CASS. Suspensió prestacions. TSJA - 0000036/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0052-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-0000036/2014

SENTÈNCIA 38-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Pera

Representant: Sra. Roda

Advocat: Sra. Roda

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Carretero

Advocat: Sr. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Carretero I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Carretero I. Sr. Bernard Plagnet

Carretero I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS- 0052-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Pera va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 25 de juny del 2012, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 7 de maig del 2012, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, a percebre una pensió d'invalidesa del tipus A3.

2.- Mitjançant sentència del 5 de març del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Pera.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 29 d'abril del 2014, la Sra. Pera manifesta principalment que:

els forenses no havien valorat la fatiga crònica i la fibromiàlgia;

no s'havia tingut en compte l'examen clínic dels símptomes, realitzat per la Dra. ENTITY_9;

calia nomenar un tercer perit per pronunciar-se sobre l'afectació de la fatiga crònica i de la fibromiàlgia.

4.- En la seva contesta de data 23 de maig del 2014, la CASS manifesta principalment que:

la necessitat de mantenir la recurrent en situació d'incapacitat temporal no quedava acreditada;

els propis informes de l'assegurada demostraven la cronicitat de les patologies;

no es copsaven limitacions funcionals o especials restriccions per no poder desenvolupar una activitat professional;

5.- Per Providència del 17 de juliol del 2014, es va acceptar la pràctica d'una nova prova pericial.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Pera s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa, principalment, en determinar si les patologies que presentava l'assegurada estaven consolidades el dia 16 de maig del 2012, moment en què la CASS va declarar la seva alta mèdica.

L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic de la Sra. Pera estava estabilitzat en adoptar-se la resolució litigiosa i que la IPP no justificava la concessió de cap pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

Aquest Tribunal es mostra d'acord amb el criteri de la instància. És innegable que la Sra. Pera pateix dolences psíquiques i físiques, especialment dolor i fatiga generalitzats, com també un trastorn adaptatiu. Els forenses, experts en cada ram, han conclòs que les esmentades patologies estan plenament consolidades (folis 122 i 133), atribuint, respectivament, 15 i 20 punts d'IPP. Per si nos suficient, el peritatge judicial emès pel Dr. Farré, a resultes de la petició de la pròpia recurrent i executada en aquesta alçada, conclou que la interessada "conserva important capacitat funcional", pot "desenvolupar les tasques habituals sense limitacions" i, fins i tot, "Pot desenvolupar la seva feina habitual i d'altres". L'esmentat expert estableix la IPP, derivada de la fibromiàlgia, fatiga crònica i depressió major, en un 15% segons el barem espanyol. És cert que la intervenció del Dr. Farré es produeix uns tres anys després de l'alta mèdica. Tot i així, no se li pot negar cert valor retroactiu, tota vegada que la IPP és propera a aquella quantificada per la pròpia CASS (20%, revers del foli 112). A més, es fa molt difícil entendre com l'estat de salut de la Sra. Pera ha pogut passar, en un temps relativament curt, de relacionar-se amb una pensió del tipus A3 (pretensió subsidiària que s'articula en l'escrit de recurs) a estar en condicions de "realitzar tot tipus d'activitat" (Dr. ENTITY_10). I més quan l'assegurada refereix al Dr. Farré "que ara no pot treballar perquè això tindria conseqüències negatives en l'esmentat procés" judicial. Per fi, les conclusions de la Dra. tractant de l'assegurada (Sra. Montenegro, folis 29-38) no són suficientment acreditades, tota vegada que el Dr. Farré conclou motivadament, sense cap mena d'oposició per part de la recurrent, que "cap perit té una manera objectiva de valorar el grau d'afectació" de la fatiga i del dolor, doncs "a dia d'avui no disposem de marcadors específics d'aquestes malalties ni dels seus símptomes". I fa menció a la manca de fiabilitat de les proves d'esforç, com també d'altres proves funcionals per posar de manifest alteracions de perfussió cerebrals, les quines han estat efectuades precisament a la Sra. Pera. Per tant, les proves aportades per la interessada no són suficientment concloents per justificar la seva tesi, qual cosa condueix a considerar que la reposició en situació d'alta esdevenia procedent.

Tercer.- Ara cal examinar si les dolences tenien prou entitat per conferir una pensió d'invalidesa.

I cal resoldre per la negativa, tota vegada que, com a molt, la recurrent pot presentar una IPP màxima del 40%, encara lluny del mínim que exigeix la normativa de la seguretat social.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Pera contra la sentència 2014-038, de 5 de març del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.