Responsabilitat arquitecte, valoració de la prova, legitimació passiva de l'arquitecte quan desenvolupa la seva prestació a través d'una societat.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000209/2025

ORIGEN: 1000040/2024 - 0

NIG: 5300542120240000321

SENTÈNCIA 000078-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000209/2025

Nig : 5300542120240000321

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00078

SENTÈNCIA 000078/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Karina i ORG000

Representant: Sra. Gladys

Advocada: Sra. Bàrbara

Apel·lat: ORG001

Representant: Sr. Artur

Advocada: Sra. Lorena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Responsabilitat arquitecte, valoració de la prova, legitimació passiva de l'arquitecte quan desenvolupa la seva prestació a través d'una societat.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 9 de febrer de 2024, la representació processal de la societat ORG001 va interposar demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pels tràmits del procediment ordinari, contra la societat ORG000 i contra la Sra. Karina, demanant es dictés Sentència condemnant solidàriament les parts demandades a satisfer la suma de 83.786,20 €, en concepte de danys directes i indirectes derivats de la seva actuació professional, més les costes; i, subsidiàriament, la suma de 54.086,20 €, corresponent als danys directes, més les costes.

2.- En data 22 de març de 2024, la representació processal de la societat ORG000 i de la Sra. Karina, va contestar la demanda oposant-s'hi i va formular, amb caràcter previ, l'excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Karina, demanant es dictés Sentència desestimant les pretensions condemnatòries de la demandant, amb imposició de costes a aquesta, inclosos honoraris d'advocat, procurador i eventuals pèrits.

En el mateix escrit, la representació processal de la societat ORG000 va formular demanda reconvencional, en virtut de la qual interessava que es condemnés la societat ORG001 al pagament de la suma de 4.579,60 €, en concepte d'honoraris professionals facturats i no satisfets, majorada amb l'interès legal a comptar de la data de contesta a la demanda reconvencional, sol·licitant, en cas de condemna mútua, la compensació civil dels imports respectius.

3.- La part actora va presentar escrit d'oposició a la demanda reconvencional, interessant-ne la desestimació íntegra amb imposició de costes.

4.- Per interlocutòria de 28 de maig de 2024 es van citar les parts a l'audiència prèvia, que se celebrà el dia 20 de gener de 2025, i les decisions adoptades en el seu decurs van quedar recollides en l'aute de 29 de gener de 2025. En el marc d'aquest tràmit es va acordar la pràctica d'una prova pericial judicial, designant-se pèrit el Sr. Frederic; impugnat el seu pressupost per la part demandada principal, l'incident es va resoldre per aute de 20 d'abril de 2025. Presentat l'informe pericial i practicada la resta de prova en les sessions de 16 de juny i 1 de juliol de 2025, les actuacions van quedar vistes per a sentència.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, la Sra. Batlle va dictar, en data 31 d'agost de 2025, la Sentència núm. 000085/2025, amb la part decisòria següent:

"DECIDEIX:

Primer.- Estimar en la seva gran majoria a la demanda interposada per la part agent ORG001 contra ORG000 i Karina i condemnar aquestes darreres, solidàriament a satisfer a la primera l'import total de 50.835,23 euros (18.125,53 euros + 15.675 euros + 15.467,17 euros + 1.567,50 euros). Es desestimen la resta de pediments i la demanda reconvencional.

Segon.- No es fa especial imposició de costes, havent cada part de suportar les seves pròpies. Les costes comunes són per meitats.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts".

6.- En data 2 d'octubre de 2025, la representació processal de la Sra. Karina i de la societat ORG000 va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada Sentència, impugnant-ne els Fonaments de Dret Quart, Cinquè i Setè, sol·licitant que s'estimés el recurs i es revoqués la resolució d'instància de conformitat amb l'exposat, i que en el seu lloc amb condemna de la part apel·lada al pagament de les costes ocasionades en la primera instància, inclosos honoraris d'advocat, procurador i del pèrit judicial.

En primer lloc, la part apel·lant denuncia la manca de legitimació passiva de la Sra. Karina. Sosté que la resolució confon el pressupòsit processal de la legitimació amb el fons de l'assumpte, en fer dependre la primera de la procedència mateixa de la pretensió. Afirma que la legitimació passiva exigeix una relació jurídica directa i immediata entre les parts i que aquesta no concorre, atès que el contracte d'encàrrec professional es va perfeccionar exclusivament entre la societat agent i la societat ORG000, i no amb la persona física. Argüeix, així mateix, que la sentència confon l'actuació personal de l'arquitecta amb la que aquesta desplegava per compte i en el sí de la societat, i que la legitimació no es pot fer derivar ni d'una pretesa relació contractual indirecta ni d'una responsabilitat extracontractual que la resolució no arriba a analitzar. Denuncia, a més, una contradicció interna, ja que la sentència admet que el vincle contractual unia les societats i, malgrat això, condemna personalment l'arquitecta. Conclou que la solució de la instància vulnera el principi de limitació de responsabilitat i el de la personalitat jurídica diferenciada de la societat, i genera inseguretat jurídica per a qui exerceix la seva activitat professional mitjançant una societat.

En segon lloc, al·lega la incongruència omissiva de la sentència, amb vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret ( article 10 de la Constitució ). Exposa que en la contesta a la demanda va oposar la manca d'acreditació dels fets constitutius de la pretensió -i, en particular, que la part agent no hauria provat el contingut i el lliurament del projecte encarregat posteriorment a una altra facultativa, ni l'efectiu desemborsament dels conceptes i les factures que integren la reclamació, i que la resolució no s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió, tot i ésser determinant per a l'estimació o la desestimació de la demanda. Sosté que aquesta manca de resposta li ha ocasionat indefensió.

En tercer lloc, sosté que la sentència incorre en error en la valoració de la prova en el Fonament de Dret Cinquè. Argüeix que el tribunal s'aparta, sense un raonament lògic que ho justifiqui, de les conclusions del perit designat judicialment, i que fonamenta l'apreciació d'una actuació professional negligent i la quantificació dels danys directes en 50.835,23 € en el testimoni de l'arquitecta de la part agent, la imparcialitat de la qual qüestiona. Recorda que el dictamen pericial hauria conclòs que el projecte administratiu va ser degudament aprovat, que el projecte executiu es trobava encara en fase de desenvolupament i no tenia caràcter definitiu, i que la responsabilitat de la direcció facultativa es limita al període de la seva efectiva actuació. Sobre aquesta base, discuteix la imputació a la seva representada de cadascun dels conceptes reconeguts -l'excavació pendent, la modificació relativa a la piscina i a la planta semisoterrani, els treballs sobre pilars i pantalles i l'estudi preliminar d'impacte acústic-, que considera no derivats d'una actuació negligent seva.

En quart lloc, denuncia l'error en la valoració de la prova en el Fonament de Dret Setè, que va desestimar la demanda reconvencional. Sosté que la proposta d'honoraris acceptada no constituïa un preu tancat, sinó una estimació formulada en funció de la superfície inicialment prevista, de manera que l'increment substancial de la superfície finalment projectada comporta la meritació dels honoraris addicionals reclamats, per import de 4.579,60 €. Retreu, a més, que la resolució fonamenti la seva conclusió en la confessió del representant legal de la part agent, i conclou que el treball professional més gran efectivament desplegat justifica el major honorari.

7.- Admès a tràmit el recurs, la representació processal de la societat ORG001 va presentar, en data 21 de novembre de 2025, escrit d'al·legacions amb oposició expressa al recurs d'apel·lació, demanant es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En primer lloc, la part apel·lada sosté la correcció del Fonament de Dret Quart, afirmant l'existència d'una relació jurídica material directa, atès que la Sra. Karina es va presentar com la professional responsable de l'execució dels treballs, va sol·licitar el visat de l'encàrrec en nom propi davant el COAA, va desenvolupar personalment la redacció dels projectes i la direcció facultativa, consta al llibre d'obra i va formular personalment la renúncia al projecte en data 16 de maig de 2023.

En segon lloc, al·lega que no hi ha cap incongruència omissiva, ja que la sentència va tractar amb el detall exigit els fets constitutius de la demanda en el Fonament de Dret Cinquè, sense que aquests es fessin dependre únicament del projecte de reforma de l'arquitecta Sra. Anna.

En tercer lloc, sosté que la jutjadora d'instància no es va apartar arbitràriament del criteri del pèrit judicial, sinó que va valorar el conjunt de la prova segons les regles de la sana crítica, analitzant individualment cada incompliment, valoració corroborada pel pèrit judicial i pel tècnic del Comú.

En quart lloc, defensa la desestimació de la demanda reconvencional, en considerar que el pressupost acceptat constituïa un preu tancat, que l'augment de superfície requeria un nou acord no subscrit i que de la documental resulta que l'arquitecta no va proposar cap modificació de l'encàrrec professional.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Karina i de la societat ORG000 contra la Sentència núm. 000085/2025, dictada pel Tribunal de Batlles en data 31 d'agost de 2025, que va estimar de manera parcial la demanda formulada per la societat ORG001 i va desestimar la demanda reconvencional.

L'objecte del recurs se circumscriu a quatre qüestions. En primer lloc, a la legitimació passiva de la Sra. Karina, que la sentència en el Fonament de Dret Quart considera que concorre. En segon lloc, a la denúncia d'incongruència omissiva per no haver-se resolt sobre l'acreditació dels fets constitutius de la pretensió. En tercer lloc, a l'existència de responsabilitat professional i a la quantificació dels danys directes en 50.835,23 €, objecte del Fonament de Dret Cinquè. I, en quart lloc, a la desestimació de la demanda reconvencional per import de 4.579,60 €, acordada en el Fonament de Dret Setè.

Queden fora de l'àmbit de revisió en aquesta alçada els pronunciaments desestimatoris relatius als danys i perjudicis indirectes (29.700 €) i a les despeses d'arrendament addicionals (3.250 €), així com el pronunciament en matèria de costes, atès que la part apel·lada s'ha aquietat a la resolució d'instància i no ha articulat cap motiu d'impugnació al respecte.

La part apel·lada s'oposa íntegrament al recurs i interessa la confirmació de la sentència en tots els seus extrems, de manera que la controvèrsia en aquesta alçada se centra exclusivament en els quatre motius abans delimitats.

Segon.- Fets no controvertits

Amb caràcter previ a l'examen dels motius del recurs, i a fi de delimitar el marc fàctic i decisori sobre el qual ha d'operar la revisió, convé deixar constància dels fets que han resultat acreditats en la instància o que no han estat objecte de controvèrsia en aquesta alçada, així com de la motivació essencial de la resolució impugnada, sense que aquesta exposició comporti cap pronunciament anticipat sobre el fons.

Resulta de les actuacions, sense que constitueixi objecte de discussió, que la societat ORG001, en condició de promotora, va encarregar la redacció del projecte -administratiu i executiu- i la direcció facultativa de la construcció d'un habitatge unifamiliar situat a la ADR000, al lloc conegut com a ADR001, de la parròquia de la Massana, i que tant el full d'encàrrec professional com la corresponent proposta d'honoraris es van formalitzar entre aquella societat i la societat ORG000.

És igualment pacífic, en la seva materialitat, que la intervenció professional la va dur a terme personalment la Sra. Karina, en la seva qualitat d'arquitecta col·legiada, la qual va sol·licitar en nom propi el visat de l'encàrrec davant el Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra, va redactar els projectes i va assumir inicialment la direcció facultativa de l'obra, i figura identificada com a tal en el llibre d'obra.

Consta, així mateix, que, una vegada obtinguda la llicència d'obra sobre la base del projecte administratiu presentat per la Sra. Karina, i redactat igualment el projecte executiu, quan en l'obra s'havia executat ja la fase d'excavació i de fonamentació, la Sra. Karina va formular personalment la renúncia al projecte davant el mateix Col·legi, en data 16 de maig de 2023. Immediatament després, la promotora va encomanar la continuació de les obres a una altra arquitecta, la Sra. Anna, la qual, després d'ordenar la paralització dels treballs durant aproximadament un mes, va redactar un nou projecte executiu i va prosseguir l'obra, tot enderrocant part dels treballs executats segons el projecte de la part defenent.

Considerant la societat agent que el projecte redactat per la part defenent contenia diverses irregularitats, en data 9 de febrer de 2024 va interposar demanda en reclamació de 83.786,20 €, que comprenia tant danys directes -54.086,20 €, corresponents al cost del nou projecte executiu redactat per la Sra. Anna, als treballs necessaris per reparar els pretesos desordres que se'n derivaven i al cost de l'estudi d'impacte acústic- com danys indirectes, per la resta.

La resolució apel·lada va rebutjar, en primer lloc, l'excepció de manca de legitimació passiva de l'arquitecta (Fonament de Dret Quart), tot distingint aquest pressupòsit processal de la qüestió de fons. Tot seguit (Fonament de Dret Cinquè), va apreciar una actuació professional negligent de la part defenent en la redacció del projecte i en la direcció de l'obra -concretada, entre altres aspectes, en una excavació deficitària de la parcel·la, en un disseny d'escales contrari a la normativa, en una planta semisoterrani situada fora d'ordenació, en una incorrecta execució del replanteig de la llosa de fonamentació i dels pilars exteriors i en la necessitat de repicar murs de formigó-, i va condemnar solidàriament la societat ORG000 i la Sra. Karina al pagament de 50.835,23 € en concepte de danys directes, corresponents a la redacció del nou projecte, a les excavacions complementàries, als treballs de construcció, enderroc i reconstrucció i a l'estudi preliminar d'impacte acústic; desestimà, en canvi, els imports reclamats per danys indirectes (29.700 €) i per despeses d'arrendament addicionals (3.250 €). Finalment (Fonament de Dret Setè), va desestimar la demanda reconvencional d'honoraris, en considerar que la proposta acceptada constituïa un preu tancat i que l'augment de la superfície del projecte exigia un acord entre les parts que no es va arribar a subscriure, sense fer especial imposició de costes.

Delimitats així els fets i la decisió objecte de revisió, la controvèrsia que aquesta Sala ha de resoldre se circumscriu a la legitimació passiva de l'arquitecta i al títol d'imputació de cada part demandada, a la pretesa incongruència omissiva de la sentència, a l'existència de l'actuació professional negligent i a la quantificació dels danys directes, i a la naturalesa de la proposta d'honoraris i a la procedència dels honoraris addicionals reclamats, qüestions totes que s'examinen en els fonaments següents.

Tercer.- Sobre el primer motiu del recurs: la legitimació passiva de la Sra. Karina.

La part apel·lant sosté, com a primer motiu, que la Sra. Karina manca de legitimació passiva, per tal com la relació d'encàrrec professional es va perfeccionar exclusivament entre la societat agent i la societat ORG000, de manera que només aquesta darrera, i no la persona física que hi actuava com a arquitecta, podia ésser cridada al procés. Afegeix que la sentència confon el pressupòsit processal de la legitimació amb una qüestió de fons, que no concorre la relació jurídica directa i immediata que la legitimació exigeix, i que la condemna personal de l'arquitecta vulnera la personalitat jurídica diferenciada de la societat i el principi de responsabilitat limitada.

El motiu no pot prosperar, i la raó decisiva rau en la manera com la mateixa part demandada va configurar, davant de qui contractava amb ella, la identitat del subjecte amb qui s'establia la relació d'encàrrec.

L'examen de la documentació obrant a les actuacions permet apreciar com la denominació social ORG000 de la qual ara la part recurrent es pretén prevaldre, apareix exclusivament, en la factura emesa per al cobrament dels honoraris professionals (foli 26) una volta ja s'havia extingit la relació contractual el dia anterior amb la presentació de la renúncia davant del COAA (foli 29). En canvi, tota la resta de la documentació que s'origina durant el desenvolupament de la relació contractual es presenta sota el nom comercial del despatx d'arquitectura - ORG000- i amb la identificació nominal de la Sra. Karina com a arquitecta, sense cap menció a la societat, a la seva forma social, ni a cap element (denominació completa, advertiment d'actuació en nom i per compte d'una persona jurídica) que permetés al contractant conèixer que la seva contrapart era una societat de responsabilitat limitada i no la professional que signava els documents. No es tracta d'una intervenció irrellevant sinó que aquesta forma de presentació es va produir en les següents fases de la relació contractual que integren fites transcendentals: 1) la proposta o oferta d'honoraris que va servir de base a l'encàrrec (folis 18 i ss), el projecte administratiu presentat per a l'obtenció de la llicència (foli 155 i ss), el projecte executiu (foli 259 i ss), la memòria administrativa (foli 140 i ss) i la restant documentació tècnica.

Qui contracta té dret a saber, amb claredat, amb qui contracta: la identitat del deutor de la prestació és un element essencial de tota relació obligatòria, perquè d'ella depenen la solvència amb què es compta, el règim de responsabilitat aplicable i, en darrer terme, la persona contra qui es podrà accionar en cas d'incompliment. Quan un professional decideix canalitzar la seva activitat a través d'una societat, li és exigible, com a contrapartida de l'efecte de limitació de responsabilitat que en pretén obtenir, que exterioritzi aquesta interposició societària de manera clara, inequívoca i contemporània a la formació del contracte perquè la personalitat jurídica diferenciada i la limitació de responsabilitat no són uns privilegis per al deutor d'una obligació que puguin operar de manera oculta, a esquenes del creditor, sinó que desplegarà els seus efectes enfront de tercers en la mesura que aquests han pogut conèixer, en contractar, que la seva contrapart era la societat.

En el cas present, aquesta exteriorització no es va produir. En el moment de la formació del consentiment, tractant-se aquest del moment que resulta rellevant, perquè és aleshores quan el contractant configura la seva confiança i assumeix el risc de la contractació, la part actora només disposava segons hem tingut ocasió de destacar d'un nom comercial de despatx i la identitat de l'arquitecta que després signaria els projectes i la memòria. La societat no va emergir documentalment fins a la fase de pagament, mitjançant la factura, és a dir, quan el contracte ja estava perfeccionat i s'havia executat. Admetre que aquesta aparició sobrevinguda i unilateral pugui redefinir retroactivament la identitat del contractant, expulsant del cercle de responsables la professional amb qui el client raonablement creia haver contractat, equivaldria a permetre que la part que ha generat l'ambigüitat en tregui profit, i a fer recaure sobre el contractant de bona fe les conseqüències d'una confusió que no li és imputable, tal i com aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-ho en reiterades ocasions (Sentència de 05/02/2015 rotlle TSJC 312/2014, sentència dictada en el rotlle TSJC 168/2009 entre altres).

Aquesta conclusió és una exigència elemental de la bona fe contractual i de la protecció de la confiança legítima. Qui crea o tolera una situació d'aparença sobre la identitat del subjecte contractant queda vinculat per aquella aparença enfront de qui hi ha confiat raonablement; i no pot, un cop sorgit el conflicte, invocar en benefici propi una estructura societària de la qual en cap moment es va prevaldre durant tota la fase de formació i documentació tècnica de l'encàrrec. El principi que ningú no pot anar vàlidament contra els seus propis actes impedeix que la Sra. Karina, que es va presentar davant del client com la professional que oferia, projectava i signava, oposi ara que la relació només vinculava una societat de la qual el contractant no tenia constància -almenys això no s'infereix de la documental incorporada- fins a rebre la factura, factura que sigui dit de passada, per la seva pròpia naturalesa d'acte d'execució emès unilateralment pel creditor, no té virtualitat per novar subjectivament el contracte ni per traslladar a la persona jurídica, amb efectes alliberadors per a la persona física, una posició contractual que aquesta havia assumit davant del client amb la seva pròpia identitat.

A aquesta raó, per si sola suficient, s'hi afegeix la naturalesa de l'activitat desenvolupada. L'exercici de l'arquitectura constitueix, en el nostre ordenament (Llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals), una professió titulada i col·legiada l'habilitació de la qual recau necessàriament sobre la persona física: la redacció del projecte, la direcció facultativa i la signatura de la documentació tècnica són actes personals de l'arquitecta, que cap societat no pot assumir en lloc seu, sense que ens pugui passar per alt que aquesta norma posa exclusivament a càrrec de l'arquitecte, persona col·legiada, l'obligació de tenir subscrita una pòlissa d'assegurança per a cobrir la seva responsabilitat civil. Aquesta dimensió personalíssima de la prestació reforça la raonabilitat de la confiança del contractant: no solament la documentació apuntava a la persona física, sinó que la prestació nuclear de l'encàrrec només podia ser executada, i ho fou efectivament, per ella.

En definitiva, la confusió sobre la identitat del contractant generada per la pròpia part demandada, unida al caràcter personal de la prestació professional compromesa, justifica plenament que la Sra. Karina pugui ésser cridada al procés i, si escau, condemnada a títol personal, sense perjudici de la concurrència de la responsabilitat de la societat que va facturar els honoraris. Correctament apreciada la seva legitimació passiva per la resolució d'instància, el primer motiu del recurs ha d'ésser desestimat.

Quart.- Sobre el segon motiu del recurs: la pretesa incongruència omissiva.

Denuncia la part apel·lant que la sentència no s'ha pronunciat sobre la manca d'acreditació dels fets constitutius de la pretensió, qüestió oposada en la contesta i que, a parer seu, era cabdal per a l'estimació o la desestimació de la demanda, amb la consegüent vulneració del dret a una resolució motivada i la consegüent indefensió. La part apel·lada s'hi oposa tot sostenint que la sentència va abordar amb el detall exigit els fets constitutius de la demanda en el Fonament de Dret Cinquè.

La incongruència omissiva, es produeix quan l'òrgan judicial deixa de resoldre alguna de les pretensions oportunament deduïdes o alguna de les qüestions essencials que delimiten l'objecte del procés, amb infracció del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret ( article 10 de la Constitució ). Ara bé, el deure de congruència i de motivació no imposa una resposta expressa, separada i exhaustiva a cadascun dels arguments o de les al·legacions de les parts, sinó únicament la resolució de les pretensions i de les qüestions substancials; i tal resposta pot ser tàcita o implícita sempre que del conjunt de la resolució se'n dedueixi de manera inequívoca el criteri del tribunal sobre la qüestió pretesament preterida.

Aplicat aquest criteri al cas, el motiu no pot prosperar. La manca d'acreditació dels fets constitutius no constitueix una pretensió autònoma, sinó un argument de defensa -la negació que la part agent hagi satisfet la càrrega que li incumbeix -, i la sentència no el va ometre. Ben al contrari, en el Fonament de Dret Cinquè va examinar, un per un, els conceptes reclamats, va valorar la prova relativa a cadascun -el dictamen pericial judicial, els testimonis i la documental, inclosos el document número 16 i les factures obrant en autes- i va declarar provada l'existència dels danys i en va fixar la quantia. En afirmar la realitat i l'import del dany, la resolució va desestimar de manera implícita, però necessària l'al·legació que els seus fets constitutius no havien quedat acreditats, ja que no es pot tenir, per cert, i quantificat un dany sense resoldre, alhora, que han resultat provats els fets que en són el pressupòsit.

Allò que el recurs presenta com una omissió és, en realitat, una discrepància amb el resultat de la valoració de la prova -és a dir, amb el fet que el tribunal considerés acreditats aquells fets-, qüestió que constitueix l'objecte del tercer motiu i no de la incongruència, perquè un eventual error en la ponderació de la prova no equival a una manca de pronunciament. Tampoc no concorre indefensió, atès que la part va poder al·legar i proposar prova sobre aquests fets, sense que la valoració que els hi fou adversa pugui confondre's amb una absència de resposta. El motiu, doncs, es desestima.

Cinquè.- Sobre el tercer motiu del recurs: l'error en la valoració de la prova.

La part apel·lant articula el tercer motiu sobre un pretès error en la valoració de la prova. Sosté, en essència, que la sentència d'instància s'hauria apartat injustificadament de les conclusions del perit designat judicialment, el Sr. Frederic, i que hauria apreciat una actuació professional negligent, així com uns danys directes quantificats en 50.835,23 €, sense un raonament lògic suficient, fent descansar la seva conclusió, principalment, en el testimoni de l'arquitecta proposada per la part agent, la Sra. Anna, a qui atribueix una posició parcial i interessada. La part apel·lada s'hi oposa i defensa que la jutjadora no es va apartar arbitràriament del dictamen, sinó que va valorar el conjunt de la prova conforme a les regles de la sana crítica, prenent en consideració no només la declaració de la Sra. Anna, sinó també els aclariments del perit i, de manera especialment rellevant, la declaració del tècnic d'urbanisme del Comú de la Massana.

Convé recordar que la prova pericial té per objecte aportar coneixements tècnics que permetin valorar fets que excedeixen l'experiència comuna del jutjador ( article 208 del Codi de procediment civil ), de manera que el perit exerceix una funció d'auxili tècnic, però no substitueix l'òrgan jurisdiccional. Per això el dictamen, fins i tot el del perit designat judicialment, no té caràcter vinculant: l'article 222 del mateix Codi en sotmet l'apreciació a les regles de la sana crítica, que exclou que operi com a prova taxada però que tampoc autoritza una valoració merament subjectiva, ja que exigeix ponderar-lo segons la lògica, la coherència interna, les màximes de l'experiència, la solidesa de les dades, la correcció del mètode i la seva correspondència amb la resta de la prova. El tribunal no pot, doncs, prescindir sense més d'un dictamen tècnicament fonamentat, però tampoc està obligat a seguir-lo quan les seves premisses són incompletes, les conclusions no resulten convincents, han estat matisades en la ratificació o es veuen contradites o completades per altres elements objectius de les actuacions.

Així delimitat el cànon d'enjudiciament, la qüestió no és si la jutjadora estava obligada a seguir el perit -obligació que no existeix-, sinó si va valorar de manera racional el seu dictamen i si les raons per les quals va matisar o no va assumir determinats extrems del seu informe troben suport suficient en la resta de la prova; examen que s'ha de fer concepte per concepte. I, a fi de procedir-hi de manera sistemàtica, escau recordar prèviament les set partides que la sentència d'instància va declarar indemnitzables a càrrec de la part defenent, per verificar tot seguit, en cadascuna, si la intervenció que la justifica li és causalment imputable: 1) el cost del projecte de l'arquitecta Sra. Anna (15.675 €); 2) la factura de ORG002 (18.125,53 €), pels treballs complementaris d'excavació; 3) la factura núm. NUM000 de ORG003 (5.721,92 €), pel cost de construcció de pilars i pantalles de murs que posteriorment es van enderrocar; 4) la factura núm. NUM001 de ORG003 (3.105,74 €), pel lloguer i els consums del mes de juny de 2023; 5) la factura núm. NUM002 de ORG003 (2.788,97 €), pels ajustaments en murs i pilars per al nou forjat de la planta baixa; 6) el pressupost núm. NUM003 de ORG003 (3.851,54 €), pel repicat del cantell de la llosa de fonaments per encabir-hi l'aplacat de façana, el repicat i suavitzat de la zona d'entrada al garatge i la reparació de les dues arquetes afectades pel repicat; i 7) la factura núm. NUM004 d' ORG004 (1.567,50 €), per l'estudi preliminar d'impacte acústic.

Encara amb caràcter previ, i atès que el recurs invoca aquest argument enfront de tots els conceptes, convé precisar l'abast de l'al·legació segons la qual la responsabilitat de la direcció facultativa es limita al període de la seva efectiva actuació. Aquest principi, correcte en si mateix, significa que l'arquitecta no respon dels defectes nous sorgits ni de les decisions adoptades després de la seva renúncia; però no l'eximeix del cost de corregir els defectes l'origen causal dels quals se situa en el seu propi projecte i en la direcció exercida durant la seva intervenció. Per la seva pròpia naturalesa, la reparació d'una deficiència és sempre posterior a la deficiència que esmena i, sovint, l'executa materialment un tercer; per això, el moment en què la correcció es duu a terme -o la persona que materialment la practica- no trenca el nexe causal amb l'error que la fa necessària. Sostenir el contrari conduiria a l'absurd que cap facultatiu respondria mai del cost d'esmenar els seus propis defectes, pel sol fet que l'esmena, inevitablement, arriba després i sovint de la mà de qui el succeeix. El que s'imputa a la Sra. Karina no és, doncs, cap actuació posterior a la seva renúncia, sinó el cost de revertir solucions concebudes i iniciades sota la seva direcció.

A) Factures de l'empresa constructora vinculades a la implementació de la piscina (factures núm. NUM000, NUM001 i NUM002).

Tres d'aquestes partides -les factures núm. NUM000, NUM001 i NUM002 de ORG003- responen a una mateixa causa i s'han d'examinar conjuntament, perquè totes deriven de la solució projectada per a la piscina i de la necessitat de corregir-la. Per resoldre aquest extrem cal partir d'una dada no controvertida: el projecte administratiu redactat per la Sra. Karina, en virtut del qual es va obtenir la llicència de construcció, no preveia cap piscina a la planta semisoterrani. El plànol obrant al foli 154 contemplava únicament unes escales, un safareig i un ampli espai diàfan d'aproximadament 107 m², separat del porxo exterior, dins d'una planta semisoterrani de 222,11 m² construïts i legalitzats, no computables a efectes d'edificabilitat. Aquesta configuració delimitava el projecte autoritzat i, per tant, el marc urbanístic dins del qual havia de desenvolupar-se l'execució.

Aquesta situació fou substancialment alterada en fase executiva. Segons resulta dels folis 317 i 318, el projecte executiu incorporava, a la zona del porxo exterior, una piscina tancada amb accés des de la planta semisoterrani, i fou aquesta nova realitat la que es va començar a bastir en l'obra, en executar-se l'estructura de suport en atenció a aquella ubicació. La modificació, sense necessitat d'augmentar la superfície, alterava de manera rellevant la volumetria de l'edificació, en transformar un espai exterior i obert en un volum tancat funcionalment integrat en l'edificació, afectant així les condicions de legalitat de la solució projectada.

En aquest punt, la declaració del Sr. Stephen, tècnic d'urbanisme del Comú de la Massana, presenta una rellevància singular, atesa la seva posició institucional i el seu coneixement directe de la normativa aplicable. En la seva testifical, prestada a partir del minut 13.32.30 de l'enregistrament del dia 16 de juny de 2025, va explicar que la normativa vigent des del desembre de 2022 impedia la doble regulació del terreny mitjançant la distribució de la superfície d'una mateixa planta entre una part soterrània i una de semisoterrani, possibilitat que el règim anterior sí que admetia; va precisar que el tancament projectat de la piscina comportava un augment de volumetria i requeria una nova llicència comunal; i va afegir que aquesta llicència no hauria pogut ser atorgada, perquè la normativa vigent ja no permetia les plantes semisoterranis en els termes en què havien estat acceptades en el projecte administratiu inicial.

D'aquí que l'única via per mantenir la piscina exigís desplaçar-la cap a l'interior de la planta semisoterrani, sense alterar el tancament de la façana previst en el projecte administratiu en aquella zona; operació que necessàriament exigia refer el projecte, desmuntar l'encofrat i l'armat del vas de la piscina, reubicar-la en una zona que no comportés augment de volumetria i retallar les pantalles estructurals ja construïdes. En cap cas aquesta decisió era atribuïble a una opció discrecional del nou equip tècnic, sinó a la necessitat de desfer una solució materialment iniciada que resultava jurídicament inviable. És cert que el Sr. Frederic assenyala, al foli 540, que el projecte executiu no fou concebut com un document tancat i complet a l'inici de l'obra, sinó que es va desenvolupar progressivament durant l'execució; observació acceptable en termes generals, però que no permet relativitzar una incompatibilitat urbanística objectiva, perquè una cosa és adaptar tècnicament un projecte durant l'obra i una altra de ben diferent és començar a executar una solució que, en aquell moment, ja no podia obtenir cobertura legal.

És veritat que la incorporació d'una piscina interior en un projecte ja autoritzat responia, en el seu origen, a una opció de la promotora, previsiblement vinculada a l'increment de valor i de prestacions de l'habitatge. Tanmateix, aquesta dada no eximeix l'arquitecta directora de les obligacions pròpies de la seva intervenció professional. L'arquitecte director no és un simple transmissor de la voluntat del promotor, sinó el professional qualificat a qui correspon traduir aquesta voluntat en una solució tècnicament correcta i jurídicament viable; per això, quan la propietat proposa o accepta una modificació rellevant del projecte autoritzat, el deure facultatiu consisteix a advertir-ne dels límits, verificar-ne l'encaix urbanístic i evitar que s'iniciï l'execució d'una solució mancada de cobertura legal. Precisament perquè la modificació pretesa tenia una incidència urbanística evident, corresponia a la Sra. Karina comprovar-ne la compatibilitat amb la normativa aplicable i, en particular, amb la regulació entrada en vigor el desembre de 2022; exigència que no era accessòria, sinó una prestació nuclear de la funció assumida, tant en la redacció del projecte executiu com en la direcció i el control de la seva implementació material. L'omissió d'aquestes prevencions, per la seva connexió directa amb les funcions de la direcció facultativa, genera la seva responsabilitat professional i l'obliga a reparar els perjudicis que se'n deriven.

No és, doncs, arbitrari que la jutjadora no assumís íntegrament la lectura del perit en aquest extrem. La sentència no substitueix el criteri tècnic per una apreciació subjectiva, sinó que valora el dictamen dins del conjunt de la prova, en la qual resulten determinants la diferència entre el projecte administratiu autoritzat i l'executiu, la incidència volumètrica del tancament de la piscina, la impossibilitat d'obtenir una nova llicència, l'existència d'actuacions correctores sobre elements estructurals ja executats i la declaració del tècnic comunal; elements que permeten concloure que la solució projectada era urbanísticament inviable i que les despeses vinculades a la seva correcció no deriven d'una mera opció de millora de la propietat, sinó de la necessitat de revertir una implementació indeguda del projecte executiu.

Establert aquest nexe, s'ha de confirmar la sentència d'instància en el punt en què estima la reclamació fonamentada en les factures núm. NUM000, NUM001 i NUM002 de ORG003, per un import total d'11.616,63 €. La factura núm. NUM002 (2.788,97 €) correspon als ajustaments en murs i pilars necessaris per al nou forjat de la planta baixa, és a dir, a la reconfiguració estructural que va imposar el desplaçament de la piscina a una ubicació legalitzable. La factura núm. NUM000 (5.721,92 €) comprèn el cost de construcció dels pilars i les pantalles de murs que, havent-se bastit en desenvolupament de la solució inicialment projectada, es van haver d'enderrocar tot seguit; no es tracta, doncs, de despeses alienes o accessòries a una decisió de la propietat, sinó del cost d'executar i, després, desfer una estructura erigida en atenció a una solució urbanísticament inviable, l'esment de la qual figura entre les actuacions correctores documentades -desmuntatge de l'encofrat i l'armat i retall de pantalles ja construïdes-. I la factura núm. NUM001 (3.105,74 €) correspon a una mensualitat dels serveis necessaris per al manteniment de l'obra -caseta, sanitari, subministraments d'aigua i electricitat i lloguer de grua- durant el període, raonable i proporcionat, d'aproximadament un mes en què els treballs van romandre aturats mentre la nova arquitecta redactava el projecte que havia de permetre reconduir la situació a condicions de legalitat urbanística; aturada que no fou una opció prescindible de la direcció successora, sinó l'interval que la inviabilitat de la solució projectada va fer inevitable, de manera que el seu cost participa de la mateixa causa i de la mateixa imputació que les dues partides anteriors.

No desvirtua aquesta conclusió que l'informe de l'arquitecta successora invoqués, com a justificació de la demolició d'aquests elements, una qüestió relativa a l'alçada del sistema d'escales. D'una banda, els pilars i les pantalles compresos en la factura formaven part de l'estructura de suport executada en desenvolupament de la solució de piscina dels folis 317 i 318, i la seva supressió figura entre les actuacions correctores documentades a l'informe de foli 36 verso. De l'altra, l'objecció pericial relativa a les escales es projecta sobre un esglaó concret no executat, i no sobre els elements estructurals de la zona de piscina, de manera que la demolició d'aquests responia, en tot cas, a la necessitat de desfer una estructura erigida per a una solució urbanísticament inviable, amb independència del motiu addicional que es pogués adduir. Finalment, no obsta a la realitat del dany l'al·legació que no s'hauria provat l'efectiu desemborsament de les factures, atès que el dany consisteix en el cost que la promotora ha hagut d'assumir per corregir la solució inviable, acreditat per les factures aportades, amb independència del moment concret del seu pagament.

B.- Excavació

Una conclusió idèntica s'imposa respecte de la fase d'excavació. De la prova practicada resulta que, executada l'excavació inicial i construïda la fonamentació, el canvi de direcció facultativa va permetre constatar que l'excavació era insuficient per encabir la planta baixa projectada, la qual -a diferència de les plantes inferiors- presentava un desenvolupament més profund cap al talús. No es tracta aquesta d'una modificació decidida a posteriori, sinó respecte del mateix projecte administratiu autoritzat: no es va excavar allò que havia estat autoritzat, de manera que la propietat va perdre els aproximadament 36 m³ de desmunt que després es van haver d'executar sota la direcció de la Sra. Anna -volum que el perit judicial va admetre, equivalent a uns tres metres de profunditat per quatre de llargada- i que la mateixa Sra. Anna va advertir en el moment del replanteig, un cop aixecat el primer forjat.

Aquesta deficiència s'inscriu de ple en l'àmbit de responsabilitat de l'arquitecta. L'excavació no és una operació aliena al projecte ni desvinculada de la direcció facultativa, sinó el pressupòsit material de la implantació de l'edifici, de la fonamentació i del desenvolupament de les plantes; per això corresponia a la Sra. Karina verificar la coherència entre el projecte, la topografia real de la parcel·la i les plantes previstes, inclosa la planta baixa i el seu major desenvolupament cap al talús. I aquest deure no era genèric: la seva pròpia proposta d'honoraris (foli 18) preveia el desplaçament setmanal a l'obra per fer-hi les comprovacions corresponents, de manera que la manca de detecció de la insuficiència revela l'incompliment d'una obligació de vigilància que ella mateixa havia assumit. Afegirem ensems que no desplaça aquesta responsabilitat la intervenció efectiva d'un topògraf en l'obra: aquest aporta cotes, cubicatges i replanteig, però no substitueix el judici de l'arquitecte sobre la suficiència de l'excavació ni assumeix la coherència global entre projecte, terreny i obra. Encara que les dades topogràfiques provinguessin d'un tercer, corresponia a la direcció facultativa verificar-les, integrar-les i controlar que l'excavació practicada permetia desenvolupar l'edificació; entendre el contrari fragmentaria indegudament la responsabilitat tècnica i permetria eludir-ne el nucli per simple remissió a un professional auxiliar.

La manera com es va haver d'executar l'excavació complementària confirma alhora la seva entitat i la seva imputació, i així ho acredita la prova documental. Conforme a les màximes de l'experiència, una actuació d'aquesta mena, amb l'obra ja bastida i la fonamentació executada, no podia dur-se a terme amb la facilitat ni amb el cost que hauria tingut de preveure's des de l'inici. La factura núm. NUM005, de 31 d'octubre de 2023, ho reflecteix amb claredat: descriu vint-i-tres dies de repicat i moviment de terres complementari sobre el forjat en construcció, amb maquinària tipus Kubota proveïda de picó i amb grues i mitjans auxiliars per situar-la i retirar-la, i atribueix expressament el fet que aquell moviment de terres no s'executés durant la fase d'excavació a no haver-se rebut les instruccions escaients de la direcció d'obra. L'excavació d'aquest volum addicional en contacte amb el talús, que no es va poder escometre des de les finques veïnes -un propietari s'hi va oposar i l'altra alternativa es va descartar pel seu cost-, es va haver de practicar des de la mateixa obra en curs, amb el consegüent reforç de l'estructura per suportar el pes de la maquinària, tal com va exposar la Sra. Anna en la seva testifical.

Per tot això, tampoc en aquest extrem l'òrgan a quo s'aparta de manera arbitrària del criteri pericial: no fa prevaler el relat de la tècnica de part, sinó que integra el dictamen en una valoració conjunta de la prova, de la qual resulta una insuficiència objectiva -mesurada respecte del projecte autoritzat-, no detectada per qui havia assumit una vigilància setmanal de l'obra i corregida després a un cost agreujat per l'estat avançat de la construcció. Els costos d'aquesta actuació complementària responen, doncs, a l'error professional apreciat, i no a una modificació capritxosa del promotor ni a una contingència aliena al projecte.

Ara bé, la confirmació de la responsabilitat no comporta, en aquest cas, la imputació a la part defenent de la totalitat de l'import reclamat. Cal distingir entre el cost que hauria representat l'excavació dels 36 m³ si s'hagués executat en el moment oportú -durant la fase inicial d'excavació- i el sobrecost derivat d'haver-la de practicar més tard, amb l'obra ja bastida i en les condicions dificultoses que s'han descrit. El primer no constitueix un dany imputable a l'arquitecta: es tracta de volum de desmunt que estava autoritzat i que, en qualsevol cas, s'havia d'excavar i que la promotora hauria hagut d'abonar igualment, de manera que la seva manca d'execució inicial no li ha generat, per aquest concepte, cap perjudici; la propietat no ha pagat dues vegades el desmunt d'aquells 36 m³, sinó una sola vegada, encara que en un moment posterior al previst. El que sí que constitueix un dany reparable és, únicament, el sobrecost: el diferencial entre allò que aquella excavació hauria costat de fer-se al seu temps i allò que va costar de fer-se extemporàniament, amb maquinària de picó treballant des de l'interior de l'obra, amb mitjans auxiliars per situar-la i retirar-la i amb el reforç de l'estructura per suportar-ne el pes. És aquest excés, i no el cost global de l'actuació, allò que troba la seva causa directa en la deficiència de previsió i de comprovació de la direcció facultativa.

Des d'aquesta perspectiva, la factura núm. NUM005 reflecteix l'import total de l'excavació complementària sense desglossar-ne aquests dos components, i no consta a les actuacions quin hauria estat el cost de l'excavació d'aquells 36 m³ executada en condicions ordinàries, dada imprescindible per fixar el sobrecost per diferència. Aquesta manca de prova no permet quantificar ara l'import exacte del dany, però no n'impedeix l'apreciació, perquè la realitat del sobrecost resulta acreditada -deriva necessàriament de les circumstàncies en què la intervenció es va haver de dur a terme-; el que resta indeterminat és, només, el seu quàntum. Per això, i a fi de no traslladar a la part defenent una despesa que en part no li és imputable, escau confirmar la condemna per aquest concepte tot limitant-la al sobrecost, i diferir-ne la quantificació concreta a la fase d'execució de sentència, en la qual s'haurà de determinar deduint, de l'import de la factura núm. NUM005, el cost que l'excavació dels 36 m³ hauria representat si s'hagués executat durant la fase inicial d'excavació; cost que s'haurà de justificar mitjançant l'aportació de la factura corresponent a l'excavació inicialment realitzada, de la qual resultin els preus unitaris aplicables.

C) Llosa de fonamentació, replanteig estructural i repicat de formigó (pressupost NUM003).

Pel que fa als treballs de repicat de formigó documentats al pressupost NUM003 -que comprèn el repicat del cantell de la llosa de fonaments per encabir-hi l'aplacat de façana (924,36 €), el repicat i el suavitzat de la zona d'entrada al garatge (2.288,64 €) i la reparació de dues arquetes afectades per aquell repicat (472,68 €)-, sí que escau apreciar responsabilitat professional de la part defenent, i confirmar la condemna en la seva integritat. Totes tres partides responen a un mateix títol d'imputació: la definició geomètrica de l'estructura i el control de la seva execució, que pertanyen al nucli de la funció de l'arquitecte i de la direcció facultativa. El formigonatge constitueix una de les fases crítiques i pràcticament irreversibles de l'obra, perquè, un cop adormit el formigó, qualsevol desajust de dimensió o de cota només es pot esmenar demolint; per això, verificar abans i durant l'abocament que l'element executat respecta les dimensions que permetran rebre els acabats i resoldre els nivells d'accés és una obligació central, i no accessòria, de qui dirigeix l'obra. I aquest deure no era, en el cas, una exigència genèrica, sinó un compromís que l'arquitecta havia assumit en la seva proposta d'honoraris (foli 18), que preveia el seu desplaçament setmanal a l'obra per fer-hi les comprovacions corresponents.

Respecte de la partida del repicat per a l'aplacat de façana i de la reparació de les arquetes, la conclusió no neix d'una discrepància amb el perit, sinó d'una coincidència amb ell: el dictamen judicial reconeix expressament que, en aquest punt, hi ha una omissió en la supervisió de la direcció facultativa. Que el formigó s'executés fins al límit, sense reservar els quinze centímetres que requeria la col·locació de la pedra natural, respon a una previsió que la direcció havia de garantir i a una comprovació que havia de fer en el moment oportú; i la reparació de les dues arquetes, que el perit situa indistintament en l'execució o en la supervisió de la direcció facultativa, és una conseqüència directa del mateix repicat. En aquestes dues partides, doncs, la deficiència professional resulta admesa pel propi perit i no requereix cap consideració addicional.

La partida relativa al repicat de la zona d'entrada al garatge mereix una anàlisi més detinguda, perquè és en aquest extrem que el perit ofereix la seva principal objecció. Sosté el dictamen que repicar la llosa estructural per resoldre el desnivell de l'accés forma part del sistema constructiu previst en projecte per resoldre desnivells, i que el fet que aquesta operació resulti més costosa o laboriosa no implica que constitueixi una errada. Aquesta apreciació, però, no pot ser compartida per la Sala en els termes en què es formula. La qüestió decisiva no és si el repicat, considerat en abstracte, és una tècnica legítima dins del sistema constructiu -cosa que ningú no discuteix-, sinó sí, en aquest cas concret, la necessitat d'haver-hi de recórrer revela una manca de previsió imputable a la direcció. I la resposta és afirmativa: el repicat no va obeir aquí a l'execució planificada i optimitzada d'un procés previst, sinó a la necessitat de desfer formigó ja abocat, en haver-se format un graó innecessari a la rampa del pàrquing per no haver-se previst el decreixement que la llosa requeria en aquella zona, la qual cosa va obligar a repicar la cimentació de l'entrada. Quan el recurs a una determinada tècnica constructiva neix, no d'un disseny conscient i anticipat, sinó de la necessitat d'esmenar allò que s'havia executat sense la previsió deguda, aquella tècnica deixa de ser una característica inherent i neutra del sistema i esdevé l'instrument de reparació d'una deficiència.

És precisament en aquest punt que adquireix rellevància l'argument que el propi perit descarta: el cost més gran de l'operació. Té raó el dictamen quan afirma que un cost més elevat no converteix, per si sol, qualsevol solució en una errada; però aquesta premissa, no és aplicable quan el sobrecost no és una propietat ordinària de la solució projectada, sinó la conseqüència d'haver de corregir-la. La normalitat d'una solució constructiva no es mesura únicament per la seva viabilitat tècnica, sinó també per la seva proporcionalitat i la seva economia: una solució que, sent tècnicament possible, imposa un cost evitable -el de demolir i refer allò que una concepció i una direcció diligents haurien executat correctament a la primera- no descriu un mètode normal, sinó la correcció onerosa d'una previsió insuficient.

No desvirtua aquesta conclusió la concurrència de la responsabilitat de l'empresa constructora. És cert que l'execució material correspon a la constructora; però l'arquitecta no respon aquí com a executora, sinó per un títol propi i distint -la definició de l'estructura i la direcció i el control de la seva execució-, de manera que la intervenció d'un altre agent en la producció del resultat no fa desaparèixer la seva culpa, sinó que dona lloc a una responsabilitat concurrent enfront de la perjudicada. Quan un mateix dany, indivisible en la seva producció, prové de la conjunció de l'execució defectuosa i de la manca de supervisió que havia d'evitar-la, qui l'ha patit pot reclamar-lo íntegrament de qualsevol dels responsables, sens perjudici del repartiment intern que, per la via del regrés, pugui després operar entre la direcció facultativa i la constructora. La perjudicada no ha de carregar amb la tasca de destriar quotes que pertanyen a la relació interna entre els codeutors.

Finalment, que l'import d'aquestes partides s'acrediti mitjançant un pressupost i no una factura no impedeix tenir per cert el dany. La seva realitat no descansa en el document pressupostari, sinó en l'admissió pericial de l'omissió de supervisió pel que fa a l'aplacat i les arquetes, i en la constatació, pel que fa al garatge, que la necessitat de repicar va derivar de la formació d'un graó innecessari per manca de previsió del decreixement de la llosa; i el pressupost NUM003 en quantifica el cost sense que aquesta xifra hagi estat contradita per cap altra valoració tècnica. La forma documental afecta, com a molt, la precisió de l'import, però no la certesa que el dany existeix i que prové de l'error professional apreciat. En conseqüència, s'aprecia la responsabilitat de la part defenent respecte de la totalitat del pressupost NUM003, i es confirma la condemna pel que fa a les tres partides que l'integren.

D) Honoraris del nou projecte de modificació (15.675 €).

La sentència d'instància imputa a la part defenent el cost del nou projecte redactat per la Sra. Anna, en considerar que la modificació del projecte executiu "es va haver de dur a terme". Aquesta premissa, considerada en abstracte, pot ser compartida, ja que, tal com s'ha exposat en examinar la problemàtica relativa a la zona de piscina, la solució inicialment projectada per la Sra. Karina partia d'una premissa urbanística inviable, que obligava a replantejar-ne la ubicació i feia necessària una intervenció correctora. Ara bé, que aquesta modificació fos necessària no comporta que la totalitat del cost reclamat sigui imputable a la part defenent.

I és que cal distingir entre el cost estrictament necessari per corregir l'error de concepció atribuïble a la Sra. Karina i la despesa global assumida per la propietat en encarregar a una nova facultativa un projecte de modificació. Ambdós conceptes poden coincidir parcialment, però no són equivalents: només la part de l'encàrrec destinada a esmenar la solució inviable de la piscina podria tenir la consideració de dany reparable, mentre que les modificacions introduïdes per decisió de la propietat o derivades d'una nova concepció general de l'habitatge resten fora de l'àmbit de responsabilitat de la part defenent. La qüestió controvertida no era, doncs, si calia modificar el projecte, sinó quin era el cost concret de la modificació causalment vinculada a l'actuació negligent que s'imputa.

Aquesta distinció resulta especialment rellevant si s'atén l'import reclamat. La quantitat de 15.675 euros, segons el pressupost NUM006, duplica aproximadament el cost que, dins la proposta d'honoraris de la Sra. Karina, corresponia a la redacció del projecte executiu complet, en el marc d'un encàrrec global de 37.000 euros més IGI que incloïa el projecte bàsic, administratiu, executiu i la direcció d'obra. La dada comparativa no és menor, ja que permet confrontar el cost de la suposada correcció amb el de la prestació que es pretenia corregir: una intervenció destinada a esmenar un projecte preexistent difícilment pot identificar-se, sense més prova, amb una despesa de magnitud superior a la de la redacció del projecte executiu originari. A la mateixa conclusió condueix el propi concepte del pressupost, que no es limita a descriure una rectificació puntual de la zona de piscina, sinó la redacció d'un projecte de modificació per "adaptar el projecte aprovat amb l'executat i amb la normativa actual del Comú de la Massana", formulació que apunta a una revisió global de l'encàrrec i no únicament a la correcció de l'error urbanístic apreciat. La xifra reclamada apareix, així, més vinculada a un nou projecte de modificació general que no pas a la reparació estricta del defecte imputable a la part defenent.

La reclamació es formula, en definitiva, com una quantitat global i tancada respecte d'una realitat que, per la seva pròpia naturalesa, exigia una delimitació diferenciada. I la càrrega d'efectuar aquesta delimitació requeia sobre la part agent, d'acord amb la regla "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat", segons el qual qui reclama un dany ha d'acreditar-ne no només l'existència, sinó també l'extensió i la quantificació; de manera que, quan el dany a reparar només representa una part d'una despesa més àmplia, incumbeix a qui en pretén el rescabalament aïllar i justificar aquella part. No corresponia, doncs, a la part defenent demostrar quina fracció dels honoraris no li era imputable, sinó a la part agent -que disposava o podia disposar del projecte redactat per la seva pròpia arquitecta i de la documentació justificativa de l'encàrrec- acreditar la correspondència entre la despesa reclamada i l'error que s'imputa a la Sra. Karina; sense que la manca d'aportació d'aquesta documentació pugui traslladar a la part defenent el risc d'una indeterminació que no li és atribuïble.

Aquesta conclusió es veu corroborada per la declaració de la mateixa Sra. Anna, que va admetre haver conservat, en l'essencial, el projecte de la Sra. Karina pel que fa a les plantes superiors, dada que confirma que el seu encàrrec no consistia en la substitució íntegra d'un projecte absolutament inservible, sinó en una intervenció que aprofitava una part substancial del projecte precedent i hi incorporava determinades modificacions -circumstància que, de retruc, explica el sobredimensionament de la xifra reclamada i feia encara més necessari acreditar quines modificacions responien a la correcció de l'error i quin cost concret tenien.

En definitiva, encara que la modificació del projecte fos necessària arran de la inviabilitat urbanística de la solució projectada per a la piscina, la part agent no ha acreditat quina fracció dels 15.675 euros reclamats corresponia estrictament a la correcció d'aquest error. La magnitud de l'import, el caràcter global del pressupost, la manca d'aportació del projecte de la Sra. Anna i l'absència de desglossament impedeixen establir amb la necessària certesa el quàntum imputable a la part defenent; i aquesta insuficiència probatòria, per regir la càrrega de la prova en contra de qui l'havia de suportar, ha de perjudicar la part agent, de manera que la condemna al pagament d'aquest concepte ha de ser revocada.

E) ORG000 preliminar d'impacte acústic (factura núm. NUM004, 1.567,50 €).

La sentència d'instància condemna la part defenent a satisfer el cost de l'estudi preliminar d'impacte acústic sobre la base d'una doble argumentació: d'una banda, que el seu import s'integra en el preu tancat i competitiu de la proposta d'honoraris acceptada; i, de l'altra, amb caràcter subsidiari, que aquell estudi havia de formar part del projecte executiu d'acord amb l'article 108 del Reglament de construcció, en no haver la part defenent respectat la normativa que imposa disposar d'un informe d'impacte acústic quan es perfora en roca. Cap de les dues raons, examinades a la llum de la prova i de la norma invocada, no permet sostenir la condemna.

La primera no resisteix el criteri tècnic, en aquest punt inequívoc. El perit judicial precisa que un estudi d'impacte acústic no forma part habitual del projecte arquitectònic ni dels honoraris de la direcció facultativa, llevat que s'hagi pactat expressament, i que en la pràctica professional és assumit per la propietat i encarregat a tècnics especialitzats, com succeeix amb l'estudi geològic o geotècnic; de manera que la seva repercussió a l'arquitecta només seria procedent si s'acredités que aquesta n'assumia el cost en virtut del contracte. I no consta en autes cap pacte exprés en aquest sentit. La circumstància que la proposta d'honoraris de la Sra. Karina fos més econòmica que la d'altres professionals -únic element en què la sentència recolza la seva conclusió, a partir de la confessió de la part agent- no transforma un estudi relatiu a l'estat del terreny en una partida pròpia dels honoraris d'arquitecte: el caràcter competitiu d'una oferta no n'amplia l'objecte, i menys encara fins a comprendre treballs que, per usos i costums de l'edificació, incumbeixen al promotor. En efecte, és la propietat -o l'empresa que executa el moviment de terres- qui assumeix els informes tècnics relatius a l'estat del terreny exigits per a l'obtenció de la llicència, entre els quals l'informe geològic o geotècnic, el topogràfic i, quan s'excava en roca, el d'impacte acústic; resultaria incoherent fer recaure sobre l'arquitecta el cost de l'informe acústic i no el dels estudis topogràfic i geotècnic, que la part agent va assumir.

La segona raó descansa en una interpretació errònia de la norma. L'article 108 del Reglament de construcció no regula el contingut del projecte executiu ni l'abast dels honoraris de l'arquitecte, sinó la comunicació de l'inici dels treballs i la documentació que l'ha d'acompanyar, entre la qual figura una còpia del rebut de recepció del projecte d'impacte acústic davant el departament competent en matèria de medi ambient, en els projectes previstos per la normativa sectorial. Que l'estudi sigui exigible com a condició per iniciar els treballs no equival, doncs, al fet que el seu cost s'integri en el projecte executiu ni que correspongui a la direcció facultativa. A això s'afegeix una constatació de fet que priva de tot suport l'argument: l'estudi es va elaborar efectivament i es va aportar a l'administració amb la comunicació de l'inici dels treballs, de manera que la controvèrsia mai no ha estat que l'informe no s'hagués redactat -ni que s'hagués d'elaborar a posteriori-, sinó únicament que la part agent no en volia assumir el cost i pretenia repercutir-lo a la part defenent en concepte de dany.

En definitiva, no havent-se pactat expressament que l'arquitecta assumís el cost de l'estudi d'impacte acústic, tractant-se d'un informe relatiu a l'estat del terreny que per usos i costums correspon a la propietat, no integrat en el projecte executiu per l'article 108 del Reglament de construcció i, a més, efectivament elaborat i aportat en el seu moment, aquest concepte no constitueix un dany imputable a la part defenent, i la condemna al pagament de 1.567,50 € s'ha de revocar.

Sisè.- Sobre el quart motiu del recurs: la desestimació de la demanda reconvencional.

La part apel·lant impugna la desestimació de la demanda reconvencional i sosté que la proposta d'honoraris no constituïa un preu tancat, sinó una estimació orientativa en funció dels metres quadrats previstos, de manera que l'augment de la superfície construïda hauria de comportar la meritació dels honoraris reclamats (4.579,60 €); retreu, a més, que la conclusió contrària es fonamentés en la confessió del representant legal de la part agent. La part apel·lada hi oposa que el pressupost acceptat era un preu tancat i que l'augment de superfície requeria un acord no subscrit.

El tribunal d'instància va desestimar la reconvenció en considerar que el pressupost presentat per la part defenent i agent reconvencional, acceptat per la contrapart, constituïa un preu tancat, i que, si bé l'augment de la superfície d'un projecte pot motivar un increment de preu, aquest ha de merèixer igualment un acord entre les parts que l'agent reconvencional hauria hagut de presentar a la propietat a temps, cosa que no es va produir.

La interpretació del contracte i la valoració de la prova en què reposa aquesta conclusió es raonable i la compartim. La desestimació no es fonamenta únicament en la confessió del representant legal de la part agent, com pretén el recurs, sinó també en la documental obrant en autes: que l'arquitecta no va proposar cap modificació de l'encàrrec professional ni les parts en van subscriure cap; que no va informar de les conseqüències econòmiques de cap modificació fins al 10 de març de 2023; que l'emissió d'una factura no comporta per si l'acceptació dels conceptes i les quantitats facturades; i que la promotora s'hi va oposar de manera expressa. Valorats conjuntament aquests elements, el jutjador va concloure raonadament l'existència d'un preu tancat i la improcedència de carregar unilateralment l'increment.

Tractant-se, a més, d'un contracte amb prestacions recíproques, l'augment de superfície no acordat oportunament no genera dret a una remuneració addicional no pactada, sense que per tant la valoració efectuada per la instància es reveli il·lògica ni contrària a les regles de la sana crítica. El motiu, doncs, es desestima.

Setè.- Conclusió

En atenció a tot el que s'ha exposat, escaurà estimar parcialment el recurs articulat i revocar la resolució apel·lada, en el sentit que s'ha de reduir la condemna de la part demandada al pagament dels danys directes, fixada en la instància en 50.835,23 €, a la suma líquida de 15.468,17 € -corresponent a les factures núm. NUM000, NUM001 i NUM002 (11.616,63 €) i al pressupost NUM003 (3.851,54 €)-, a la qual s'ha d'addicionar l'import dels treballs d'excavació de la factura núm. NUM005, de quantia il·líquida, a determinar en execució de sentència segons les bases que s'hi fixen.

Aquesta decisió no afecta ni la naturalesa solidària de l'obligació, que es manté pels imports confirmats, ni els pronunciaments de la resolució que no han estat objecte d'impugnació -singularment, la desestimació dels danys indirectes (29.700 €), de les despeses d'arrendament addicionals (3.250 €) i de la demanda reconvencional-, que esdevenen ferms.

Vuitè.- Costes

L'èxit parcial del recurs d'apel·lació comporta que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Karina i de la societat ORG000 contra la Sentència núm. 000085/2025, de 31 d'agost de 2025, dictada per la Secció civil 1 de la Batllia.

SEGON.- Revocar parcialment la resolució apel·lada i, en estimació parcial del tercer motiu del recurs:

a) Deixar sense efecte la condemna pel que fa als honoraris del nou projecte de modificació (15.675 €) i a l'estudi preliminar d'impacte acústic (factura núm. NUM004, 1.567,50 €).

b) Reduir la condemna solidària de la societat ORG000 i de la Sra. Karina al pagament, a la societat ORG001, a la suma líquida de quinze mil quatre-cents seixanta-vuit euros amb disset cèntims (15.468,17 €), corresponent a les factures núm. NUM000, NUM001 i NUM002 de ORG003 (11.616,63 €) i al pressupost núm. NUM003 (3.851,54 €).

c) Confirmar, amb el mateix caràcter solidari a càrrec de les mateixes parts, la condemna pels treballs complementaris d'excavació de la factura núm. NUM005, de 31 d'octubre de 2023, limitada al sobrecost derivat de la seva execució extemporània, la quantia del qual es determinarà en fase d'execució de sentència deduint, de l'import d'aquella factura (18.125,53 €), el cost corresponent als aproximadament 36 m³ de desmunt, calculat segons els preus unitaris aplicables que resultin de la factura corresponent a l'excavació inicialment satisfeta.

d) Confirmar la resolució apel·lada en la resta dels seus pronunciaments no impugnats, en particular la desestimació de la demanda reconvencional, dels danys i perjudicis indirectes (29.700 €) i de les despeses d'arrendament addicionals (3.250 €).

TERCER.- No fer especial imposició de les costes d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.