Lesions doloses (TSJP-014/11)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 14/11 Causa núm. TC-108-5/07 Sentència núm. 16-11

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a catorze de juliol de dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Macias contra la sentència de data 31 de març de 2011, dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal i la Sra. Julián. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M.I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 31-03-2011, amb la següent part dispositiva : "Fallem que hem de condemnar i condemnem com a responsable penal en concepte d'autor Macias, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic, a la penal d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a indemnitzar, fixant el termini de suspensió de la pena en quatre anys i la pena de COMPLEMENTÀRIA de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA durant un període de deu anys i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Macias haurà d'indemnitzar la CASS en la quantitat de 69,10 EUR, i Julián, en la quantitat de 25.146,39 EUR, així com a les despeses d'honoraris d'advocat, a determinar en execució de sentència, fent expressa reserva d'accions civils per despeses futures".

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer resultant : "Són fets provats i així es declara que, vers les 19.30 hores, del dia 19 de maig de 2006, el processat Macias, nascut el XXXX, de nacionalitat britànica i sense antecedents penals, es trobà a l'entrada del poble de Fontaneda amb la seva exdona Julián a fi de recollir als seus fills (2) menors, en execució del règim de visites.

Que en haver oblidat el passaport d'un dels menors, s'inicià una discussió entre Julián, el processat Macias i Roda, companya sentimental d'aquest, en el decurs de la qual Julián va esquinçar el vestit de Roda, reaccionant l'acusat Macias agafant pel coll Julián, empentant-la i arrossegant-la entre dos i quatre metres, fins que aquesta caigué d'esquena al terra, topant contra el mur de pedra del marge de la calçada, intervinent aleshores Cañellas, company de Julián, per tal d'ajudar-la.

Julián pati lesions consistents, segons estableixen els diferents informes mèdics pericials obrant en autes (folis 62-64, 473-476 i 521 a 525) emesos pel Dr. Roda del Servei de Medicina Legal i Forense: fractura sacro- coccigeana de la regió lumbar baixa, tendinitis tibial anterior associada amb esquinços del canell dret i del turmell dret, tendinitis en supraespinos de l'espatlla dreta amb dolor a la abducció superior, síndrome radicular C7 dret amb dolor al coll i abolició del reflex tricipital dret i segons l'informe del Dr. Farré, metge psiquiatra, (folis 526-527) trastorn per estres posttraumàtic no resolt que precisà de tractament pscicoterapèutic i psicofarmacològic."

III.-RESULTANT: Que interposa recurs d'apel.lació l'advocat defensor de Macias, demanant la lliure absolució del processat, i subsidiàriament la fixació d'una indemnització de 10.000 EUR en concepte d'IPP i de 3.000 EUR en concepte de petium doloris.

No comparteix la relació dels fets provats de la sentència, que omet precisar que Julián va colpejar a Roda obligant al processat a separar-les.

Sosté que Julián va perdre l'equilibri i va donar-se un cop a l'esquena contra la paret de pedra del marge de la calçada, que en cap moment Macias va donar un cop ni tampoc va agredir la Sra. Julián.

Fa valer com a base de les seves afirmacions que:

La veracitat de les declaracions de Julián poden ésser posades en dubte perquè una demanda d'amenaces telefòniques interposada al maig 2008 per aquesta ha fet l'objecte d'un sobreseïment provisional de les diligències prèvies.

El testimoni del fill no és creïble ja que aquest ha manifestat una profunda animadversió vers el seu pare.

Ressalta del testimoniatge de Roda, no pres en compte per la sentència, que Macias solament va intentar separar-la de Julián havent ella sola perdut l'equilibri, després d'haver-li ocasionat les ferides establertes per l'informe mèdic de lesions aportat en autes.

Entén que s'ha transgredit l'art. 10 de la Constitució per haver-se vulnerat el dret a obtenir de la jurisdicció una resolució complerta i fent esment a les manifestacions de totes les persones que han testificat en la causa penal. Estima excessives les indemnitzacions fixades en concepte de responsabilitat civil, vistes les quantitats habitualment fixades per les jurisdiccions del Principat.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, manifestant que el resultant dels fets provats no és la simple síntesi de les declaracions de la perjudicada, del seu fill i del seu company, sinó que es recolza sobre les pericials mèdiques obrant en autes, desvirtuant les declaracions del processat i de la seva companya Roda.

V.-RESULTANT: Que la representació lletrada de Julián compareix, sol·licitant la confirmació de la sentència.

Remarca que, de les proves obrant en autes se'n desprèn que Macias és un home violent; que la suposada agressió de Julián envers Roda no existeix, i restaria sense incidència sobre la responsabilitat penal del processat, compte tingut de l'acarnissament d'aquest darrer i de la gravetat de les ferides patides.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat penal de Macias que :

És incontestable que el 19 de maig de 2006, Julián fou traslladada amb ambulància al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell on se li diagnostica, en especial, una fractura del sacro i del còccix a nivell de la regió de la part baixa.

Les persones presents en el lloc dels fets d'autes, el 19 de maig de 2006, aporten unes explicacions divergents de l'origen de les lesions.

Segons la denunciant, el seu company Cañellas i el seu fill Manzano, Macias la va agafar pel coll, empentant-la i arrossegant-la entre dos i quatre metres, fins que caigué d'esquena al terra, topant contra el mur de pedra del marge de la calçada. Aquesta versió dels fets ha estat reiterada davant el Servei de Policia, el Batlle Instructor i a l'acta del judici oral, Julián va precisar (foli 11) que : "havia caigut seguidament a terra, de cul a sobre d'una pedra".

Segons el processat i la seva companya Roda, quan Macias intervingué per separar Roda i Julián, aquesta darrera es va desequilibrar cap enrere topant amb el mur. El processat i el testimoni, no han variat mai en les seves declaracions, afirmant de manera reiterada que "en cap moment Julián va caure a terra".

La defensa del processat reprotxa a la sentència condemnatòria d'haver privilegiat la versió de la processada, posant el recurrent en una situació d'indefensió.

No obstant això és amb bon criteri que el Tribunal de Corts, amb una motivació certament concisa, ha declarat Macias culpable del delicte major de lesions doloses.

Efectivament, les declaracions del processat, de la perjudicada i dels seus testimonis respectius, en cap cas no poden constituir una prova suficient, donat que dels elements del sumari n'apareix que tant Macias com Julián han presentat l'un contra l'altre, des de la separació de la parella, múltiples denúncies, per raó de fets, que no s'han pogut establir, demostrant el comportament poc raonable de persones dutes pels seus ressentiments recíprocs, a exclusió del interès ben entès de seus fills.

Per aquest motiu es pot remarcar que l'Hble. Batlle, per tal de posar fi a les divergències permanents relatives a l'exercici del dret de visita del pare, va fixar, per providència del 17-02-2006, un calendari preveient, mes per mes, el dies, fins i tot les hores d'exercici d'aquest dret, cosa que no ha estat suficient per permetre l'exercici del dret en unes condicions satisfactòries i no traumàtiques pels fills.

Cal constatar, que independentment de les declaracions i testimoniatges recollits existeixen en autes elements de prova propis per establir la culpabilitat de Macias i de recolzar la versió dels fets tal com l'ha presentat la perjudicada i enunciats per la sentència en el resultat dels fets provats.

En primer lloc, no sembla versemblant que Julián, que es trobava al moment de l'empenta amb Roda, a proximitat del vehicle, hagués pogut perdre l'equilibri tota sola i topar amb el mur situat a 2 o 3 metres.

Tampoc és versemblant, i així ho han confirmat els pèrits Dr. Roda i Dra. Farré en l'acte de la vista oral, que el simple fet de xocar amb l'esquena contra un mur pugui produir una fractura del sacro i del còccix.

Finalment, l'informe d'atenció a urgències (foli 9), elaborat el 22 de maig de 2006 relata un "dolor a nivell inframandibular amb palpació de petites tumoracions bilaterals" que confirma plenament la tesi de Julián que sosté que el seu agressor la va agafar pel coll per projectar-la contra la paret.

Per respondre de manera complerta a l'argumentació de la defensa, convé precisar que una eventual agressió de Julián envers Roda suposant que fos establerta, les dues dones es van empentar, no exonera al processat de la seva responsabilitat penal, ja que, lluny de limitar-se a separar a aquelles dues va cometre envers una d'elles un acte de violència greu.

Altrament, la defensa del recurrent no ha contestat davant el Tribunal de Corts l'Aute del Batlle instructor denegant-li la pràctica d'una part de les proves que havia sol·licitat, no va formular cap demanda en aquest sentit davant la jurisdicció, per tant no hi ha fonament per a invocar una indefensió.

Després d'aquestes observacions, la decisió serà confirmada sobre l'acció penal.

II.-CONSIDERANT: Sobre l'acció civil, convé posar de relleu que les indemnitzacions atorgades a títol d'IPP i del pretium doloris, contestades pel recurrent, corresponen a quantitats habitualment fixades per la jurisprudència dels Tribunals Andorrans per perjudicis similars. D'altra part els "casos idèntics" citats per la defensa en el seu escrit de recurs de fet no ho són, perquè pretén a una IPP de 10%, mentre que l'IPP soferta per la perjudicada ha estat fixada en el 13,60%.

III.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha d'ésser integrament confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Macias contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 31 de març de 2011 en la causa TC-0108-5/07, que es confirma en tots els seus extrems.

2.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades, així com les despeses d'honoraris d'advocat a determinar en execució de sentència

3.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.