llei Qualificada de la Justícia els òrgans judicials andorrans són competents dins dels límits previstos per la llei i els Convenis internacionals, de manera que si el litigi amb elements estrangers no entra dins del seu volum de competència judicial s'ha de declarar incompetent. En el cas de l'ordenament jurídic andorrà, es manté que no existeix un sistema de determinació legal de la competència judicial internacional i que cal recórrer a la jurisprudència andorrana. En segon terme, manifesta que si s'analitza les sentències que s'han pronunciat sobre el tema i, en concret, la de 18-11-2004, en ella es va articular l'excepció de manca de jurisdicció, mentre que en el present cas, ambdues parts s'han sotmès a la justícia andorrana.

II.- El present recurs ha de ser acollit en consonància amb els següents arguments. En primer lloc, s'ha de posar de manifest, com ja ho va fer aquesta Sala en la seva sentència, de data 18 de novembre de 2004, que l'article 4 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix la competència als tribunals andorrans per a conèixer dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre estrangers i andorrans segons el que preveu la referida llei i els convenis internacionals en els quals l'Estat andorrà sigui part. S'afegia també que com que dels preceptes de la llei qualificada de la justícia no es fixa cap fur general d'atribució de competència dels tribunals andorrans i tota vegada que l'Estat andorrà no ha incorporat al seu ordenament jurídic el Conveni de Brussel·les de 27-9-1968 ni el Reglament 44/2001 del consell de 22-12-2000, al no ser membre de la Unió europea, s'ha de concloure que el fur general d'atribució de competència es troba en el Codi de Justinià (3,12,3) que acull com a tal el domicili del demandat.

En segon lloc, cal també palesar que aquest fur general d'atribució de competència als tribunals andorrans, concretat en el domicili dels demandats, actua sempre que no existeixi submissió expressa o tàcita als tribunals andorrans. En aquest sentit, la sentència de 18-11-2004 d'aquesta Sala ja va advertir que "La resolució d'aquest recurs exigeix, en primer terme, posar de manifest que no existeix ni submissió expressa als tribunals andorrans, ni tampoc ens trobem front a una hipòtesi de submissió tàcita, per la qual cosa s'escau analitzar quin és el criteri general quant a la determinació de la competència dels Tribunals andorrans". Consegüentment, el fur general d'atribució de competència, esdevé el criteri determinatiu de la mateixa sempre que no hagi existit submissió expressa o tàcita als tribunals andorrans.

En tercer lloc, si les consideracions anteriors es traslladen al cas que ens ocupa, resulta que no existeix submissió expressa en el present cas, però sí que interposada l'acció successòria per la part agent, la part defenent la va contestar, es va seguir els tràmits del procés, de manera que es va practicar prova i es realitzaren les conclusions d'allò actuat, sense que s'hagués articulat per la part defenent l'excepció de manca de jurisdicció. D'acord amb aquestes premisses s'ha d'entendre que ens trobem front a una clara hipòtesi de submissió tàcita als tribunals andorrans, que no contravé l'ordre públic de l'ordenament jurídic andorrà, per la qual cosa, s'escau revocar la resolució d'instància i donant lloc al recurs retornar les actuacions a la instància per tal que dictin la resolució que sobre el fons s'escaigui.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Pel que fa a les costes de primera instància, s'ha de mantenir el criteri de la no imposició, en atenció a la complexitat del litigi relatiu a la determinació de la competència dels tribunals andorrans, atesa l'absència d'un sistema legal complet de determinació de la mateixa.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la part agent contra la sentència dictada, en data 24-4-2007, per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria, en el sentit de declarar la competència dels tribunals andorrans per a conèixer del present litigi, i retornar les actuacions per a que es dicti la resolució que s'escaigui sobre el fons. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.