POUP (0065/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0195-1/07 TSA: 019/09

S E N T È N C I A NÚM. 65-2009

PARTS:

Apel·lant: Alvarado Representant: Benitez Advocat: Cano

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Puig Advocat: Daza

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Machado

Advocat : Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0195-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Alvarado va interposar recurs contra la resolució desestimatòria de la CTU de data 28 de setembre de 2007, en relació amb el recurs d'alçada interposat contra el POUP de la parròquia d'Encamp.

2.- En la sentencia del 4 de febrer del 2009, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Alvarado i ha anul·lat una part de l'article 192 de les normes urbanístiques incloses dins el POUP de la parròquia d'Encamp.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de març de 2009, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, manifesta principalment que la regulació que efectua l'article 192 de les normes urbanístiques del POUP respecte a les edificacions singulars no és il·legal, atès que es limita a reproduir els articles 54 i 61 de la LGOTU.

En la seva contesta al recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Alvarado, de data 14 d'abril del 2009, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta que:

-no es pot admetre que el POUP d'Encamp hagi infringit l'article 72- 1-f de la LGOTU, atès que en cap moment s'ha vulnerat la llei d'accessibilitat pel que fa a la pendent del carrer « Bellavista »; no hi ha cap norma a Andorra que exigeixi pendents del 8 % per als vials d'accés a les residències socio-sanitaries i encara que existís, una senzilla operació tècnica permetria la correcció en dos punts del pendent del vial.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 23 de març de 2009, el Sr. Alvarado manifesta principalment que:

-l'objecte del recurs queda delimitat a una única qüestió: la que fa referència a l'accessibilitat dels terrenys i a la impossibilitat d'ubicar en els mateixos un equipament socio-sanitari. En aquest cas concret no té sentit que el POUP destini a equipament sanitari uns terrenys de carrer amb pendent del 12 %. S'entenen infligides les disposicions de la Llei d'accessibilitat: el carrer Bellavista té una pendent que se situa entre el 10 % i el 12 %, superant, per tant, el percentatge màxim del 8 % preconitzat per la Llei d'accessibilitat.

En la seva contesta al recurs d'apel·lació interposat per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, el Sr. Alvarado, de data 9 d'abril de 2009, estima que s'imposa l'anul·lació dels preceptes denunciats de l'article 192 de les normes urbanístiques. I es impossible que el projecte per a la construcció de la residència per a la gent gran, que no te la condició d'edifici d'interès nacional, pugui mantenir-se amb la redacció actual de l'article 192. La singularitat, segons l'article 61 de la LGOTU, ha de quedar reservada a aquells edificis que expressament assenyala la Llei i que han de disposar de la declaració d'interès nacional.

5.- En la seva contesta de data 22 d'abril del 2009, el MI Govern manifesta principalment que:

-el motiu de fons que jau sota la demanda i sota els recursos d'apel·lació és la voluntat del Comú d'Encamp de construir una residència per a la Gent gran en la zona objecte del recurs a la CTU i de la demanda jurisdiccional;

-la reserva que conté el Reglament d'accessibilitat- respecte a l'orografia que existeix a l'entorn del centre assistencial - obre la porta a admetre normativament equipaments socio-sanitaris en vials de pendents superiors al 8 % ; per aquests motius, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Alvarado.;

-la qüestió que ara es dirimeix és l'adequació a la legalitat de l'article 192 de les normes urbanístiques del POUP i no a la correcció del procediment seguit pel Comú d'Encamp a fi de promoure la construcció de la residència per a la Gent Gran.

-la definició del « projecte d'interès nacional » de la LGOTU coincideix plenament amb la figura « d'edificació singular » de l'article 192 de les normes urbanístiques. Aquest article permet d'acollir, en determinats supòsits justificats i sota el control de legalitat per part del Govern, la promoció d'un equipament destinat a interès general en la categoria legal de « projecte d'interès nacional ».

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé en primer lloc presentar un breu resum dels fets i del procediment que han donat lloc al present litigi:

Per carta del 25 d'octubre del 2006, el President de la CTU notifica al Comú d'Encamp que el projecte de construcció d'una Residència per a la gent gran no s'adequa als articles 61 i següents de la LGOTU i ordena per tant la suspensió dels treballs (veure foli 280). En aquesta carta, es fa una anàlisi literal de l'article 61 i diu que el projecte « només pot emparar-se a través d'un projecte d'interès nacional » (veure foli 280);

La CTU ha desestimat el recurs formulat pel Comú d'Encamp, en la seva sessió de data 19 de desembre del 2006 (veure foli 282)

En data 21 de juny del 2007 s'ha publicat l'acord d'aprovació definitiva del POUP de la parròquia d'Encamp (Edicte 4 de juny del 2007: BOPA n° 51). En la fitxa que concerneix l'UA Bellavista, es precisa: « Els edificis singulars poden ocupar el 100 % del terreny a una altura de 30 metres « (veure foli 65). D'altra banda, el procediment de realització d'aquests « edificis singulars » es precisa a l'article 192 de les Normes urbanístiques.

El Sr. Alvarado ha presentat un recurs d'alçada davant la CTU en data 9 de juliol del 2007.

És important de resumir les demandes presentades pel demandant, ja que aquelles delimiten l'àmbit del litigi. Demana principalment de:

-anul.lar el contingut de l'article 192 de les Normes del POUP en aquelles determinacions que autoritzen expressament les reserves de dispensació expressament prohibides per l'ordenament;

-qualificar les parcel·les de referència com a clau 4a, com la resta de finques de la Unitat d'Actuació;

-i, subsidiàriament, pel cas de que es mantingui l'ús d'equipament, anul·lar aquelles determinacions urbanístiques que el POUP d'Encamp reconeix a les esmentades parcel·les, i, en concret, les referides a l'alçada, l'ocupació i l'edificabilitat, per tal que les noves construccions s'ajustin a l'entorn i s'adeqüin als paràmetres d'edificació de la zona 4 (veure foli 43).

La CTU ha desestimat en tots els seus termes el recurs d'alçada, en la sessió del dia 28 de setembre del 2007, i el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment el recurs jurisdiccional plantejat pel Sr. Alvarado.

Les qüestions en litigi són únicament aquelles que es refereixen a la legalitat dels enunciats del POUP i de les Normes urbanístiques. En aquest punt, els detalls del projecte de construcció d'una Residència per a la gent gran no es coneixen. Per consegüent, les al·legacions que concerneixen, principalment a les condicions d'aplicació de la Llei d'accessibilitat no formen part de la present instància i s'han d'examinar, en el present cas, si un recurs es presentat ulteriorment contra el projecte de la mateixa construcció.

El mateix Sr. Alvarado ho reconeix en el seu escrit de contesta de data 9 d'abril del 2009 (tercera), « l'acte administratiu impugnat en el recurs ha estat l'acord d'aprovació del POUP d'Encamp. Es tractava de modificar la qualificació de les parcel·les i, en qualsevol cas, d'anul·lar certs continguts de l'article 192 de les Normes, que es consideraven il·legals. El Tribunal no podia, aleshores, pronunciar-se sobre la legalitat del projecte, qüestió que, en tot cas i si el Comú no desisteix del projecte actual, serà objecte d'un altre procediment d'un incident d'execució de sentencia ». En aquest escrit, el Sr. Alvarado ha modificat per tant la demanda presentada en el seu recurs d'apel·lació de data 23 de març del 2009, en el qual manifesta que:

« L'objecte del present recurs queda delimitat a una única qüestió: la que fa referència a l'accessibilitat dels terrenys i a la impossibilitat d'ubicar en els mateixos un equipament socio-sanitari » (primera).

Un cop l'objecte del litigi ha quedat clarament precisat, convé de procedir a l'anàlisi jurídic de les qüestions plantejades.

Tercer.- Sobre l'aplicació del « principi de coherència » en l'ordenació urbanística :

La qüestió és de determinar si dins la Unitat d'actuació « Bellavista » es permet la coexistència d'un edifici que pot ocupar el 100 % del terreny i alçar-se fins a 30 metres, amb edificacions aïllades plurifamiliars que només poden ocupar el 75 % de parcel·la i aixecar-se fins a 19 metres.

Convé d'aplicar les disposicions de l'article 73-3 de la LGOTU, segons el qual:

3. Pel que fa a la previsió d'edificacions destinades a serveis i equipaments públics dins de cada unitat d'actuació i en consideració al seu entorn immediat, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha de precisar les volumetries, les alçades i el tractament exterior

La condició « en consideració al seu entorn immediat, » no te una consideració jurídica precisa i com ho remarca encertadament la sentència recorreguda (fonament Quart), cal deixar en aquest punt un marge d'apreciació al planificador.

Com ha jutjat el Batlle de primera instància, la implantació d'una residència per a la gent gran dins una unitat d'actuació a vocació residencial no sembla incoherent.

En conseqüència, la sentència s'ha de confirmar sobre aquest punt.

Quart.- Sobre la legalitat de l'article 192 de les Normes urbanístiques:

La qüestió essencial és saber si el concepte « d'edifici singular » que figura à l'article 192 de les Normes urbanístiques és compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU relatiu als « projectes d'interès nacional ».

Segons l'article 61 de la LGOTU

Projectes d'interès nacional

Són projectes d'interès nacional tots aquells destinats a la construcció d'infrastructures viàries i de comunicació, a l'execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari assistencial i educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil. Les edificacions pròpies dels projectes d'interès nacional no estan sotmeses a l'autorització dels comuns

La redacció d'aquest text és clara: com ho indica el títol de l'article, es tracta de « projectes d'interès nacional », és a dir que la iniciativa de la realització d'aquests projectes ha d'ésser nacional. La lògica d'aquest dispositiu consisteix evidentment d'assegurar una coherència i un complement d'aquests projectes al nivell nacional, el que no seria possible si la iniciativa pertanyés a cada comú Conforme a aquesta lògica, l'últim apartat de l'article 61 ja mencionat, precisa que « Les edificacions pròpies dels projectes d'interès nacional no estan sotmeses a l'autorització dels comuns »

Llegint el paràgraf 5 de l'article 192, queda clar que la lògica d'aquest text no correspon a aquella de l'article 61. És cert que l'article 192-5 defineix « l'edifici singular », en funció de la seva afectació, en reprendre en gran part els termes de la llei:

« Per tenir la consideració d'edifici singular la destinació d'aquesta ha de ser per a usos d'infrastructures viàries i de comunicació, de política hidràulica, de sanejament i energètica, de lluita contra la contaminació, de protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural administratiu, de seguretat de protecció civil, social, esportiu, turístic o altres d'interès general, i ha d'ésser aprovat pel Govern ».

Però, el punt essencial és que aquest text no respecta el procediment previst pels « projectes d'interès nacional » per l'article 61, ja mencionat. El procediment a seguir en aquestes hipòtesis és clara: la iniciativa del projecte intervé a nivell nacional i segons els termes de l'article 54 de la LGOTU: Els instruments d'ordenació del Govern, a proposta del ministeri responsable de l'ordenament territorial, i amb un informe del ministeri responsable del medi ambient quan per competència sigui procedent, són executius a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial, i les disposicions i previsions que hi són contingudes queden integrades a la planificació comunal i la vinculen amb efectes immediats

L'article 192 ja mencionat « inverteix » d'alguna manera el procediment, amb una iniciativa comunal seguida d'una aprovació pel Govern. El concepte « d'edifici singular » definit en aquest article 192 no és per tant compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU i les disposicions de l'article 192 relatives a les excepcions previstes a favor d'aquest edifici singular s'han d'anul·lar.

En conseqüència, la sentencia s'ha de confirmar igualment sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP i pel Sr. Alvarado.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i anul·lar l'article 192 (apartat 1.1 quan diu « exceptuant els casos d'edificació singular » i l'apartat 2 quan diu « llevat dels casos previstos o d'edificació singular; i tot l'apartat 5) de les normes urbanístiques incloses dins del POUP de la parròquia d'Encamp.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.