GOVERN- FUNCIÓ PÚBLICA. Petició de responsabilitat adicional (CRA) TSJA- 0000003/15

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000020/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000003/2015

SENTÈNCIA 34-2015

PARTS:

Apel·lant: Azorin

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Macias

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Viñas

Advocat: Sra. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000020/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Azorin va interposar recurs contra la desestimació, per silenci administratiu, del recurs de reposició presentat el 20 de desembre de 2013.

2.- En la sentència del 25 de novembre de 2014 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Azorin.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 de febrer del 2015, la Sra. Azorin estima en substància:

-l'article 39 del Codi de la Administració exigeix la formalitat de la motivació de l'acte administratiu quan produeix un efecte desfavorable, i el fet de retirar el complement de responsabilitat addicional (CRA) és un fet objectivament desfavorable i que mai ha estat motivat.

-demana que s'acordi el complement del CRA com a complement integrant en el meu salari, i la restitució del CRA des del mes de febrer del 2005 fins a l'actualitat.

4.- En la seva contesta de data 25 de febrer del 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:

-la Sra. Azorin va poder constatar la manca d'abonament del complement esmentat des del febrer del 2005 i va decidir no impugnar la decisió; es tracta, en conseqüència, d'un acte consentit i ferm que no pot ser novament valorat.

-l'actuació de l'administració va derivar de l'estricta aplicació de la normativa legal en vigor, la classificació del lloc de treball i del seu contingut organitzatiu, redistribuint conceptes salarials per tal d'homogeneïtzar la política retributiva de tots els administratius del servei de tràmits.

-la relació de treball estatutari no confereix als funcionaris cap dret adquirit pel manteniment dels complements de responsabilitat addicional.

El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 18 de març del 2015.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Azorin demana: "que s'acordi el complement del CRA, com a complement integrant en el meu salari, i la restitució del CRA des del mes de febrer del 2005 fins a l'actualitat".

La cronologia dels fets a l'origen del present litigi és la següent:

La interessada percebia un complement de responsabilitat addicional (CRA) d'un muntant de 125,03 EUR fins el mes de gener del 2005 (foli 12, el butlletí de salari del mes de gener de 2005).

En el butlletí de salari del mes de febrer de 2005, aquest complement no apareix (foli 13).

La Sra. Azorin ha presentat un recurs administratiu en data 20 de desembre del 2013, sol·licitant:

"Que es torni a incloure en la meva nòmina aquest complement de responsabilitat addicional (responsabilitat d'atenció al públic) de manera retroactiva des del mes de febrer del 2005" (foli 9).

Per conseqüent, la interessada coneixia la pèrdua d'aquest complement des del mes de febrer del 2005 i no ha presentat un recurs contra aquesta decisió.

La Sra. Azorin ha presentat el seu recurs administratiu més de vuit anys després de la decisió.

Per raons de seguretat jurídica, la legalitat dels actes administratius no pot ser impugnada sense cap límit en el temps. Una altra solució crearia una inseguretat jurídica que pertorbaria el funcionament de l'administració.

Aquests principis resulten de la jurisprudència d'aquesta Sala (Sentència 97/38 del 1 d'octubre del 1997, Recull, p. 168):

"Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afectats per la decisió administrativa, que seria merament il·lusòria si s'apliquessin els mateixos terminis d'impugnació que a les persones destinatàries d'una notificació en la forma ordinària.

Es per això què, en aquest casos, cal atendre a la pròpia actuació de l'interessat i a l'abast del coneixement que pugui tenir del contingut de la resolució administrativa".

En conseqüència, cal concloure que la impugnació presentada per la Sra. Azorin va ser formulada fora el termini legal, per la qual cosa ha de ser íntegrament desestimat el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Azorin.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Azorin.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació del recurs de reposició presentant el 20 de desembre de 2013, produïda per via de silenci administratiu, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.