Interessos de demora. Tipus ABA. Infracció a la competència (1000091/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000074/2020 ORIGEN: 1000091/2018 - 00

NIG: 5300542120180000583

PARTS:

Apel·lant : Sr. Diez

Procurador : Sra. Roda

Advocat : Sr. Zurita

Apel·lat : Andrade

Procurador : Sr. Vaquero

Advocat : Sra. Araujo

SENTÈNCIA 083-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 9-1-2020 el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

"Que donant lloc a la demanda interposada per l'entitat bancària ORG_3, ha de condemnar al senyor Diez a satisfer a la part agent l'import total de CINQUANTATRES MIL CINC-CENTS CUARANTA-NOU EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS D'EUROS (53.549,98 EUR), quantitat que anirà augmentada amb els interessos de descobert en compte corrent previstos per l'ORG_0, que seran analitzats en el seu moment, i això d'ençà la data del 02.02.2018 - l'endemà de la liquidació dels interessos bancaris previs a la demanda - fins al seu total pagament.

Es fa així mateix imposició de costes a la part defenent."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal del Sr. Diez va interposar recurs d'apel·lació.

En data 1-7-2020, la representació processal Sr. Diez va presentar el seu escrit de conclusions i en mèrits dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui parcialment la sentència de primera instància declarant que els interessos reclamats per part de B són contraris a les disposicions de l'article 3 de la Llei 13/2013 i per tant nuls. Seguidament, sol·licita que la realització de la prova II.- REQUERIMENT.- en la forma que va ser inicialment proposada i exigint el seu compliment correcte per part de l'ORG_0. Altrament, sol·licita que s'imposin les costes del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a la part contrària.

Tercer.- Per escrit de data 29-7-2020, la representació processal de ORG_3 va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions i segons el que s'hi argumenta sol·licita que es confirmi la sentència recorreguda i que es condemni a la part apel·lant al pagament de les costes de l'apel·lació. Endemés pel que fa a la pràctica de proves en aquesta segona instància considera que ha de ser denegada en no aportar cap mena d'element de valoració necessari per a la resolució del litigi

Quart.- En aquesta alçada s'ha estimat la proposició de prova de la part recurrent i s'ha demanat un informe a ORG_2 (Associació de Bancs Andorrans) que ha estat emès en data 10.2.21 i s'ha incorporat a les actuacions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent B, SA reclama front la part defenent Sr. Diez en demanda en la que sosté una petició de condemna per incompliment de contracte (préstec personal de 49.000EUR) amb condemna al préstec lliurat i els seus interessos de demora i les costes.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes de la instància.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- En el present procediment la part defenent no discuteix que no ha pagat l'única quota del préstec personal concedit (49.000EUR) sinó únicament el pagament d'interessos de demora (4.445,73EUR) fins data 1.2.18 i a partir d'aquesta data fins al total pagament en un tipus del 9,75%, 2,75 punts per damunt dels interessos ordinaris que eren el 7% anual.

La sentència d'instància resolt quant als interessos de demora (únics que es reclamen) que el fet d'haver concertat en el contracte que serien els tipus fixats als descoberts en compte corrent publicats per l'ORG_1" (ABA) no seria una clàusula abusiva, com ja ha reiterat aquesta Sala, sense perjudici de que s'examinin, cas per cas, els interessos que es reclamen. I en aquest examen fins al dia 1.2.18, estima la sentència que en reclamar un 9,75% anual per un préstec personal que ja tenia un interès ordinari del 7% també anual, no resulta excessiu i està per sota del que correspondria al publicat per l'ORG_0 que seria del 13,36% en la data de tancament (com reflecteix l'informe elaborat per la dita associació, ara denominada ANDORRAN BANKING) que hem demanat com a prova en segona instància i s'ha incorporat a les actuacions.

TERCER.- Però la part defenent no ha quedat satisfeta amb la sentència d'instància perquè considera -en el seu únic motiu del recurs pel que fa al fons- que no ha resolt la qüestió que plantejava en la contesta a la demanda sinó que ha examinat els interessos des del punt de vista de la seva eventual abusivitat per a un consumidor, quan el problema que plantejava no era aquest (que tindria la seva fonamentació en l'article 34 de la Llei 13/13 de protecció del consumidor), sinó que l'oposició als interessos de demora l'ha formulat la part defenent "única i exclusivament en base a l'article 3 de la mateixa llei 13/13" com ens recorda en el recurs.

QUART.- I efectivament el que planteja la part defenent -en la contesta a la demanda- és si el fet que l'ORG_0 pugui publicar uns índex de referència als seus associats (les 5 entitats bancàries existents en el Principat) és una "pràctica concertada" contrària a l'article 3 de la Llei 13/13. Considera la part recurrent que ens trobaríem en una actuació concertada entre les entitats bancàries que aniria en perjudici de la competència, i en conseqüència, en perjudici dels consumidors, clients de la entitats. En definitiva, que es tractaria d'un cartel econòmic. Per referenciar-lo, el recurrent ho equipara per similitud en una infracció prevista en l'article 101.1 del Tractat de la Unió Europea (TFUE) i pretén que aquest tribunal actuï com si es tractes de la Comissió Europea que ha sancionat en ocasions a les empreses que han concertat aquelles pràctiques (per exemple en el cas de la concertació de preus dels camions entre les principals fabricants) i que ho ha reflectit en la seva Decisió de 19.7.2016, imposant la corresponents sancions.

Però en el nostre ordenament jurídic el sistema de control és diferent. El que preveu la Llei 13/2013 de 13 de juny de competències efectives i protecció del consumidor es trobaria en l'exercici d'una "acció declarativa de l'existència pràctica prohibida" prevista en l'article 50 lletra a) Títol V de la esmentada. Però no ha exercitat aquesta acció a través d'una demanda reconvencional com estava obligat en tractar-se de la introducció d'un nou objecte del procés que calia una pronunciament diferenciat pel Tribunal o bé a exercir aquella pretensió a través d'un procediment civil abreujat com exigeix l'article 54 de la Llei 13/13 i al·legar la corresponent prejudicialitat civil en aquest procediment. S'ha limitat a demanar la desestimació parcial de la demanda per evitar el pagament dels interessos de demora.

És a dir, que la part defenent pretén que la clàusula contractual que preveu els interessos de demora siguin "el tipus d'aplicació als descoberts en compte corrent publicats per l'ORG_0" sigui declarada nul·la perquè aquest tipus publicats són, al seu torn, nuls per ser una "pràctica concertada" per les entitats bancàries del Principat contrària a l'article 3 de la Llei 13/13. O dit en altres paraules, pretén per la via indirecta i sense exercir una acció declarativa per via reconvencional, com la prevista en l'article 50 lletra a) abans esmentada, impugnar la validesa de l'acord contractual que remet als descoberts en compte corrent en un procediment concret.

Així doncs aquest defecte processal ja impedeix entrar en la qüestió que pretén de manera irregular incorporar al procés la part defenent.

CINQUÈ.- Només als efectes de donar la més amplia resposta possible a la part apel·lant i exhaurir al màxim la capacitat de persuasió que tota resolució judicial ha de perseguir afegirem que si realment hi hagués una pràctica concertada per defraudar la competència en els acords de l'ORG_1 que impedís, restringís o falsegés el joc de la competència en tot o part del mercat, caldria que fos l'autoritat facultada, en el seu cas, pels articles 56 i 57.2 de la dita Llei la que ho esbrinés i que, a instància de part o d'ofici, interposés el procediment abreujat corresponent front les persones físiques o jurídiques que preveu l'article 52 de la Llei 13/13.

Però a manca d'aquesta investigació sobre els fets que pogués dur llum sobre l'actuació de les entitats bancàries, hem de dir que en el present procediment i a la vista de la prova aportada -en especial de l'informe emès per l'ORG_0 en 10.2.21- es constata que aquesta associació publicava un tipus de referència respecte els interessos en descobert i execdirts de crèdit que quantificava en 10 punts per damunt de l'interès ordinari pactat, però dita referència tenia un caràcter sempre subsidiari al diferencial (de demora) pactat en el contracte. D'aquesta constatació documental aportada i a manca de qualsevol altra investigació duta a terme per les autoritats competents, no podem concloure que estiguem davant d'una conducta prohibida que recullen les lletres a) i b) de l'article 50 de la tantes vegades esmentada Llei. De la informació aportada no estem en condicions de poder assegurar que el pacte contractual sobre els interessos de demora sigui ni un acord ni una pràctica concertada al qual s'obligaven totes les entitats bancàries del Principat, ni tampoc una recomanació per impedir, restringir o falsejar el joc de la competència, sinó que es fixava un element de referència que podia o no ser seguit per les entitats associades en el contracte amb el client i d'aquí que es fes la referència a la seva subsidiarietat. A més ja hem vist que ni la pròpia entitat demandant ha seguit aquell criteri de referència en els interessos de demora que reclama. Tot això sense perjudici de que es faci un control judicial en cada cas sobre l'abusivitat del tipus d'interès de demora que reclama l'entitat creditora, atenent a la classe de préstec o crèdit (personal, hipotecari), la seva durada, la relació amb l'interès ordinari o a l'interès legal, així com els efectes en el cas de resultar abusius. Però en aquest cas ja s'ha fet aquest control, i la sentència ja ha expressat que no hi havia cap situació d'abusivitat. La part recurrent no ho ha impugnat sinó que ha buscat una resposta que, per manca d'existència d'una declaració de l'existència d'una conducta prohibida que no ha exercit, el Tribunal no li pot oferir, com ja hem dit.

Així doncs, el recurs ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Diez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de gener de 2020, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.