Arrendaments urbans - lliurament de la possessió (093/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-093/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de juliol del 2008 la representació processal dels Srs. Pulido i Carranza va formular demanda de resolució de contracte, desnonament i reclamació de quantitat contra el Sr. Garzón i la societat “Talavera”, argumentant que els defenents havien deixat de pagar els lloguers dels mesos de desembre del 2007 i febrer, març, abril, maig, juny i juliol del 2008 del local que tenien arrendat. Per aquesta raó sol·licitava la resolució del contracte d’arrendament celebrat entre les parts i que tenia per objecte el XXXX, la declaració del desnonament immediat de la susdita nau, ordenant al Sr. Garzón en nom propi i de la societat “Talavera” que deixés el local lliure vacu i expedit a disposició dels seus mandants i que es condemnés solidàriament als defenents a satisfer als Srs. Pulido i Carranza la suma de 6.584,18 euros pels rebuts impagats i les despeses de retorn dels mateixos, més la quantitat de 97,08 euros diaris a comptar des del dia 1 d’agost fins a la recuperació de la possessió del local arrendat com indemnització per ocupació indeguda, més la suma que resultés com indemnització per les despeses de reparació dels eventuals desperfectes que es constatessin al local arrendat a valorar en execució de Sentència i a pagar les costes del procediment. Per altressí es demanava igualment que, en el cas que es produís l’enervació del desnonament, es reclamessin a la part demandada les costes processals generades al procediment.

II.- En la data fixada per tal de contestar a la demanda va comparèixer davant l’Hble. Batlle el Sr. Garzón, en nom propi i com a legal representant de la societat “Talavera”, no aportant cap escrit de contesta, reconeixent el deute que li era reclamat i aplanant-se a la demanda. Posteriorment, el dia 8 d’octubre del 2008, la representació processal dels defenents va presentar un escrit dirigit a l’Hble. Batlle adjuntant un taló per import de 6.584,18 euros, en concepte de total pagament de la suma reclamada, als efectes d’enervar l’acció exercitada pels Srs. Pulido i Carranza i en data 13 d’octubre del mateix any va presentar un altre escrit davant de l’Hble. Batlle adjuntant les claus del local arrendat per tal que fossin entregades al Srs. Pulido i Carranza en concepte de retorn de la possessió d’aquella unitat immobiliària.

III.- La representació processal dels Srs. Pulido i Carranza va contestar a la Diligència en la què se li comunicava la presentació del darrer escrit de la part defenent proposant els mitjans de prova que considerava adients i oposant-se a l’enervació del procediment que pretenia l’adversa i l’Aute dictat en data 15 de desembre del 2008 va decidir no donar lloc a l’enervació de l’acció i prosseguir la tramitació del procediment.

IV.- La Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 17 de febrer del 2009 va estimar en tots els seus extrems la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Pulido i Carranza, declarant resolt el contracte signat entre les parts en data 23 de juliol del 2004 sobre el local situat a la XXXX a partir del dia 31 de juliol del 2008, condemnant solidàriament als defenents a pagar als agents la suma de 6.854,18 euros en concepte de rendes impagades, més els interessos legals produïts per dit import des del dia 6 d’octubre i fins el posterior dia 10 d’octubre del 2008, a satisfer en concepte d’indemnització per ocupació indeguda l’import mensual de 970,85 euros, a comptar des del dia 1 d’agost del 2008 i fins el dia de fermesa de la resolució en la què la possessió de la cosa arrendada seria remesa a la part actora, a deixar el local arrendat en el mateix bon estat i distribució en què es va arrendar i a satisfer la totalitat de les costes judicials a acreditar en període d’execució de Sentència.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Garzón i de la societat mercantil andorrana “Talavera S.L.” i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d’estimar que el retorn de la possessió del local als seus propietaris es va produir, com molt tard, el dia 21 de novembre del 2008 i, per tant, condemnar únicament als defenent a pagar la indemnització procedent per ocupació indeguda des del dia 1 d’agost del 2008 fins el 30 de novembre del 2008.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Garzón es limita a impugnar la decisió de la Sentència d’instància de considerar que, malgrat el defenent va lliurar les claus del local a la Batllia com a molt tard el dia 21 de novembre del 2008, la possessió no seria lliurada als agents fins la fermesa de la resolució.

És cert que, tal com posa de relleu l’Hble. Batlle a la Sentència recorreguda, l’actuació de la part defenent al llarg del procediment ha estat totalment contradictòria. Així, el Sr. Garzón va comparèixer davant de l’Hble. Batlle el dia 6 d’octubre del 2208, data en la què estava citat per contestar la demanda, reconeixent deure la suma que se li reclamava i manifestant que s’aplanava a la petició de resolució del contracte signat entre les parts, de desnonament i de reclamació de quantitat (foli 52), dos dies després va presentar un escrit al qual adjuntava un taló per la suma deguda per tal d’enervar l’acció (foli 55) i cinc dies més tard en va presentar un altre dipositant les claus del local per tal que fossin lliurades als Srs. Pulido i Carranza (foli 65), per últim al seu escrit de conclusions manifestava que l’acció havia quedat degudament enervada, però sol·licitava que es dictés Sentència en el sentit interessat en l’escrit de demanda.

II.- Aquesta actuació contradictòria pot portar a pensar que la consignació de les claus del local no la va fer l’arrendatari per tal de lliurar la possessió del local al seu propietari, com estima l’Hble. Batlle, ja que al mateix temps es demanava que es declarés enervada l’acció. No obstant, atenent més a l’actuació concloent de la recurrent que no pas a les paraules emprades en alguns dels seus escrits, entenem que la representació processal del Sr. Garzón i de la societat “Talavera” va dipositar les claus del local, com a molt tard, el dia 21 de novembre del 2008, com reconeix la representació processal dels Srs. Pulido i Carranza al contestar al recurs de l’adversa, i, per tant, en aquella data va retornar la possessió del local al seu propietari, malgrat aquest, tot i haver-ho intentat, no les hagi pogut recuperar, ja que d’aquest fet no se’n pot fer responsable a la recurrent més que per la seva actuació contradictòria. En aquest sentit, cal destacar que ja en data 13 d’octubre del 2008 els recurrents van lliurar les claus a la Batllia manifestant que ho feien en concepte de retorn de la possessió d’aquella unitat, més tard van portar a terme les obres que se li van assenyalar en la inspecció ocular realitzada per l’Hble. Batlle en data 13 de novembre del 2008 per tal de deixar el local en les mateixes condicions en les què el van llogar i el 21 de novembre d’aquell any, una vegada fetes les obres procedents, van tornar a dipositar les claus del local a la Batllia, raons totes elles que porten a pensar que l’actuació de la recurrent no es podia entendre en cap altre sentit que en el de que acceptava la resolució del contracte i retornava la possessió del local.

Per aquestes raons, entenem que és precís lliurar les claus del local comercial situat a la urbanització Terra Vella, esc **, número ** d’Andorra la Vella al seu propietari i condemnar al Sr. Garzón i a la societat “Talavera” a pagar als demandants la suma mensual de 970,85 euros des del dia 1 d’agost del 2008 fins el dia 21 de novembre del mateix any.

III.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Garzón i de la societat mercantil andorrana “Talavera S.L.” contra la Sentència dictada en data 17 de febrer del 2009 per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que REVOQUEM PARCIALMENT, condemnant solidàriament als defenents a pagar als agents en concepte d’indemnització per ocupació indeguda l’import mensual de 970,85 euros a comptar des del dia 1 d’agost del 2008 i fins el dia 21 de novembre del mateix any, CONFIRMANT la resolució recorreguda en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.