Divisió de la cosa comuna i liquidació del règim econòmic matrimonial. Titularitat d'havers en compte indistint i compensació per ocupació d'immoble comú.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000288/2025

ORIGEN: 6000182/2020 - 0

NIG: 5300542120200002975

SENTÈNCIA 000079-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000288/2025

Nig : 5300542120200002975

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00079

SENTÈNCIA 000079/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Càndida

Representant: Sra. Anna

Advocada: Sra. Habiba

Apel·lat: Sr. Gregori

Representant: Sra. Mònica

Advocat: Sr. Elpidi

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Divisió de la cosa comuna i liquidació del règim econòmic matrimonial. Titularitat d'havers en compte indistint i compensació per ocupació d'immoble comú.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia citació a judici de data 9 d'octubre del 2020, la representació processal del Sr. Gregori va interposar, mitjançant escrit de data 17 de desembre del 2020, demanda en exercici d'una acció de divisió de la cosa comuna, a tramitar pels tràmits del procediment ordinari, contra la Sra. Càndida, demanant que es declarés l'extinció de la comunitat de béns sobre la unitat immobiliària situada a la parròquia de Sant Julià de Lòria, conjunt residencial P, edifici M, ADR000, així com la plaça d'aparcament i el traster corresponents; que se n'acordés la venda en pública subhasta; que del producte obtingut es retornés al Sr. Gregori la suma de 5.610,14 € en concepte de despeses; que el ròssec restant es repartís a meitat entre els litigants, i que es condemnés la part demandada al pagament de la totalitat de les despeses i costes judicials, amb inclusió dels honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits.

2.- En data 4 de febrer del 2021, la representació processal de la Sra. Càndida va contestar la demanda, oposant-se parcialment a les pretensions de la part agent, i va formular demanda reconvencional, demanant es dictés Sentència que posés fi al condomini sobre els immobles i se n'acordés la venda en pública subhasta; que es declarés la Sra. Càndida creditora del Sr. Gregori per la diferència entre els lloguers percebuts des de l'1 de gener del 2015 i les despeses assumides, condemnant-lo a satisfer-li el 50 % del benefici resultant, amb els interessos legals; que es declarés que ambdós consorts eren propietaris de les participacions del producte XXXX Monetari Plus F1 del compte indistint núm. acabat en NUM000, condemnant el Sr. Gregori a satisfer-li 60.330,81 €, amb els interessos legals; que es declarés la Sra. Càndida creditora de 5.365,72 € per la disposició de 10.731,55 € efectuada des d'aquell compte, amb els interessos legals; que es condemnés el Sr. Gregori a satisfer-li una compensació pel temps d'ocupació de les unitats immobiliàries de comuna propietat; que del producte de la venda s'efectuessin les deduccions corresponents, i que s'imposessin les costes al Sr. Gregori, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 11 de març del 2021, la representació processal del Sr. Gregori va presentar escrit de rèplica i de contesta a la demanda reconvencional, en el qual va sol·licitar, amb caràcter principal, que es rebutgés i no s'admetés a tràmit la reconvenció; subsidiàriament, que se'n desestimessin íntegrament les pretensions; i, en tot cas, que es declarés l'extinció de la comunitat sobre l'immoble objecte de litigi, se n'acordés la venda en pública subhasta amb retorn al Sr. Gregori de la suma de 5.610,14 € en concepte de despeses i repartiment del ròssec restant a meitats iguals, amb imposició a l'adversa de la totalitat de les costes.

4.- En data 22 d'abril del 2021, la representació processal de la Sra. Càndida va presentar escrit de dúplica, ratificant les pretensions de la reconvenció.

5.- En data 20 de maig del 2021 es va obrir el judici a prova i les parts van proposar els mitjans probatoris que van considerar convenients. Per Providència de 9 de juliol del 2021 es va admetre la pràctica dels mitjans probatoris considerats legals, útils, pertinents, necessaris i proporcionals. Per escrit de 12 de maig del 2022, la representació processal del demandant va sol·licitar sotmetre la controvèrsia a mediació; per escrit de 26 de maig del 2022, la representació processal de la Sra. Càndida va manifestar el seu refús a la mediació, i per aute de 13 de juny del 2022 es va resoldre que no esqueia suspendre la tramitació del procediment. La fase probatòria es va tancar el 7 de març del 2024 i, després de l'ajornament acordat, les parts van presentar els seus escrits de conclusions el 19 de setembre del 2024, reiterant llurs respectives pretensions.

6.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el Tribunal de Batlles va dictar, en data 12 de novembre del 2025, Sentència posteriorment notificada a les parts el dia 17 de novembre del 2025. La part decisòria de la resolució és del tenor literal següent:

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal del Sr. Gregori contra la Sra. Càndida, i declarar l'extinció i la dissolució de la comunitat de béns i la procedència de l'acció de divisió de cosa comuna respecte de les unitats immobiliàries situades a la parròquia de Sant Julià de Lòria, Conjunt residencial P, edifici M, ADR000, i la plaça i el traster que corresponen.

Segon.- Establir el següent procediment, pel cas que les parts instin l'execució forçosa de la present resolució judicial, a defecte d'acord entre elles per a dur a terme la divisió econòmica.

· el tribunal designarà expert per a la realització d'una valoració econòmica dels immobles.

· es comunicarà dita valoració pericial a les parts, les quals podran en cas de discrepància presentar una valoració contradictòria en el termini de quinze naturals, a comptar de la notificació de la valoració i si la diferència entre les valoracions excedeix el 20 % del valor més baix, s'estimarà com a valor dels immobles la mitjana aritmètica de les dues valoracions.

· s'ordenarà la venda en pública subhasta de la cosa comuna.

Preveure que, una vegada realitzada la venda en pública subhasta de la cosa comuna, es fixarà la quota a pagar a favor de cada comuner, en període d'execució de la present resolució judicial, prenent en compte les càrregues sobre l'immoble que es trobin pendents de satisfer, i l'existència de crèdits o deutes pendents de cada comuner front la comunitat, quin import definitiu haurà de ser establert a la data de venda en pública subhasta dels immobles.

A través del present procediment, no s'ha establert cap quantitat liquida i serà en període d'execució de sentència on s'haurà de determinar el valor de licitació dels béns immoble, per la qual cosa no hi ha lloc al còmput d'interessos.

Tercer.- Estimar de forma parcial la demanda reconvencional formulada per la Sra. Càndida contra el Sr. Gregori i condemnar aquest darrer a pagar la suma de 450.-euros mensuals a partir del mes de gener del 2021 i fins a que perduri l'ocupació de la cosa comuna, a establir en període d'execució de la present resolució judicial.

Quart.- Establir que les despeses derivades de l'adjudicació de l'immoble, la seva venda en pública subhasta i la seva valoració pericial, hauran de ser assumides per meitat per cadascuna de les parts.

Cinquè.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Vuitè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

7.- La representació processal de la Sra. Càndida va interposar recurs d'apel·lació contra la Sentència esmentada, demanant que es revoqués parcialment la resolució d'instància de manera que: a) es condemnés el Sr. Gregori a compensar la Sra. Càndida per l'ús exclusiu dels immobles a la suma que s'establís en execució de sentència per perit forense, fins que les unitats immobiliàries restessin lliures i vàcues; b) es condemnés el Sr. Gregori a satisfer, amb caràcter principal, el 50 % del valor de les participacions/cartera i dels diners del matrimoni en el compte indistint, que s'eleven a 60.330,81 € i 5.365,72 € respectivament; subsidiàriament, 60.330,81 € corresponents al 50 % del valor de les 1.120,388 participacions de XXX Monetari Plus F1; i, amb caràcter més subsidiari, 33.889,61 €, resultat de deduir dels 120.661,62 € els 52.882,40 € ingressats o transferits pel Sr. Gregori i entregar-ne el 50 % de la diferència; i c) es condemnés en costes la part apel·lada, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador, el tot segons els arguments que s'exposen de manera succinta a continuació.

En primer lloc, la part apel·lant denuncia que la Sentència d'instància incorria en error en la valoració de la prova, error que situa en els Fonaments de Dret Quart, Cinquè i Sisè de la resolució.

En segon lloc, sosté que tant el compte indistint núm. NUM001 com les participacions del matrimoni en XXXX, valorades en 120.661,62 €, i el ròssec en efectiu de 10.731,55 € formaven part dels havers comuns del matrimoni i havien de liquidar-se al 50 % entre els consorts, atesa la co-titularitat indistinta del compte, no discutida i acreditada per l'entitat bancària.

En tercer lloc, al·lega que el Sr. Gregori no ha acreditat que els cabdals amb què va operar provinguessin del seu patrimoni privatiu i que, conforme a la pròpia doctrina invocada per la Sentència, a manca d'acreditació suficient i de pacte, el numerari del compte ha d'entendre's corresponent per meitats a ambdós cònjuges.

En quart lloc, invoca l' article 118 de la Llei qualificada de la persona i de la família , sostenint que es consideren donacions entre consorts les compres, pagaments i transferències efectuades durant la convivència matrimonial, de manera que, àdhuc en el supòsit que el Sr. Gregori hagués ingressat en el compte comú fons privatius, aquests haurien esdevingut comuns en el moment de l'ingrés.

En cinquè lloc, sosté que els consorts van decidir constituir una co-titularitat de compte, i no un compte individual amb signatura autoritzada de l'esposa, raó per la qual el compte pertanyia per meitats a tots dos i formava part de la comunitat conjugal a liquidar.

Finalment, pel que fa a la compensació per l'ocupació dels immobles de comuna propietat, sosté que el mercat de l'arrendament ha variat notablement entre el gener del 2021 i l'actualitat, de manera que interessa que el preu del lloguer es calculi pericialment des del gener del 2021 fins al moment en què el Sr. Gregori deixi lliures i vàcues la vivenda, la plaça d'aparcament i el traster, en lloc de l'import fix de 450 € mensuals establert a la Sentència.

8.- La representació processal del Sr. Gregori va presentar, a l'empara de l' article 335 del Codi de procediment civil , escrit d'oposició al recurs d'apel·lació, demanant es dictés Sentència desestimant-lo i confirmant la Sentència recorreguda, imposant a la part adversa les costes judicials causades, amb inclusió de les despeses d'advocat i procurador.

En primer lloc, s'oposa íntegrament al recurs i sol·licita la confirmació de la Sentència d'instància en tots els seus extrems, negant l'existència de l'error en la valoració de la prova denunciat de contrari.

En segon lloc, sosté que els fons del compte controvertit provenien única i exclusivament del patrimoni privatiu del Sr. Gregori, tal com resulta dels 179 justificants d'abonament aportats per l'entitat YYY; rebat que els traspassos de la societat ascendissin a 28 operacions per import de 326.974,63 €, afirmant que es tracta de 20 operacions per import de 124.498,19 €, corresponents a cobertura de despeses societàries, pagaments deguts al Sr. Gregori en la seva condició d'administrador únic i altres conceptes; i remarca que dels 179 ingressos acreditats només un, de 175 €, prové d'un tercer, sense que consti cap ingrés efectuat per la Sra. Càndida, enfront dels 52.883,50 € ingressats pel Sr. Gregori.

En tercer lloc, oposa que l' article 118 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família , no contempla les transferències entre comptes com a donació entre cònjuges, sinó que es refereix a la determinació de les titularitats en l'adquisició de béns, i que la presumpció de cotitularitat opera únicament en cas de dubte insalvable; sosté que els tres criteris de determinació de la titularitat dels fons -pactes entre co-titulars, acreditació de l'origen privatiu i presumpció de co-titularitat- són successius i no acumulatius, i que la cartera d'inversió resta vinculada al compte corrent.

En quart lloc, manté que la cotitularitat formal del compte no impedeix determinar que els fons són de titularitat privativa del Sr. Gregori, i qualifica de fal·làcia l'argument de l'adversa segons el qual, de ser els fons exclusius del Sr. Gregori, la Sra. Càndida hauria de constar com a apoderada i no com a titular.

En cinquè lloc, pel que fa a la compensació per ocupació, s'oposa a la pràctica d'una nova prova pericial en segona instància, per ésser contrària a l' article 333 del Codi de procediment civil i no concórrer cap dels supòsits que la permeten, i, en tot cas, en discuteix la necessitat i pertinència, atès que el preu de 900 € fixat pericialment ja era un preu de mercat i continua essent adequat en atenció a les mesures de pròrroga i congelació dels preus de lloguer vigents.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Càndida contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 12 de novembre del 2025, en el procediment ordinari núm. 6000182/2020, sobre acció de divisió de la cosa comuna i liquidació del règim econòmic matrimonial.

L'objecte del recurs es circumscriu, en essència, a dues qüestions. D'una banda, a la titularitat dels havers dipositats en el compte indistint obert a XXXX, així com de les participacions del producte Monetari Plus F1 i del ròssec en efectiu vinculats a aquest, que la Sentència d'instància va atribuir en exclusiva al Sr. Gregori i que la part apel·lant reclama integrar en la comunitat conjugal per a la seva liquidació al 50 %. De l'altra, a la quantificació de la compensació per l'ocupació exclusiva dels immobles de comuna propietat per part del Sr. Gregori, fixada en 450 € mensuals des del gener del 2021, respecte de la qual la part apel·lant interessa una nova valoració pericial actualitzada. Si bé la part apel·lant invoca genèricament error en la valoració de la prova als Fonaments de Dret Quart, Cinquè i Sisè de la resolució impugnada, els motius desenvolupats en el recurs es concreten en les dues qüestions exposades.

Han quedat fermes, en canvi, i no són objecte de revisió en aquesta alçada, els pronunciaments relatius a la declaració d'extinció i dissolució de la comunitat de béns sobre les unitats immobiliàries, la procedència de l'acció de divisió de la cosa comuna i la seva venda en pública subhasta, així com el procediment establert per a la divisió econòmica, atès que la part apel·lant no ha articulat cap motiu d'impugnació al respecte ni n'ha sol·licitat la revocació en el suplico del seu recurs.

Per la seva banda, la part apel·lada, el Sr. Gregori, s'oposa íntegrament al recurs i interessa la confirmació de la resolució d'instància en tots els seus extrems, amb condemna en costes de la recurrent.

Segon.- Fets provats i no controvertits.

Amb caràcter previ a l'examen dels motius d'impugnació, i a fi de delimitar el marc fàctic sobre el qual s'ha de projectar la revisió en aquesta alçada, convé deixar constància, d'una banda, dels fets que no han resultat controvertits entre les parts i, de l'altra, dels que la resolució impugnada va declarar provats, tot això sens perjudici de la valoració probatòria que correspongui efectuar a aquesta Sala respecte dels extrems expressament impugnats.

En aquest sentit, no existeix discussió sobre el fet que el Sr. Gregori i la Sra. Càndida van contreure matrimoni canònic el 2 de maig del 1998 i que, per sentència dictada el 15 de novembre del 2017 en el marc dels autes civils núm. 1900035/2014, es va declarar la seva separació matrimonial.

Tampoc resulta controvertit que, vigent el matrimoni, mitjançant escriptura pública de 19 de febrer del 2004, atorgada davant el notari Sr. Òscar i enregistrada amb el número NUM002 del seu protocol, les parts van adquirir per indivís i a parts iguals la unitat immobiliària situada a la parròquia de Sant Julià de Lòria, conjunt residencial P, edifici M, ADR000, així com una plaça d'aparcament i un traster, de manera que els immobles són de propietat conjunta de les parts amb igualtat de quota.

Consta com a fet no discutit que els immobles no són susceptibles de divisió material i que les parts s'han mostrat d'acord en la divisió judicial i en la seva venda en pública subhasta, no havent formulat la Sra. Càndida oposició a aquesta divisió, sinó a la liquidació de la situació de comunitat efectuada de contrari.

No ha estat controvertit que la crisi matrimonial es va produir el juny del 2014 i que el compte acabat en NUM000, obert a l'entitat XXXX d'Andorra (ara YYY), era de titularitat indistinta d'ambdós consorts, extrem que la resolució impugnada qualifica expressament de no discutit.

Segons declara la resolució d'instància, a data 4 de juny del 2014 el compte esmentat es trobava composat, entre d'altres, per les participacions del producte XXXX Monetari Plus F1, valorades en aquella data en 120.661,62 euros, així com per un ròssec en efectiu, i el Sr. Gregori va transferir les participacions, en aquella mateixa data, a un compte de la seva titularitat exclusiva acabat en NUM003.

La resolució impugnada considera acreditat que l'entitat YYY va aportar en període probatori 179 justificants d'abonaments efectuats al compte de referència (folis 432 i següents), tots ells derivats d'una operativa de traspassos de compte i d'ingressos en efectiu duta a terme pel Sr. Gregori, sense que s'apreciés operativa ni aportació dinerària per part de la Sra. Càndida. La qualificació jurídica que se'n deriva quant a l'origen privatiu o comú dels fons constitueix, precisament, l'objecte central del recurs i resta sotmesa a la revisió d'aquesta Sala.

Quant als immobles, la resolució té per provat -i així ho va corroborar el propi Sr. Gregori en l'interrogatori de part- que aquest va gestionar els béns de forma exclusiva des de l'any 2015, traspassant les rendes de lloguer i domiciliant les despeses en un compte de la seva titularitat exclusiva, i que ocupa els immobles de forma exclusiva des del gener del 2021, sense haver demanat autorització a la Sra. Càndida ni haver assolit cap acord amb aquesta sobre l'ocupació i que en seu de proves, el perit Sr. Hervé va fixar el preu de lloguer de les unitats immobiliàries, a data gener del 2021, en 900 euros mensuals.

Pel que fa als crèdits i deutes derivats de la situació de comunitat -que no han estat objecte d'impugnació en aquesta alçada-, la resolució impugnada va quantificar les rendes netes percebudes pel Sr. Gregori en el període 2015-2019 en 30.759,57 euros, de manera que va declarar la Sra. Càndida creditora de la suma de 15.379,78 euros; i, quant a les despeses inherents a la propietat assumides en el període 2015-2022, les va xifrar en 12.557,63 euros, de les quals la Sra. Càndida n'ha d'assumir la meitat, a saber, 6.278,81 euros, restant el Sr. Gregori creditor d'aquesta darrera suma.

D'aquest marc fàctic resulta que la controvèrsia que se sotmet a aquesta Sala no afecta ni la titularitat formal compartida del compte ni la realitat de les operacions documentades, sinó la conseqüència jurídica que se'n deriva quant a la propietat dels havers, així com la quantificació de la compensació per l'ocupació dels immobles, qüestions totes elles que s'examinen en els fonaments següents.

La Sentència d'instància va estimar de forma substancial la demanda del Sr. Gregori i de forma parcial la reconvenció de la Sra. Càndida. Va declarar l'extinció i dissolució de la comunitat de béns i la procedència de l'acció de divisió de la cosa comuna sobre els immobles de Sant Julià de Lòria, establint el procediment per a la divisió econòmica mitjançant valoració pericial i venda en pública subhasta, amb fixació de les quotes i dels crèdits i deutes pendents en període d'execució, sense quantitat líquida ni interessos; va condemnar el Sr. Gregori a satisfer 450 euros mensuals des del gener del 2021 i mentre perduri l'ocupació, en concepte de compensació; va distribuir per meitat les despeses d'adjudicació, venda i valoració, i no va fer imposició expressa de costes.

Pel que fa als havers del compte indistint obert a XXXX d'Andorra -nucli de la qüestió debatuda-, el Tribunal va aplicar la doctrina segons la qual el numerari d'un compte de titularitat indistinta correspon, successivament, als pactes entre co-titulars, a qui acrediti l'origen privatiu dels fons i, només a manca d'acreditació suficient, per meitats a ambdós cònjuges. Valorant els 179 justificants d'abonament aportats per YYY, va concloure que tots els abonaments procedien d'operativa del Sr. Gregori, sense que la Sra. Càndida acredités cap aportació pròpia ni la seva participació en els negocis del marit, i va atribuir els fons -i, per derivació, el producte d'estalvi i la cancel·lació del préstec- a la titularitat exclusiva del Sr. Gregori.

Quant a la compensació per l'ocupació, va apreciar, a partir del reconeixement del propi Sr. Gregori, que aquest ocupava els immobles en exclusiva des del gener del 2021 sense autorització ni acord, privant la Sra. Càndida de l'ús i del gaudi de la cosa comuna. Sobre la pericial del Sr. Hervé, que fixava el lloguer en 900 euros mensuals a gener del 2021, va establir la compensació en 450 euros mensuals, tot descartant el preu del contracte d'arrendament del 2013 pel transcurs del temps i l'alça del mercat.

I és contra aquesta resolució que s'alça la part recurrent en mèrits dels motius exposats i que s'examinen en els apartats següents.

Tercer.- Sobre el pretès error en la valoració de la prova quant a la titularitat dels havers del compte indistint.

El motiu nuclear del recurs imputa a la resolució d'instància un error en la valoració de la prova, que la part apel·lant situa en els Fonaments de Dret Quart, Cinquè i Sisè de la Sentència, i que es projecta, fonamentalment, sobre l'atribució al Sr. Gregori de la titularitat exclusiva dels fons dipositats en el compte indistint obert a XXXX d'Andorra, així com de les participacions del producte Monetari Plus F1 i del ròssec en efectiu vinculats al mateix compte. Sosté la part apel·lant que, no essent discutida la cotitularitat indistinta del compte, i no havent acreditat el Sr. Gregori que els cabdals provinguessin del seu patrimoni privatiu, hauria d'operar la regla de tancament del sistema i entendre's que el numerari pertany per meitats a ambdós consorts.

Convé partir de la doctrina jurisprudencial que la pròpia resolució impugnada recull i que cap de les parts no discuteix en la seva formulació, segons la qual, en règim de separació de béns, la determinació de la titularitat del numerari d'un compte de titularitat indistinta o solidària es regeix per tres criteris successius -que no acumulatius-: en primer lloc, els pactes establerts entre els cotitulars; en defecte de pacte, l'atribució a aquell que acrediti, per qualsevol mitjà probatori, que els fons provenen del seu patrimoni privatiu; i, només si aquesta acreditació no s'assoleix de manera suficient, la regla de tancament que atribueix el numerari per meitats a ambdós cònjuges. La conseqüència essencial d'aquesta construcció és que l'obertura d'un compte de forma indistinta no constitueix per si mateixa cap adquisició onerosa ni transforma en comuns els fons que s'hi dipositen: només confereix a cada titular les facultats de disposició, administració i extinció sobre la totalitat del saldo, però no predetermina a qui pertany el numerari, qüestió que s'ha de resoldre conforme als criteris exposats.

Aplicada aquesta doctrina al cas, l'al·legat error en la valoració de la prova no s'aprecia. La part apel·lant confon la titularitat formal del compte -que efectivament és compartida i que la resolució no nega en cap moment- amb la titularitat dels fons que s'hi contenen, que és precisament allò que els criteris jurisprudencials permeten dissociar. La premissa de què parteix el recurs, segons la qual la mera cotitularitat formal del compte determinaria la propietat per meitats del numerari, equival a prescindir del segon criteri i a aplicar directament la regla de tancament, quan aquesta darrera només entra en joc, per la seva pròpia naturalesa subsidiària, a manca d'acreditació suficient de l'origen dels fons.

I, en aquest punt, la valoració probatòria efectuada pel Tribunal de Batlles resulta plenament raonable i ajustada al material obrant en autes. L'entitat YYY va aportar en període probatori nombrosos justificants d'abonament al compte de referència, acreditatius que la totalitat dels ingressos procedien d'una operativa duta a terme pel Sr. Gregori, mitjançant traspassos de compte i ingressos en efectiu, sense que en cap moment s'apreciés operativa ni aportació dinerària per part de la Sra. Càndida. Davant d'aquesta prova, corresponia a la part que invocava la naturalesa comuna dels fons -és a dir, a la pròpia recurrent- acreditar, o bé una aportació dinerària pròpia, o bé una aportació de tercers efectuada en benefici seu, o bé encara la seva participació en els negocis o en l'activitat de la qual procedien els ingressos. La resolució d'instància constata que cap d'aquests extrems no va quedar provat, conclusió que aquesta Sala comparteix: ni consta cap ingrés efectuat per la Sra. Càndida, ni va acreditar quina hauria estat la seva participació en l'activitat del Sr. Gregori quan va al·legar que el compte es nodria de l'esforç comú dels consorts.

Tampoc no altera aquesta conclusió la discrepància que la part apel·lant introdueix sobre el nombre i l'import dels traspassos procedents de la societat. Encara acceptant, a efectes purament dialèctics, la tesi de la recurrent que una part dels abonaments no procedís directament del patrimoni del Sr. Gregori sinó del compte d'una societat mercantil, aquesta circumstància no aprofitaria a la seva pretensió. D'una banda, perquè la societat és titular d'una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de la dels seus socis, de manera que la condició de sòcia minoritària que la Sra. Càndida ostentaria no converteix els fons socials en patrimoni personal seu. I, de l'altra, perquè la qüestió decisiva no és si la totalitat dels fons pertanyien privativament al Sr. Gregori, sinó si algun d'aquests fons procedia del patrimoni privatiu de la Sra. Càndida o de l'esforç comú dels consorts; i sobre aquest punt la prova és concloent en sentit negatiu. La regla de tancament que atribueix el numerari per meitats no opera davant de qualsevol dubte sobre la procedència última de cada partida, sinó únicament quan no resulta possible atribuir l'origen dels fons al patrimoni privatiu de cap dels consorts; situació ben diferent de la d'autes, en què la prova acredita positivament una operativa exclusiva d'una de les parts i una absència total d'aportació de l'altra.

Finalment, pel que fa a les participacions del producte Monetari Plus F1, la seva sort no pot ésser diversa de la dels fons del compte corrent al qual es trobaven vinculades, atès que constitueixen un producte d'estalvi o d'inversió nodrit del mateix numerari l'origen privatiu del qual ha quedat acreditat. No s'ofereix, cap raó que justifiqui escindir el tractament de la cartera respecte del compte corrent del qual procedeix, de manera que la pretensió subsidiària formulada en aquest sentit decau per les mateixes consideracions.

En conseqüència, no s'aprecia l'error en la valoració de la prova denunciat, i el motiu ha d'ésser desestimat.

Quart.- Sobre la invocació de l'

article 118 de la Llei qualificada de la persona i de la família

i la pretesa donació entre cònjuges.

Al·lega la part apel·lant que, en virtut de l' article 118 de la Llei qualificada de la persona i de la família , es consideren donacions entre consorts les compres, els pagaments i les transferències que durant la convivència matrimonial efectuï un cònjuge a favor de l'altre, de manera que, fins i tot en el supòsit que el Sr. Gregori hagués ingressat en el compte comú fons privatius, aquests haurien esdevingut comuns en el moment de l'ingrés.

L'argument no pot ésser acollit, per una doble raó. En primer lloc, perquè parteix d'una lectura inexacta del precepte invocat. L' article 118 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família , no estableix en cap moment que les transferències entre comptes constitueixin donacions entre cònjuges. El precepte regula la determinació de les titularitats dels béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni, disposant que pertanyen a qui en consti com a titular i que, si es prova que la contraprestació pertanyia a l'altre cònjuge, es presumeix donada; estableix igualment una presumpció de cotitularitat per meitats indivises per als béns mobles de valor ordinari i ús familiar, i, finalment, una presumpció de cotitularitat per al cas de dubte insalvable sobre la titularitat de béns o drets. Es tracta, doncs, d'un règim de determinació de titularitats referit a l'adquisició de béns, i no d'una regla que atribueixi caràcter de donació a les transferències efectuades entre comptes bancaris durant la convivència. La presumpció de cotitularitat que la norma contempla opera, a més, amb caràcter extraordinari, és a dir, només davant d'un dubte insalvable sobre la titularitat, supòsit que, com s'ha exposat en el fonament anterior, no concorre en el cas que ens ocupa, en què la prova ha permès determinar l'origen dels fons.

En segon lloc, i amb caràcter complementari, perquè el règim econòmic matrimonial de les parts es va dissoldre amb anterioritat a l'entrada en vigor de l'esmentada Llei, circumstància que la pròpia resolució d'instància ja va apreciar en descartar l'aplicació de l'article 126 del mateix text legal i en remetre's a la normativa anterior. La invocació d'un precepte que no resulta d'aplicació ratione temporis a la liquidació d'un règim dissolt amb anterioritat reforça la inviabilitat del recurs sobre aquesta qüestió.

El motiu, doncs, ha d'ésser igualment desestimat.

Cinquè.- Sobre l'argument relatiu a la forma de participació en el compte.

Sosté la part apel·lant que els consorts van decidir constituir una cotitularitat de compte i no un compte de titularitat individual del Sr. Gregori amb signatura autoritzada a favor de l'esposa, raó per la qual el compte pertanyeria per meitats a tots dos.

L'argument incorre en una petició de principi i ha d'ésser rebutjat. Precisament perquè el compte era de titularitat indistinta de tots dos consorts -i no de titularitat exclusiva del Sr. Gregori amb una mera signatura autoritzada- esdevé necessària l'aplicació dels criteris jurisprudencials de determinació de la propietat dels fons examinats en el Fonament Quart. Si la Sra. Càndida no hagués estat titular del compte, sinó simple apoderada, la qüestió de la titularitat del numerari ni tan sols s'hauria plantejat.

La doctrina aplicable parteix justament de la premissa que la titularitat formal d'un compte indistint pot no coincidir amb la titularitat del numerari que s'hi diposita; admetre l'argument de la recurrent equivaldria a buidar de contingut aquesta doctrina i a fer supèrflua tota indagació sobre l'origen dels fons. El motiu, per tant, decau.

Sisè.- Sobre la compensació per l'ocupació dels immobles i la proposició de nova prova pericial en aquesta alçada.

El darrer motiu del recurs es dirigeix contra la fixació de la compensació per l'ocupació exclusiva dels immobles de comuna propietat en l'import de 450 euros mensuals, i interessa que aquest import es determini mitjançant una nova valoració pericial actualitzada, en atenció a la variació que hauria experimentat el mercat de l'arrendament entre el gener del 2021 i l'actualitat.

La pretensió no pot ésser acollida, ni des de la perspectiva processal ni des de la del fons. Des de la perspectiva processal, la pràctica de prova en segona instància es troba subjecta als límits taxats de l' article 333 del Codi de procediment civil , que únicament l'admet quan el tribunal no n'hagi admès la pràctica en primera instància, quan, havent estat admesa, no s'hagi pogut practicar, o quan es fonamenti en fets nous o de nova notícia. Cap d'aquests supòsits no concorre en el cas present: la valoració pericial del preu de lloguer dels immobles ja va ésser proposada, admesa i practicada en primera instància, de manera que la reproducció d'aquesta mateixa prova en seu d'apel·lació resulta contrària a la norma processal, sense que la part apel·lant articuli tan sols la concurrència d'algun dels pressupòsits legals que la permetrien.

Des de la perspectiva del fons, i àdhuc en el cas que s'admetés la procedència de la prova, la pretensió tampoc no resultaria fonamentada. El preu de 900 euros mensuals fixat per l'expert Sr. Hervé a data gener del 2021 ho va ésser com a preu de mercat de l'arrendament, és a dir, com a renda que els immobles haurien generat en cas d'haver estat arrendats. La pretensió d'actualitzar a l'alça aquest import passa per alt el marc normatiu de pròrroga i de contenció dels preus de l'arrendament d'habitatge vigent durant el període considerat, integrat, entre d'altres, per la disposició addicional tercera de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2019, per la Llei 30/2021 , de l'11 de novembre, i per la Llei 24/2023, del 28 de novembre, normativa que ha limitat de manera notable els increments de renda aplicables als contractes d'arrendament. En aquest context, l'import fixat per la Batllia resulta adequat i continua essent-ho, sense que els eventuals increments que haurien pogut correspondre tinguin entitat suficient per justificar la pràctica d'una nova prova pericial. Cal afegir que la condemna establerta a la instància no es limita a un import puntual, sinó que projecta la compensació de 450 euros mensuals des del gener del 2021 i mentre perduri l'ocupació de la cosa comuna, de manera que la durada de l'obligació indemnitzatòria queda ja degudament contemplada en la resolució recorreguda.

El motiu, doncs, ha d'ésser igualment desestimat.

Setè.- Conclusió i costes de l'alçada.

Per raó de les consideracions exposades en els fonaments precedents, no havent prosperat cap dels motius articulats, escau desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Càndida i confirmar en tots els seus extrems la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 12 de novembre del 2025.

Quant a les costes causades en aquesta alçada, la desestimació íntegra del recurs comportarà que aquestes s'imposin a la part recurrent ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Càndida i confirmar en tots els seus extrems la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 12 de novembre del 2025. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.