Arrendament de finques urbanes: projecció sobre les costes del procediment principal de la declaració de mala fe de la part agent efectuada per aquesta mateixa Sala en l'Aute núm. 052-2023, que va resoldre l'incident de nul·litat d'actuacions previ en un supòsit d'enervació de l'acció.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000079/2026

ORIGEN: 4000605/2019 - 0

NIG: 5300542120190004178

SENTÈNCIA 000077-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000079/2026

Nig : 5300542120190004178

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00077

SENTÈNCIA 000077/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Claude

Representant: Sr. Belmiro

Advocat: Sr. Bertrand

Apel·lada: ORG000.

Representant: Sra. Marie

Advocada: Sra. Lourdes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Arrendament de finques urbanes: projecció sobre les costes del procediment principal de la declaració de mala fe de la part agent efectuada per aquesta mateixa Sala en l'Aute núm. 052-2023, que va resoldre l'incident de nul·litat d'actuacions previ en un supòsit d'enervació de l'acció.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per demanda formulada en data 19/12/2019, la representació processal de ORG000 va interposar, demanda de desnonament i en reclamació de quantitat contra la Sra. Claude, en relació amb el contracte d'arrendament de 20/06/2011 relatiu al pis i a les unitats immobiliàries annexes situades a Escaldes-Engordany, demanant es dictés Sentència declarant la resolució del contracte d'arrendament i el desnonament de l'arrendatària, amb l'obligació de deixar lliures les unitats immobiliàries arrendades, i condemnant-la al pagament de la suma de 1.333,50 € en concepte d'increments de les rendes de lloguer dels anys 2018 i 2019 impagats, de 14.019,51 € en concepte de consums de calefacció, aigua i comunitat corresponents als anys 2015 a 2017, i de 2.531,30 € mensuals en concepte d'ocupació indeguda a comptar de l'01/01/2020 i fins a l'efectiu retorn de la possessió, així com de les despeses complementàries que es generessin des de l'01/01/2019, més interessos, danys i costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, tot descomptant de la suma total l'import de 4.000 € lliurat en concepte de fiança.

2.- En aquest procediment la part demandada era inicialment declarada en situació de rebel·lia processal, i seguit el litigi pels seus tràmits, en data 05/02/2021 es dictava Sentència accedint a les pretensions formulades per la part actora.

3.- Per escrit de 07/06/2021, la representació processal de la Sra. Claude va formular incident de nul·litat d'actuacions, interessant la nul·litat del procediment per vulneració del dret a la jurisdicció i la retroacció de les actuacions al moment processal previ a la primera citació per al tràmit de demanda. Per Aute de 19/07/2021, la Batlle va desestimar l'incident, amb imposició de les costes a la part que l'havia promogut.

Contra aquest Aute, la representació processal de la Sra. Claude va interposar, en data 29/09/2021, recurs d'apel·lació. Tramitat el recurs amb pràctica de prova testifical i documental i celebració de vista, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar l'Aute núm. 052-2023, de 18/04/2023, pel qual va estimar el recurs, va revocar l'Aute de la Batllia, va estimar l'incident de nul·litat d'actuacions i va acordar l'anul·lació de les actuacions des del moment immediatament anterior a escoltar la demanda, amb imposició de les costes causades en l'incident a la part agent i expressa declaració de mala fe, tot acordant oficiar al Col·legi d'Advocats d'Andorra.

4.- Reprès el procediment a conseqüència de la retroacció acordada, mitjançant escrit de 24/07/2023, i amb caràcter previ a la contestació, la part demandada va consignar la suma de 61.928,84 € en concepte d'actualització de rendes i de despeses complementàries.

Per escrit presentat a l'audiència del subsegüent 12 d'octubre, la representació processal de la Sra. Claude va contestar la demanda, oposant amb caràcter principal l'excepció de manca de legitimació activa de la part agent i, subsidiàriament, oposant-se al fons de la reclamació, demanant es dictés Sentència que acollís l'excepció de manca de legitimació activa i es desestimés la demanda; subsidiàriament, que es desestimés la demanda per haver complert l'arrendatària totes i cadascuna de les seves obligacions contractuals, amb imposició de costes a la part agent; més subsidiàriament, que es desestimés la demanda per no tractar-se d'un incompliment substancial dels termes del contracte; i, amb caràcter doblement subsidiari, que es tingués per efectuada l'enervació de l'acció respecte de totes les quantitats degudes, sense imposició de costes.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, la Batlle va dictar, en data 06/03/2026, Sentència amb la part decisòria del tenor literal següent:

"1.- Declarar l'enervació de l'acció formulada per la representació processal de la Sra. Claude, procedint a l'arxiu de les presents actuacions.

2.- No efectuar especial condemna en costes de conformitat amb el Fonament de dret IV."

6.- La representació processal de la Sra. Claude va interposar, en data 24/03/2026, recurs d'apel·lació contra la referida Sentència, sol·licitant-ne la revocació exclusivament quant al pronunciament sobre costes, sense alterar el sentit favorable de la resolució pel que fa al fons i a la vigència del contracte d'arrendament. Amb aquesta finalitat va interessar que es revoqués la resolució apel·lada en el sentit de declarar la desestimació de la demanda i de condemnar la part agent al pagament de les costes processals causades.

En primer lloc, l'apel·lant precisa que el recurs no pretén alterar el sentit favorable de la resolució quant al fons ni a la vigència del contracte, sinó únicament corregir el pronunciament relatiu a les costes processals.

En segon lloc, sosté que el pronunciament sobre costes no pot examinar-se com si es tractés d'un litigi ordinari, atès que el procediment deriva de l'incident de nul·litat d'actuacions que es va veure obligada a promoure i que, segons l'Aute del Tribunal Superior de Justícia núm. 052-2023, va concloure que la part agent disposava de mitjans reals de localització que no havia facilitat a l'òrgan d'instància i que havia actuat de mala fe amb la finalitat de situar-la en rebel·lia.

En tercer lloc, al·lega que la pròpia Sentència recorreguda reconeix que els seus arguments estaven fonamentats i conté els elements que justifiquen la condemna en costes a la part agent, ja que la demanda inicial tenia un objecte concret i la part actora va mutar i ampliar posteriorment la seva pretensió, amb posterioritat a la nul·litat i la retroacció de les actuacions.

En quart lloc, sosté que el dipòsit efectuat mitjançant escrit de 24/07/2023 no pot conceptuar-se com un aplanament parcial, sinó com una actuació cautelar, defensiva i prudent, i que, no existint rendes impagades reclamades en la pètita de la demanda, no escau apreciar enervació ni aplanament de cap mena.

En cinquè lloc, conclou que, en reconèixer la sentència que la pretensió de la part agent era improcedent, el pronunciament correcte hauria estat la desestimació de la demanda i no l'enervació de l'acció amb aplanament parcial, en tractar-se en realitat d'una acció resolutòria i de desnonament que no ha prosperat.

7.- La representació processal de ORG000 va presentar, en data 23/04/2026, escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació, demanant que, amb caràcter previ, es verifiqués la consignació dels imports deguts i, en defecte d'aquesta, no s'admetés el recurs; subsidiàriament, que no s'admetés per defecte de forma; i, més subsidiàriament, que es desestimés, amb confirmació de la Sentència apel·lada i imposició de les costes a la part apel·lant.

En primer lloc, s'oposa a l'admissibilitat del recurs per no constar acreditat que l'apel·lant estigui al corrent del pagament de les rendes pactades i de les quantitats assimilades ni que n'hagi consignat judicialment l'import durant la tramitació de l'apel·lació, requisit exigit per l' article 284 del Codi de procediment civil en els procediments d'arrendaments.

En segon lloc, s'oposa a l'admissibilitat del recurs per defecte de forma, en virtut dels articles 332 , 334.3 i 335.2 del Codi de procediment civil , per remissió de l'article 342, en considerar que l'apel·lant no assenyala concretament els pronunciaments de la Sentència que impugna ni indica en quin dels motius d'apel·lació previstos a l'article 332 fonamenta el seu recurs.

En tercer lloc, i amb caràcter subsidiari sobre el fons, sosté que no escau condemnar-la al pagament de les costes processals, atès que ja va ser condemnada al pagament de les costes de l'incident de nul·litat, i que l'òrgan d'instància va valorar adequadament les qüestions processals plantejades.

En quart lloc, al·lega, pel que fa a la qüestió de l'actualització de la renda, que la demanda no es va instar per la discussió del càlcul de l'IPC sobre la suma del lloguer i l'acompte de despeses, sinó perquè l'arrendatària negava l'aplicació de l'IPC sobre la renda, i que els consums reclamats responien al que s'havia convingut per contracte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Claude contra la Sentència dictada per la Batllia, en data 06/03/2026, per la qual, en el marc d'un procediment d'arrendaments de finques urbanes instat per ORG000, es va declarar l'enervació de l'acció i l'arxiu de les actuacions, sense efectuar especial condemna en costes.

Convé recordar que aquest procediment ve precedit d'una tramitació en rebel·lia que va donar lloc a una primera Sentència de 05/02/2021, posteriorment anul·lada per l'Aute d'aquesta Sala núm. 052-2023, de 18/04/2023, que va acordar la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior a escoltar la demanda i va declarar la mala fe de la part agent en la tramitació, dada que constitueix un dels eixos de l'argumentació de l'apel·lant en matèria de costes.

L'objecte del recurs se circumscriu, en realitat, a una única controvèrsia. La part apel·lant no impugna el resultat favorable de la resolució quant al fons -ni la subsistència del contracte d'arrendament ni l'absència de condemna a càrrec seu-, sinó la qualificació jurídica de què el Tribunal d'instància es va valer per arribar-hi i, de manera correlativa, el pronunciament sobre les costes. Sosté, en aquest sentit, que el dipòsit efectuat no constituïa un aplanament parcial, que la pretensió de la part agent era improcedent i que, en conseqüència, el pronunciament adequat no era l'enervació de l'acció sinó la desestimació de la demanda, amb la consegüent imposició de les costes a la part agent.

La part apel·lada s'oposa al recurs i interessa, amb caràcter previ, la seva inadmissió, en plantejar sengles excepcions d'inadmissibilitat -per manca d'acreditació de la consignació de les rendes i quantitats assimilades durant l'apel·lació i per defecte de forma de l'escrit d'interposició- i, subsidiàriament, la confirmació de la Sentència apel·lada, amb imposició de les costes a la part recurrent.

Segon.- Sobre les excepcions d'inadmissibilitat oposades per la part apel·lada.

Amb caràcter preliminar, escau examinar les dues causes d'inadmissibilitat que la part apel·lada oposa, ja que el seu eventual acolliment faria innecessari l'examen del fons.

La primera causa es fonamenta en l' article 284 del Codi de procediment civil , que, en seu de procediment d'arrendaments, supedita l'admissió del recurs d'apel·lació del demandat -i la seva subsistència durant la tramitació- a l'acreditació d'estar al corrent del pagament de la renda pactada i de les quantitats assimilades, o a la consignació judicial del seu import. Aquesta exigència, però ha estat perfectament justificada per la part recurrent mitjançant escrit de 06/05/2026, escrit en què s'acredita trobar-se al corrent de pagament de totes les quantitats degudes en concepte de renda i imports assimilats fins a l'abril del 2026. Per tot això, la primera excepció ha de ser rebutjada.

La segona causa es fonamenta en un pretès defecte de forma de l'escrit d'interposició, a l'empara dels articles 332 , 334.3 i 335.2 del Codi de procediment civil , per remissió de l'article 342, en considerar que l'apel·lant no assenyala concretament els pronunciaments impugnats ni el motiu d'apel·lació en què fonamenta el recurs. Tampoc aquesta objecció pot prosperar. De la lectura del recurs es desprèn, sense esforç, que el pronunciament impugnat és el relatiu a les costes i a la qualificació de la resolució com a enervació de l'acció, i que el motiu invocat és el d'infracció de la llei en la primera instància, en sostenir l'apel·lant que la figura aplicada havia de ser la desestimació de la demanda. Una exigència formal excessivament rigorosa, que conduís a inadmetre un recurs el contingut del qual permet identificar amb claredat allò que s'impugna i la raó per la qual s'impugna, resultaria contrària al principi pro actione i al dret a una resolució sobre el fons. La segona excepció ha de ser, igualment, desestimada.

Rebutjades ambdues causes d'inadmissibilitat, escau entrar en el fons del recurs.

Tercer.- El marc jurídic de l'enervació de l'acció en el procediment d'arrendaments.

L'enervació de l'acció, regulada a l' article 281 del Codi de procediment civil dins del procediment d'arrendaments, és una institució que permet a l'arrendatari posar fi a l'acció de desnonament i de reclamació de les quantitats degudes mitjançant la consignació de l'import reclamat, sempre que ho faci, com a màxim, en la data assenyalada per a la contesta a la demanda, i sempre que no s'hagi produït una altra enervació dins dels dotze mesos immediatament anteriors.

La naturalesa de l'enervació és la d'un mecanisme de satisfacció de la pretensió, no la d'un pronunciament desestimatori sobre el fons. Quan l'arrendatari enerva, no obté una declaració que l'arrendador no tenia dret al que reclamava; ben al contrari, posa fi al litigi precisament perquè satisfà allò que se li reclamava, neutralitzant així l'efecte resolutori i de desnonament que l'acció perseguia. L'enervació pressuposa, doncs, l'existència d'una quantitat reclamada i deguda que l'arrendatari decideix abonar o consignar per evitar la pèrdua de l'habitatge, i comporta el pagament de l'import total de les quantitats degudes, així com de les costes originades fins a aquell moment. És aquesta lògica -satisfacció, i no rebuig de la pretensió- la que determina el règim de costes aplicable i la que resol, com es veurà, la controvèrsia plantejada.

Quart.- La correcta qualificació de la resolució d'instància com a enervació de l'acció.

Sosté l'apel·lant que la consignació efectuada mitjançant escrit de 24/07/2023 no podia conceptuar-se com un aplanament parcial, sinó com una actuació merament cautelar, defensiva i prudent, i que, en realitat, l'acció exercitada era resolutòria i de desnonament i no havia prosperat, de manera que el pronunciament correcte hauria estat la desestimació de la demanda.

L'argument no pot ser acollit. La part demandada va consignar, amb anterioritat a la contesta, una suma de quantia molt elevada en concepte d'actualització de rendes i de despeses complementàries, és a dir, precisament en concepte d'aquells conceptes que integraven la reclamació de quantitat de la demanda. Aquesta conducta s'ajusta de manera exacta al supòsit de fet de l' article 281 del Codi de procediment civil : la consignació, en temps hàbil, de l'import reclamat. Que la part la qualifiqui ara de cautelar o defensiva no n'altera la naturalesa objectiva, perquè l'efecte processal de la consignació -l'enervació- es produeix per ministeri de la llei un cop concorren els seus pressupòsits, amb independència de la intenció subjectiva que l'apel·lant li vulgui atribuir a posteriori.

Hi ha, a més, una contradicció insalvable en la posició de l'apel·lant. No pot, alhora, haver consignat l'import reclamat -i pretendre que la subsistència del contracte i el resultat favorable derivin d'aquesta consignació- i sostenir que la demanda no es trobava fonamentada i mereixia la desestimació. Si la pretensió de la part agent hagués estat efectivament improcedent, no hi hauria hagut res a enervar; el fet que l'apel·lant consignés quantitats de tal magnitud confirma, precisament, que existia una reclamació susceptible de ser satisfeta, i és la seva satisfacció -no el seu rebuig- allò que va posar fi al litigi. La qualificació efectuada pel Tribunal d'instància és, doncs, ajustada a dret.

Cinquè.- La improcedència de la condemna en costes de la part agent en un supòsit d'enervació.

La pretensió nuclear del recurs -que s'imposin a la part agent les costes de la primera instància per venciment- és incompatible amb la institució de l'enervació. En el cas que ens ocupa l'arrendador no ha resultat vençut en el sentit que reclama l' article 350 del Codi de procediment civil ; la seva pretensió no ha estat rebutjada per mancada de fonament, sinó satisfeta per la part demandada mitjançant la consignació.

És més, en els supòsits d'enervació el règim de costes ordinari no només no juga en contra de l'arrendador, sinó que tendeix a operar en contra de l'arrendatari que, trobant-se en situació de deute, ha donat lloc amb la seva conducta a la interposició de la demanda i només n'ha neutralitzat els efectes pagant un cop iniciat el procés, suportant les costes causades fins a aquell moment. Des d'aquesta perspectiva, la decisió del Tribunal d'instància de no efectuar especial condemna en costes resulta, si de cas, benèvola amb la posició de l'actual apel·lant, la qual no pot extreure'n cap greuge que justifiqui la seva revocació, i menys encara per obtenir el resultat invers -la condemna de la contrària- que el recurs persegueix. La part apel·lant no acredita, en definitiva, cap gravamen derivat del pronunciament que impugna que habiliti la pretensió revocatòria.

Sisè.- La invocació de la mala fe declarada en l'Aute d'aquesta Sala núm. 052-2023.

Insisteix l'apel·lant que la mala fe de la part agent, declarada per aquesta Sala en l'Aute núm. 052-2023, de 18/04/2023, ha d'arrossegar la condemna en costes en el procediment principal. L'argument confon dos plans processals diferents i ha de ser rebutjat.

L'Aute núm. 052-2023 va resoldre un incident de nul·litat d'actuacions i va imposar les costes d'aquell incident a la part agent, amb expressa declaració de mala fe. Ara bé, aquella declaració es vinculava de manera específica a la conducta de la part agent en relació amb els actes de comunicació processal -la manca de col·laboració en la localització de la demandada i la voluntat de situar-la en rebel·lia-, és a dir, a una vulneració del dret d'accés a la jurisdicció, i no a la procedència o improcedència de la reclamació de fons. Aquell pronunciament és ferm i va esgotar els seus efectes en l'àmbit propi de l'incident, en el qual la part agent ja va ser condemnada en costes. No pot, doncs, traslladar-se ni reutilitzar-se per fonamentar una segona condemna en costes en el procediment principal, que té un objecte i un règim de costes propis i autònoms.

Cal afegir que la retroacció acordada en aquell Aute va complir cabalment la seva finalitat: la part demandada va recuperar la possibilitat de defensar-se, va comparèixer, va contestar i, en definitiva, va enervar l'acció. Reparada així la lesió del dret de defensa que va motivar la nul·litat, no en subsisteix cap efecte que pugui projectar-se sobre les costes del procediment principal en el sentit pretès per l'apel·lant.

Setè.- Sobre la pretesa mutació de la pretensió i el caràcter resolutori de l'acció.

Resta per examinar l'al·legació segons la qual la demanda inicial tenia un objecte concret que la part actora hauria mutat i ampliat amb posterioritat a la nul·litat i la retroacció, i que, tractant-se en essència d'una acció resolutòria i de desnonament que no ha prosperat, el desenllaç hauria d'haver estat desestimatori.

L'al·legació no desvirtua la qualificació efectuada. D'una banda, el fet que l'acció de desnonament no hagi conduït a la resolució del contracte i a la pèrdua de la possessió no obeeix a la seva improcedència originària, sinó, precisament, a l'efecte neutralitzador propi de l'enervació: l'arrendatari que paga o consigna allò que se li reclama evita el desnonament, i aquesta és la conseqüència legalment volguda de la seva pròpia conducta, no una derrota de l'arrendador sobre el fons. De l'altra, l'eventual evolució del debat al llarg del procediment no altera la dada decisiva que resulta de les actuacions: que existia una quantitat reclamada i que la part demandada la va satisfer mitjançant consignació en temps hàbil. Sobre aquesta base, la subsumpció del cas en la figura de l' article 281 del Codi de procediment civil és correcta i no mereix retret.

Vuitè.- Desestimació del recurs.

De tot el que s'ha exposat es desprèn que cap dels motius del recurs pot prosperar. La resolució d'instància va qualificar correctament la situació que presentava el litigi com a enervació de l'acció, va aplicar de manera ajustada a dret el règim de costes que se'n deriva i no incorre en cap de les infraccions que se li retreuen. Escau, en conseqüència, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la Sentència apel·lada.

Novè.- Costes de l'alçada.

Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, i de conformitat amb l' article 354.2 del Codi de procediment civil , la desestimació íntegra del recurs comporta, per aplicació del criteri del venciment, la imposició a la part apel·lant de les costes processals causades en la segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Claude contra la Sentència de la Batllia 21/2026 de data 06/03/2026 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.