Valoració de la prova (0242/09)
- Resolució
- Sentència · 29/06/2010
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 166/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:166
- Recurs
- 242/09
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- DANY DANYS I PERJUDICIS SOCI TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DEMANDA SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per les societats "Alcalá" i "Pombo" contra la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal, Secció civil, que condemna solidàriament a les dues companyies a pagar a "Carretero" la suma de 870,77 euros, més els interessos legals corresponents, com a indemnització pels danys causats a la furgoneta de "Carretero" en un accident ocorregut el 26 de setembre del 2008. El tribunal considera que l'accident es va produir per la negligència de l'empleat de "Alcalá", que va tancar la porta del local sense prendre les precaucions necessàries per evitar danys a persones o vehicles. La sala confirma la sentència original i imposa les costes del recurs a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-242/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data sis de març del 2009 la representació processal de la societat "Carretero" va formular demanda contra "Alcalá" i contra "Pombo" sol·licitant que es condemnés solidàriament a les defenents a pagar a la seva mandant la suma de 1.117,22 euros, import dels danys que havia patit la furgoneta de la seva propietat com a conseqüència de l'actuació negligent d'un empleat de "Alcalá", més els interessos legals de dita suma a comptar de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.
II.- En data 8 de maig del 2009 la representació processal de "Alcalá" i de "Pombo", va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que la responsabilitat del sinistre que va afectar a la furgoneta propietat de l'agent li corresponia exclusivament al seu conductor, raó per la qual calia desestimar la demanda formulada contra la seva mandant, imposant les costes generades per ella a la part agent.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 11 de setembre del 2009 estimant la demanda formulada per "Carretero contra "Alcalá" i "Pombo", condemnant a aquestes darreres de forma solidària a pagar a l'agent la suma de 870,77 euros, augmentada amb els interessos legals corresponents comptadors a partir del 8 de maig del 2009, i sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Alcalá" i de "Pombo" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 26 de setembre del 2008 quan el Sr. Andrade, treballador de la societat "Carretero", passava per davant del local propietat de la societat "Alcalá" conduint la furgoneta propietat d'aquella entitat, marca "Peugeot", model "Boxer", matrícula ***, un empleat d'aquesta darrera va posar en marxa el mecanisme de tancament de la porta del mateix col·lidint aquesta contra la furgoneta i causant- li els danys que ara es reclamen.
Aquest fet, que no es discuteix, es va produir, segons l'agent, quan el vehicle propietat seva circulava marxa endarrere vora la porta del local de la defenent per tal de sortir de l'edifici, ja que hi havia una fila de vehicles estacionats al passadís. Pel contrari, la defenent afirma que la furgoneta de l'agent va passar a gran velocitat vora el local circulant cap endavant i posteriorment de manera inesperada va fer marxa endarrere quan ell ja havia iniciat la maniobra de tancament de la porta sense poder sospitar aquesta possibilitat.
II.- Tenint en compte les dades que consten a les actuacions aquesta Sala considera, en el mateix sentit que la Sentència d'instància, que resulta més creïble la versió dels fets que defensa l'agent que no pas aquella que fonamenta la oposició del defenent.
Així, cal destacar que, amb independència de si la furgoneta pretenia entrar o sortir de l'edifici, del dibuix que consta a la declaració amistosa de l'accident i del lloc a on estaven localitzats els danys que aquesta va patir es dedueix que la porta del local del defenent havia tot just iniciat el seu recorregut de tancament quan va impactar amb el vehicle de l'agent (foli 57) i, com posa de relleu l'Hble. Batlle, si aquest hagués passat a molta velocitat per davant de la porta del local del defenent fent posteriorment marxa endarrere de manera imprevisible quan l'empleat de la defenent ja havia donat ordre de tancar la porta, com aquest afirma, el seu conductor difícilment hauria pogut aturar-lo i canviar de sentit als pocs moments. En tot cas, atès que la porta del local havia iniciat el seu tancament pocs moments abans de la col·lisió amb la furgoneta, cal entendre que l'empleat de la defenent va donar l'ordre de tancar-la en quan el vehicle de l'agent ja estava circulant molt a prop d'ella, mentre que el poc recorregut que aquesta havia fet quan es va produir l'accident impedia al conductor de la furgoneta detectar aquest fet.
Per aquestes raons, considerem que el sinistre es va produir com a conseqüència de l'actuació negligent de l'empleat de la defenent que va tancar la porta del local sense tenir la deguda cura de que cap vehicle o persona pogués trobar-se afectat pel seu recorregut.
III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de les societats "Alcalá" i "Pombo" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 11 de setembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.