Prescripció acció-reclamació de quantitat respecte contracte de serveis i accio de in rem verso (0339/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0339/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Quesada va presentar davant de l’Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Arnau i contra la societat Varesc en reclamació de la quantitat de 70.548,57 €, juntament amb els interessos legals corresponents generats a comptar de la data de la contesta a la demanda, en concepte de pagament de treballs en una obra realitzada pel Sr. Arnau, així com de la totalitat de les costes processals, incloses les derivades de la intervenció d’advocat i de procurador.

II.- El Sr. Arnau va plantejar l’excepció de prescripció i sobre el fons, va manifestar que els treballs d’acristallament no foren realitzats correctament, formulant una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 1.923,50 € en concepte de reparació dels treballs realitzats de forma incorrecta, amb els interessos legals a comptar de la data d’emissió de les factures i subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda.

III.- La societat Varesc va igualment plantejar l’excepció de prescripció de l’acció, i sobre el fons va manifestar que mai havia encomanat ni contractat a Quesada per a la realització dels treballs en l’edifici del Sr. ENTITY_5; que a més a més els treballs realitzats en l’obra per Quesada ho foren de manera incorrecta.

IV.- Per sentència de data 26 d’octubre del 2010, l’Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va:

estimar l’excepció peremptòria de prescripció de l’acció formulada pels defenents;

estimar parcialment la demanda formulada per la societat Quesada contra la societat Varesc, i condemnar a aquesta darrera societat a pagar a la part actora la quantitat global de 37.025,71 €, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la fermesa de la resolució;

desestimar en tots els seus termes la demanda reconvencional formulada pel Sr. ENTITY_5;

imposar les costes processals segons preveu el V.- Considerant.

V.- Contra aquesta resolució la societat Quesada ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que el seu recurs es dirigeix contra la decisió del primer jutge d’estimar l’excepció peremptòria per prescripció de l’acció per a la reclamació de la quantitat formulada en la demanda, així com per l’omissió de pronunciament sobre l’actio rem in verso utilis adreçada contra el Sr. ENTITY_5; i pels motius contemplats en el seu escrit de conclusió sol·licita que sigui revocada la resolució de primera instància i que es condemni solidàriament el Sr. Arnau i la societat Varesc a satisfer-li l’import de 70.548,57 € amb els interessos legals corresponents.

II.- El Sr. Arnau va encarregar a la societat Varesc la construcció d’un edifici de vivendes i locals comercials, situat a l’XXXQuesada La societat Quesada va realitzar els treballs d’acristallament en l’obra: muntatge i col·locació de marcs, portes, finestres, angles, baranes, perfils i remats. En contrapartida dels esmentats treballs que foren efectuats durant els anys 2002 i 2003, la societat Quesada va emetre un conjunt de factures d’un import global de 70.548,57 € que va romandre impagat.

III.- S’ha prèviament de resoldre la qüestió relativa a l’excepció de prescripció de l’acció de la part agent, plantejada per les parts defenents.

La problemàtica derivant de la prescripció de les accions en reclamació de quantitats en concepte d’execució de contractes de prestació de serveis en el sentit més genèric, no té una solució clara a nivell legislatiu. La Llei fonamental en matèria de prescripció extintiva és l’Usatge Omnes Causae dels Usatges de Barcelona que estableix per les accions personals o reals, un termini de prescripció de 30 anys. Ara bé, existeixen igualment terminis de curta prescripció, com la prescripció triennal pels deutes derivats de compravendes mercantils i la prescripció de 3 anys dels crèdits dels artesans i menestrals previst per la Constitució quarta del títol II del Llibre VII de les Constitucions de Catalunya que disposa que: “Per semblant, per levar plets, e qüestions, statuim, e ordenam, que los deutes de Artistes, e Menestrals, aixi de homens, com de donas, apres que seran deguts, si dins spay de 3 anys no seran demanats, que tal deutes, passat dits 3 anys no pugan esser demanats, ne sen puga fer juy, si doncs de tals deutes non tenien carta o albarà.”. Aquesta prescripció és la que ens interessa per ésser la que plantegen les parts demandades. El menestral és la persona que professava un art mecànic, i que ara es pot definir com aquella que desenvolupa un art o ofici, fonamentalment manual. Aquesta Sala ja ha tingut l’oportunitat de definir els deutes que originen una prescripció triennal per ésser relatius a artesans o menestrals, particularment en les seves sentències dels dies 24 de setembre del 2004 i 18 de setembre del 2008. Els deutes esmentats són els que deriven d’una prestació de serveis o d’obra i en relació al dret de cobrament dels honoraris per la tasca realitzada. Per tant, importa poc que el contracte lligant les parts sigui un contracte d’obra, d’arrendament de serveis o altre, a partir del moment que la seva execució incumbeix a un artesà o menestral, ja que com aquesta Sala ho ha posat de manifest en la seva resolució de data 18 de setembre del 2008: dins del concepte de menestrals o artesans s’han d’incloure els crèdits que es desprenen de la prestació d’oficis o tasques manuals i també els que executen professionals de l’àmbit de la ciència o de les arts. La prescripció del Llibre VII de les Constitucions de Catalunya, no fa cap diferència entre la naturalesa del contracte executat pel menestral, i per tant la prescripció que estableix deriva únicament de la qualitat de menestral o d’artesà del que reclama els seus honoraris, si no existeix carta o albarà. En el cas d’autes, Quesada va realitzar el muntatge i col·locació de marcs, portes, finestres, angles, baranes, perfils i remats en l’obra que estava construint la societat Varesc, activitat característica d’un professional que desenvolupa un art o ofici fonamentalment manual, i no existeix cap escrit firmat formalitzant la relació entre els contractants.

En conseqüència s’ha de constatar que l’acció de la part agent està sotmesa a la prescripció triennal aplicable als artesans i menestrals, i que, atès que les factures van ésser emeses en el curs dels anys 2002 i 2003, i la demanda iniciada el dia 24 de setembre del 2008, l’esmentada acció ha prescrit per haver transcorregut més de 3 anys entre la darrera factura i l’interposició de la demanda, sense que consti en autes cap reconeixement del deute reclamat, per part dels deutors, o cap reclamació judicial que hagin pogut interrompre aquesta prescripció.

En efecte, segons la normativa vigent en el Principat,moltes vegades reafirmada per la jurisprudència dels Tribunals andorrans, la prescripció es pot interrompre, només per reclamació judicial o reconeixement de l’obligat. És cert que resulta dels documents aportats en autes, que en el curs de l’any 2005 Quesada va reclamar el pagament de les factures litigioses i que la societat Varesc va oferir pagar una quantitat inferior a la reclamada. Nogensmenys, aquesta oferta no pot ésser considerada com un reconeixement de deute de natura a interrompre la prescripció triennal, ja que la jurisprudència sempre ha establert que pel reconeixement de l’obligat s’ha d’entendre que aquesta causa d’interrupció sols opera quan el deutor reconeix deure de forma exacta allò que li és reclamat.

IV.- La part que recorre manifesta igualment, que a més de la demanda en pagament de les factures reclamades, va exercir una acció útil “de in rem verso”, que permet la reclamació directa al propietari promotor de l’obra, el Sr. Arnau, de l’import que es deu al sots-contractat, amb independència de les vicissituds del tipus de contracte existent entre el Sr. Arnau i CONSTRUCCIONS Varesc, pel fet d’estar gaudint injustament del resultat d’una obra que no ha satisfet.

Tampoc aquesta acció no pot prosperar pels motius següents: sempre la societat Varesc ha manifestat que Quesada no fou un dels seus sots-contractats, ja que mai ha encomanat ni contractat amb aquesta empresa, sinó que ans al contrari, Quesada va ésser contractada directament per la propietat i/o la direcció facultativa de l’obra, i que per tant, mai ha existit cap contracte entre ambdues societats. Aquesta versió està corroborada pel testimoniatge del Sr. Blasco, arquitecte que va portar a terme la direcció facultativa de l’obra del Sr. Arnau, que va confirmar que fou ell mateix, juntament amb la propietat, qui va contractar amb l’empresa Quesada per la realització dels treballs d’acristallament en la referida obra. En conseqüència, havent la societat Quesada estat contractada directa i únicament pel Sr. Arnau o la direcció facultativa de l’obra, la única acció que pot promoure aquesta societat contra el dit senyor, és l’acció en pagament de les factures corresponents als treballs realitzats, que ja hem vist que ha prescrit, i no l’acció de in rem verso dels sots-contractistes per la reclamació directe contra la propietat, per no existir cap sots-contracte entre la societat Varesc i Quesada.

V.- En conseqüència, s’ha de confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems, i, compte tingut de les circumstàncies particulars del litigi, no s’ha de fer especial imposició de les costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_4; Confirmar la sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 26 d’octubre del 2010, en tots els seus extrems;

Sense fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.