CASS. Cotització dels administradors, incident constitucionalitat NO TSJA- 0000012/15

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2100037/2014 (SS-0037-2/2014) Núm. de Rotlle: TSJA-0000012/2015

SENTÈNCIA 37-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Canales

Representant: Sra. Sandoval

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Somoza

Advocat: Sr. Caro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100037/2014 (SS-0037-2/2014).

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Canales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 28 d'abril del 2014, confirmant en alçada la decisió del 28 de febrer del 2014, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- Mitjançant sentència del 9 de desembre del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Canales.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 17 de febrer del 2015, la Sra. Canales manifesta principalment que:

la seva afiliació, d'ofici, a la CASS, no tenia sentit, tota vegada que no tindria dret a pensió de jubilació ni a cobertura sanitària en assolir els 65 anys;

estava obligada a continuar a satisfer les primes de l'assegurança privada que tenia contractada des de l'any 1988;

es vulneraven els articles 6 i 30 de la Constitució;

es veia obligada a cotitzar dues vegades per poder mantenir la cobertura sanitària a comptar dels 65 anys;

la combinació dels articles 118.1 i 140 de la llei feia que es trobaria sense cobertura sanitària si cessava la seva activitat abans de l'edat de jubilació;

no es trobava protegida contra una modificació futura de la normativa;

la resolució anticipada del contracte d'assegurança privat establia una penalitat molt important;

la llei alterava el seu plantejament inicial;

calia obrir un procediment incidental de constitucionalitat respecte de la seva obligació d'afiliar-se i de cotitzar a la CASS.

4.- En la seva contesta al recurs de data 9 de març del 2015, la CASS indica que:

l'absència d'afiliació a la CASS era una decisió personal de la recurrent;

l'article 223 quater de la llei 18/2014 li permetia gaudir de cobertura social en assolir els 65 anys;

no existia trencament del principi d'igualtat davant la llei.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Canales és administradora única de la societat "L., slu" des del 23 de gener de 1992 (foli 99).

El litigi versa sobre la reclamació de les cotitzacions de la Sra. Canales, en l'esmentada qualitat, a comptar de l'1 de juliol del 2013.

La seva demanda ha estat desestimada per la instància.

En aquesta alçada, la recurrent reitera que la llei de la seguretat social vulnera els articles 6 i 30 de la Constitució i propugna que aquesta Sala s'adreci al Tribunal Constitucional per a que jutgi si s'ajusta o no a la Carta Magna.

Tercer.- L'examen d'aquest judici s'ha de fer a la llum de la legislació vigent quan la CASS va emetre la decisió impugnada, és a dir a la data del 28 d'abril del 2014.

En aquell moment, l'article 196.1 de la llei de la seguretat social contemplava: "Té dret a la pensió per jubilació, la persona assegurada que ha complert seixanta-cinc anys i ha cotitzat a la branca de jubilació més de cent quaranta-quatre mensualitats a Andorra". La recurrent defensa que, atesa la seva edat, no podria cobrar mai cap pensió de vellesa ni ser beneficiària de cobertura sanitària a partir dels 65 anys. La interessada va néixer el dia 20 de març de 1959 (foli 40), de manera que entre la data en què se l'obliga a cotitzar (1 de juliol de 2013) i la data de la seva futura jubilació (20 de març del 2024), hi ha gairebé 129 mesos, període que no permet el pagament d'una pensió per jubilació en base a l'article esmentat.

Tot i així, la Sra. Canales podia acollir-se a les previsions de l'article 196.2, tota vegada que la normativa exigia un nombre de mensualitats cotitzades de 85 a 144, un 60% de les quals s'havia de realitzar dins els 15 anys anteriors a la data de sol·licitud. Força és de constatar que en arribar als 65 anys, la recurrent complirà amb els esmentats requisits, de manera que la seva premissa no queda constituïda en absolut. No hi ha, per conseqüent, cap ruptura del principi d'igualtat (article 6 de la Constitució), ni tampoc del dret a la protecció de la salut. La recurrent afegeix que res li garantia el manteniment d'aquelles condicions de cara al futur. Això és cert, però també ho és que el principi de mutabilitat de la llei és extensible a tothom.

Per altra banda, la recurrent subratlla que es veia obligada a mantenir la seva assegurança privada. Si la interessada va decidir, en el seu moment, de no afiliar-se a la CASS, és una qüestió aliena a la parapública. En qualsevol cas, sempre té la possibilitat de resoldre el contracte privat si ho estima oportú. El pagament d'una penalitat contractual elevada -extrem no demostrat- constitueix un risc en contractar, però sense rellevància constitucional en el cas que ens ocupa.

Per acabar, la Sra. Canales afegeix que la combinació dels articles 118.1 i 140 de la llei feia que es podia trobar sense cobertura sanitària si cessava la seva activitat abans de l'edat de jubilació. Efectivament, la llei exigeix que les persones que realitzen una activitat per compte propi es beneficien de les prestacions de la branca general sempre i quan es trobin en situació d'alta laboral i al corrent de pagament de les seves cotitzacions. Aquesta exigència apareix raonable i afecta, de la mateixa manera, a totes les persones que treballen per compte propi. En definitiva, aquesta Sala entén que el recurs de la Sra. Canales obeeix més a consideracions personals que de legalitat.

Compte tingut que aquesta Sala no aprecia dubtes de caire constitucional, no hi ha lloc a elevar cap qüestió al Tribunal Constitucional.

Per tot l'exposat i fent nostre l'argumentari, molt ben exposat, de la instància, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Canales contra la sentència 2014-151, de 9 de desembre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No procedeix formular cap incident d'inconstitucionalitat prop del Tribunal Constitucional.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.