Promesa de compravenda (TSJC 417/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000417/2015 ORIGEN: 1100312/2014 - 00

NIG: 5300542120150000469

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En l'Audiència de data 22 de setembre del 2014, la representació processal de la Sra. Girona formulà demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, contra el Sr. Manso, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant el demandat, ja fos per resolució contractual, ja fos per enriquiment injust, o tota altre acció que resultés oportuna per l'objectiu d'aquesta part a:

1.- Retornar a la demandant totes les sumes rebudes en mèrits del contracte de promesa de compravenda, és a dir 27.646.- EUR, i també al pagament dels danys i perjudicis provocats a la demandant que venien integrats per l'excés que havia de pagar en mèrits de la Sentència recaiguda en la causa 0023-1/2012, és a dir 42.354.- EUR (70.000 - 27.646) més les costes d'aquell procediment (tant les que s'han d'abonar a H., S.L. com les pròpies d'aquesta part) més els interessos de la suma global de 70.000.- EUR a comptar del 4 de febrer de 2013 i fins a total liquidació.

2.- Subsidiàriament, a retornar a la Sra. Girona, totes les sumes rebudes en mèrits del contracte de promesa de compravenda, més els interessos legals devengats des del 4 de setembre del 2003 i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades en el present litigi, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- En data 13-10-2014, el Sr. Manso contestava la demanda formulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part agent, i articulant alhora excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, sol·licitant que es dictés Sentència acollint la reclamació efectuada i, subsidiàriament, desestimant la demanda i imposant a la instant el pagament de les costes judicials, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15 de setembre del 2015 estimant parcialment la demanda interposada per la Sra. Girona contra el Sr. Manso, declarant resolt el contracte atorgat entre ells en data 4-9-2003 i condemnant al defenent a satisfer a l'agent la suma de 27.646.- EUR més els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i sense que sigui procedent efectuar un especial pronunciament en relació a les costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Manso i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i que es desestimi íntegrament la demanda de la part agent i, subsidiàriament, que no es doni lloc a l'abonament a la part agent de la suma de 27.646 euros, més els interessos legals meritats per aquesta suma des de la data de la contesta a la demanda, imposant a la part agent les costes processals de la primera i de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 4 de setembre del 2003 la Sra. Girona i el Sr. Manso van atorgar un conveni en virtut del qual la primera prometia comprar al segon el pis situat a l'escala x., planta x., porta x. i la plaça d'aparcament xx de l'XXXX pel preu de 185.712.- EUR , de les què 27.646 euros es farien efectius a la signatura del contracte (foli 19). Tampoc es discuteix que la Sra. Girona, al seu torn, va prometre vendre a F. (H., S.L.) per contracte de 31 de desembre del 2004 les esmentades unitats immobiliàries per preu de 228.394.- EUR havent rebut en concepte de paga i senyal la suma de 70.000.- EUR (foli 22). Així mateix resulta admès que H., S.L. va articular una demanda judicial contra la Sra. Girona davant la jurisdicció civil que finalitzà per Sentència per la qual es declarava resolt el contracte atorgat entre elles i es condemnava l'avui demandant a retornar la quantitat de 70.000.- EUR, més els interessos legals i les costes ocasionades, atès que l'edifici que havia promès vendre a l'agent no s'havia arribat a construir (folis 23 i 35).

II.- En la demanda que dóna origen al present procediment la Sra. Girona sol·licitava que es dictés Sentència condemnant al Sr. Manso a retornar-li les sumes rebudes en mèrits del contracte de promesa de compravenda, en concret 27.646 euros, i també al pagament dels danys i perjudicis que se li havien provocat, que venien integrats per l'excés que ella havia de pagar en mèrits de la Sentència recaiguda en la causa 0023-1/2012, es a dir 42.352 euros (70.000 - 27.646 euros), més les costes d'aquell procediment, més els interessos corresponents, atès que no havia complert la seva obligació de lliurar les unitats immobiliàries que havia promès vendre o,

subsidiàriament, que es condemnés al defenent a retornar a l'agent la suma de 27.646 euros, més els interessos corresponents, més les costes del procediment. El defenent s'hi va oposar argumentant, en primer lloc, la seva manca de legitimació passiva, atès que el dia 5 de febrer del 2008 s'havia reunit amb el Sr. Arcos, promotor de l'edifici, i conjuntament havien signat un document en virtut del qual ell renunciava als drets que li pertanyien en relació al pis en qüestió en favor de la Sra. Girona.

La Sentència objecte del present recurs desestima aquesta excepció, estimant la petició subsidiària continguda en la demanda i el Sr. Manso s'alça contra aquesta decisió argumentant que, a demanda de la Sra. Girona, ell havia renunciat als seus drets en relació a l'habitatge que havia promès vendre a favor de C., admetent que s'atorgués directament un nou contracte de promesa de compravenda a favor de la Sra. Girona, de tal manera que ell no podia ser condemnat a resoldre un contracte que ja s'havia resolt. D'altra banda, argumenta que la Sra. Girona mai li va abonar la suma pactada en concepte de paga i senyal, de tal manera que també per aquesta raó calia considerar resolt el contracte per incompliment d'allò acordat en el mateix i la seva manca de legitimació passiva resultava evident.

III.- De l'examen de les actuacions resulta que el fet que el Sr. Manso signés un contracte amb C. en virtut del qual el primer renunciava als drets que li pertanyien en relació al pis que s'estava bastint en la promoció "Prat de la Bartra" escala x., planta x., porta x., així com a la plaça d'aparcament número xx, permetent que s'atorgués directament un nou contracte de promesa de compravenda a favor de la Sra. Girona (foli 60) no vinculava a l'esmentada senyora ni, per tant, suposava una resolució del contracte signat entre les parts, ja que, com destaca la resolució d'instància, d'acord amb el principi de relativitat dels contractes que estableix el Digest 2,14,27-4, les obligacions que neixen d'ells sols poden ser exigides a les parts contractuals i sols produeixen efectes entre elles. Per aquesta raó, la renúncia als acords establerts al contracte signat pel Sr. Manso i la Sra. Girona, que suposaven tant drets com obligacions per ambdues parts, sols podia quedar sense efecte si tots dos ho acceptaven i com no va ser així el contracte no quedava resolt.

D'altra banda, el recurrent afirma que va ser la Sra. Girona qui li va demanar aquesta renúncia, que la coneixia i que la va acceptar, però no aporta prova d'aquests fets, ja que l'únic que l'advocada Sra. Castillo comunica a C. en data 25 de gener del 2008 (foli 58) és que la Sra. Girona havia renunciat als seus drets en relació al citat habitatge a favor del Sr. Puig, però en aquest fax no hi cap petició dirigida al Sr. Manso per tal que ell també renunciï.

Per últim, el fet que la Sra. Girona no comuniqués al Sr. Manso que l'any 2004 havia renunciat a ser la seva prometent compradora tampoc suposa una resolució del contracte, ni exclou la legitimació passiva del Sr. Manso, perquè tampoc la Sra. Girona podia renunciar de forma unilateral a un contracte en el qual assumia deures i drets.

IV.- No obstant, el que sí és cert és que no hi ha prova a les actuacions de que el Sr. Manso rebés la suma de 27.646 euros en concepte d'arres. En aquest sentit, el defenent ho nega expressament en la seva contesta a la demanda, ho torna a negar en la seva confessió en judici (foli 85 en relació al 84) a on manifesta que mai va rebre la paga i senyal pactada i, finalment, ho nega igualment en el seu escrit de dúplica, a on manifesta que "nega expressament l'existència del pagament d'arres confirmatòries".

Per aquesta raó cal considerar que el contracte va quedar resolt per manca de compliment de les seves obligacions per part de la promitent compradora i cal estimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada pel Sr. Manso, revocant la decisió de la Sentència d'instància.

V.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part agent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5 i no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Manso contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de setembre del 2015, que REVOQUEM íntegrament, estimant l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Manso en el present procediment, imposant les costes de la instància a la part agent i sense fer especial pronunciament pel que fa a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.