Obres urbanització (017/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 017/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Almansa i els Srs. Almansa, Carretero, Luís i Barba va interposar demanda envers el M.I. Govern d'Andorra, segons la qual sol·licitaven que es condemnés al defenent a executar els treballs de construcció dels carrers i/o vials marcats en el plànol parcelari i, en aquest que es negués, a dur-los a terme a costa del defenent. Així mateix demanava la condemna per la mora debitoris i la imposició de les costes processals.

La representació processal del M.I. GOVERN, per escrit de data 1-3-2007, es va oposar a la demanda i va demanar que es procedís a la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 6-2-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 8 de febrer de 2007 per la societat Almansa i els Srs. Almansa, Carretero, Luís i Barba contra el M.I. GOVERN D'ANDORRA; condemnar el defenent a executar els treballs de construcció dels carrers i/o vials marcats en el plànol parcelari elaborat en el marc de l'execució de la sentència dictada pel Mgfc. Jutge d'Apel·lacions el 20 de setembre del 1979; declarant, cas que aquest s'hi negui, que els agents poden dur-los a terme a costes del demandat; declarar la responsabilitat única i exclusiva del GOVERN per raó d'incompliment de contracte, la situació de mora debitoris, amb tots els seus efectes, amb eficàcia ex nunc. Condemnar la part demandada al pagament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat, de procurador i taxes".

III.- La representació processal del M.I. GOVERN ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 11-03-2008, ha formulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de data 14-04-2008, de contesta a les conclusions, en consonància amb els arguments que s'expliciten, demana que es procedeixi a la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs interposat pel M.I.GOVERN són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que el Govern, contràriament al que sustenta la sentència, no pot donar satisfacció a les pretensions de la part agent, tota vegada que els instruments de planejament ho impedeixen. Així, i en concret, s'argumenta que el Pla Sectorial de Noves Infrastructures inclou una nova carretera "desviació del Serrat", que afecta de forma notable la urbanització "Prada del Serrat". Aquest nou vial es objecte d'un projecte constructiu encara no finalitzat i serà quan ho estigui que es podrà iniciar l'expedient expropiatori de les parcel·les i terrenys afectats pel nou vial. En segon terme, assevera que els agents no disposen d'una llicència urbanística lliurada pel Comú d'Ordino per a la realització de les obres per part del Govern.

Pel que es refereix al primer dels motius en els que es fonamenta el recurs de la part defenent, s'ha de posar de relleu el que segueix. Consta acreditat i així ho reflecteix la sentència d'instància que segons la llei general d'ordenació del territori i urbanisme la suspensió de llicències per a realitzar obres va cessar en data 6-12-2006, amb la publicació del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Ordino. Així mateix, consten dos extrems més d'indubtable rellevància per a la resolució d'aquest extrem: en primer lloc que la construcció d'un nou vial, previst en el Pla sectorial de noves infrastructures viàries, esdevé una eina urbanística amb un termini d'execució de 40 anys, essent en l'actualitat que el nou vial és objecte d'un projecte constructiu. I, en segon lloc, que en l'expedient 1-006/02 d'execució de la sentència dictada, en data 12-10-1979, pel Batlle francès, el M.I. GOVERN ha admès que, una volta es marquin les parcel·les sobre el terreny, es procedirà a l'obertura del camí, en consonància amb el Pla d'ordenació i urbanisme d'Ordino.

II.- Si als extrems anteriors afegim que de l'anàlisi del plànol, aportat pel M.I. GOVERN, i que es troba al foli 139, tampoc es pot concloure amb la impossibilitat de portar a terme les obres a les quals es troba obligat el Govern en funció de la sentència ferma de l'any 1979. En efecte, el nou vial "Desviació del Serrat" no afecta a les finques de la part agent, marcades en color taronja la seva identificació, tota vegada que a les núms. 46, 52, 54 a 57 es troben lluny del traçat de la "desviació del serrat", que en part es superposa amb el traçat est dels vials de la urbanització i perquè, respecte de la finca 50, tampoc afecta a l'accés de la mateixa, atès que l'accés que es reclama i que consta grafiat en l'esmentat plànol és l'accés oest, en relació al qual no existeix cap incidència del nou vial projectat.

En consonància amb tots aquests arguments, procedeix confirmar la sentència de primera instància i refusar aquest primer argument de greuge articulat pel M.I. GOVERN.

III.- Quant al segon motiu o greuge que esgrimeix el M.I., GOVERN contra la sentència d'instància, s'ha d'explicitar que ni en l'escrit de contesta a la demanda (folis 130 a 137) ni en el de dúplica (folis 157 a 159) es troba cap referència a l'exigència de sol·licitud de llicència urbanística per a poder realitzar les obres que s'assenyala corresponen al M.I. GOVERN. Consegüentment, tota vegada que en l'àmbit del recurs no es poden introduir qüestions o extrems nous no plantejats a la instància, d'acord amb l'apotegma "pendente appellatione, nihil innovetur", el greuge o motiu consistent en la manca de llicència s'ha de titllar d'extrem o qüestió nova que s'ha introduït en aquesta alçada i, per tant, no pot ésser objecte d'atenció per aquesta Sala.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del M.I. GOVERN D'ANDORRA contra la sentència, de data 6-12-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.