CASS Pensió de vellesa de 5000 punts - Apreciació de la durada de cotització-SS-007-1/03

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2003-51 DE 19 DE DESEMBRE DE 2003

CASS

Pensió de vellesa de 5000 punts - Apreciació de la durada de cotització

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1- La Sra. Hoyos va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 11 de desembre del 2002, confirmant en alçada la decisió del 21 d'octubre anterior sol·licitant l'anul·lació de la decisió i el reconeixement del dret a gaudir d'una pensió de vellesa de 5000 punts a partir del l'1 de maig del 2002.

- En la sentència de 19 de juny de 2003, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Hoyos.

- En el seu recurs d'apel·lació de data 23 de juliol de 2003, la Sra. Hoyos manifesta principalment que :

-la CASS en un principi li havia acordat una pensió basada en l'article 41 del Reglament Tècnic, però més tard va modificar la seva decisió per motiu de les informacions rebudes per part de la Seguretat Social espanyola; sols el pronunciament d'un organisme jurisdiccional pot deixar sense eficàcia un acte administratiu regularment adoptat;

-la documentació aportada per la Seguretat Social espanyola presenta un caràcter notòriament contradictori.

En el seu escrit de conclusions de data 3 d'octubre del 2003, la Sra. Hoyos confirma que la CASS li va comunicar injustament la revisió de la pensió.

4.- En la seva contesta de data 10 de setembre de 2003, la CASS manifesta principalment que:

-l'Institut nacional de Seguretat Social espanyola va comunicar a la CASS els períodes d'assegurança acomplerts per la Sra. Hoyos sota la seva legislació i la quantia i efectes de la pertinent pensió i no existeix cap mena de confusió o de contradicció.

-Tant en el recurs administratiu previ com en la demanda jurisdiccional la recurrent sempre ha circumscrit l'objecte del litigi en determinar si compleix amb un dels tres criteris de l'article 41-1. Ella no pot presentar una nova demanda fundada sobre el fet que la CASS ha revocat d'ofici una decisió anterior de caràcter ferm. La comunicació del 27 de juny de 2002 es referia al dret de la Sra. Hoyos amb la informació que aleshores disposava la CASS ; i la tal decisió ferma és la que es comunica el mes d'octubre de 2002.

En el seu escrit de conclusions de data 1 d'octubre de 2003, la CASS insisteix sobre el fet que el document número 2 i el document número 4, de la Seguretat Social espanyola, són el mateix document. El primer abans de ser complimentat per aquell organisme i el segon una vegada complimentat. A més, la tramitació del procediment establert en el conveni entre Espanya i Andorra per a determinar l'import de la pensió de vellesa impedia que la decisió de la CASS comunicada per carta del 27 de juny de 2002 hagués guanyat fermesa.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Hoyos va demanar una pensió de vellesa a la CASS d'Andorra el dia 18 d'abril de 2002. Però també va demanar una pensió de vellesa a la Seguretat social espanyola a la mateixa data (veure foli 30).

Per decisió de data 27 de juny de 2002 (veure foli 31), la CASS d'Andorra li va acordar una pensió calculada segons les regles previstes per l'article 41 del Reglament Tècnic a partir d'un total de 5000 punts. Però, en haver cotitzat la interessada a Espanya i Andorra, la decisió d'atribució de la pensió no podia esdevenir definitiva ja que la CASS d'Andorra tenia que disposar del conjunt de l'expedient de la interessada i principalment dels períodes de cotització a Espanya. Per tant, la decisió no va esdevenir definitiva fins desprès de la revisió del càlcul de la pensió efectuada en funció de les informacions comunicades per la Seguretat Social espanyola.

Tercer .- La decisió definitiva de la CASS d'Andorra és per tant aquella que li fou notificada a la Sra. Hoyos el 21 d'octubre de 2002 (veure foli 40) confirmat per la decisió notificada el 23 de desembre del 2002 (veure foli 48).

Ara bé, segons la Resolució de la Seguretat espanyola, la Sra. Hoyos havia cotitzat a Espanya des de l'1 de gener de 1960 fins el 30 de juny de 1963 (veure foli. 38). Aquest període, per tant no es podia considerar pel càlcul de la pensió deguda per la CASS d'Andorra. En efecte, l'exactitud de les informacions contingudes en la Resolució de la Seguretat espanyola no han estat contradites seriosament per la interessada, la qual no aporta cap argument probatori en contra d'aquesta Resolució. Ara bé, es dona una presumpció d'exactitud en les declaracions contingudes en els documents administratius, salvat prova en contra aportada per la demandant. En aquest cas aquesta prova no s'ha aportat.

En conseqüència, les pretensions de la Sra. Hoyos s'han de rebutjar.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat par la Sra. Hoyos.

Segon : Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 11 de desembre de 2002 (notificada el 23 de desembre) confirmant en alçada la decisió del 21 d'octubre del 2002, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.