**** (0158/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-158/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 de setembre del 2005 la representació processal de la Plana va formular demanda contra la companyia asseguradora Expósito i contra la societat Jover, agent de la primera al Principat, en reclamació de la suma de 6.343,55 euros, que finalment es va reduir a les conclusions a 6.075,14 euros, import de la reparació de diversos danys causats pel rebentament d'un tub d'aigua comunitari, del què entenien que les dues companyies havien de respondre solidàriament.

II.- La representació processal de la companyia Expósito i de l'entitat Jover va contestar a la demanda en data 12 d'octubre del 2005 formulant excepció peremptòria de manca de legitimació activa, atès que les factures que es presentaven no estaven emeses a nom de la part agent, ni aquesta acreditava haver-les pagat, ni tampoc haver rebut mandat per part de l'Assemblea de la Comunitat per tal de liquidar-les, ni per procedir a reclamar-les judicialment. Pel que fa al fons de la qüestió, argumentava en síntesi la manca de nexe causal entre els danys al·legats i el sinistre en qüestió, ja que les factures presentades no responien a la reparació de l'avaria, sinó a la refecció de nou de tot el bany. Per aquesta raó, sol·licitava que es desestimés íntegrament la demanda, o bé que es condemnés a la seva mandant al pagament de l'import de reparació dels danys que acreditessin una directa relació causa-efecte amb el sinistre ocorregut en data 11 d'agost del 2003, tenint en compte l'existència d'una franquícia de 120 euros i el límit de 300 euros com indemnització dels danys per aigua que establia l'article primer apartat 11 de les condicions generals de la pòlissa.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 2 de maig del 2007 estimant en part la demanda i condemnant solidàriament a la Companyia d'assegurances Expósito i a la societat Jover a indemnitzar a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici C. en la suma global de 5.955,14 euros, més els interessos legals d'aquesta quantitat comptadors des de la data de fermesa de la Sentència, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances Expósito i l'entitat Jover i, pels arguments recollits en les seves conclusions, sol·liciten la seva revocació desestimant en la seva totalitat les peticions de l'adversa i que se la condemni al pagament de les costes judicials. Subsidiàriament demana que, en cas que s'estimés procedent el pagament d'una indemnització, que se la condemni a una quantitat no superior a 300 euros.

V.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Plana i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit que es condemni a l'adversa al pagament dels interessos de la indemnització acordada a partir del dia 26 d'octubre del 2004 i al pagament de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances Expósito i de l'entitat Jover es fonamenta en primer lloc en l'argument, que ja va defensar en la instància, de la manca de legitimació activa de la Comunitat de Propietaris agent en el present procediment. Aquesta tesi es basa en el fet de no haver-se provat, segons ella, que l'import de les factures de reparació del sinistre les hagués pagat la Comunitat. No obstant, les factures dels folis 40 i 41, emeses per "Reparacions i Obres Vives" no van dirigides ni a la Comunitat, ni al propietari de l'habitatge afectat, sinó que en elles sols es fa menció al pis a on s'han fet les obres i les dels folis 43, de "Expósito SL" i 45, "E.", van dirigides a "B.", que, com consta al foli 96, és l'administradora de la Comunitat.

D'altra banda, el pagament de les quantitats que consten a les factures el va fer "B." amb la referència "C." respecte de la suma de 5.099,97 euros (foli 86), o "B." en relació a 927,04 i 378,48 euros (folis 87 i 92) i el compte corrent que figura en les acreditacions de pagament de les dues primeres quantitats és el 742130 que, d'acord amb el certificat de "C. SA", està obert a nom de la Comunitat de Propietaris C. (foli 95), quedant sols dubtosa una acreditació de pagament per import de 378,48 euros en la què figura el número de compte **** i un traspàs a la Comunitat per part de "B." de 975,17 euros (foli 94) que no se sap a ben bé a què respon. Per aquestes raons, cal entendre que les quantitats que es reclamen en aquest procediment van ser pagades com a mínim en la seva part substancial per l'agent, encara que en la tramitació intervingués l'entitat que administrava la Comunitat, com és molt freqüent, raó per la què ara està legitimada ad causam per reclamar-les i, per tant, cal desestimar aquest motiu del recurs.

Pel que fa a la manca d'Actes de la Comunitat en les què s'acordés liquidar les factures i reclamar-les judicialment, cal posar de relleu que el president d'una Comunitat de Propietaris està legitimat ad processum, de tal manera que pot actuar en nom seu reclamant judicialment o extrajudicialment els crèdits dels què fos titular la Comunitat, mentre que la possible manca de mandat per fer-ho per part de la Junta de Propietaris no s'ha provat i en tot cas es tracta d'una actuació que pot ser ratificada per aquesta i que sols a ella afecta.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que no hi ha una relació de causalitat entre el dany que es va produir com a conseqüència de la fuita d'aigua i l'import de la reclamació que es demana per reparar-lo i aquest argument s'ha d'estimar. En efecte, consta a la demanda que el dia 11 d'agost del 2003 la Comunitat de Propietaris agent va declarar a la seva companyia d'assegurances, demandada en aquest procediment, que s'havia produït un sinistre al pis planta primera, porta tercera del Bloc I de l'Edifici C. consistent en diversos danys causats pel rebentament d'un tub d'aigua comunitari (foli 14). En el mateix sentit, a la carta enviada per l'administradora de la Comunitat a "Assegurances Mont-Segur" en data 11 d'agost del 2003 (foli 39) se li comunica que s'havia rebentat un tub d'aigua que passa pel terra del bany del pis 1.3, de tal manera que "s'ha hagut d'aixecar tot el terra i rebentar una part de la banyera i ha baixat aigua per la paret i el sostre del pàrking -1". La mateixa constatació es troba en les declaracions de la Sra. Sevillano, empleada de "B. S.A." que, al respondre a la pregunta novena (foli 162 en relació al 102), afirma que és cert que l'aigua provenia d'alguna de les canonades que es trobaven en el terra del bany i que se'n assabentà posteriorment amb la intervenció del lampista. Manifestacions que porten a concloure que la fuita d'aigua provenia de la canonada comunitària que passava pel terra del bany i no pas de les que transcorrien per les parets.

D'altra banda, a les condicions particulars de la pòlissa es fa constar que la Comunitat va declarar que les conduccions de portada i distribució d'aigua a l'edifici eren de coure i es destacava que no quedaven coberts per l'assegurança els treballs de localització i distribució de sinistres que tinguessin el seu origen a les canonades de ferro i el Sr. Manso manifesta, al respondre a la pregunta novena del foli 160 en relació al 160, que a rel de la reparació de l'avaria es va poder constatar l'existència d'una canonada "que era de ferro i es trobava en mol mal estat, és a dir es trobava trencada en diversos llocs", raó per la qual els treballs de reparació van ser més costosos, però aquesta canonada de ferro que estava malmesa no podia ser comunitària perquè les comunitàries eren de coure, segons va declarar la Comunitat, i a més la reparació dels danys que es poguessin produir per aquesta causa no estava coberta per la pòlissa, raó per la què la demandada sols s'havia de fer càrrec de la reparació de la canonada comunitària, que com hem vist transcorria pel terra del bany.

No obstant, la reparació d'aquesta avaria va suposar un cost de 5.368,38 euros (foli 42), que ara es reclamen, i, d'acord amb la factura que consta als folis 40 i 41, va consistir en "trencar terra bany i parets per canviar tota la instal·lació d'aigua, arrebossar tres parets de nou, subministre i col·locació de rajola nova a les parets i terra, netejar i portar runes al abocador" a més d'instal·lar un moble mirall, els accessoris i barra de la cortina, canviar les aixetes, els endolls, les bombetes i els aplics (folis 43 i 45).

Per aquestes raons considerem, en el mateix sentit que estimen els perits que han aportat els seus dictàmens a les actuacions (els Sr. Diez, foli 73 i ss, i el perit proposat per la part agent Sr. Vilar, foli 128 i ss.) que la Comunitat de Propietaris, per les raons que fossin, no es va limitar a reparar la canonada que s'havia rebentat al terra del bany i els danys que això va produir en el pàrking -1 de l'edifici i en el terra del bany, que lògicament es va haver d'aixecar i fins i tot és raonable que s'haguessin de canviar les rajoles en no trobar-ne de iguals i no poder aprofitar les antigues, sinó que va procedir a una millora global d'aquest, canviant totes les instal·lacions antigues que passaven per les parets del bany i estaven en mal estat, evitant així futures fuites d'aigua de les què hagués hagut de respondre la propietat, modernitzant-lo, ja que l'edifici es va construir l'any 1980, i millorant-lo. Entenem igualment que l'abast de la reparació necessària tampoc comportava la inhabitabilitat de l'apartament, atès que es podia resoldre en un temps relativament breu i en cap cas el de tres setmanes que consta al foli 48

III.- Tenint en compte les consideracions fetes en els apartats anteriors, cal decidir ara quina seria la indemnització procedent per la reparació dels danys causats pel rebentament d'una canonada comunitària a l'Edifici C.. La demandada argumenta que la quantitat que en tot cas es concedeixi a l'agent no pot ser superior a 300 euros, ja que aquest és el límit que s'estableix a les Condicions Generals de la pòlissa per la reparació de danys per aigua, d'acord amb el que disposa l'article primer apartat onzè de les mateixes. No obstant, vegi's que aquest article (foli 24) es fixa un límit de 300 euros per la reparació de l'avaria en sí i de 12.000 euros com limitació global i una franquícia de 45 euros, però que a les condicions particulars i en relació als danys per aigua s'estableix una franquícia de 120 euros i no es fixa cap límit (foli 19), raó per la què cal entendre que són aquestes condicions particulars, específiques per la pòlissa en concret, les que cal aplicar perquè modifiquen les generals i perquè si al límit de 300 euros li apliquéssim una franquícia de 120 la quantitat a abonar seria ridícula.

Ateses aquestes consideracions i la impossibilitat de separar dins les factures presentades per la part agent aquells conceptes que es refereixen a les obres precises per tal de reparar l'avaria d'acord amb el que hem manifestat i aquells dels que no s'ha de fer càrrec la demandada, cal remetre's a la valoració pericial per tal de fixar la indemnització procedent. Així el Sr. Diez, perit de la companyia asseguradora, manifesta al seu dictamen (foli 73 i ss) que sols és procedent indemnitzar a la Comunitat pels danys produïts a la pintura del sostre del pàrking per un import de 300 euros. Pel que fa al dictamen elaborat pel Sr. Aguilar (foli 128 i ss.), nomenat a proposta de l'agent (foli 123), en ell es considera que els danys per aigua acostumen a oscil·lar entre uns 500 i 1000 euros. Per aquesta raó, buscant una mitja entre les dues valoracions considerem correcte una indemnització de 750 euros més 300 euros més per la pintura del pàrking, que faria un total de 1.050 euros, als quals caldrà restar els 120 de la franquícia, és a dir en total de 930 euros.

IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes del mateix de conformitat amb el que disposa el capítol 10 de la Novel·la 82

V.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici C. argumentant que els interessos legals de la quantitat a la què es condemna a l'adversa s'han de comptar a partir del dia 26 d'octubre del 2004, no obstant, en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, cal entendre que sols en el present procediment s'ha pogut determinar quin va ser l'abast dels danys dels que ha de respondre la companyia asseguradora de la Comunitat, raó per la què sols a partir de la fermesa de la Sentència es poden comptar els interessos procedents sobre la quantitat que aquesta fixi.

VI.- Pel que fa les costes processal que la recurrent pretén que li siguin imposades a l'adversa, una vegada modificada per aquesta resolució la quantitat amb la què ha de ser indemnitzada la recurrent, és evident que amb més raó encara és procedent mantenir la manca de pronunciament sobre costes de la Sentència d'instància en quan l'estimació de la demanda ha estat molt parcial.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances Expósito i de l'entitat Jover contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 2 de maig del 2007 en quan condemnem solidàriament a les demandades a indemnitzar a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici C. en la suma de nou-cents trenta euros, més els interessos legals d'aquesta suma comptats a partir de la fermesa d'aquesta resolució, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, ni tampoc respecte a les d'aquesta alçada.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Plana contra la mateixa Sentència que confirmem en el que fa referència al moment en què s'ha d'iniciar el còmput d'interessos de la indemnització que es fixi i en quan a les costes de la instància, imposant les d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-