Accident de circulació (046/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 046/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Vall va interposar demanda, en data 2-4-2008, envers el Sr. Vendrell, la Puig i l'asseguradora Andrade i va sol·licitar la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat que resulti acreditada en període probatori.

En data 23-4-2008, la representació processal dels defenents es va oposar a la demanda i va sol·licitar que es dictés sentència desestimant la demanda i amb imposició de les costes processals als agents.

II.- En data 26-1-2009 es va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima, íntegrament la demanda interposada per la Sra. Vall contra els Srs. Vendrell, la Puig i la Cia. d'assegurances Andrade, absolent als demandat de totes les pretensions de la demandant; imposant a aquesta darrera la totalitat de les costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador de la contrapart".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, per escrit de data 15-04-2009, va articular llur conclusions. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar, en data 30-04-2009, escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual sol·licita la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs de la part agent són, en essència, els següents. En primer terme, considera que la responsabilitat extracontractual es presumeix i que la càrrega de la prova recau sobre els demandats. Afegeix que el fet que un tercer vehicle envaís el carril de circulació i provoqués la frenada de l'autobús per eludir la col·lisió no ha estat acreditat. Consegüentment, no es pot qualificar aquesta situació com a cas fortuït, per així eliminar la responsabilitat dels defenents. En segon terme, manifesta que pel que fa al quantum indemnitzatori la pericial practicada coincideix amb la pericial adjuntada a la demanda.

II.- Assenyala adequadament la part recurrent que en seu de responsabilitat extracontractual, derivada d'accidents de circulació, una vegada s'ha acreditat l'acció o omissió, el dany generat i el nexe causal entre ambdós, es presumeix que quan es troben implicats un vehicle i un vianant, actua una presumpció de manca de diligència per part del conductor del vehicle. Malgrat el que s'acaba d'asseverar, la sentència d'instància no infringeix aquesta doctrina, sinó que considera que en el cas que examina, l'absència de diligència resta acreditada amb el resultat de les actuacions, a la vegada que es tractaria d'un supòsit de cas fortuït.

La resolució d'aquests motius de recurs comporten l'anàlisi per la Sala de la prova que es troba a les actuacions i la seva valoració, així com detenir-se en l'exigència d'un nexe causal precís i directe entre el dany i l'acció o omissió que el va desencadenar.

III.- El primer dels extrems que ha de ser analitzat rau en l'existència o no de cas fortuït o força major. En seu de responsabilitat extracontractual, la concurrència del cas fortuït o la força major esdevenen expedients que eliminen l'obligació de reparar quan, malgrat existir un dany, una acció o omissió que dóna lloc al mateix , es considera que el nexe causal no existeix, per quant el dany no es deu a la intervenció de l'agent, sinó a un esdeveniment extern o aliè a l'àmbit d'actuació del que es tracta (força major) o bé un esdeveniment intern a l'àmbit de risc de l'actuació que es desenvolupa (cas fortuït). Així , la STM de 30-6-1983 ensenyava que "el nexe causal entre el fet humà i el dany causat s'ha de donar segons el decurs ordinari i habitual dels esdeveniments; no és menys cert que segons es disposa en el Digest 9,2,15-1, es produeix una interrupció en el nexe de causalitat quan ha esdevingut un fet nou que exclou l'eficàcia causal del fet precedent".

En canvi, i encara que en estadis inicials el fet d'un tercer fou assimilat a un supòsit de cas fortuït, com així ho fa la sentència de primera instància, les noves evolucions en seu de responsabilitat extracontractual diferencien les hipòtesis de cas fortuït i força major de l'actuació d'un tercer. En aquest darrer cas, sí s'acredita que el fet del tercer esdevé el causant del dany, i aquest ha de ser imputable al mateix, d'acord amb les regles de la imputació objectiva, es produeix un trencament del nexe causal que fa inviable l'atribució de l'obligació de reparar, de forma que el dany no es pot imputar objectivament a l'agent.

Si les anteriors consideracions es traslladen al cas que ens ocupa, s'ha de concloure que resta acreditada de la prova practicada a les actuacions l'existència d'una clara interferència en el nexe causal de l'actuació d'un tercer, que esdevé com a conducta imputable objectivament en relació a la producció del dany. Així, consta a les actuacions que en la demanda (foli 21) ja refereix l'agent que el dany es va deure "suposadament per la maniobra intempestiva d'un altre vehicle"). En l'Aute de 26-9-2007 d'arxiu, l'Hble. Batlle reconeix com a antecedent que el conductor de l'autobús va reconèixer que va efectuar una frenada brusca perquè un cotxe que el precedia va donar un cop de volant i va envair bruscament la zona del carril bus. I en el mateix sentit, la testifical de la Sra. Salcedo (foli 86) manifesta que el motiu de la frenada de l'autobús va ser per evitar la col·lisió amb un vehicle que es va tallar el pas del bus.

D'acord amb aquests extrems, aquesta Sala ha de tenir per acreditat que, malgrat la realitat del dany i que l'acció de frenada brusca de l'autobús van produir la caiguda de la part agent, fou l'actuació del tercer que va envair bruscament el carril bus i va obligar a frenar per evitar la col·lisió la veritable causa de l'accident i la que va produir el trencament del nexe causal, essent la conducta d'aquest tercer a qui s'ha d'imputar objectivament el dany ocasionat.

IV.- Les anteriors consideracions motiven el rebuig del recurs interposat i la confirmació de la resolució d'instància pels arguments exposats amb anterioritat. Quant a les costes processals, s'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vall contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de 26-01-2009 i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.